Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio(28-10-22)799:Álvaro Torres,Alessandro Lanzoni,Kjetil Mulelid,Shuffle Demons

 1.
Alvaro Torres - Heart is the Most Important Ingredient (2022)
Alvaro Torres (piano), Joel Illerhag (Contrabaix), Kresten Osgood (bateria)
Label Sunnyside (SSC1651)
El compositor i pianista Álvaro Torres mostra interès pels diàlegs i les possibilitats entre el jazz i la improvisació lliure.
​Nascut a Madrid l'any 1993, es va graduar al Conservatori del Liceu l'any 2016. Des d'aleshores s'ha centrat en interpretar i compondre els seus propis projectes i també com a sideman, fent més de 150 concerts durant els últims dos anys. Les col·laboracions amb diferents grups l'han portat a Espanya, França, Regne Unit,Suïssa, Àustria, Dinamarca, Nepal, Colòmbia i Estats Units.
 
Declara que Ornette Coleman, Johannes Brahms i Paul Bley són algunes de les seves influències, però sempre buscant una veu pròpia.​
 
Álvaro ha participat en l'enregistrament de 5 discos. El seu primer treball com a líder "Specious Present" va ser publicat el 2019 pel segell discogràfic Fresh Sound New Talent. També ha col·laborat amb una extensa llista de músics com ara Massa Kamaguchi, Antonio Arnedo, Cesar Joaniquet, Bill Mchenry, Ivo Sans, Oriol Roca,i Félix Rossy, entre molts d’altres.
Tot i que Torres va descobrir la improvisació lliure a Barcelona, va ser a Copenhaguen on va conèixer el bateria Kresten Osgood. El sempre ocupat Osgood va introduir Torres en una escena d'improvisació increïblement activa i creativa i va obrir els ulls del pianista a diverses filosofies i pràctiques musicals diferents.
Ara resideix a Nova York.
 
 
The good Life  , Most
 
 
2.
Alessandro Lanzoni - Unplanned Ways 2019
 
Alessandro Lanzoni - piano , Thomas Morgan - double bass , Eric Mcpherson - drums
 
Recorded in Astoria, NY in March 2018
 
Aquest és el pianista italià Alessandro Lanzoni, concretament nascut a Florència. Ha estat durant molt de temps un dels joves pianistes de referència a Itàlia. Ha col·laborat amb músics com ara  Roberto Gatto i Aldo Romano. L’acompanyven en aqyuesta aventura americana dos grans noms del jazz internacional: Thomas Morgan, un contrabaixista molt sol·licitat que enregistra pel segell ECM i conegut per la seva col·laboració amb Bill Frisell i el bateria Eric Mcpherson, actiu en el trío de Fred Hersch i en infinitat d'altres formacions importants.
 
 
The Peacocks (Rowles), Upper Manhattan Medical Group (Strayhorn).
2022-2023/Lanzoni
 
3.
Kjetil Mulelid Trio - Who Do You Love The Most?
(Rune Grammofon 2022)
Kjetil A Mulelid - piano ; Andreas Winther - drums ; Bjørn Marius Hegge - double bass
 
 
Kjetil Andre Mulelid va créixer al petit poble Hurdal, Akershus a Noruega, i va començar a tocar el piano clàssic des de molt petit. El 2010 es va graduar a l'escola secundària de Jessheim. Després va fer estudiar un any a Oslo abans d'anar a fer una llicenciatura en interpretació de jazz a la Universitat Noruega. Aquí va aprendre amb grans mestres i posteriorment també es va graduar al programa de màster al al conservatori de Copenhaguen (DK) on va ser guiat per grans músics com Kresten Osgood, del que hem parlat abans i Kasper Tranberg.
 
"Who Do You Love The Most?" és el tercer àlbum del jove trio en poc més de quatre anys.
 
Gospel, Endless, Paul, The Road
 
4.
Shuffle Demons - All In 2021
 
Richard Underhill - alto and baritone saxophones
Kelly Jefferson - tenor saxophone
Matt Lagan - tenor saxophone
Mike Downes - acoustic bass
Stich Wynston - drums
 
"All In" és aquest àlbum instrumental dels  Shuffle Demons, famosos a Canadà que celebraven amb aquest disc 37 anys en música amb el seu 10è CD  Amb composicions de quatre dels cinc membres de la banda, la música es mou des del jazz contemporani  fins al jazz- funk .
 
One step ahead

 

 

Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio(21-10-22)798: Petr Cancura,Rachel Eckroth,Freddie Hubbard,Le Dancing Pepa Swing Band i més

  1.
Petr Cancura - Don't Let It Stop! 2020
El saxofonista i compositor Petr Cancura aquest disc en directe, un conjunt de nou temes interpretades per un notable trio amb Charlie Hunter al Big6 (guitarra) i Geoff Clapp a la bateria. Aquest àlbum es va gravar a On the One Music, un espai dedicat a la musica en directe, a la part antiga de Greensboro, Carolina del Nord.


Nascut a la República Txeca en una família de músics, Cancura es va graduar al programa bachelor of Music de la Universitat de Carleton, Ottawa, Canadà. Després d'obtenir un màster en música al Conservatori de Nova Anglaterra de Boston, va viure a Brooklyn, Nova York durant 10 anys, cultivant moltes relacions professionals i establint-se com a líder en el camp de la música creativa.
Ara amb seu a Ottawa, Cancura és l'actual director de programació del Festival de Jazz d'Ottawa , i artista resident de la Universitat de Carleton.
Souldity, Don’t let it stop!

2.
Rachel Eckroth -The Garden 2021

Rachel Eckroth - Piano, Voice, teclats
Tim Lefebvre - Upright Bass, Electric Bass, Guitar,
Christian Euman - Drums
Donny McCaslin - Tenor Saxophone, Flute, Alto flute
Andrew Krasilnikov - Soprano Saxophone
Nir Felder - Electric Guitar
Austin White - Modular Synth


Rachel Eckroth és una cantautora i teclista nordamericana de Phoenix nominada als Grammy. Ha estat teclista del grup St. Vincent i del cantautor Rufus Wainwright, també del trompetista Chris Botti, i del cantautor KT Tunstall .

The Garden, Low Hanging fruit, Black eyed Susan

3.
Freddie Hubbard (trumpet) Cannonball Adderley (alto sax) Wynton Kelly (piano) Paul Chambers
(bass) Jimmy Cobb (drums)

Universal Recording, Chicago, IL, February 2, 1959

I Got Rhythm

4.
Le Dancing Pepa Swing Band - Hat N Dance 2018

Paco Soler Trombón
Joan Saldaña Saxo Alto, soprano y voz
Fede Crespo Trompeta
Eduard Marquina Piano y voz
Javi Perez Contrabajo
Jose Reillo Batería

Així es presenten ells mateixos : Agrupació d'origen valencià, que està formada per una selecció d'All Stars de la nova generació de Jazzmen del territori nacional. El seu Swing trasllada els oients als millors clubs dels anys 30, creant un ambient únic en els seus concerts.

Love you madly ; Magnòlia ; Solitude

5.
Errol Garner - Campus Concert 1966
Erroll Garner (piano); Eddie Calhoun (bass); Kelly Martin (drums).
Gravat a 1964 a la Purdue University.

In the Still of the Night

Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio(14-10-22)797: Jorge Pardo, Joe Lovano, Jesse Ryan,Dani Pèrez

1.

Joe Lovano Nonet - On This Day At The Vanguard 2002

On This Day At The Vanguard és un àlbum gravat en directe el setembre de 2002 al famós Village Vanguard de Joe Lovano amb el seu premiat nonet. Va ser llançat el 8 de juliol de 2003 a través del segell Blue Note.
Larry Farrell – trombó
Steve Slagle – saxo alto
Scott Robinson – saxo baríton
George Garzone – saxo tenor
Ralph Lalama – saxo tenor
Barry Ries – trompeta
John Hicks – piano
Dennis Irwin – contrabaix
Lewis Nash – bateria
Joe Lovano – saxo tenor

My Little Brown Book (Billy Strayhorn)


2.
Jorge Pardo - Trance Sketches 2022

Músics: Jorge Pardo (saxo tenor, flauta); Gil Goldstein (teclats); Matt Garrison (baix); Mark Guilliana (bateria); Edmar Castañeda (arpa); Juanito Pascual (guitarra); Rycardo Moreno (guitarra); Melón Jiménez (guitarra); Guillermo Barrón (calaix); Bego Salazar (veu); Genavya Iyer Doraiswamy (veu)

Un disc , una declaració de principis del flautista maddrileny Jorge Pardo on s’envolta de uns músics per recórrer els camins més diversos emparentats amb el jazz , amb el flamenc i com sempre amb el talent inconmensurable d’aquest artista.
La música d’aquest disc té el seu origen al Documental “Trance” , que s'endinsa en la vida i obra de Jorge Pardo. Acompanyem al músic, que va ser el flautista i saxofonista del mític sextet de Paco de Lucía en els seus viatges al voltant del món durant dos anys. En aquests viatges, Jorge Pardo tindrà trobades i converses amb figures de la música com ara Chick Corea, Niño Josele, Duquende, Mark Guiliana, Niño Josele, Bandolero, Farruquito, Antonio Serrano o Ana Morales, amb l'objectiu d'organitzar un esdeveniment molt especial: un concert anomenat TRANCE. En el camí, el músic, que creu en la vida com a art i en l'art com a vida, es trobarà amb multitud de dificultats en aquesta road movie sobre el flamenc i el jazz, on comptarem amb grans moments musicals.



3.

Jesse Ryan - Bridges 2019
Jesse Ryan - Saxophones, Composer, Percussion (track 2) ; Joanna Majoko - Voice (tracks 3, 6)
Guitar : Lucian Gray - (tracks 6,7) ; Sean Clarey (tracks 2, 3) Andrew Marzotto (tracks 1, 9) ;
Ewen Farncombe - Piano, Fender Rhodes
Marc Rogers - Bass (all tracks} ; David Richards - Drums (all tracks)
Nicolas Frangini-Salvo - Congas (track 7) ; Mt. Cullane Tambrin Band (tracks 1, 5, 9, 10)

L'enregistrament de debut del saxofonista i compositor Jesse Ryan titulat Bridges, és una proposta eclèctica que beu tant del jazz com de les tradicions afrocaribenyes: una veritable celebració de les connexions culturals, rítmiques i expressives entre Amèrica del Nord i les illes del Carib.

Aquest projecte, Bridges va començar a prendre forma el 2016, amb la voluntat del músic per compondre, interpretar i gravar música que significa la connexió de la herència dels seus orígens a Trinitat i Tobago i l'amor per la tradició jazzística. L'àlbum presenta nou temes tres dels quals compten amb els tambors Tambrin,instruments tradicionals de percussió de la pàtria de Jesse l'illa de Tobago i que s'ha mantingut en gran mesura inalterada des que va començar a l'època colonial. Una banda tambrin normalment inclou cinc músics que toquen tres tambors (tres tambors de pell de cabra, un triangle i un violí o harmònica. Un d’aquest temes és el tema inicial de l'àlbum, Big Ole Shoes, que acabem d’escoltar.

Big Ole' Shoes (Featuring Mt. Cullane Tambrin Band) , Bridges, Zambian Offertory (Featuring Joanna Majoko)

4.
Dani Pérez trio - Resumen 2016
Dani Pérez – Guitar ; David Mengual – Bass ; David Xirgu – Drums



El guitarrista Dani Pérez va publicar “Resumen” l’any 2016 . Era el seu tercer disc com a líder, acompanyat pel seu trio habitual, format per David Mengual i David Xirgu.
“Resumen” va ser gravat en viu en Robadors23 per Jordi Matas, el quart element d’aquest projecte, com reconeix el mateix Dani Pérez.
Blues tres, Nunca solo

Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio(07-10-22)796:Chuck & Gap Mangione, Arturo O'Farrill,Omri Mor

 1.
Hey Baby! - Chuck & Gap Mangione - The Jazz Brothers 1961

Chuck Mangione - Trumpet ; Sal Nistico - Tenor Saxophone ; Gap Mangione - Piano ; Steve Davis - Bass ; Roy McCurdy - Drums

El jazz de l'època més clàssica estava esquitxat de formacions de germans que es dedicaven a aquest tipus de música . Entre les moltes famílies amb germans de jazz excepcionals a la dècada de 1950 hi havia els Montgomerys, els Garners, els Turrentines, els Heaths, els Adderleys, els Jones (Hank, Thad i Elvin) i els Candolis, tot i que no està demostrat que el jazz es transmeti mitjançant els gens . En la dècada posterior al final de la Segona Guerra Mundial, la música va ser una de les poques maneres d'aixecar i sortir de les llars massificades i de la pobresa. Més tard, per descomptat, vindrien els Marsalis els Breckers, els Cohens, i d'altres germans ilustres del jazz.
A finals de la dècada de 1950, un altre conjunt de germans del jazz que van sorgir van ser Gap i Chuck Mangione. Van créixer a Rochester, N.Y., una pròspera comunitat de jazz llavors i ara. Gap i Chuck van començar a tocar junts professionalment el 1958. Tot i que els pares dels Mangiones no tocaven instruments musicals, al seu pare li encantava el jazz i els portava regularment al Ridgecrest, un club de jazz local. Chuck va quedar captivat per la trompeta després de veure la pel·lícula de 1950 Young Man With a Horn, i Gap va començar a l'acordió.
Fa seixanta un anys, els Mangiones van gravar Hey Baby! per a Riverside com The Jazz Brothers. Va ser el seu segon dels tres àlbums per al segell. El seu primer, gravat el 1960, va ser produït per Cannonball Adderley. La banda de Hey Baby! va comptar amb Chuck Mangione (tp), Sal Nistico (ts), Gap Mangione (p), Steve Davis (b) i Roy McCurdy (d).
L'última cançó del disc , va rebre el nom de Bob Bassett, un DJ de ràdio de Rochester amb qui la banda s'havia fet amiga quan començava els Jazz Brothers.


Old Folks ; The Bassett Sound *


Recorded at Plaza Sound Studios, New York, March 8, 1961
Riverside OJCCD-668-2 (RLP-9371)
* Written by Chuck Mangione

2.
Arturo O'Farrill, The Afro Latin Jazz Ensemble - Dreaming in Lyons 2021


El compositor, líder de banda i pianista Arturo O'Farrill ha complert el que ell anomena "un somni de tota la vida" amb el seu fitxatge per part de Blue Note Records i el llançament del seu debut Dreaming on Lyons L'àlbum ens presenta la formació de 10 músics , The Afro-Latin Jazz Ensemble, una edició reduïda de la seva reconeguda Afro-Latin Jazz Orchestra.

Arturo diu del seu pare, el gran músic Chico O’Farrill "Estic molt agraït al meu pare i tots els meus mentors, que em proposar el repte ser d’estar sempre obert a tota mena d´influències musicals ",.Els mateixos valors que vol transmetre per cert, als seus propis fills, el trompetista Adam O'Farrill i el bateria Zack O'Farrill, tots dos membres de la formació The Afro-Latin Jazz Ensemble . S'hi uneixen els multipercussionistes Vince Cherico, Carlos "Carly" Maldonado i Victor Pablo Garcia Gaetan, el baixista José "Bam Bam" Rodríguez Platiau, el trombonista i eufonista Rafi Malkiel, el flautista/saxofonista Alejandro Aviles i el guitarrista Travis Reuter.

Despedida : La llorona, Dreaming in Lyons

3.
Omri Mor – It's about time 2018

Omri Mor és pianista, compositor i arranjador israelià.
Nascut a Israel el 1983, Omri va ser un músic precoç, va començar a tocar el piano als 7 anys.
La seva destresa musical va des de la clàssica i el jazz fins a la música árab-andalusa. Fa gires freqüents amb el trio del baixista Avishai Cohen, i l’any 2018 va publicar el seu àlbum debut, "It's About Time!"

“Ramel Maya” , amb Avishai Cohen al contrabaix i Karim Ziad a la bateria.
“You and the night and the Music” piano solo.
“Marrakech” amb Karim Ziad a la bateria , Michel Alibo al baix eléctric , Mehdi Askeur a les palmes i la veu i Maâlem Abdelkebir Merchanei Oulad Sidi H’mou Band a les palmes, veu i Karkabes.

 

 

Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio Bola Extra:Peter Erskine,Robinson Khoury,Adam O’Farrill,Joel Frahm,Tigran Hamasyan

 1.
Peter Erskine – Live in Italy 2022
Data de publicació: 18 de maig de 2022

Enregistrament en directe del concert que significava la culminació de la gira italiana que va fer el trio de Peter Erskine el 2021. Peter Erskine a la bateria, Alan Pasqua al piano i Darek Oles al contrabaix.
L'àlbum es va gravar en un concert a Camogli, Itàlia, el 19 de novembre de 2021
A les notes que acompanyen el disc, el baixista John Patitucci escriu : "No hauria de sorprendre que Peter Erskine, Alan Pasqua i Darek Oles, que han tocat junts durant molts anys, són de fet, una il·lustració perfecta de per què tocar en un trio de jazz és tan important, tant maco, d’una manera vulnerable i, en última instància, commovedor i poderós".
New Hope (Alan Pasqua) , Nuages (D. Reindhardt), Old School Blues (Alan Pasqua)

2.
Tigran Hamasyan - StandArt 2022
Tigran Hamasyan (piano), Matt Brewer (Contrabaix), Justin Brown (Bateria) més col·laboracions de Mark Turner (saxo), Joshua Redman (saxo) , Ambrose Akinmusire (Trompeta)
Tigran Hamasyan (nascut el 17 de juliol de 1987) es un pianista armeni . Les seves composicions tenen força influència de la tradició de la música popular armenia. De vegades fa servir, fins i tot , les escales d’afinació tradicionals.
Nonesuch Records publica StandArt del pianista i compositor Tigran Hamasyan, el seu primer àlbum d'estàndards nord-americans, el 29 d'abril de 2022. StandArt inclou cançons de Richard Rodgers, Charlie Parker, Jerome Kern, David Raksin i altres; també inclou una peça que Hamasyan improvisa amb els seus companys de banda -el baixista Matt Brewer i el bateria Justin Brown- i el trompetista Ambrose Akinmusire, que apareix en dos dels temes de l'àlbum. Altres convidats especials inclouen el saxofonista i company de segell Joshua Redman a "Big Foot" de Charlie Parker, així com el saxofonista Mark Turner a Jerome Kern i "All the Things You Are" d'Oscar Hammerstein. Produït per Hamasyan i gravat la primavera passada a Los Angeles, StandArt és el primer llançament de música nord-americana de Hamasyan, havent publicat anteriorment només composicions originals i música tradicional armènia.

All The Things you are Jerome Kern/Oscar Hammerstein , De-Dah (Elmo Hope), Softly, As In A Morning Sunrise Oscar Hammerstein II, Sigmund Romberg

3.
Robinson Khoury - Broken Lines (2022)
Robinson Khoury (trombone), Pierre Tereygeol (guitare), Mark Priore (piano), Etienne Renard (Contrabaix), Elie Martin-Charrière (Bateria)
Album Label Gaya (GAYA56)
El trombonista Robinson Khoury publica el disc Broken Lines Dos anys i mig després del seu primer àlbum "Frame of Mind", Sobta la maduresa d’aquest músic, que tot just te 27 anys.
El músic s’inspira en grans obres de la pintura per les composicions incloses a a quest “Broken Lines” . S’ha de reconèixer que el concepte de l'àlbum és ambiciós. Robinson Khoury és un apassionat de l'art pictòric de principis del segle XX. Un moment en què la pintura abandona la representació figurativa de la realitat per entrar de ple en l'abstracció, a través de l'arquitectura i la geometria. La obra on van entrar en acció pioners com ara Picasso, Braque, Léger, Klee, Miró i Kandinsky.
Aquest és el concepte de la música que escoltem en aquest Broken Lines, arribar a evocar aquest esperit trencador de estructures formals, també, amb la música, amb el jazz. .

Kubism, Distancing from reality, Casaya

4.
Adam O’Farrill - Visions Of Your Other 2021

https://adamofarrill.bandcamp.com/
"Visions Of Your Other" és el tercer àlbum d'Adam O'Farrill's Stranger Days, a Adam i als seus companys de banda, Walter Stinson al baix i Zack O'Farrill a la bateria, s’els afegeix l'arribada de Xavier Del Castillo al saxo tenor.
L'àlbum pren el títol d'una escena del retrat psicològic posterior a la Segona Guerra Mundial de Paul Thomas Anderson, "The Master", en què el personatge principal, un veterà que pateix Transtorn d’Estress Post Traumàtic, és interrogat sobre les suposades visions que tenia de la seva mare.


Adam O'Farrill: Trumpet
Xavier Del Castillo: Tenor Sax
Walter Stinson- bass
Zack O'Farrill- drums

Starka,Inner war

5.
Joel Frahm The Bright Side - 2021
Joel Frahm (st) Daniel Loomis (b) Ernesto Cervini (dr).
Joel Frahm (Nascut el 1970) saxofonista de jazz nordamericà, signa aquest disc com a líder. Un disc que significa el debut del Joel Frahm Trío..
Durant més de 30 anys, Joel Frahm va viure a la ciutat de Nova York, treballant en clubs de jazz, col·laborant amb altres músics i perfeccionant el seu ofici. Actualment viu a Nashville, on continua tont la música que li agrada.. Ha aparegut al costat d'artistes de jazz com Brad Mehldau, Bill Charlap, Betty Carter, Kenny Barron, Freddy Cole,o Kurt Elling, entre molts d’altres. Entre les seves nombroses col·laboracions internacionals com a docent també hi ha una a casa nostra, amb jove orquestra de jazz de Sant Andreu de Barcelona.
Un trio amb una compenetració increíble i un so potent i personal. Amb deu composicions pròpies del trio, set de Frahm, dues de Loomis i una de Cervini.

Blow Poppa Joe, Thinking of Benny , Boo Dip Dip

Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio(30-09-22)794:Els millors discos de l'any segons la revista Enderrock

  Els millors discos de jazz del 2021 segons la crítica segons la revista Enderrock
Millor disc de l’any 2022 : JORDI ROSSY, JEFF BALLARD I ROBERT LANDFERMANN
Puerta (ECM)
Maybe Tuesday
El disc Puerta le va editar la companyia ECM al novembre de 2021. I el títol és , com a mínim , ambigu. Puerta, és a dir, porta, pot voler dir moltes coses. Les portes es poden obrir o tancar , i pots ser a dins o a fora, indistintament. Aquí , el percussionista i bateria Jordi Rossy es lliura exclusivament a l’art de la marimba i el vibràfon. No sabem si per entrar o per sortir per aquesta porta, l’acompanyen el bateria Jeff Ballard i el contrabaixista Robert Landfermann. Tots els temes els ha escrit Jordi Rossy , excepte el titulat “Cargols” que és del saxofonista Chris Cheek. Hem escoltat, des d’aquest Puerta de Jordi Rossy,. Jeff Ballard i Robert Landfermann , el tema Maybe Tuesday.

I si aquest era el nº 1, passem al nº 2.Irene Reig. Mira.

2.
IRENE REIG Mira (The Changes)
Borinquen
Irene Reig - Alto Sax & Compositions - bandleader , Pau Sala - Double Bass , Joan Casares - Drums , Joan Monné - Piano (als tres temes finals) .


A la pàgina de Bandcamp d’aquest disc, es pot llegir : En aquests temps sense precedent, aquest disc és el més a prop que us trobareu a anar a un concert. Planejada inicialment per ser gravada en directe, la sessió va tenir lloc el passat novembre al Milano Jazz Club de Barcelona. Finalment es va donar sense públic, a part d'en Kato, el nostre fidel tècnic de so. Tot i això, la banda estava en plena forma i preparada per gravar.
La Irene Reig és una saxofonista que va començar la seva carrera a la Sant Andreu Jazz Band, després va estudiar a la ESMUC amb professors com ara Eladio Reinón, Gorka Benitez o Xavi Figuerola ; posteriorment va residir a Amsterdam i a Filadelfia per continuar la seva formació musical. Actualment lidera tres formacions: Irene Reig Trio, Irene Reig Quintet i l’octet The Bop Collective.

3.
JOAN MAR SAUQUÉ Gone With The Wind (The Changes)
Gone with the wind
Joan Mar Sauqué Trumpet ; Josep Traver Guitar ; Giuseppe Campisi Bass

Joan Mar Sauqué (Garrigoles, 1996), trompetista i compositor, va iniciar-se amb la música als set anys, amb un trombó que hi havia a casa dels avis. Aviat es va passar a la trompeta, estudiant a l’escola de música municipal de Torroella de Montgrí. El 2011 va començar a estudiar amb David Pastor, qui poc després el va introduir a la Sant Andreu Jazz Band de Joan Chamorro. Amb aquesta formació ha tocat amb músics com ara Scott Robinson, Dick Oatts, Jon-Erik Kellso i Scott Hamilton. El 2012 es va establir a Barcelona, on va cursar dos anys de trompeta clàssica i va estudiar trompeta jazz a l’ESMUC.

4.
GIULIA VALLE Carlos Cano en clave de jazz (Satélite K)
María la Portuguesa
Alto Saxophone, Clarinet, Flute – Edu Pons Cello – Sandrine Robilliard
Contrabass, Bass, Arranged By, Directed By – Giulia Valle
Drums – Dani Domínguez* Piano, Keyboards – Mark Aanderud Voice, Guitar – Rusó Sala

Giulia Valle (Sanremo, 1972) és una intèrpret de contrabaix i compositora de música jazz catalana[1] amb gran projecció internacional.[
Des de l'any 2003] Giulia Valle també es dedica a la docència, a l'Escola Superior de Música de Catalunya i a l'Escola de Música Moderna de Badalona.
La Giulia Valle va enregistrar el disc Carlos Cano en clave de jazz en directe ,durant un concert del festival Barnasants just abans del confinament. l’artista va dir que Havia estat un miracle tot: que la truquessin per fer això, poder entrar en l'univers d'aquest enorme i atemporal artista que va ser Carlos Cano i gravar-ho en directe just a temps.
La compositora, ha adaptat de forma novedosa alguns dels millors temes de l'artista granadí Carlos Cano.

5.
IGNASI TERRAZA Intimate Conversations (Swit Records)
An Emotional Dance (Amb Antonio Serrano)
Ignasi Terraza (Barcelona, 14 de juliol de 1962) és un pianista de jazz català.[1]
Terraza, cec des dels nou anys, va estudiar piano clàssic al Conservatori de Barcelona, al mateix temps que s'iniciava en el jazz de forma autodidàctica. Va estudiar enginyeria Informàtica a la Universitat Politècnica de Catalunya, i va ser la primera persona cega de l'Estat espanyol a obtenir aquesta titulació. Amb divuit anys va començar a actuar als clubs de Barcelona, en solitari o juntament amb altres músics. Terraza va passar, així, diversos anys dividint el seu temps entre la seva professió d'enginyer i la música, fins que el 1991 va decidir dedicar-se íntegrament al jazz. Des del 2003 és professor de jazz a l'Escola Superior de Música de Catalunya. Els premis guanyats al llarg de la seva carrera musical l'avalen com un dels artistes de jazz espanyols amb més projecció internacional.

El pianista Ignasi Terraza va presentar a principis d'octubre de 2021 el seu treball Intimate Conversations (Swit Records, 2021), amb això Terraza celebrava el seu "àlbum de plata", ja que es tracta del seu vint-i-cinquè disc com a líder.
Al disc hi ha col·laboracions amb la cantant Andrea Motis, el saxofonista Scott Hamiltoni l’harmonicista Antonio Serrano.



6.
LLUC CASARES SEPTET Septet (The Changes)
I’ll let you know
Pol Omedes: Trumpet ; Irene Reig: Alto Sax ; Alba Pujals, Rita Payés: Trombone ; Xavi Torres: Piano, Rhodes, Hammond Organ ; Pau Sala: Bass ; Joan Casares: Drums ; Lluc Casares: Tenor Sax and Clarinet.

Justament presentàvem aquest disc al Jazz Expresso el passat mes de gener. A més, al mes de maig el saxofonista Lluc Casares va actuar al Vermut Jazz al Casinet d’Hostafrancs amb la formació Smack Dab, i llavors vam tenir l'oportunitat de parlar amb ell.
Aquest “Septet” és el 3r disc com a líder de Lluc Casares, Septet narra la tornada d'en Lluc a la seva ciutat natal després de 2 anys vivint a Nova York i representa la il·lusió i la joia de tornar a tocar amb els seus amics de tota la vida que alhora son dels millors músics de l’escena Barcelonina. Ecos de tant Duke Ellington, Herbie Hancock o Wynton Marsalis ressonen en aquest treball on la gran majoria de peces són composicions originals a part d'un parell d'arranjaments propis de temes d'en Cedar Walton i en Frank Strozier..


7.
SEDAJAZZ BIG BAND & VALMUZ Sinergia (Sedajazz)
Electrocardiograma

Aquest és el disc on trobem la adaptació la música de Valmuz per ser interpretada per la Sedajazz Big Band.
Valmuz és un grup musical amb moltes i diverses influències (jazz, heavy metal, rock, pop, fusion),guanyadors de premis internacionals i molt ben valorat per la crítica especialitzada. Valmuz està format per: Peter Connolly (Irlanda, guitarrista/vocalista), Chris Attwell (Baixista, Regne Unit), Víctor Jiménez (España, saxo alt), Joshua Wheatley (Regne Unit , bateria).
Han col·laborat músics de gran prestigi com ara Perico Sambeat, Polo Orti, Sergio Martínez...etc
Aquest projecte, que ens ofereix el repertori de Valmuz amb els arranjaments per Big Band de Victor Jimenez, suposa l’estrena d’aquest músic com a director i arranjador en aquest format.

8.
JUAN DE DIEGO Grebalariak (Errabal Jazz)
Balada para Sarah Sandra
Grebalariak (els vaguistes) remet al 100è aniversari de la vaga general de La Canadenca el 1919 Gràcies a ella es va instaurar, entre altres coses, la jornada laboral de 8 hores, i la cançó Greba està dedicada a aquelles persones que van lluitar i van donar la seva vida per aquesta causa.
L'inquiet i prolífic trompetista bilbaí Juan de Diego presenta aquest projecte : Grebalariak (els vaguistes), que s’estrena amb aquest disc al format de quartet acústic (piano, contrabaix, bateria i trompeta).
Grebalariak (els vaguistes) està basat en 10 composicions inèdites del mateix Juan i compta amb l'aportació de tres músics: el pianista mallorquí Toni Vaquer, el contrabaixista Pere Loewe i el baterista Ramon Prats.
Com ens té acostumats, un gran disc amb grans músics.
Un tema dedicat a , com diu el propi Juan “una noia molt maca que anava a molts dels nostres concerts. Va morir, i li vaig dedicar aquesta balada”.



9.
EL PRICTO & DISCORDIAN COMMUNITY ENSEMBLE Three Poems By Aleister Crowley​/​Tzim​-​Tzum (Discordian Records)
The Battle of the Ants


Three Poems By Aleister Crowley​/​Tzim​-​Tzum, released February 23, 2021
Personnel:

Ilona Schneider: soprano
Agustí Martínez: alto saxophone
Naná Rovira: bass clarinet (R)
Eduard Altaba: double bass (R)
Diego Caicedo: electric guitar
Vasco Trilla: drums
Cárlos Ródenas: double bass (L)
Luiz Rocha: bass clarinet (L)
Xesc Llompart: violin
Pope: trumpet

Composed and conducted by El Pricto.

The lyric is a poem extracted from "The Book Of Lies" by Aleister Crowley.

Recorded live at Barcelona Improfest

Edward Alexander Crowley (/TGM Rtt/, Royal Leamington Spa, Warwickshire, 12 d'octubre de 1875 – Hastings, East Sussex, 1 de desembre de 1947), més conegut com a Aleister Crowley, l'apoderament del qual era Frater Perdurabo i The Great Beast 666 (La Gran Bèstia), va ser un influent ocultista, místic, alquimista , escriptor, poeta, pintor, alpinista i mag cerimonial anglès, que va fundar la filosofia religiosa de Thelema. Va ser membre de l'organització esotèrica Ordre Hermètica de l'Aurora Daurada (de la qual va ser expulsat), a més de cofundador de l'A.A i, finalment, líder de l'Ordo Templi Orientis (O.T.O.). Avui dia és conegut pels seus escrits sobre màgia, especialment per El llibre de la llei (també conegut com "el llibre de Thelema"), tot i que també va escriure profusament sobre altres temes i gèneres, com ficció i poesia.

10.
LIBÉRICA Arrels (Segell Microscopi)
El cant dels ocells
Aquest és el disc de debut de Libérica, un projecte liderat pel contrabaixista Manel Fortià, que després d'haver viscut un temps a Nova York ha decidit tornar a casa i endinsar-se en el repertori tradicional català, després d’haver tocat amb músics com ara Dave Liebman, Eliot Zigmund, Ari Hoenig, Chris Cheek, entre d'altres.

Lluny de la cosmopolita Nova York, però amb la mateixa idea de fusionar estils i sons per construir alguna cosa nova, Libérica busca punts de contacte entre la cançó tradicional catalana i el flamenc, utilitzant la música més lliure com a vehicle conductor.
Encarnen aquesta fusió les veus de Pere Martínez i de Antonio Lizana, que representen aquests dos mons coexistents dins la Península que es troben a Libérica.
Libérica és una coproducció de Manel Fortià, La Marfà Centre de Creació i l'Auditori de Girona.
Gravat a El Local Estudi de Vilablareix (Girona)

 

 

Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio(23-09-22)793 .Felipe Riveros, Sylvie Courvoisier,Henri Texier,Andrés Belmonte

 

1.
Felipe Riveros (Live At The Thelonious) Santiago, Chile, October 31, 2007
Felipe Riveros (p) Pablo Menares (b) Felix Lecaros (d)

Felipe Riveros neix a Lima (Perú) el 1971, i va tornar a Xile, terra natal dels seus pares, als deu anys on inicia estudis de piano clàssic, per a més tard interessar-se pel jazz.
Fa més de 12 anys que viu a la ciutat de New York.  El pianista i compositor xilè Felipe Riveros té més de 20 anys d'experiència en la música professional. Amb set discos editats, ha tocat amb l'Orquestra Simfònica De Xile, ha recorregut el seu país amb el seu propi quintet i trio . Està considerat per la crítica especialitzada com un dels millors exponents del jazz de Xile , és professor de la Universitat de Las Américas i Director Artístic del prestigiós club de Jazz a "Le Fournil Jazz club". Ha enregistrat i actuat amb músics com ara  Jimmy Cobb, Kenny Garrett, Nat Adderly, Claudia Acuña i Joshua Redman, entre d'altres.


Nostalgia del barrio, León el superhéroe

2.
Sylvie Courvoiser trio  - Double Windsor (2014)
Bass – Drew Gress ; Drums – Kenny Wollesen ; Piano, Composed By, Producer – Sylvie Courvoisier

Sylvie Courvoisier (Lausana, Suïssa, 30 de novembre de 1968) és compositora i pianista. Ha col·laborat amb artistes de l'escena jazzística neoyorquina com John Zorn, Mark Feldman, Erik Friedlander o  Susie Ibarra, entre d'altres.

"A causa de la interacció estretament interrelacionada constitutiva d'un trio de piano, la música està impulsada per una densitat rítmica sorprenentment forta, sense caure en múltiples rutines o clixés." - Hennign Bolte, All About Jazz sobre Double Windsor

Double Windsor , La Cigale


3.
Carla Bley - Big Band Theory 1993
Carla Bley (Oakland, Califòrnia, 11 de maig de 1938) és una compositora, cantant, saxofonista, teclista i arranjadora nordamericana.
Carla Bley - piano ; Alex Balanescu - violin ; Steve Swallow - bass guitar ; Dennis Mackrel - drums
 
Orquestra :Lew Soloff, Guy Barker, Claude Deppa, Steve Waterman - trumpet
Gary Valente, Richard Edwards, Annie Whitehead - trombone
Ashley Slater - bass trombone
Roger Janotta - flute, soprano saxophone
Wolfgang Puschnig - alto saxophone, flute
Andy Sheppard - tenor saxophone, soprano saxophone
Pete Hurt tenor saxophone
Julian Argüelles - baritone saxophone
Karen Mantler - organ
18  músics comptant la líder.

Big Band Theory és un àlbum de la compositora, líder d'orquestra i teclista nord-americana Carla Bley gravat i llançat al segell Watt/ECM el 1993.

On the stage in cages

—--------
4.
Andres Belmonte - Tariq 2019


Andrés Belmonte_Ney, flute, alto flute & bass flute ; Efrén López_Ud ; Ales Cesarini_Double Bass ; David Gadea_Percussion


Hobbi (Mohammed Abdel Wahab)

Aquesta obra representa les meves experiències més autèntiques. En ella reuneixo una varietat d'idees basades en les meves impressions quan viatjo per la costa mediterrània. El meu compromís amb aquest treball va més enllà de les expectatives, ja que dec al públic tota la meva vitalitat a l'escenari, no importa si toquem per a tres persones o un auditori ple.
Vaig començar a estudiar música clàssica i moderna tant al Conservatori Superior de Música de València com al CODARTS de Rotterdam. Un cop graduat, em vaig especialitzar en flauta turca "Ney" i música otomana amb Ömer Erdoğdular, així com flauta àrab "Ney" al Conservatori de Música del Caire amb Mahmoud Kamal i Mohamed Fouda. El 2007 vaig publicar el meu primer disc liderant JAZZ-7, una banda de jazz contemporània. També vaig col·laborar amb diverses bandes d'estil, des del Jazz fins al Hip-hop, el brasiler,clàssic, mediterrani o música medieval.

Recorded at "Pannonica Vintage Studio", Valencia (Spain). June 18th 2018

Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio(16-09-22)792:Renee Rosnes,Andrew Cyrille,James Gilmore,Herbie Hancock

 1.
Renee Rosnes - Kinds of Love 2021
Renee Rosnes (p) Chris Potter (st) Christian McBride (b) Carl Allen (dr) Rogério Boccato (perc)

Renee Rosnes és una de les pianistes i compositores de jazz més importants de la seva generació. Molt jove, va  va mudar-se a Nova York  desde el seu Vancouver natal,.
A més d'una impressionant discografia com a líder, la seva carrera inclou importants col·laboracions amb Joe Henderson, Wayne Shorter, Bobby Hutcherson, J.J. Johnson, James Moody i Ron Carter.
Durant els seus 30 anys de carrera, a més de compositora i intèrpret ha exercit de periodista musical com a presentadora durant dos anys d’una sèrie d'entrevistes al programa de la CBS The Jazz Profiles.
Segons la pròpìa Rosnes,, Kinds of Love és una celebració i meditació sobre la infinitat de formes que l'amor ha pres en la seva pròpia vida.. L'espectacular quintet all-star que Rosnes va reunir per a l'ocasió –el saxofonista Chris Potter, el baixista Christian McBride, el bateria Carl Allen i el percussionista Rogério Boccato– representen una profunda xarxa d'amistats i col·laboracions que es remunten a dècades enrere en alguns casos.

Evermore, Blessings in a year of exile


2.
Andrew Cyrille The News – New Jersey, August 2019 (2538)
Andrew Cyrille (dr) Bill Frisell (g) David Virelles (p/syn) Ben Street (b)

Andrew Charles Cyrille (Nascut el 10 de novembre de 1939) és un bateria de jazz d'avantguarda nordamericà. Al llarg de la seva carrera, ha actuat tant com a líder com a acompanyant en les bandes de Walt Dickerson o Cecil Taylor, entre d'altres. El biògraf Chris Kelsey va escriure: "Pocs bateries de free-jazz toquen amb una desena part de la gràcia i l'autoritat de Cyrille. La seva energia és incansable, el seu poder absolut, temperat només per una cerca constant de la veu pròpia.”.
The News és un àlbum del bateria Andrew Cyrille. Va ser gravat a l'agost de 2019 a Sound on Sound Studios a Nova Jersey, i va ser llançat per ECM Records el 2021. [1] A l'àlbum, Cyrille s'uneix al guitarrista Bill Frisell, David Virelles al sintetitzador i piano, i Ben Street al baix. Els músics de l'àlbum són idèntics als de l'àlbum de Cyrille de 2016 The Declaration of Musical Independence amb l'excepció de Virelles, un substitut d'última hora de Richard Teitelbaum, que patia problemes de salut en el moment de la sessió d'enregistrament,[2] i que malauradament va morir el 2020.

Incienso, Go Happy lucky


3.
James Gilmore Decorating Time – 2021
James Gilmore (g) Butler Knowles (b) Kassem Williams (dr)

A la seva pàgina web , el guitarrista James Gilmore no es complica gaire la vida per presentar-se. Diu  :  “Sóc guitarrista i compositor de Greensboro, NC. Sóc membre del segell i col·lectiu Out and Gone Music”.

Ding  Dong , Mammal Female Mother Laws



4..
Herbie Hancock - Gershwin's World 1998
Herbert "Herbie" Jeffrey Hancock, nascut el 12 d'abril de 1940, és un pianista de jazz, compositor i actor, originari de Chicago, als Estats Units. És considerat com un dels pianistes i compositors de jazz més importants i influents
Gershwin's World és un àlbum d'estudi del pianista de jazz nord-americà Herbie Hancock. Entre els convidats destacats hi ha Joni Mitchell, Kathleen Battle, Stevie Wonder, Wayne Shorter o Chick Corea.
Al disc, Hancock versiona temes de George i Ira Gershwin, als qui ret homenatge.. Compta amb la col·laboració de músics de primer nivell com ara, James Carter, Cyro Baptista, Kenny Garrett, Stanley Clarke o  l'Orquestra de Cambra Orpheus.

The Man I Love (amb Joni Mitchell) , St. Louis Blues (amb Steve Wonder)

Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio Bola Extra : 791 Joey DeFrancesco

 

 

 

Joey DeFrancesco (10 d'abril de 1971 - 25 d'agost de 2022) va ser un organista de jazz nordamericà, també, trompetista, saxofonista i cantant ocasional. Va publicar més de 30 àlbums amb el seu propi nom i va gravar extensament com a sideman amb intèrprets de jazz tan destacats com el trompetista Miles Davis, el saxofonista Houston Person i el guitarrista John McLaughlin.
DeFrancesco va signar el seu primer contracte discogràfic a l'edat de 16 anys i al llarg dels anys va gravar i fer gires internacionals amb David Sanborn, Arturo Sandoval, Larry Coryell, Frank Wess, Benny Golson, James Moody, Steve Gadd, Danny Gatton, Elvin Jones, Jimmy Cobb, George Benson, Pat Martino, Tony Monaco, John Scofield, Lee Ritenour, Joe Lovano, i va tenir un treball de sessió destacat amb diversos músics, inclosos Ray Charles, Bette Midler, Janis Siegel, Diana Krall, Jimmy Smith i Van Morrison.

Va néixer a Springfield, Pennsilvània el 10 d'abril de 1971. Va néixer en una família musical que incloïa tres generacions de músics de jazz. Va rebre el nom del seu avi, Joseph DeFrancesco, un músic de jazz que tocava el saxòfon i el clarinet. El seu pare, "Papa" John DeFrancesco, era un organista que tocava a nivell nacional i va rebre el premi Living Legend Award del Saló de la Fama d'Oklahoma Jazz el 2013. DeFrancesco va començar a tocar l'orgue als 4 anys i als 5 ja tocava temes de Jimmy Smith El seu pare John va començar a portar-lo a concerts a partir dels 5 anys. Als 10 anys, DeFrancesco es va unir a una banda a Filadèlfia que incloïa els músics de jazz Hank Mobley i Philly Joe Jones. Va fer de teloner de músics com ara Wynton Marsalis i B.B. King. Després, DeFrancesco va assistir a la Philadelphia High School for the Creative and Performing Arts. Allà va estudiar música especialitzant-se en piano i orgue.] Durant els seus anys de secundària, va guanyar nombrosos premis, inclosa la beca McCoy Tyner de la Philadelphia Jazz Society i va ser finalista en el primer Thelonious Monk International Jazz Piano Competition.

Tenia 16 anys quan va signar un contracte de gravació exclusiu amb Columbia Records.
El 1980 es va unir a Miles Davis i la seva banda en una gira de concerts de cinc setmanes per Europa. Va començar a fer gires amb el seu propi quartet als 18 anys
A principis de la dècada de 1990, va començar a col·laborar amb John McLaughlin, antic guitarrista de Miles Davis i líder de l'Orquestra Mahavishnu. Als 22 anys, es va convertir en membre fundador del grup The Free Spirits, juntament amb McLaughlin i el bateria Dennis Chambers. Va fer una gira amb el grup durant 4 anys i va formar part de diversos enregistraments, inclosos els àlbums Tokyo Live i After the Rain.

DeFrancesco va ser nominat a un premi Grammy el 2004 pel seu disc Falling in Love Again. El 2009 va interpretar el paper de "Frank D" a la pel·lícula Moonlight Serenade, protagonitzada per Amy Adams i Alec Newman i també se li va acreditar com a compositor i productor de la pel·lícula. DeFrancesco va ser nominat a un altre premi Grammy el 2011 al millor àlbum de jazz contemporani per Never Can Say Goodbye: The Music of Michael Jackson. L'enregistrament es va publicar el 2010. Alguns altres àlbums tribut a DeFrancesco inclouen un homenatge a Frank Sinatra titulat "Joey DeFrancesco interpreta Sinatra a la seva manera" i un homenatge a Jimmy Smith. DeFrancesco va complir 40 anys el 2011, celebrant el llançament de 40, el seu 29è enregistrament, que va tenir èxit tant a les llistes de jazz als Estats Units com a Europa.

Joey DeFrancesco - Organic Vibes 2006
My Foolish Heart; .
Joey DeFrancesco: Jimmy Smith's 1959 Hammond B-3 organ;
Bobby Hutcherson: vibes;
Ron Blake: tenor sax, soprano sax, flute;
George Coleman: tenor sax;
Jake Langley: guitar;
Byron Landham: drums.


Joey DeFrancesco + The People – Project Freedom 2017
Stand Up
Drums – Jason Brown ;
Guitar – Dan Wilson ;
Organ, Keyboards, Trumpet, Producer – Joey DeFrancesco
Tenor Saxophone, Soprano Saxophone – Troy Roberts

Joey DeFrancesco - More Music 2021
Just Beyond the Horizon (DeFrancesco)
And If You Please (Romano)
Joey DeFrancesco - organ, trumpet, tenor saxophone, keyboards, piano, vocals
Michael Ode - drums
Lucas Brown - guitar, organ, keyboards
Recorded at Tempest Recording, Tompe, AZ on January 16-18, 2021.



Tots els temes del disc son originals de DeFrancesco

Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio. Bola Extra. 790 . Nefertiti Quartet, Jeremy Pelt, The Claudia Quintet.

 Nefertiti Quartet - Frameless  2022
Delphine Deau (piano), Camille Maussion (saxo ténor, saxo soprano), Pedro Ivo Ferreira (contrabaix), Pierre Demange (bateria)

El quartet Nefertiti, que va prendre el nom d’una composició de Wayne Shorter (Nefertiti),  signa el seu tercer disc "Frameless", justament quan el quartet celebra el seu 10è aniversari.

Segons els seus membres, el tema central de  Nefertiti Quartet és la passió per treballar la forma de les composicions. Aquest quartet de es va formar per iniciativa de la pianista Delphine Deau el 2013,amb la saxofonista Camille Maussion que també treballa en els camps de la dansa, el teatre i la narració. El bateria Pierre Demange també treballa en altres formes d'art, especialment el món del cinema i el circ, i tanca el quartet el contrabaixista brasiler Pedro Ivo Ferreira.

Vague a l’âme , Ttt!, Contemplation
—-------------

Jeremy Pelt - Soundtrack 2022
Músicos: Jeremy Pelt (trompeta); Chien Chien Lu (vibráfon); Victor Gould (piano, fender rhodes); Vicente Archer (contrabaix); Allan Mednard (batería). Músics convidats: Anne Drummond (flauta); Brittany Anjou (mellotron, Moog Sub 37)
Jeremy Pelt (Califòrnia, 4 de novembre de 1976) és un trompetista de jazz nordamericà. Ha actuat amb figures de la música com ara Ravi Coltrane, Roy Hargrove, Greg Osby o Cassandra Wilson.
Aquest 2022 ha presentat el disc “Soundtrack”.  Un disc sense pretensions, com diu el mateix Pelt «Ha sigut un moment difícil per a tots nosaltres, així que no ens preocupem per enviar missatges. Aquí estem, tocant algunes cançons i divertint-nos».
 
Be the light, Shifting Images
—-----------------------
THE CLAUDIA QUINTET – ROYAL TOAST 2020

Brooklyn, NY, December 14 & 15, 2009 Chris Speed (cl,ts) Matt Moran (vib) Ted Reichman (accor) Gary Versace (p,accor-1) Drew Gress (b) John Hollenbeck (d,perc)
Enregistrat en 2009 i publicat el 2020.

John Hollenbeck és un bateria i compositor de jazz nordamericà conegut pel seu treball amb The Claudia Quintet i Bob Brookmeyer.

Armitage Shanks, Sphinx, Zurn

Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio(22-07-22)789:Cuong Vu,Joey DeFrancesco,Aziza Mustafa Zadeh,Alex Sipiagin

 1.
Cuong Vu 4-Tet - Ballet 2017

Cuong Vu – trompeta
Bill Frisell – guitarra
Luke Bergman – baix
Ted Poor – bateria

Després d'aconseguir força éxit l'any 2016 amb l'enregistrament "Cuong Vu Trio Meets Pat Metheny (Nonesuch Records)", i de la seva col·laboració de 2014 amb el pianista Richard Karpen al seu tribut a Duke Ellington-Billy Strayhorn "That The Days Go By And Never Come Again (RareNoise Records)", el trompetista-compositor Cuong Vu uneix forces amb el guitarrista Bill Frisell a Ballet, Un Homenatge al reconegut compositor i arranjador australià Michael Gibbs.

Nascut a Saigon el 19 de setembre de 1969, Vu va emigrar a Seattle amb la seva família quan tenia sis anys. Als 11 anys va començar a tocar la trompeta i més tard va rebre una beca completa del Conservatori de Música de Nova Anglaterra, on va rebre la seva llicenciatura en música en estudis de jazz. Es va traslladar a Nova York el 1994 i va començar la seva carrera liderant activament diversos grups, alhora que treballava amb una àmplia varietat d'artistes com Laurie Anderson, David Bowie, Dave Douglas entre molts d’altres. Com a membre del Grup Pat Metheny va actuar en els àlbums guanyadors d'un Grammy Speaking of Now el 2002 i The Way Up el 2005.
Ha estat reconegut com un dels 50 joves artistes de jazz en un article anomenat "The New Masters" de la revista britànica Classic CD i el 2006 va ser nomenat millor artista internacional de jazz per la Societat Italiana de Crítics de Jazz.

Fellings and things , Blue comedy


2.
Joey DeFrancesco - More Music 2021

Joey DeFrancesco - orgue, trumpet, tenor saxophone, keyboards, piano, vocals
Michael Ode - drums
Lucas Brown - guitar, orgue, keyboards
Recorded at Tempest Recording, Tompe, AZ on January 16-18, 2021.

A Joey DeFrancesco se'l coneix en el món del jazz per la seva faceta d'organista en els àmbits del hard bop i del soul jazz, on està considerat, un dels referents actuals.
A aquest disc DeFrancesco demostra que , a més, és un virtuós multi-instrumentista, ja sigui amb la trompeta, com a pianista, i ara també com a saxofonista tenor. Un músic amb una llarga trajectòria professional. Va debutar el 1989. "More music" és el seu 39è disc.
Lucas Brown, s'encarrega de l’orgue,i de les guitarres.Michael Ode de la bateria. I DeFrancesco, de tota la resta.

Tots els temes del disc son originals de DeFrancesco ecepte el tema de Mario Romano "And if you please", on a més DeFrancesco canta.

In times of reflection, Free

3.
Aziza Mustafa Zadeh - Shamans 2002
Piano [Steinway & Sons], Vocals, Composed By, Arranged By – Aziza Mustafa Zadeh

Shamans és el setè àlbum de l'artista de jazz àzeri (D'Azerbaidjan) Aziza Mustafa Zadeh, publicat el 2002. A les notes del disc Zadeh va deixar un comentari sobre cada cançó. L'obra conté una sèrie de pintures d'ella. Al voltant de 2.000.000 de còpies d'aquest àlbum es van vendre a tot el món.

Aziza Mustafa Zadeh (Àzeri: Əzizə Mustafazadə; nascuda el 19 de desembre de 1969) és una cantant, pianista i compositora àzeri que toca una fusió de jazz i mugham (un estil d'improvisació tradicional de l'Azerbaidjan) amb influències clàssiques i d'avantguarda.
La pianista Aziza Mustafa Zadeh va néixer el 1969 a Bakú, Azerbaidjan, en el si d'una família musical. El seu pare era pianista de jazz i un dels primers a incorporar estils musicals ètnics, en el seu cas el tradicional mugam improvisat, a la música jazz occidental. La seva mare era una cantant professional que va col·laborar amb el seu pare en els seus esforços musicals. Aziza Mustafa Zadeh va començar a tocar el piano quan tenia 3 anys i va donar el seu primer concert als 14 anys. Malgrat la mort prematura del seu pare quan només tenia 10 anys, les seves idees musicals li van influir significativament. També va rebre formació en música clàssica al Conservatori de Bakú. A l'edat de 17 anys va guanyar el concurs de piano Thelonious Monk a Washington, D.C. Aquell mateix any es va traslladar a Alemanya amb la seva mare. Va llançar el seu primer àlbum Aziza Mustafa Zadeh el 1991 i el 1994 va guanyar tant el Premi de l'Acadèmia Phono, el premi més prestigiós d'Alemanya en música com el Premi Echo de Sony, pel seu segon àlbum Always. Des de llavors ha publicat mitja dotzena d'àlbums aclamats per la crítica i ha col·laborat amb diverses estrelles del jazz com Toots Thelemans i Stanley Clarke. Actualment resideix a Magúncia, Alemanya i continua fent gires i composició. En el seu temps lliure pinta.

Strange mood, Endless power.

4.
Alex Sipiagin Upstream – 2020

Alex Sipiagin - trompeta, flugelhorn ; Art Hirahara - piano ; Boris Kozlov - baix ; Rudy Royston - bateria i percussió


Alex Sipiagin (11 de juny de 1967) és un trompetista de jazz rus.Sipiagin va néixer l'11 de juny de 1967 a Iaroslavl, Rússia Es va traslladar de Rússia als Estats Units el 1990. El seu primer treball important als Estats Units va ser amb la Gil Evans Band. Ha tocat amb Dave Holland, Mingus Big Band, Michael Brecker i Mulgrew Miller. Ha gravat molts àlbums com a líder, dotze d'ells per Criss Cross Jazz. Sipiagin és membre fundador de la banda Opus 5 amb Seamus Blake, David Kikoski, Boris Kozlov i Donald Edwards. El seu àlbum NoFo Skies va ser el seu primer per Blue Room Music, però va ser gravat pel mateix quintet que el seu anterior Moments Captured. És membre de la facultat de la Universitat de Nova York Steinhardt.

Segons els crítics musicals, el trompetista Alex Sipiagin ha experimentat un ascens en la seva carrera els darrers anys .Amb aquest disc demostra la seva vàlua com a intèrpret i com a compositor Ell és el líder d’aquest quartet que de vegades sona com una banda més gran.


Echo Canyon , Miyako

 

Jazz Expresso a Sants3Ràdio(15-07-22)788: The Machetazo,Valentín Caamaño, Henri Texier

 

1.
The Machetazo - Searching Hard 2022 (2533)

Novetat discogràfica que ens arriba des de ERRABAL JAZZ.
El disc es va enregistrar als estudis Camaleon de Madrid en directe. "Searching hard "el signa The Machetazo , amb Daniel Juárez (saxo tenor), Nacho Fernández (guitarra), Jorge Castañeda (piano), Darío Guibert (contrabaix) i Mikel Urretagoiena (bateria),.

El grup es va formar a Nova York, però els cinc músics es van formar al Conservatori Superior de Música del País Basc, Musikene, i tenen una àmplia trajectòria, aquest és el seu tercer disc.
THE MACHETAZO és un quintet instrumental, en el qual cada membre aporta composicions, arranjaments i el seu segell interpretatiu personal.
Segons expliquen ells mateixos a la seva web , The Machetazo busca un so potent amb veu distintiva i força musicalitat. No volen fer música complexa per a l'oient, sinó que volen ser ser capaços d'introduir l'oient en un paisatge sonor plé d'energia positiva.

Searching Hard , Reset ,El Hombre Melancólico

2.
Valentín Caamaño - All the Gods 2022
Valentín Caamaño, guitar ; Xosé Miguélez, tenor sax ; Alfonso Calvo, double bass ; Miguel Cabana, drums

Valentín Caamaño és un guitarrista, vocalista i compositor nascut a Santiago de Compostela . Va començar a tocar la guitarra durant la seva infància a Oviedo., però la seva carrera musical comença amb el seu trasllat a Santiago.
És Diplomat Professional en Jazz i Música Moderna a l'Estudi Escola de Música de Santiago de Compostel·la.Ha participat en diverses de les actuacions anuals del Seminari Permanent de Jazz de Pontevedra.
Totes les composicions son de Caamaño, excepte dues , Ambulare, del contrabaixista del grup, i Invitation de Bronislau Kaper.

You come two beats late (Caamaño), Ambulare (Alfonso Calvo), Invitation (Bronislau Kaper)



3.
Henri Texier - Chance 2020 (2525)
Sébastien Texier, Alto Saxophone, Clarinet, Alto Clarinet ; Henri Texier,Contrabass ;
Manu Codjia, Guitar ; Vincent Lê Quang ,Tenor Saxophone, Soprano Saxophone ;
Gautier Garrigue , Drums
Henri Texier, contrabaixista, multiinstrumentista, músic amb veu pròpia i una llarga experiència professional amb amb més cinquanta anys de carrera. Va néixer a Paris l’any 1945 i als seus 77 anys la seva vitalitat i recerca musical sembla inesgotable.Va començar la seva carrera a principis de la dècada de 1960, quan treballava a París tocant al costat d'expatriats nord-americans com Bud Powell o Johnny Griffin. Al llarg dels anys ha tocat amb molts de les figures internacionals del jazz i ha demostrat ser un compositor prolífic, així com tota una garantia sense comparació possible amb el seu instrument, el contrabaix.
A aquest disc, Cada membre del grup aporta una composició, quatre son del propi Henri Texier. La que hem escoltat, “Cinecitta” es una composició de Sébastien , el fill de Texier. El tema, "Simone Et Robert", està d'una banda dedicat a Simone Veil, que va ser una política francesa supervivent de l'Holocaust que va tenir un paper important en la introducció de la llei de l'avortament de 1975, des de llavors com "Llei Veil" i, d'altra banda, a Robert Badinter, un altre polític que, al seu torn, va ser responsable de l'abolició de la pena de mort a França el 1981.

Cinecitta, Simone et Robert

 

 

 

 

 

Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio(08-07-22)787: David Sancho,Eva Alcaide,Sebastián Castro

1.
David Sancho - Meditaciones 2022
Novetat discogràfica del segell ERRABAL JAZZ, que sempre ens sorpèn amb propostes de qualitat.
Aquesta ens arriba de la mà de David Sancho, un pianista madrileny amb una àmplia experiència dins de l’àmbit de la música clàssica i una prolífica trajectòria jazzística. Ha col·laborat amb el saxofonista Mauricio Gómez i Alberto Brenes a la bateria al projecte MONODRAMA. També ha treballat amb el guitarrista Chema Saiz al projecte SANCHEMA. A més d’haver participat i guanyat a concursos internacionals, és productor i compositor amb la banda de Hip Hop THE BREITNERS , ha participat com a arranjador i compositor al projecte de neo soul “Una necesidad” amb la cantant Miryam Latrece, i compta amb una àmplia experiència en diferents espectacles audiovisuals.
Meditaciones suposa un canvi estètic dins de l’eclèctica trajectoria del pianista David Sancho. Aquí l’acompanyen Jesús Caparrós , al baix eléctric i Borja Barrueta a la bateria. La banda busca un equilibri entre el concepte de trio de jazz i l’ús de les noves tecnologies que inclouen sintetitzadors, bateries electròniques o pedal steel.

Meditaciones, Pc = Pg

2.
Eva Alcaide Quintet - Dive into the Sea 2022

Una altra novetat discogràfica del segell ERRABAL JAZZ , aquesta és la proposta de la guitarrista Eva Alcaide. Amb el suggeridor títol de DIVE INTO THE SEA, és a dir , Submergir-se en el mar ens podem submergir en la música d’aquesta guitarrista també madrilenya, com el pianista David Sancho, del que parlàvem fa un moment. Com ell, la carrera acadèmica de Eva Alcaide s’ha desenvolupat entre el nostre país i l’estranger, però es pot dir que aquest projecte, Dive into the Sea, té com a nexe comú el Centre Musikene, on es va llicenciar en guitarra jazz. Al disc l’acompanyen la cantant de Durango Irati Bilbao, el pianista Jorge Fernández, Carlos Montull al baix i Aitor Bravo a la bateria. Una col·lecció de composicions de Eva Alcaide, que va escriure durant la seva d’estudiant que aconsegueixen transportar-nos aquests mons aquàtics que inspiren tot el projecte. A més, dos estàndards abduits per l’esperit aquatic del projecte, The Peacocks, de Jimmy Rowles i Naima , de John Coltrane.

The Peacocks, Naima, Dive into the Sea.


3.
Sebastián Castro Dadinirt, Santiago c. 2021

Sebastián Castro (p) Milton Russell (b) Juan Pablo Jaramillo (dr).
https://soundcloud.com/sebastiancastro-music/sets/dadinirt-1

Sebastián Castro és un dels músics de jazz més importants i visibles de la generació que va arribar al circuit del jazz xilè a la dècada de 2010. El seu primer disc va ser Vieja escuela (2016), tota una declaració d’intencions .
Nascut a Curicó, una població al centre de Xile, es va formar en una família de músics i luthiers,. El 2006 es va instal·lar a Santiago per estudiar piano clàssic a la Universitat de Xile, però en paral·lel faria les seves pròpies incursions a la música popular. Després de descobrir el jazz, va participar a nombroses formacions.
Castro va viatjar a Alemanya per continuar els seus estudis. Primer a Berlín, on es va integrar a l'escena jazzística com a foraster, i després a Munich, on va iniciar estudis a la Hochschule für Musik und Theather.
A Dadinirt (2021), el trobem amb Milton Russell (contrabaix) i Juan Pablo Jaramillo (bateria).
Sieben, Espacio