Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Andrew Cyrille. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Andrew Cyrille. Mostrar tots els missatges

dissabte, 20 de desembre del 2025

Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio (19-12-25) 1093 Luca Crispino, Adegoke Steve Colson, Iqua Colson ,Andrew Cyrille, Mark Helias, Faraj Suleiman , Nanami Haruta, Jo-Yu Chen

 



Luca Crispino – Famiglio (2025)




 

 

 

 

 

 

 

 

 

Luca Crispino (Padova, 1977) és guitarrista i compositor italià. Iniciat al jazz l’any 1997, prové d’experiències prèvies en el rock, blues i progressiu. Al llarg de la seva trajectòria destaca per la fusió de gèneres, l’exploració en la improvisació i una recerca constant en l’expressió musical contemporània. Ha actuat en festivals destacats, desenvolupa una activa tasca docent i de recerca, i és fundador del Centre de Formació Musical Moderna Artingegno a Verona.


Famiglio (Dodicilune, 2025) és el segon projecte de Crispino com a líder i representa un viatge sonor a través de la improvisació col·lectiva, la poesia tímbrica i l’exploració estructural. L’àlbum vol transcendir  les formes convencionals, creant un ambient de misteri, un lloc  entre el món oníric i el quotidià. Aquestes son les intencions de Crispino.

Músics

  • Luca Crispino – guitarra
  • Stefano Benini – flauta i instruments de vent, percussions ètniques
  • Enrico Terragnoli – baix acústic i sintetitzador
  • Luca Pighi – bateria

El disc es caracteritza per la interacció orgànica entre aquests quatre músics, que aporten sensibilitat i visió a una música complexa, orgànica i alhora accessible, amb ecos de jazz, rock i músiques d’arrel.

Pastorale, Wendigo

___________________________________________________________

GLOW: Music for Trio...Add Voice (2025)



GLOW: Music for Trio...Add Voice és el nou treball d’Adegoke Steve Colson (piano, composició) i Iqua Colson (veu), membres històrics de l’AACM de Chicago, (Association for the Advancement of Creative Musicians) acompanyats per dos gegants del jazz contemporani, Andrew Cyrille (bateria) i Mark Helias (contrabaix). El disc abraça set peces originals, entre espiritualitat, protesta i puresa jazzística. Iqua canta tant amb paraules com amb vocals sense lletra a quatre temes. Les composicions alternen paisatges ritmics, balades introspectives i temes compromesos com “Atrocities”, que reflexiona sobre la llibertat i la memòria social.

Músics

  • Adegoke Steve Colson – piano, composició
  • Iqua Colson – veu
  • Andrew Cyrille – bateria
  • Mark Helias – contrabaix

El disc destaca per la seva profunditat emocional, la calidesa del trio i la força de la veu d’Iqua. Entre els temes més notables hi ha “Getting Comfortable”, “Clouds On A Sunny Day”, “Truly”, “Midnight Samba”, “Atrocities” (composició d'Iqua), “For Freddie” (homenatge a Freddie Hubbard) i “Glow” (peca final plena de espiritualitat).

For Freddie, Clouds On A Sunny Day

___________________________________________________________

Faraj Suleiman -As Much As It Takes (2023)

https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_kpDTrysQkjXGCFn6Xl9JOhB2Tqg9Ngcus 

 

Faraj Suleiman (1984) és un pianista i compositor palestí reconegut per la seva habilitat per fusionar el jazz contemporani, la tradició aràbiga i la música clàssica. Nascut a al-Ramah, Palestina, des de ben petit va destacar com a pianista, formant-se a Haifa i Jerusalem. Ha compost per quartets, orquestres i projectes multidisciplinaris, col·laborant amb músics i lletristes com Majd Kayyal. Ha actuat internacionalment en festivals com Montreux, guanyant prestigi pel seu llenguatge singular.

As Much As It Takes és l’àlbum més recent de Faraj Suleiman, gravat a Suïssa després d’una residència artística a París. El disc, format per onze peces originals, destaca per la seva capacitat de sublimar la trajectòria personal i artística de Suleiman: trobem diàlegs brillants entre piano i oud, melodies narratives i una gran expressivitat que transmet tant la joia com la preocupació i la reivindicació política. 

Faraj Suleiman (piano), Louis Matute (guitarra), Jules Martinet (contrabaix), Alberto Malo (bateria)


Have you Eaten? (feat. Erik Truffaz) , Akka-Safad

___________________________________________________________

Nanami Haruta - The Vibe (2025)

https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_lIpjqvD_NjBswPl5E7LYs36mOyT9-XClY 

 

Nanami Haruta és una trombonista japonesa nascuda a Sapporo el 2001, que va començar a tocar piano als cinc anys i es va passar al trombó als vuit, integrant la banda escolar de metall. Establerta a Tòquio des de 2020, ràpidament es va fer un nom en l’escena jazzística japonesa i internacional, guanyant premis i oferint concerts des dels tretze anys. Actualment resideix als Estats Units, on estudia a Michigan State University sota la tutela de Michael Dease, i col·labora amb músics com Rodney Whitaker, Xavier Davis i Ulysses Owens Jr. El seu estil barreja el jazz contemporani amb la tradició hard-bop, i les crítiques destaquen la seva frescor i refinament tècnic.

The Vibe és el disc debut de Nanami Haruta, editat per Origin Records el febrer de 2025. Inclou composicions pròpies i temes de Gregg Hill, amb una banda d’acompanyament formada per Xavier Davis, Rodney Whitaker, Ulysses Owens Jr. i la participació especial de Michael Dease. 

Nanami Haruta (trombó), Michael Dease (trombó, saxofon baríton als temes 1 i 3), Xavier Davis (piano), Rodney Whitaker (contrabaix), Ulysses Owens Jr. (bateria) i Chris Minami (guitarra al tema 11)

Toshi , Girlie's World 

_______________________________________________________________ 

 



Jo-Yu Chen - Rendezvous: Jazz Meets Beethoven, Tchaikovsky & More 2025




Pianista i compositora nascuda a Taiwan, establerta a Nova York. Formada a la Juilliard School i doctora per Columbia. Trajectòria iniciada en la música clàssica, consolidada posteriorment en l’escena jazzística internacional. Estil caracteritzat per la fusió de rigor formal, tècnica avançada i enfocament contemporani. Primera artista de jazz taiwanesa amb contracte Sony Music i reconeixement com a Steinway Artist. Col·laboracions amb figures del jazz internacional. Discografia: Obsession, Incomplete Soul, Stranger, Savage Beauty.


Àlbum centrat en la reinterpretació jazzística d’obres clàssiques de Beethoven, Txaikovski i altres autors. Format per arranjaments originals per a piano, quartet de corda i secció rítmica. Proposta basada en la síntesi entre l’estructura clàssica i el llenguatge del jazz contemporani. Prioritat per la claredat, la precisió i la funcionalitat de l’arranjament. Resultat: obra transversal d’alt valor musical i conceptual.

Jo-Yu Chen (piano), Chris Tordini (contrabaix), Tommy Crane (bateria). 

Prokofiev Romeo and Juliet Dance of the Knights,  Ravel Pavane Pour Une Infante Defunte,   Mussorgsky Pictures at an Exhibition The Old Castle, 

dimecres, 19 de març del 2025

Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio : 1003 The Heavy Hitters, Jakob Bro, Lee Konitz, Bill Frisell, Jason Moran, Thomas Morgan, Andrew Cyrille,Wajdi Riahi.

 





 

1.

The Heavy Hitters: That’s What’s Up! 2024  

https://theheavyhitters.bandcamp.com/album/thats-whats-up


El sextet The Heavy Hitters, co-liderat per Eric Alexander al saxo tenor i Mike LeDonne al piano, presenta l'àlbum "That's What's Up". El grup inclou Vincent Herring al saxo alto, Jeremy Pelt a la trompeta, Alexander Claffy al baix i Kenny Washington a la bateria. L'àlbum inclou temes originals de LeDonne, com "That's What's Up", "Shadows", "Groundation", "Continuum", "Lord Walton", "JB" i "You'll Never Know What You Mean To Me". Les composicions originals i les improvisacions arrelades al blues enriqueixen el repertori del jazz modern.

"That's What's Up" va ser gravat en directe al club de jazz Frankies, al final d'una gira de dues setmanes, coincidint amb el 50è aniversari del co-productor Cory Weeds. Les gravacions en directe capturen emocions reals i profundes, oferint noves descobertes amb cada escolta.



Mike LeDonne (piano); Eric Alexander (saxo tenor); Jeremy Pelt (trompeta); Vincent Herring (saxo alto); Alexander Claffy (contrabaix); Kenny Washington (bateria)


That's What's Up!, Shadows , Groundation



2.

Jakob Bro, Lee Konitz, Bill Frisell, Jason Moran, Thomas Morgan, Andrew Cyrille: Taking Turns 2024

https://open.spotify.com/intl-es/album/2L39E5ZUGVITVrl0Yg9XZ0?si=Hj34CuSDQdqxnDitKfMGcA

https://jazzexpresso.blogspot.com/2023/12/music-for-black-pigeons-2022.html

El segell ECM publicava al 2024 aquest disc, que havia estat enregistrat l’any 2014, deu anys abans, amb  Lee Konitz al Saxo alt, saxo soprano -, Thomas Morgan, al Contrabaix -,  Andrew Cyrille, a la Bateria - , Bill Frisell, Jakob Bro, tots dos, a la Guitarra -. i al Piano, Jason Moran.

Es tracta realment d’un disc de Jakob Bro, ell és qui va composar tota  aquesta música, però és inevitable que el protagonisme estigui, com a mínim , repartit entre tots aquests extraordinaris músics. Per cert que el desembre de 2023 vaig recomanar un documental que justament recull testimonis d’aquests músics mentre feien aquest enregistrament. Et deixo l’enllaç del post on hi ha l’enllaç del trailer del documental. En aquell moment es podia veure gratuïtament al portal Caixaforum+, malauradament això ja no és possible. Tinc entès que es pot veure a la plataforma Filmin.

L'àlbum es caracteritza per la seva atmosfera espaiosa i l'enfocament col·lectiu, on cada músic contribueix a l'equilibri sonor general. Bro explora la llibertat interpretativa i la interacció entre els músics, continuant la línia iniciada en treballs anteriors amb Konitz. Aquesta aproximació ha influït en la manera com Bro concep la quantitat de material musical que aporta i la direcció que dona al grup per aconseguir un equilibri i flux naturals. La presència de Bill Frisell, amb qui Bro comparteix l'experiència d'haver treballat amb Paul Motian, afegeix una capa addicional de profunditat al so del grup. La seva connexió musical i personal es remunta a les nits en què Bro assistia als concerts de Frisell amb Motian i Joe Lovano al Village Vanguard.

Lee Konitz, llegendari saxofonista de 86 anys en el moment de l'enregistrament, i que va morir l’any 2020, té un paper destacat a aquest disc. La seva participació és especialment significativa, ja que representa per Jakob Bro la culminació d'una col·laboració que va començar el 2008 i que inclou una trilogia d'àlbums anteriors: "Balladeering", "Time" i "December Song". Al "Taking Turns", Konitz aporta la seva sensibilitat única i experiència. La presència de Konitz va ser transformadora per a Bro. El guitarrista danès explica que l'enfocament lliure i interpretatiu de Konitz sobre les seves composicions va ser una revelació, influint en la seva manera de concebre la música i la direcció que dona al grup. Aquesta col·laboració va canviar les prioritats musicals de Bro, portant-lo a explorar noves formes d'equilibri entre composició i improvisació.

"Taking Turns" no només mostra la maduresa compositiva de Bro, sinó també la sinergia entre músics de diferents generacions i estils, creant un treball que connecta el passat i el present del jazz.

Pearl River, Peninsula, Mar del plata.


3.

Wajdi Riahi - Essia (2023) 

https://freshsoundrecords1.bandcamp.com/album/essia


El pianista Wajdi Riahi, nascut a Tunísia i establert a Brussel·les, és un dels nous noms destacats de l'escena jazzística belga. A part de la seva activitat com a músic de suport en uns quants projectes, com Stéphane Gallands' Rhythm Hunters, Aleph Quintet i Fabrice Allemand, Riahi està guanyant reconeixement amb el seu propi trio. Aquest àlbum es desenvolupa com una odissea artística, un viatge on les aspiracions del jove pianista Wajdi s'entrecreuen entre melodies clàssiques, els ritmes de la música àrab i africana, i elsmatisos de jazz que apareixerien més tard en el seu recorregut musical.

El primer tema de l'àlbum, "Opening", ens transporta pel camí diari que Riahi feia des dels sis anys per arribar al conservatori, situat al cor de la vella ciutat de Tunis: la Medina. El seu esperit estava ple d'ambicions i un amor inquebrantable per la música i el piano, sempre guiat per la presència benèvola de la seva mare, Essia.

Abans d'entrar a la Medina, es podia veure una captivadora estàtua del filòsof i sociòleg Ibn Khaldoun, que Wajdi admirava cada vegada que passava per allí. Una de les cites del filòsof: "Accepta, sigues hipòcrita o deixa el país", va inspirar el títol del segon tema de l'àlbum: "Agree, Hypocrite or Leave".

"En aquest àlbum, aspiro a oferir una experiència on les meves emocions es revelin a l'oient amb total senzillesa i càndidament, sense artifici ni complexitat, com un llenç dels meus sentiments més purs."

"Stambeli" serveix com l'escenari perfecte per aquesta recerca artística, un estil musical antic del nord d'Àfrica que es transforma en una font inesgotable d'inspiració per a Wajdi.

"M'agrada especialment retre homenatge, i en aquest àlbum, dues cançons estan dedicades a dues dones excepcionals, Nawres i Essia, la meva germana i la meva mare, dues dones remarcables de bellesa i lluitadores de la vida.


Wajdi Riahi (piano), Basile Rahola (contrabaix), Pierre Hurty (bateria)


Choral Stambeli, Road To…