dissabte, 31 d’octubre del 2026

Jazz Expresso a Sants 3 Radio (30-10-26) 1181 Ilaria Capalbo, Florian Arbenz & Greg Osby & Bill Frisell, Denny Zeitlin.


Ilaria Capalbo,  Florian Arbenz & Greg Osby & Bill Frisell, Denny Zeitlin.

Quiet Lights
Florian Arbenz & Greg Osby

Quiet Lights 2026


Quiet Lights és un àlbum del bateria i compositor suís Florian Arbenz, publicat el 29 de maig de 2026 pel seu segell Hammer Recordings. Enregistrat el 8 de setembre de 2025, el disc compta amb dues figures llegendàries del jazz: el saxofonista Greg Osby (saxo alt i soprano) i el guitarrista Bill Frisell.

El projecte neix del desig d'Arbenz de crear un marc sonor que s'ajustés a la mestria dels seus convidats, proposant "escenaris senzills però molt definits" que donessin cabuda a les seves sonoritats característiques. La crítica destaca la varietat de l'àlbum, que inclou temes com "Homenaje" i "Rhumba", d'inspiració llatina; "Chant", de caire misteriós; una versió reharmonitzada de la cançó tradicional suïssa "Lueget vo Berg und Tal"; i "Jammin' in the Children's Corner", un tema escrit originalment per a Dave Liebman. El disc es desplega amb elegància i un to introspectiu, oferint una experiència d'escolta "encantadora i sovint introspectiva", segons la crítica.

Músics que intervenen: Florian Arbenz (bateria, percussió), Greg Osby (saxo alt, saxo soprano), Bill Frisell (guitarra).

Escoltem: Homenaje, Jammin’ in the Children’s Corner, Lueget vo Berg und Tal
Enllaç ↗
The Brightest Sun
Ilaria Capalbo

The Brightest Sun 2026


The Brightest Sun és el segon àlbum de la contrabaixista i compositora italiana Ilaria Capalbo, establerta a Estocolm, publicat el 12 de juny de 2026 pel segell Bluenord. Enregistrat el novembre de 2024 a l'Ingrid Studios d'Estocolm per l'enginyer Hans, i mesclat i masteritzat per Fredrik Nordström als Bluenord Studios, el disc és el treball més personal de Capalbo fins a la data, inspirat en l'experiència transformadora de la maternitat.

Segons les notes del disc, la música, composta durant l'embaràs i els primers mesos de vida del seu fill, reflecteix els canvis radicals d'identitat i perspectiva, capturant la vulnerabilitat d'un temps "delicat i suspès", alternant moments d'energia caòtica amb una profunda quietud. Influenciada per la improvisació lliure, el jazz modern, el rock i la música indie, la música té una qualitat experimental i immediata, amb un sentit d'urgència. La crítica destaca la forta sinergia del quintet i les textures afegides per la guitarra d'Andreas Hourdakis.

Músics que intervenen: Ilaria Capalbo (contrabaix, baix elèctric, efectes), Thomas Backman (saxo alt, clarinet baix), Fredrik Nordström (saxo tenor), Andreas Hourdakis (guitarra), Henrik Jäderberg (bateria).

Escoltem: Little Tiger,  The Brightest Sun
Enllaç ↗
Odyssey
Denny Zeitlin

Odyssey 2026


El pianista Denny Zeitlin, una llegenda viva del jazz i la música electroacústica, presenta el seu nou àlbum Odyssey, publicat el 31 de juliol de 2026 a través de Sunnyside Records. Aquesta obra és un viatge a través de tres etapes diferents de la seva carrera, sorgit tant d'enregistraments d'arxiu com de captures noves realitzades al seu estudi casolà. Zeitlin sempre ha comparat la creació musical amb l'inici d'una travessia, i aquesta col·lecció n'és un reflex fidel, mostrant la seva curiositat per l'exploració sonora.

L'àlbum s'estructura en tres blocs ben diferenciats. El primer és un trio acústic de piano amb el recentment traspassat baixista Mel Graves i el percussionista George Marsh, recuperant un concert del 2003 que reunia una col·laboració que havia començat el 1968.

El segon bloc es centra en el piano sol, amb tres peces de Cole Porter enregistrades a l'estudi.

La tercera part de l'àlbum està dedicada al duo electroacústic amb George Marsh, una col·laboració en composició espontània que va començar el 2014 . En aquestes peces no hi ha cap planificació prèvia; tot sorgeix de la improvisació, i els títols s'escullen després per intentar capturar l'essència de la interpretació. La paleta sonora s'ha enriquit considerablement amb la incorporació de programació tímbrica part de Zeitlin i de bateria electrònica Roland per part de Marsh.

Escoltem: Body and Soul, Night and Day , Conclave.
Enllaç ↗

dimecres, 28 d’octubre del 2026

Jazz Expresso a Sants 3 Radio 1180 Jaleel Shaw, Timo Vollbrecht, Jean Bardy, Diego Piñera 4+4 Octet.

 



Jaleel Shaw, Timo Vollbrecht, Jean Bardy, Diego Piñera 4+4 Octet.


Bremen New York
Timo Vollbrecht

Bremen New York 2025


Timo Vollbrecht (nascut el 1985 a Stadthagen, Alemanya) és un saxofonista i compositor i  alemany establert a Nova York . Després d'estudiar a la Universitat de les Arts de Berlín, es va traslladar a Nova York el 2010 amb una beca Fulbright per estudiar amb Mark Turner i Joe Lovano a la NYU, on més tard obtindria un doctorat.

Ha publicat àlbums com com Fly Magic (2016), Faces in Places (2018), Givers & Takers (2022) i el recent Bremen New York (2025), nominat al Preis der Schallplattenkritik . Amb el seu quartet FLY MAGIC ha girat per més de 40 països i ha actuat a escenaris emblemàtics com el Village Vanguard, Jazz at Lincoln Center i el Berliner Philharmonie .

Ha col·laborat amb artistes com Branford Marsalis, Ralph Alessi, Ben Monder, Theo Bleckmann, Kenny Werner i Joe Lovano . Actualment és Professor Associat i Director d'Estudis de Jazz a la Brown University . La seva recerca acadèmica, inclosa la tesi doctoral, se centra en la figura del productor Manfred Eicher i el seu mètode de treball a ECM Records.

Bremen New York és el seu quart àlbum com a líder, publicat el 5 de setembre de 2025 pel segell Berthold Records. El disc, enregistrat en directe a la Sendesaal de Bremen, un espai conegut per la seva acústica excepcional, compta amb un quintet internacional que Vollbrecht va reunir específicament per a aquest projecte.

Músics que intervenen: Timo Vollbrecht (saxo tenor), Ralph Alessi (trompeta), Elias Stemeseder (piano), Chris Tordini (contrabaix), Thomas Strønen (bateria).

El títol reflecteix la doble vida de l'artista, que fa 15 anys va traslladar-se de Berlín a Nova York.

Escoltem: Dark, Com Tempo
Enllaç ↗
Au café des anges
Jean Bardy

Au café des anges 2025


Au café des anges és el títol d'aquest àlbum del contrabaixista francès Jean Bardy, publicat l'any 2025 pel segell Parallel Records. Enregistrat el 17 de maig de 2025 a Meudon (França), les notes del disc el descriuen com un reflex de la personalitat del líder: "gust per la melodia malenconiosa" i un profund interès per la "bella factura instrumental". El repertori està format majoritàriament per composicions pròpies de Bardy, i inclou també temes del malaurat pianista Henri Florens (mort dos mesos abans de la gravació). El contrabaixista, que ha participat en nombrosos projectes però ha enregistrat poc com a líder, es fa acompanyar per un grup de músics de primer nivell, amb qui comparteix una connexió total. La crítica destaca el "gran plaer d'escolta" i el treball de l'acordionista convidat Marc Berthoumieux.

Músics que intervenen: Jean Bardy (contrabaix), Éric Löhrer (guitarra), Emil Spanyi (piano), Guillaume Naud (orgue, piano), Andrea Michelutti (bateria), Marc Berthoumieux (acordió convidat).

Escoltem: Moire et satin, Libre à chacun , Au cafè des anges
Enllaç ↗
Romanian Dance
Diego Piñera 4+4 Octet

Romanian Dance 2026


Diego Piñera (Montevideo, 1981) és un bateria i compositor de jazz uruguaià establert a Alemanya. Format a l'Havana, Berklee i Leipzig, ha rebut premis com l'ECHO Jazz (2017) i el Deutscher Jazzpreis (2023). La seva música fusiona la tradició jazzística amb ritmes llatinoamericans i també l'herència de Béla Bartók, en projectes com el seu 4+4 Octet. És professor a Dresden i Osnabrück.

Romanian Dance és l'àlbum de debut del Diego Piñera 4+4 Octet, publicat el 18 de març de 2026 pel segell Iapetus . Aquest projecte és la culminació d'una visió artística de llarga durada del bateria : fusionar el seu quartet de jazz amb un quartet de corda.

El cor del projecte és un diàleg profund amb l'obra de Béla Bartók. Piñera no fa un homenatge històric, sinó que tracta Bartók com una influència viva, versionant les seves danses populars romaneses i moviments de quartets de corda . Aquestes peces conviuen amb cinc composicions originals de Piñera i una versió de les Dances Polovtsianes d'Alexandre Borodín .

El disc té una dimensió personal molt intensa, ja que part de la música va ser composta durant una greu malaltia que va mantenir Piñera ingressat a l'hospital . Aquesta experiència impregna l'àlbum amb una intensitat especial.

Músics que intervenen: Diego Piñera (bateria, composicions, arranjaments), Igor Osypov (guitarra), Peter Ehwald (saxo), Marcel Krömker (contrabaix), Semion Gurevich (violí I), Alessia Laurora (violí II), Joaquín León Fernández (viola), Elisabet Iserte López (violoncel).

Escoltem: Mi Cosmos Reloaded
Enllaç ↗
Painter of the Invisible
Jaleel Shaw

Painter of the Invisible 2025


Painter Of The Invisible és el primer àlbum del saxofonista alt Jaleel Shaw com a líder en 13 anys, publicat el 25 de juliol de 2025 pel segell Changu Records. El disc, que la crítica ha descrit com "una bèstia de bella narració", conté 11 temes escrits des del cor per recordar persones i llocs que han marcat la seva vida.

El títol fa referència a la invisibilitat que ha sentit com a home negre: "Quan dic 'pintor de l'invisible', parlo d'un poble que sempre ha estat ignorat. Això és part del que tracta aquest àlbum: la nostra experiència".

Músics que intervenen: Jaleel Shaw (saxo alt i soprano), Lawrence Fields (piano, Fender Rhodes al tema 11), Ben Street (contrabaix), Joe Dyson (bateria), Sasha Berliner (vibràfon als temes 6 i 7), Lage Lund (guitarra als temes 4 i 10).

Escoltem: Gina's Ascent Intro+Theme
Enllaç ↗

dissabte, 24 d’octubre del 2026

Jazz Expresso a Sants 3 Radio (23-10-26) 1179 Patrick Smith,Olivier Hutman & Lamine Cissokho, Nicole McCabe.

 





Jazz Expresso 1179.

Words Underlined
Patrick Smith

Words Underlined 2025


Words Underlined és l'àlbum de debut del saxofonista Patrick Smith, publicat el 12 de desembre de 2025 pel nou segell Lit Soc Records, creat per la llibreria de Toronto Sellers and Newell. El disc, enregistrat en directe a la mateixa llibreria, és el primer llançament (catàleg 001) d'aquest segell, que neix de la voluntat de capturar l'atmosfera íntima i l'acústica excepcional d'aquest espai que, des del 2015, s'ha convertit en un referent per a la música improvisada a la ciutat.

El trio, està format per Smith (saxo), el guitarrista Dan Pitt i el bateria Lowell Whitty. El repertori barreja composicions originals de Smith amb improvisacions col·lectives. El disc ha rebut elogis per la seva qualitat sonora i la química del trio.

Escoltem: Hazel, End Of The Road, Strength, Grass In Summer
Enllaç ↗

The Following
Olivier Hutman & Lamine Cissokho

The Following 2026


The Following és un àlbum que neix de la col·laboració entre el pianista de jazz francès Olivier Hutman i el músic senegalès de kora Lamine Cissokho. Publicat l'any 2025, el disc és descrit  a les notes de premsa com un "diàleg joiós" entre la música mandinga i el jazz acústic, on cada tema combina la improvisació moderna amb elements de les músiques tradicionals, creant ponts entre cultures.  Aquest projecte compta amb la participació del músic de blues nord-americà Eric Bibb.

Músics que intervenen: Olivier Hutman (piano), Lamine Cissokho (kora), Eric Bibb (veu, guitarra).

Video recomanat:

https://www.youtube.com/watch?v=ffF_8U4AMAc

Escoltem: Song for My Father, Klezmandingo
Enllaç ↗
Color Theory
Nicole McCabe

Color Theory 2026


Color Theory , àlbum de la saxofonista i compositora Nicole McCabe, publicat el 20 de febrer de 2026. Es tracta d'un disc gravat en directe a l'estudi The Bunker de Brooklyn, Nova York, i produït pel pianista Jason Moran.

El disc inclou col·laboracions especials, com ara el trompetista Adam O'Farrill en quatre temes, i la participació puntual de la vocalista Christie Dashiell, la violoncel·lista Maya Paredes i el bateria Justin Brown.

Músics que intervenen: Nicole McCabe (saxo alt), Yvonne Rogers (piano, sintetitzador), Eliza Salem (bateria), Kanoa Mendenhall (contrabaix), Adam O'Farrill (trompeta als temes 1, 3, 8, 9), Maya Paredes (violoncel al tema 8), Christie Dashiell (veu al tema 6), Justin Brown (bateria al tema 10).

Escoltem: Air sign, Hues, Cent Cinq
Enllaç ↗

dimecres, 21 d’octubre del 2026

Jazz Expresso a Sants 3 Rádio 1178 Peter Erskine, Alan Pasqua, Scott Colley, Evi Filippou ,Robert Lucaciu,Jasper Høiby,Nick Adema,Matt Garrity.

 





Peter Erskine, Alan Pasqua i Scott Colley, - Peregrine 2026 



  
L’Àlbum Peregrine, de Peter Erskine, Alan Pasqua i Scott Colley,  combina repertori original i versions de cançons clàssiques, amb un so càlid i analògic gravat al Reelsounds Studio de Skokie (Illinois) i masteritzat a High Cross Sound, Urbana (Illinois). El disc es va publicar el 10 d’abril de 2026 a Bandcamp.  
Peter Erskine – bateria, Alan Pasqua – piano i piano elèctric, Scott Colley – contrabaix. 
Com a convidats hi apareixen: Kate Lamont – veu (en “Poetry Man”), Bob Sheppard – saxos (en “Poetry Man” i “Leaving LA”), i Brian Kilgore – percussió (en “Poetry Man”).  

Escoltem: Gumbo Time  

https://hardwagrecords.bandcamp.com/album/peregrine


______________________________________


Evi Filippou & Robert Lucaciu – Love at Last Sight – 2026





El primer disc del duet format per la vibrafonista grega Evi Filippou i el contrabaixista Robert Lucaciu es planteja com una autobiografia musical del seu treball conjunt. Des de la seva creació, fa aproximadament tres anys, el duo ha explorat una síntesi personal entre les tradicions folk, jazz i clàssica a través de composicions pròpies, improvisacions i peces de compositors contemporanis i de jazz.

Love at Last Sight recull aquest recorregut creatiu: des de materials desenvolupats en els primers assajos fins a obres acabades poc abans de la gravació. Amb només dos intèrprets, assumeixen una gran varietat de funcions —secció rítmica, base harmònica, línies melòdiques, rols de solista i d’acompanyament— ampliant el seu llenguatge més enllà del vibràfon i el contrabaix mitjançant l’ús de la veu i de petites percussions.

El disc compta amb la participació del saxofonista Hayden Chisholm, que també n’assumeix la producció musical, aportant una capa addicional de cohesió sonora al projecte.

Músics: Evi Filippou (vibràfon, veu, petita percussió), Robert Lucaciu (contrabaix, veu, petita percussió), Hayden Chisholm (saxo, producció)

Escoltem: Your own, für Jone und Martí - Low gravity

______________________________________


Jasper Høiby - 3Elements: Conversations of Hope – 2026





El disc Conversations of Hope és el tercer àlbum del projecte 3Elements de Jasper Høiby, un trio de piano que continua el recorregut composicional i líric del baixista danès després de Earthness i Like Water. L’obra s’articula com un diàleg interior i col·lectiu entre els músics, explorant temes de connexió, fragilitat i esperança, i es presenta com una evolució més contemplativa. El disc va ser publicat el 27 de març de 2026 per Edition Records .

Músics: Jasper Høiby – contrabaix, Xavi Torres – piano, Naíma Acuña – bateria  

Escoltem: Breathing,The Sound Air Makes 

https://jasperhoiby.bandcamp.com/album/3elements-conversations-of-hope


______________________________________


Nick Adema - Incandescence - 2026.



Incandescence és el debut d’aquest quartet europeu, publicat per Fresh Sound Records el 30 d’abril de 2026. El disc reuneix composicions pròpies i ha estat produit per Lage Lund, guitarrista que apareix com a artista convidat.

Músics: Nick Adema (trombone), Lage Lund (guitarra, només a 1, 5 i 7; arranjaments a 1 i 7), Ben van Gelder (saxo alto, excepte a 4), Maël Idris Mercier (piano), Paddy Fitzgerald (contrabaix), Genius Wesley (bateria).

El disc va ser enregistrat als Wisseloord Studios, a Hilversum, Païssos baixos, el juny de 2025.

Escoltem:No Worries If Not


_______________________________________________________________


Matt Garrity Suits and Scotches 2026



El disc Suits and Scotches és el debut com a líder del bateria Matt Garrity, editat pel segell SteepleChase. L’àlbum recull composicions originals de Garrity i reinterpretacions de estàndards i peces de jazz, en un treball que combina tradició bop, lirisme i una actitud oberta cap a repertoris menys previsibles, com “The Imperial March” de John Williams.


Les notes destaquen Garrity com un músic molt respectat de l’escena novaiorquesa, amb més de trenta anys de trajectòria al costat de figures com Joe Lovano, Vincent Herring o Joel Forrester. Tot i haver quedat al marge de la generació dels “Young Lions” dels anys noranta, ha mantingut una carrera sòlida com a sideman i impulsor del projecte Barnstock a Woodstock (Nova York), un espai dedicat al jazz en directe.


Músics: Matt Garrity (bateria), Vito Dieterle (saxo tenor), Steve Einerson (piano), David Ambrosio (contrabaix).

Escoltem: Old Folks, The Imperial March  

https://music.youtube.com/watch?v=yXJdfiEX9Ps&list=OLAK5uy_kg364OlNTJGGxEyPpuWlJxKLIzD-Cm_ak

_______________________________________________________________



dissabte, 17 d’octubre del 2026

Jazz Expresso a Sants 3 Rádio (16-10-26) 1177 Moisés P. Sánchez, Marta Sanchez, Baptiste Bailly Trio, Alex Skolnick Trio, David Ambrosio.

 






Where Light Begins
Moisés P. Sánchez

Where Light Begins 2026


Where Light Begins és el nou àlbum del pianista i compositor espanyol Moisés P. Sánchez, publicat l'any 2026 per Fresh Sound Records. Enregistrat a Barcelona entre el 17 i el 20 de febrer de 2026 als Camaleon Studios, el disc suposa un canvi important en la seva carrera: per primera vegada en vint anys com a líder, Sánchez renova el trio que l'acompanya, incorporant el contrabaixista Chris Jennings i la bateria Naíma Acuña, que aporten una "frescor" a les seves composicions.

El disc neix de la necessitat de trobar una "llum" en els moments més foscos, i la crítica destaca que l'àlbum "evoca la baixada als inferns propis, tot conservant la voluntat d'acomplir el treball interior que permet tornar al món". El pianista confessa que la seva música ha de néixer de la vida i no de fórmules, i que cada peça revela una part de la seva vida, des de les més íntimes fins a les més accessibles, deixant espai perquè l'oient s'hi identifiqui.

Músics que intervenen: Moisés P. Sánchez (piano, Rhodes, teclats, programació), Chris Jennings (contrabaix), Naíma Acuña (bateria).

Escoltem: A New Day, Invisible Maps
Enllaç ↗
For the Space You Left
Marta Sanchez

For the Space You Left 2026


For the Space You Left és el primer àlbum en solitari de la pianista i compositora espanyola Marta Sánchez, publicat el 17 d'abril de 2026 pel segell Out of Your Head Records. Es tracta d'un disc íntegrament per a piano preparat, enregistrat el febrer del 2024 a l'Opus Studios de Berkeley, Califòrnia, per l'enginyer Adam Muñoz, i mesclat i masteritzat per Dave Darlington.

El projecte va néixer de dues experiències d'aïllament i solitud: la primera, durant una residència a MacDowell el 2017, on va començar a experimentar amb la preparació del piano per superar la seva por a tocar sola i per crear un "petit ecosistema de textures contrastants" a partir d'un sol instrument; la segona, durant el confinament de 2020, on es va imposar el repte de compondre una peça a la setmana. Aquestes vivències, marcades per la vulnerabilitat i l'autoconeixement, es reflecteixen en tó emocional i la introspecció de les nou composicions.

Marta Sánchez (piano preparat).

Escoltem: The Regret
Enllaç ↗
Amour courtois
Baptiste Bailly Trio

Amour courtois 2026


Amour Courtois és l'àlbum del pianista francès Baptiste Bailly, publicat l'any 2025 per Bayard Musique. El disc, enregistrat a l'Abadia de Fontfroide, és un viatge imaginari que connecta la música medieval del segle XIV amb el jazz, la improvisació i les músiques del món. El trio, format per instruments que van des del piano i el baryton a cordes (un instrument antic, membre de la família de les violes de gamba ) fins a la viela de roda i l'oud, reinterpreta melodies de l'Ars Nova (moviment musical que va sorgir a França i els seus voltants durant el segle XIV ) amb una gran llibertat, conservant-ne les melodies però transformant-ne els arranjaments, les harmonies i els ritmes.


Baptiste Bailly és un pianista i compositor francès que ha desenvolupat una carrera basada en la hibridació de gèneres, des de la posada en música de poemes espanyols fins a l'exploració del blues americà. La seva passió per la música medieval va néixer durant els seus estudis de musicologia, i va cristal·litzar en conèixer el músic Matthew Baker (baryton a cordes) i Efrén López (oud, viela de roda), que comparteixen la seva visió d'un repertori que travessa tradicions escrites i orals.

Músics que intervenen: Baptiste Bailly (piano, arranjaments), Matthew Baker (baryton a cordes), Efrén López (oud, vielle de roda).

Escoltem: Amoureux suy, et me vient toute joye, Se d'amer me repentoie, De fortune me doi pleindre et loer
Enllaç ↗

Civil Disobedience
David Ambrosio

Civil Disobedience 2026


El nom "Civil Disobedience" (Desobediència Civil) triat per David Ambrosio per al seu projecte té un significat que va més enllà de la música i està profundament arrelat en el context social i polític.

Segons la informació de la pròpia pàgina web del projecte, el nom respon a dues idees clau:

1. Context històric de la música:

Les composicions que recupera el projecte són de l'era Blue Note de finals dels anys 60, un període de grans convulsions socials als Estats Units (moviment pels drets civils, protestes contra la guerra del Vietnam, etc.). Ambrosio descriu aquella època com un temps de "commoció social i disturbis civils". La música d'aquells compositors, sovint "inèdita i menyspreada" en el seu moment, era un reflex d'aquell esperit de ruptura i de lluita.

2. Paral·lelisme amb el present:

Ambrosio subratlla que, "més de cinquanta anys després, Amèrica es troba de nou en una cruïlla", amb moviments socials que mostren "paral·lelismes significatius" amb aquella època transformadora. Per tant, el nom "Civil Disobedience" serveix per establir un pont entre el passat i el present, recordant que la música pot ser un vehicle de resistència, de consciència social i de memòria històrica.

En resum, no és un nom aleatori. És una declaració d'intencions que vincula la música recuperada amb l'ideal de la desobediència civil com a forma de protesta i canvi social, tant en el seu context original com en l'actualitat.

Aquestes peces, segons la web, van romandre "dormides durant dècades, inèdites i menyspreades en el seu moment".

"Irina" va ser composta pel llegendari bateria i compositor Joe Chambers, una figura clau del jazz dels anys 60 .

La peça prové de les sessions d'enregistrament de l'àlbum Patterns del vibrafonista Bobby Hutcherson, enregistrades l'any 1968 per al segell Blue Note Records. Aquest àlbum, però, no es va publicar fins a l'any 1980, i la seva música va romandre pràcticament inèdita durant més d'una dècada .

El nom "Irina" és una referència a Eirene, la deessa grega de la pau, la qual cosa connecta la peça amb la temàtica de justícia social i esperança que travessa tot el projecte Civil Disobedience

Músics que intervenen: Donny McCaslin (saxos), Ingrid Jensen (trompeta), Bruce Barth (piano), David Ambrosio (contrabaix), Victor Lewis (bateria).

Escoltem: Irina
Enllaç ↗

dimecres, 14 d’octubre del 2026

Jazz Expresso a Sants 3 Rádio 1176 Chris Potter, Henry Threadgill, Tomeka Reid, Peter Somuah.






Chris Potter – Alive With Ghosts Today – 2026


Alive With Ghosts Today és una suite composta per Chris Potter inspirada en la història de l'abolicionista John Brown, concretament en el seu atac de 1859 a Harpers Ferry, un moment que va exposar les contradiccions, la violència i els ideals al cor d'Amèrica. Potter utilitza aquesta narrativa per explorar les idees, el sacrifici i la tensió irresolta que encara ocupa la vida americana. El treball és considerat una obra significativa  d'una de les veus nés importants del jazz contemporani, que ens mostra Potter com a saxofonista, compositor i director de formacions en el seu millor moment.


Músics

Chris Potter – saxofons, Bill Frisell – guitarra, Burniss Travis – baix, Nate Smith – bateria, Rane Moore – clarinet, Zekkereya El-magharbel – trombó, Sara Caswell – violí.


El disc es va publicar el 8 de maig de 2026 a Edition Records.


Escoltem: Into Africa, This Earth Would Have No Charms For Me

https://chrispotterjazz.bandcamp.com/album/alive-with-ghosts-today

____________________________________

Henry Threadgill - Listen Ship 2025



*Henry Threadgill és un compositor i multiinstrumentista de Chicago, figura clau del jazz creatiu i membre històric de l’AACM, conegut per les formacions insòlites i per una escriptura molt estructural però altament expressiva. Amb Listen Ship (2025) porta aquesta recerca un pas més enllà amb una suite d’uns 50 minuts per a sis guitarres acústiques i dos pianos, una mena de laboratori sonor on treballa la seva sintaxi intervàl·lica de manera radical*.



*Threadgill neix el 1944 a Chicago, estudia música formalment i entra molt aviat al cercle de Muhal Richard Abrams i del que acabarà sent l’Association for the Advancement of Creative Musicians (AACM), un dels centres neuràlgics del jazz d’avantguarda de Chicago.* Es dona a conèixer amb el trio Air i després amb grups com X-75, Very Very Circus, Make a Move i Zooid, sempre jugant amb combinacions d’instruments poc habituals i amb rols molt específics per a cada músic.


*La seva música combina interès per les formes primerenques de jazz, ritmes de R&B i influències diverses amb un treball molt precís d’intervals, contrapunt i estructura. El reconeixement arriba al màxim nivell amb el Pulitzer pel disc In for a Penny, In for a Pound (2015)*, i més endavant amb la distinció com a NEA Jazz Master i membre de l’American Academy of Arts and Letters.



*Listen Ship és una suite llarga editada per Pi Recordings el setembre de 2025, un treball que s’inscriu en la fase en què Threadgill es presenta sobretot com a compositor i director, més que no pas com a intèrpret.* Després de projectes orquestrals com Double Up, Plays Double Up Plus (octet) o The Other One (ensemble de dotze músics), aquí concentra tota l’energia en un ensemble molt específic: sis guitarres acústiques (dues d’elles en registre de baix) i dos pianos.


*És una música que molts crítics descriuen com el seu experiment sonor més radical amb un ensemble, més proper al pensament de cambra contemporani que al jazz convencional, però impregnada del seu sentit del swing intern i del moviment corporal.*



Threadgill distribueix el material entre dos “camps” d’instruments: d’una banda les guitarres (incloent-hi Frisell, Okazaki i Brandon Ross) i els baixos acústiques; de l’altra, els dos pianos. El disseny formal fa que, sobretot al començament, pianos i guitarres s’alternin, com si fossin dos corrents sonors que entren i surten, amb guitarres que a vegades sonen com un clavecí estrany i pianos que evoquen textures properes a Anton Webern.


Crítics com George Grella i Phil Freeman remarquen que les guitarres treballen sovint amb una energia tallant, plena de figures ràpides i irregulars que poden recordar per moments el gypsy jazz, mentre que els pianos aporten línies més lentes, fantasmals i melancòliques que contrasten amb aquesta tensió. A partir de la secció “H” els dos grups comencen a sonar junts, però mantenint una mena de distància, com espècies diferents que comparteixen el mateix espai, fins arribar a “R”, el tram final, on tot convergeix i les textures giratòries de guitarres i baixos envolten els pianos en un clímax llarg i molt treballat.



Listen Ship continua una línia que ve de peces com “Noisy Flowers” i “The Mockingbird Sin” de Makin’ a Move (1995), escrites per conjunts de múltiples guitarres i cordes; aquí, però, porta l’obsessió per les famílies d’instruments fins a l’extrem. La música no busca tant un desenvolupament lineal com un moviment de flux i reflux, una mena de dansa circular on motius i textures tornen, es desplacen i es reconfiguren al voltant de la seva sintaxi d’intervals.


En el conjunt de la seva obra, Listen Ship apareix com un capítol tardà en què reafirma la seva manera de compondre per a intèrprets concrets, explotant el timbre i la personalitat de cada músic dins d’un sistema molt rigorós. És una peça concebuda tant per a ser escoltada amb atenció com per a ser assumida per altres ensembles, un material que pot alimentar lectures futures igual que els seus treballs emblemàtics amb Air, Zooid o els grans ensembles dels últims anys.


*Els músics que hi intervenen són: Henry Threadgill - composicions i direcció, Brandon Ross - guitarra soprano acústica, Bill Frisell - guitarra acústica, Gregg Belisle-Chi - guitarra acústica, Miles Okazaki - guitarra acústica, Jerome Harris - baix , Stomu Takeishi - baix elèctric acústic, Maya Keren - piano, Rahul Carlberg - piano.*


Escoltem: B

https://henrythreadgill.bandcamp.com/album/listen-ship

____________________________________

Tomeka Reid - dance! skip! hop! 2026



El Tomeka Reid Quartet presenta el seu quart àlbum, dance! skip! hop! (Out of Your Head Records, OOYH 041), gravat al Studio Brink de Richmond (Virgínia) i publicat el 13 de febrer de 2026 en vinil, CD i format digital. El disc comprèn cinc peces compostes exclusivament per Tomeka Reid, en què el quartet es mostra consolidat i fluid, combinant elasticitat melòdica, improvisació lliure i una forta cohesió rítmica. 


Músics: Tomeka Reid (violoncel), Mary Halvorson (guitarra), Jason Roebke (contraba, casset), Tomas Fujiwara (bateria). 


Escoltem: dance! skip! hop! 

https://outofyourheadrecords.bandcamp.com/track/dance-skip-hop

____________________________________

Peter Somuah - Walking Distance 2026



Peter Somuah és un trompetista i compositor ghanès , resident actualment als Països Baixos. El 2021 va guanyar el premi Erasmus Jazz per a joves talents i el 2022 va rebre el prestigios Edison Jazz Award amb el seu àlbum de debut Outer Space. Després va signar amb el label ACT Music, on va publicar Highlife el 2025, un àlbum que combina el jazz amb la tradició musical highlife de Ghana, i el març de 2026 va treure aquest Walking Distance. 


Walking Distance és el tercer àlbum de Peter Somuah per a ACT Music (el quart en total), publicat l'11 de març de 2026. 


Peter Somuah (trompeta, fliscorn), Anton de Bruin (Rhodes, orgue, teclats), Jens Meijer (bateria), Marijn van de Ven (baix), Danny Rombout (percussió), amb col·laboracions de Heleen Vellekoop (flauta a "300 Meters") i Nia Ralinova (violoncel a "300 Meters" i "Around the Corner") 

Escoltem: A Turn

https://music.youtube.com/watch?v=tmDl5U4ciZY&list=OLAK5uy_k7hBEk6yDTjMccGT838MHzdhVFZV_IpVk

____________________________________

Alan Braufman - Anthem for Peace - 2026



Alan Braufman és un saxofonista alt, flautista i compositor  nascut a Brooklyn el 1951. Va debutar com a líder amb Valley of Search el 1975.


El disc es una gravació registrada en un sol dia a la tardor de 2025 i publicada el 15 de maig de 2026. El text disponible el descriu com un treball liderat per Alan Braufman en format de quartet, amb peces breus i directes que es mouen entre espiritualitat, post-bop i referències d’influència oriental.


Músics: Alan Braufman, saxo alto i flauta; Patricia Brennan, vibràfon; Luke Stewart, contrabaix; Chad Taylor, bateria.


Escoltem: The Journey, Reflections on a Rainy Day

https://alanbraufman.bandcamp.com/album/anthem-for-peace

____________________________________

Sonny Rollins Quartet

Sonny Rollins, tenor sax; Kenny Drew, piano; Percy Heath, bass; Art Blakey, drums.


Apex Studios, NYC, December 17, 1951

Escoltem: This Love of Mine

____________________________________




dissabte, 10 d’octubre del 2026

Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio (09-10-26) 1175 Yvonne Rogers, Ben Flocks, Ingrid Jensen, Virginia MacDonald.









_______________________________________

Yvonne Rogers - The Button Jar - 2026



Músics: Yvonne Rogers (piano)


Yvonne Rogers és una pianista, compositora i artista multimèdia nord-americana nascuda el 1999, que s'ha consolidat com una de les veus emergents més destacades del jazz contemporani. La seva música, profundament influenciada pel seu entorn rural a la costa de Maine, explora els límits entre la composició detallista i la improvisació lliure.


The Button Jar és un àlbum en solitari de la pianista i compositora nord-americana Yvonne Rogers, publicat el 8 de maig del 2026 segell Pyroclastic Records (de la pianista Kris Davis). El disc conté onze temes composats i tres peces completament improvisades. Rogers va créixer al Maine rural, sense televisió, i d’allà en va treure una imaginació nodrida per la solitud i la natura, un esperit que impregna cada nota.


El títol fa referència al pot de botons que feia servir la seva mare artista per a projectes manuals: cada botó és una petita possibilitat, igual que cada breu “miniatura” musical del disc. Les peces sovint acaben tan de sobte com han començat, però no pas per deixar res inacabat; al contrari, s’explora una idea fins al final sense cap farciment innecessari. 


Escoltem: Luster, The Button Jar, Mismatch, Puzzle Building

https://yvonnerogers.bandcamp.com/album/the-button-jar

 ___________________________________

Ben Flocks – Moonshades (2026)



Ben Flocks és un saxofonista i educador de jazz nord-americà, actiu sobretot a l’escena de Nova York i Califòrnia.


Moonshades és un disc on el saxofonista Ben Flocks aposta per un format contingut i molt cohesionat, amb un enfocament més atmosfèric que no pas virtuós. El projecte gira al voltant d’una idea bastant clara: construir un espai sonor nocturn, calmat i introspectiu, on el desenvolupament dels temes importa més que l’impacte immediat.


El repertori combina composicions originals amb algunes relectures de material estàndard.


El so de Flocks al tenor és especialment líric i contingut, amb un fraseig que prioritza la respiració i el color per sobre de l’exhibició tècnica. L’acompanyament es manté igualment discret, construint textures suaus que reforcen aquest caràcter contemplatiu.



Ben Flocks (saxo tenor), Garret Lang (contrabaix), Jay Bellerose (bateria i percussió), Will Graefe (guitarra) i John Fatum (guitarra i veu en un tema).


Escoltem: Moon and Sand

https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_kEZf7N2QAUFsbXgcsNbZvz6kPSjl1tgTM

 ___________________________________

Ingrid Jensen - Landings 2026



Landings és l'àlbum de la trompetista canadenca Ingrid Jensen, publicat el 2026 per Newvelle Records com a segon títol de la col·lecció Newvelle Ten. 


El quartet està format per Ingrid Jensen a la trompeta, Gary Versace a l'orgue, Marvin Sewell a la guitarra i Jon Wikan a la bateria. A la primera cançó, "Amsterdam After Dark", hi participa el llegendari saxofonista tenor George Coleman, antic membre de la banda de Miles Davis.


L'àlbum conté vuit temes: Amsterdam After Dark, New Body, Ida Lupino, Handmaidens Tale, Landings, The Workers Dance, Many Homes, Many Places i Home.


La crítica destaca que Jensen té un so distintiu i únic que la defineix com a trompetista singular. La música és colorida i contrastada, gràcies tant a la líder com als seus companys. Gary Versace estableix les bases harmòniques i fa solos emocionants, mentre que Marvin Sewell, conegut per treballar amb Cassandra Wilson, Jack DeJohnette i Charles Lloyd, és descrit com "one of a kind".


Escoltem: New Body, Ida Lupino

https://newvellerecords.bandcamp.com/album/landings



______________________________________________

Virginia MacDonald - In Search Of... - 2026



Virginia MacDonald és una clarinetista i compositora canadenca, nascuda a Toronto i establerta a Nova York des del gener del 2026. És filla del saxofonista Kirk MacDonald, un dels músics de bop més destacats del Canadà, i va créixer en un ambient musical, envoltada de músics i de discos de saxofonistes com Charlie Parker, Sonny Rollins i Joe Henderson. Ha estat guardonada amb el premi Juno (l'equivalent canadenc dels Grammy) i ha guanyat el Concurs Internacional de Clarinet Corona. Abans de publicar el seu primer disc com a líder, havia participat en més de vint enregistraments com a col·laboradora. Ha tocat amb músics de primer nivell i lidera el seu propi quartet, a més de coliderar un quintet amb el trompetista Joe Magnarelli i un quartet amb el clarinetista Todd Marcus.


In Search Of... és el seu àlbum de debut com a líder, publicat el 29 de maig de 2026 a través del segell Cellar Music Group. Va ser enregistrat al llarg de dos dies, el 2 i 3 de juliol de 2024, als estudis Acoustic Recording de Brooklyn (Nova York). Els músics que hi participen són Virginia MacDonald (clarinet), Geoffrey Keezer (piano), Ira Coleman (contrabaix), Curtis Nowosad (bateria) i Laura Anglade (veu, als temes 1 i 5). El disc conté vuit temes: sis composicions originals de MacDonald i dos estàndards del jazz: "Stardust" de Hoagy Carmichael i "Duke Ellington's Sound of Love" de Charles Mingus. 


El trombonista Michael Dease, guanyador d'un Grammy, escriu a les notes de l'àlbum que MacDonald "no només és una clarinetista excepcional, sinó que és una visionària, una innovadora i una pionera en el seu instrument, que està redefinint les possibilitats creatives del clarinet de jazz per a una nova generació". 


La crítica destaca la seva tècnica impecable, la seva capacitat per tocar hard bop amb la fluïdesa d'un saxofonista tenor i el seu paper com una de les poques clarinetistes de jazz femenines que mantenen viva la tradició del clarinet en el jazz post-bop.


Escoltem: In Search Of…, Last Call at Dimitri's




https://virginiamacdonald.bandcamp.com/album/in-search-of


___________________________