Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio (06-02-26) 1110 Anne Drummond, Alex Hitchcock, Anat Fort, Antonio Adolfo.

Antonio Adolfo – CARNAVAL - The Songs Were So Beautiful, 2025

https://antonioadolfo1.bandcamp.com/album/carnaval-the-songs-were-so-beautiful

Avui he decidit començar el programa amb optimisme, per posar un punt de positivitat en un mon que , no ens hem d'enganyar, ja ens donarà el pal, la bufetada o potser alguna cosa pitjor en qualsevol moment. De manera que he escollit per començar aquest tema. 

Antonio Adolfo (Rio de Janeiro, 1947) és pianista, compositor, arranjador i pedagog brasiler. Va iniciar-se professionalment amb disset anys, i es va formar amb mestres com Deodato i Nadia Boulanger. Cap als anys seixanta, va liderar el seu propi trio i va col·laborar amb figures clau de la música brasilera. Ha compost temes gravats per Sergio Mendes, Stevie Wonder, Herb Alpert i Dionne Warwick, entre d'altres. Amb més de 25 discos publicats i una dilatada trajectòria, és considerat una veu fonamental en la fusió del jazz i la música brasilera.

"CARNAVAL - The Songs Were So Beautiful" és l'homenatge personal d'Antonio Adolfo a les melodies clàssiques del carnaval brasiler del segle XX. L'àlbum recupera temes emblemàtics i els porta al seu terreny, amb arranjaments jazzístics, improvisacions i harmonies modernes, recreant l'essència de la festa i la seva tristesa subjacent a través d'una formació sòlida i cohesionada.

Músics:

Antonio Adolfo, piano; Jorge Helder, contrabaix; Lula Galvão, guitarra; Rafael Barata, bateria i percussió; Jesse Sadoc, trompeta i fiscorn; Idriss Boudrioua, saxo alt; Marcelo Martins, saxo tenor i flauta; Rafael Rocha, trombó; Andre Siqueira, percussió.

Temes:

É Com Esse Que Eu Vou, Vassourinhas, Oba (O Bago da Onça), Mal-Me-Quer, Vai Passar, As Pastorinhas, Exaltação À Mangueira, A Lua É Dos Namorados, Agora É Cinza

Enregistrat a Rio de Janeiro, 2024.

Escoltem : Vassourinhas

Anne Drummond – Modern Standards, 2025

https://music.youtube.com/watch?v=AM6twHK5OHk&list=OLAK5uy_m__JfBRtSHdItl9t9hbZYCUaxOQPkOWFs

Anne Drummond (Seattle, 1982) és flautista, pianista i compositora establerta a Nova York, reconeguda pel seu so líric i la seva versatilitat com a intèrpret i creadora. Va començar jove com a multiinstrumentista a Seattle i es va formar a la Manhattan School of Music. Drummond ha treballat amb artistes de primer nivell com Kenny Barron, Stefon Harris, Ben Williams i Joey Alexander, i ha gravat una discografia àmplia en què fusiona el jazz contemporani amb influències clàssiques, afroamericanes i brasilenyes.

"Modern Standards" és un àlbum en què Drummond ofereix una visió pròpia de peces destacades del repertori contemporani del jazz, reinterpretant-les des d’una òptica expressiva i actual. La gravació destaca pel seu so artesanal i immersiu.

Músics: Anne Drummond, flauta; Juan Diego Villalobos, vibràfon; Rashaan Carter, contrabaix; Allan Mednard, bateria.

Temes: Tell Me a Bedtime Story, Windows, Eternal Child, Fee Fi Fo Fum, Bright Size Life, Infant Eyes, Fall, Spiral.

Lloc i data d’enregistrament: Nova York, març de 2025.

Escoltem : Tell Me a Bedtime Story, Bright Size Life, Cantaloupe Island

"Tell Me a Bedtime Story" és una composició de Herbie Hancock, apareguda originalment a l’àlbum "Fat Albert Rotunda" (1969)

"Bright Size Life" és una composició de Pat Metheny escrita a mitjans dels anys setanta i tema insígnia del seu debut de 1976 amb Jaco Pastorius i Bob Moses

"Cantaloupe Island" és una altra composició de Herbie Hancock gravada el 1964 per al disc "Empyrean Isles" i és un dels grans estàndards del jazz modern.

Anat Fort - The Dreamworld of Paul Motian, 2025

https://anatfort.bandcamp.com/album/the-dreamworld-of-paul-motian

Anat Fort és pianista i compositora nascuda a Israel i establerta a Nova York; ha publicat  discos com a líder i ha mantingut vincles artístics amb la comunitat jazzística nord-americana, amb una sensibilitat lírica  que la caracteritza.

Aquest disc ret homenatge a Paul Motian amb sensibilitat i mesura. L’enregistrament dona prioritat a l’atmosfera íntima, al ritme suggerit i a la claredat del so més que no pas a la demostració tècnica. Les versions respecten l’esperit de Motian, però hi afegeixen el toc personal d’Anat Fort i un treball de textures i matisos molt cuidat.

El projecte neix com un homenatge i una exploració de la música de Paul Motian —Fort havia estudiat les seves composicions i va voler reunir peces conegudes i tractaments menys enregistrats per revelar la seva qualitat tímbrica i compositiva—, motiu que justifica l’enfocament respectuós i selectiu del repertori.

Músics. Anat Fort, piano, Steve Cardenas, guitarra, Gary Wang, contrabaix, Matt Wilson, bateria.

Temes. Dreamworld, Mumbo Jumbo, Yallah, Riff Raff, Tacho (quartet), Prairie Avenue Cowboy, It Should've Happened a Long Time Ago, Umh Hum, Tacho (solo), Byablue, Arabesque.

Lloc i data d’enregistrament. Registrat el 10 de setembre a The Samurai Hotel Recording Studio, Astoria (New York).

Escoltem: Prairie Avenue Cowboy, It Should've Happened a Long Time Ago, Byablue, Arabesque.

Alex Hitchcock – Letters From Afar, 2025

https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_ltrEWCxz9vQH0CKOt5bDOZubVHKE3PWHM

https://alexhitchcock.bandcamp.com/album/letters-from-afar-2

Alex Hitchcock  és un saxofonista, compositor i arranjador britànic establert a Nova York. Ha estat reconegut com un dels nous talents destacats del jazz contemporani del Regne Unit, amb àlbums com a líder i nominacions als Ivor Novello Composer Awards (2020, 2022) i als Parliamentary Jazz Awards. Va liderar la Cambridge University Jazz Orchestra durant els seus estudis i ha col·laborat amb una àmplia gamma de músics tant a Europa com als Estats Units. Hitchcock ha estat especialment implicat en l’escena jazzística novaiorquesa els darrers anys.​

Letters From Afar, editat per New Soil el 2025, reflecteix la voluntat de Hitchcock de dialogar musicalment entre la seva experiència londinenca i el context jazzístic de Nova York. Els temes, formats per harmonies modals intrincades i dinamisme col·lectiu, parteixen de material treballat durant una gira prèvia per Europa i es van gravar bàsicament a la primera presa.​

Músics

Alex Hitchcock, saxo tenor, David Adewumi, trompeta, Lex Korten, piano, Harish Raghavan, contrabaix, Jongkuk Kim, bateria.​

Temes

Yellow Greens, Wishbone, Eo, Invisible Beasts, Bright White Light, Banshees, 41, Rio (Live At Bimhuis).​

Lloc i data d'enregistrament

Gravat a Nova York, 2024

Escoltem : Yellow Greens, Eo

Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio 1109 Eric McPherson , Doideca, Ben Markley, Laurent Coulondre , Inés Velasco, Wolfgang Haffner.

Eric McPherson - Double Bass Quartet - Live, 2025

https://ericmcpherson.bandcamp.com/album/double-bass-quartet-live

Eric McPherson (Nova York, 1970) és un bateria  nord-americà reconegut per la seva tècnica , era habitual escoltar-lo amb Jackie McLean, Andrew Hill i nombrosos projectes . El seu disc "Double Bass Quartet - Live" (Giant Step Arts), enregistrat en directe a l’Ida K. Lang Concert Hall, Hunter College, Nova York, destaca per la formació inusual amb dos contrabaixistes i celebra la tradició de Max Roach amb un solo extens que homenatja el mestre. El repertori inclou composicions originals i revisions, amb el pianista cubà David Virelles i els contrabaixistes Ben Street i John Hébert.

Músics: Eric McPherson, bateria; Ben Street, contrabaix; John Hébert, contrabaix; David Virelles, piano

Escoltem: Ode to Von (Andrew Hill), Darn the Dream (Jimmy van Heusen), .

Skippy (Thelonious Monk)*

El tema ‘Skippy’ de Thelonious Monk és una composició complexa i exigent de l’any 1952, notable pel seu enfocament harmònic i rítmic molt singular. Monk construeix la peça com una reharmonització i abstracció del tema estàndard “Tea for Two” de Vincent Youmans, però en duu l’estructura i l’harmonia molt més enllà, utilitzant descensos c\íclics per quintes, modulacions cromàtiques, tritons substitutius i frases rítmiques denses que requereixen un gran treball tècnic. La forma és de 32 compassos (A1-B-A2-C) i inclou l’ús innovador de la escala disminuïda, així com salts angulars molt propis de Monk. ‘Skippy’ exemplifica el seu estil percussiu i l’interès per les dissonàncies i els girs inesperats, convertint-se en un exercici avançat tant per als intèrprets com per a l’oient. El tema ha estat enregistrat per diversos solistes, i destaca per la modernitat i audàcia lírica, essencial en el repertori Monk.

Doideca - Sketches, 2025

https://underpool.bandcamp.com/album/sketches

Doideca és un septet resident a Barcelona, format per joves músics d'orígens diversos, que debuta amb “Sketches”, un disc enregistrat en directe al Teatre de l’Aurora (Igualada) dins la Carta Blanca de l’Estival de Jazz. El seu so fusiona jazz, música brasilera, soul, pop, improvisació lliure i clàssica, amb esperit experimental i formació poc convencional. El nom, inspirat en Caetano Veloso, El disc alterna composicions originals i arranjaments on la veu, la flauta, el clarinet baix i la guitarra configuren paisatges sonors rics i oberts.

Músics: Federica Silva, veu; Ana Ayala, flauta; Clàudia Bosch, clarinet baix; Itziar Mendibil, saxo tenor; Estefania Chamorro, bateria; Sebastian Noren, guitarra; Xavier Veres, baix

Escoltem:  Low 'n' Deep

Ben Markley - Tell the Truth, 2025

https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_lszU_8JCMg4hGB7j1hrFtHrQh5-qbzv78

Ben Markley és pianista, compositor, educador i líder de big band basat a Colorado, autor del llibre "Cedar: The Life and Music of Cedar Walton" i professor a la Universitat de Wyoming. "Tell the Truth" és un homenatge als quintets clàssics de Blue Note dels anys 60, però substituint la trompeta habitual per la guitarra de Steve Kovalcheck, que comparteix protagonisme amb el saxo alt de Wil Swindler. L'àlbum, gravat a la Universitat del Nord de Colorado, ens presenta una col·lecció de composicions originals  de Markley.

 

Músics: Ben Markley, piano; Steve Kovalcheck, guitarra; Wil Swindler, saxo alt; Rodney Whitaker, contrabaix; Kyle Swan, bateria

Escoltem:  Tell the Truth, Tuesday Morning Feeling

Laurent Coulondre – Shifting Lights, 2025 

https://music.youtube.com/watch?v=M6rcb1f9xec&list=OLAK5uy_ljdaJ8jK9lPu2ftxJ8ZSmvYXPLcpqQNBs

Laurent Coulondre (Nîmes, 1989), pianista francès, guardonat amb premis nacionals,

Christelle Raquillet (Normandia), flautista especialitzada en jazz i clàssic, ha col·laborat en  projectes multidisciplinaris amb gran presència a l’escena francesa.

Músics:
Laurent Coulondre, piano, composició, Christelle Raquillet, flauta, veu, composició

Escoltem : Pequeno Camarao, Sun Is The Key

Inés Velasco – A Flash of Cobalt Blue, 2025

https://inesvelasco.bandcamp.com/album/a-flash-of-cobalt-blue

Inés Velasco és una baterista, compositora i directora originària de Guadalajara, Mèxic, actualment activa en l'escena jazz de Nova York. Formada a Berklee College of Music,  les seves composicions, fusionen jazz contemporani amb elements orquestrals i poesia parlada. 

El disc "A Flash of Cobalt Blue" (2025) ens presenta el primer gran ensemble de Velasco, amb una formació de més de quinze músics que inclou vent, piano, guitarra elèctrica, contrabaix acústic i veu. Les peces originals exploren el diàleg entre el jazz modern, la musicalitat llatinoamericana i l’experimentació formal, integrant spoken word i cant amb una interpretació instrumental sòlida.

Músics:

Inés Velasco, composició; M. Alex Ramírez, alto, flauta; Gideon Forbes, alto, flauta; John Lowery, tenor, clarinet; Nathan See, tenor, clarinet; Kenny Pexton, baríton, baix clarinet; Sam Hoyt, trompeta, fliscorn; Bobby Spellman, trompeta, fliscorn; Dave Smith, trompeta, fliscorn; Joey Kendrick, trompeta, fliscorn; Nick Grinder, trombó; Sam Blakeslee, trombó; Greg DeAngelis, trombó; Julie Dombroski-Jones, baix trombó; Andrew Boudreau, piano; Jacob Aviner, guitarra, fx; Eduardo Belo, contrabaix; Jongkuk Kim, bateria; Catey Esler, veu en 'This Is The Way Down'; Jorge Esquinca, spoken word.

Els textos parlats al disc "A Flash of Cobalt Blue" provenen del llibre "Descripción de un brillo azul cobalto" del poeta mexicà Jorge Esquinca. La seva poesia en aquest llibre se centra en el dol per la mort del seu pare, i construeix un viatge metafòric entre el Pacífic mexicà i els carrers de París, entre la memòria i la imaginació, la pèrdua i l'amor.

Inés Velasco va decidir incorporar la veu d'Esquinca llegint fragments del llibre directament en el disc, unint la narració amb la música per crear un fil conductor. Els textos evoquen temes de transformació, la relació entre somni i realitat, l'absència dels éssers estimats i la recerca d'un sentit a través de símbols com la garça, el mar, el cangrejo i la neu. El projecte neix de la voluntat de Velasco de traduir la profunditat emocional del llibre en música contemporània, després d'una llarga relació artística i d'amistat amb el poeta, que li va donar carta blanca per reinterpretar i adaptar la seva obra.

Els conceptes que travessen els textos són la suspensió, el moviment entre móns —el real i el oníric—, la recerca personal, la natura com a memòria i l'acte de sobreviure al dolor mitjançant l'art. El sentit dels fragments transcrits en el disc és transportar l'oient per aquest viatge emocional, tal com Esquinca planteja en el seu llibre, amb referències a la infància, la mort, el paisatge mexicà i parisí, i la persistència de l'esperança.

Escoltem: Todo Está Por Decir,  In The Tropical Night.

Wolfgang Haffner – Life Rhythm, 2024                                   

 https://wolfganghaffner.bandcamp.com/album/life-rhythm

Wolfgang Haffner és un dels bateristes més influents del jazz europeu contemporani, amb centenars d’enregistraments i col·laboracions amb artistes internacionals. El disc "Life Rhythm" fusiona groove , sons electrònics i sofisticació melòdica amb el toc distintiu de Haffner.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                          

Nascut el 1965 a Wunsiedel, Alemanya, va començar la seva carrera professional molt jove,  als 18 anys.  La seva trajectòria és extraordinàriament àmplia: ha col·laborat amb llegendes com Pat Metheny, Bill Evans (saxo) , Jan Garbarek, i Till Brönner, cobrint des del jazz modern fins al pop i la música de fusió. 

Músics:
Wolfgang Haffner, bateria; Simon Oslender, piano, teclats; Thomas Stieger, baix, sitar guitarra (track 7); Sebastian Studnitzky, trompeta; Arto Mäkelä, guitarra; Nils Landgren, trombó (track 1); Thomas Konstantinou, oud (track 5); Shantel, electrònica i producció addicional (track 5); Dominic Miller, guitarra acústica (track 6); Bruno Müller, guitarra rítmica (track 6); Nicolas Fiszman, baix (track 6); Bill Evans, saxo soprano (track 8).
                                                                                                                                                                                                                                                                                                               Escoltem: Life Rhythm