1.
Linda May Han Oh - Strange Heavens 2025
https://lindamayhanoh.bandcamp.com/album/strange-heavens
La compositora i contrabaixista Linda May Han Oh ha publicat el disc Strange Heavens el 2025, en format de trio amb Ambrose Akinmusire (trompeta) i Tyshawn Sorey (bateria). Tots tres comparteixen una manera d’entendre la música que posa l’accent en viure el present i ser receptius al que passa a cada instant, defugint la rutina i la indiferència. La contrabaixista destaca el valor de la improvisació genuïna i l’escolta entre els membres del grup, mantenint la frescor a cada interpretació.
Linda explica el seu recorregut vital: va néixer a Malàisia, però va créixer a Perth, Austràlia Occidental, en una família que valorava intensament l’educació musical. Va començar amb el piano clàssic i més endavant amb el clarinet i el fagot, descobrint el baix elèctric de manera autodidacta. L’entorn escolar i familiar, junt amb l’escena musical activa de Perth, li van servir d’inspiració per endinsar-se en el món del jazz.
El salt als estudis superiors el va fer a la Western Australian Academy of Performing Arts, on va aprofundir en el contrabaix i va contactar amb músics destacats. El debut a Nova York a 19 anys li va obrir les portes a la professionalització, establint-se posteriorment a la ciutat i tocant amb figures de prestigi. Inicialment no s’imaginava com a líder de banda, però la fascinació per la composició i la creació de projectes la van portar cap a la carrera en solitari, tot mantenint la doble mirada d’acompanyant i de cap de projecte.
El títol del disc Strange Heavens fa referència a la idea d’arriscar-se i cercar nous horitzons, tot desistint d’instal·lar-se en una comoditat coneguda però negativa. Les composicions són estructurades, amb tema, harmonia i seccions rítmiques, tot i que la improvisació hi juga un paper essencial dins els límits establerts. No es tracta d’un free jazz estrictament, sinó d’una combinació d’estructura i llibertat interpretativa.
Un tret distintiu de l’àlbum és l’absència de piano o guitarra, buscant noves textures harmòniques a través de la relació entre trompeta, bateria i contrabaix, inspirant-se en la capacitat de la melodia per suggerir harmonies sense necessitat d’instruments d’acompanyament. La música de Linda aspira a commoure l’oient, reflectint-hi emocions personals a les melodies i oferint espai perquè cadascú les faci seves.
https://www.allaboutjazz.com/linda-may-han-oh-music-in-the-moment-interview
Linda May Han Oh - contrabaix
Ambrose Akinmusire - trompeta
Tyshawn Sorey - bateria
Portal, Living Proof, The Sweetest Water, Strange Heavens
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
2.
Tim Jago - Time Shift 2025
https://timjago.bandcamp.com/album/time-shift
Time Shift és el primer disc de Tim Jago, sota el seu propi nom. Jago és un guitarrista, compositor i educador australià establert a Nova York. Va estudiar interpretació de jazz a la Western Australian Academy of Performing Arts, on va ser reconegut amb el Melville Toyota Scholarship i després va ser professor d’acord de guitarra. L’any 2010 es trasllada als Estats Units per fer el Màster i posteriorment el Doctorat en Música a la University of Miami Frost School of Music, on manté la posició d’assistent de docència durant els estudis.
Jago ha actuat i enregistrat extensament tant a Austràlia com als Estats Units, participant en festivals destacats com el Perth International Jazz Festival, Melbourne International Jazz Festival, Miami Downtown Jazz Festival i altres. Ha compartit escenari i gravacions amb figures internacionals com Patti Austin, Terence Blanchard, Dee Dee Bridgewater, Chick Corea, Dave Liebman, Bobby McFerrin, Steve Miller, Arturo Sandoval i més.
Com a líder, ha publicat tres discos amb el trio The Grid: The Grid (2010), Wear More Headbands (2013) i The Grid III (featuring four) (2015). També ha copublicat l’àlbum Best Buddies amb Troy Roberts (2021) i ha participat en diverses gravacions amb grups com Nu-Jive i amb la cantant Roxana Amed en àlbums nominats als Latin Grammy, Ontology (2021) i Unánime (2022). També ha estat semifinalista al Wes Montgomery International Jazz Guitar Competition (2015).
Aquest Time Shift inclou dues versions: “Bernie’s Tune” de Bernie Miller i el clàssic “Body And Soul”, on la bateria recorda el llegendari Vernel Fournier amb Ahmad Jamal. Les composicions són principalment de Jago, i la banda aporta una complicitat construïda durant cinc anys de treball col·lectiu.
Tim Jago – guitarra, composicions i arranjaments, Mark Small – saxo, Martin Bejerano – teclats, Dion Kerr – baix elèctric i contrabaix, David Chiverton – bateria
Calypso'ish, Body and Soul
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
3.
Jimmy Farace - Hours Fly, Flowers Die 2025
https://shiftingparadigmrecords.bandcamp.com/album/hours-fly-flowers-die
Jimmy Farace és un saxofonista baríton i compositor establert a Chicago, considerat una veu emergent en el jazz actual. De la seva interpretació s'en ha destacat la profunditat, maduresa i expressivitat, i ha estat elogiat per figures com per exemple Walter Smith III. Ha actuat i enregistrat amb artistes de renom (Clark Sommers, Dana Hall, KAIA String Quartet), i el seu disc debut Hours Fly, Flowers Die (2025) explora la nostàlgia i el pas del temps amb composicions originals i arranjaments renovats, integrant quartet, secció de corda i ritme. Farace també és docent i actiu en l’escena educativa, i ha estudiat a Indiana University i DePaul University.
Jimmy Farace – saxòfon baríton, composicions, arranjaments, Kenny Reichert – guitarra, Julius Tucker – piano, Clark Sommers – contrabaix, Dana Hall – bateria, KAIA String Quartet: Victoria Moreira – violí, Naomi Culp – violí, Susan Bengtson Price – viola, Hope Shepherd Decelle – violoncel
Growing Pains, Ferson Creek
:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
