Jazz Expresso és el programa de Jazz de Sants 3 ràdio. 55 minuts de música sense complicacions i sense contraindicacions els divendres a les 20.00 h i els diumenges a les 22.00 h al 103.2 de la FM a Sants i rodalies, o a tot el mon a http://www.sants3radio.cat
Comencem aquest Jazz Expresso amb la guitarra del Reverend Gary Davis, amb el tema Rag Blues in C, enregistrat l'any 1959. Hem començat amb ell, per parlar de la formació Goat Milk Shots. Perque el proper diumenge 07 de juny , com sempre a les 12.30 arriba una nova edició del Vermut Jazz al Casinet d'Hostafrancs. Aquest és el tercer diumenge en que podrem disfrutar de bona musica mentre prenem un aperitiu, al pati del Casinet. Aquesta setmana podrem gaudir del a actuació de la formació Goat Milk Shots.
Goat Milk Shots és un trio de blues rural, gòspel i ragtime format per Elías Babad a la veu i guitarra resofònica, Quico Hernández a la veu i el washboard i Joan Torrentó Vilarnau al violí. La formació s’inspira en figures com Reverend Gary Davis o els Mississippi Sheiks, i des del 2025 està fent la seva gira de presentació, que ja els ha portat a fer més de 20 concerts arreu de Catalunya.
Elías Babad – guitarra resofònica i veu
Quico Hernández – Washboard i veu
Joan Torrentó Vilarnau – Violí
D'aquí a una estona ens acompanyarà el violinista de la formació. Abans escoltarem als altres dos membres, Elías Babad i en Quico Hernàndez, amb una versió d'un tema tradicional, When I was a Cowboy. Després, parlem amb el violinista Joan Torrentó.
Lust'n Found - When I was a Cowboy (Tracicional) 2022
Mississipi Sheiks - Sitting on the Top of the World (1930)
Skip James - Crow Jane 1966 (Remasteritzar 2024)
Entrevista a Joan Torrentó.
__________________________________________
Oriol Vallès - Manteca Abstracta - 2025
Manteca Abstracta és el cinquè àlbum de l’Oriol Vallès 4et, publicat en format digital pel segell The Changes Music el 12 de setembre de 2025.
El quartet, format arran del retorn de Vallès de Nova York, recupera aquí composicions pròpies del trompetista i les porta a l’estudi amb un esperit de continuïtat: “mantequejar fort”, com indiquen les notes, amb música sense filtres que busca tant el bon rotllo com la profunditat expressiva. Tant la nota del segell com la d’Enderrock destaquen que és un àlbum gravat amb els seus col·laboradors de confiança i que el mateix Vallès els resumeix amb una frase rotunda: “Són boníssims!”, subratllant la complicitat i el nivell del grup.
Músics: Oriol Vallès, trompeta i composicions; Xavi Torres, piano i Rhodes; Giuseppe Campisi, contrabaix; Andreu Pitarch, bateria.
El disc està enregistrat a El Tercero Studios, amb Carlos Manzanares, i a Magneti Studio, amb Marc Ribera, mentre que la mescla i el mastering són obra de Jan Valls, completant un treball de so cuidat per donar vida a les noves peces del quartet. La fotografia del projecte és de Joel Codina i el disseny gràfic de Joan Casares.
“Feréstec” és el debut discogràfic de La Banda del Poblenou, un projecte de brass band ideat pel trompetista bilbaí Juan de Diego i gravat a l’Institut Joan Salvat-Papasseit de Barcelona El disc fa dialogar l’arrel jazzística i improvisadora de De Diego amb l’esperit de la música de carrer pensada per a festes, cercaviles i esdeveniments socials, reivindicant la idea de banda popular fortament arrelada al barri del Poblenou i a la seva gent.
Les composicions són totes originals de Juan de Diego i funcionen com a vehicle per a una banda molt compacta, amb una sonoritat pròpia que combina la flexibilitat del jazz amb el caràcter rugós i “indòmit” d’una formació de carrer.
Les notes del disc destaquen la idea d’eco de “metall i fusta” que ressona des de la platja fins a la rambla del Poblenou, com una música que es barreja amb la memòria fabril del barri i amb la brisa d’un estiu que s’escampa pels carrers. Aquesta imatge de música “salvatge” que no demana permís, que s’escola pels carrers i places i es projecta cap al món, resumeix el caràcter indòmit i proper del projecte.
Músics
Juan de Diego, trompeta; Pau Doménech, clarinet baix; David Parras, tuba i trombó; Santi Colomer, bateria.
Moltes grácies al Juan de Diego per fer-me arribar aquest música. Espero que abans de la presentació oficial a la Sala Jamboree puguem parlar un dia amb en Juan d'aquest projecte. Per cert que avui tindrem a Juan de Diego per partida doble al programa. De moment, ens quedem amb la Banda del Poble Nou , i un altre dels temes inclosos al disc.
Songs Without Words és el debut d’About Aphrodite, un disc que sortirà el 26 de juny de 2026 publicat per Protomaterial Records (Gràcies per fer-nos arribar la música) Un treball que combina tradició persa, jazz, música de cambra, synth-pop i textures electròniques en una proposta molt oberta i cinematogràfica.
Les notes del disc expliquen que cada peça parteix d’una imatge o una narració, amb referències a històries i tradicions iranianes.
Els músics que hi intervenen són: Gilda Razani — theremin, saxòfon soprano; Hanzō Wanning — piano, sintetitzadors; Fethi Ak — percussió convidada, darbuka. La producció és d’About Aphrodite i Joan Arnau Pàmies, i l’artwork és d’Iolanda Rodríguez
Escoltem: Taraneh
_____________________________________
Hilario Rodeiro Quinteto presenta Entzun / Escoitar, un nou videoclip construït al voltant de la idea de l’escolta i de la transmissió entre generacions. La peça neix d’una imatge quotidiana: converses coexistint al voltant d’una mateixa taula, on les veus s’entrellacen sense perdre mai del tot la seva identitat. A partir d’aquí, la composició es converteix en una reflexió sobre la memòria compartida, el diàleg i la manera com el coneixement i les emocions passen d’unes persones a unes altres amb el temps.
Musicalment, Entzun / Escoitar combina ressons del folklore basc i gallec —amb evocacions de gaites i albokes— amb el llenguatge del jazz i la improvisació. La improvisació hi té un paper essencial, no com a exhibició tècnica sinó com a espai d’escolta, resposta i intercanvi entre els músics. El videoclip va ser enregistrat a l’Aljub de Villabona, un antic dipòsit d’aigua rehabilitat que conserva els seus arcs de maó originals, reforçant visualment aquesta atmosfera de ressonància i memòria.
El quintet està format per Hilario Rodeiro a la bateria i composició, Juan de Diego a la trompeta, Eneko Diéguez al saxo alt, Julen Izarra al saxo tenor i soprano i Kike Arza al contrabaix.
El tema EnAquest nou treball connecta plenament amb l’univers de Pausa, disc publicat el 2024 per Errabal Jazz. Definida com una obra introspectiva i contemplativa, Pausa gira entorn del temps, del silenci i de la calma interior.
El disc Pausa ha estat destacat en diferents mitjans internacionals per la seva capacitat d’integrar tradició i modernitat amb elegància i profunditat emocional. També ha estat reconegut com un dels discos més destacats del 2024 per diferents mitjans especialitzats.
________________________________________
Dinbi Danba – Lasai, presarik gabe – 2026
Sense moure'ns del Pais Basc, hem canviat competament d'estil.
Lasai, presarik gabe és el desè treball discogràfic del grup donostiarra Dinbi Danba, publicat el maig de 2026. El disc recull deu peces enregistrades i autoproduïdes entre 2025 i 2026 als estudis Tumatxa, i manté una línia estilística centrada en el jazz-rock amb un enfocament clarament experimental.
Dinbi Danba son: JOSERRA LORENZO - guitarra y teclados ROGE GARCIA - batería IMANOL LORENZO - bajo Amb la col·laboració de : IBON IRIJOA - saxo IÑAKI ALBERRO - cello
L’àlbum reforça la trajectòria del grup en l’àmbit de la improvisació i en la construcció d’una identitat sonora pròpia, amb composicions que combinen exploració i llenguatge jazzístic contemporani.
Escoltem: Bi Zahar - many funny noiz ez, Edgar Katua
“Cantomilo” és el disc de debut de l’Estela Alexandre, pianista i compositora portuguesa, i recull música escrita durant el confinament a Cantomilo, seguint l’ordre en què les peces van ser compostes per explicar el procés amb què descobreix i consolida la seva veu com a compositora per a gran formació, pianista, orquestradora i directora musical.
El disc, profundament lligat a la natura, el temps i la memòria, ens presenta set temes que funcionen com paisatges sonors d’un univers molt melòdic i de fort caràcter cinematogràfic.
La Estela Alexandre Orquestra és un projecte independent i poc habitual al panorama portuguès, que reuneix una cinquantena de músics de diferents generacions i de tot el país.
Estela Alexandre, piano i veu, composició, arranjos, direcció musical i producció; Filipe Melo, co-producció musical; Carlos Azevedo, co-direcció musical, edició, mescla i masterització; Gonçalo Freitas, edició, mescla i masterització; Bernardo Couto, guitarra portuguesa (solista); Hugo Caldeira, trombó (solista); João Moreira, fliscorn (solista); João Mortágua, saxòfon soprano (solista); Luís Cunha, fliscorn (solista); Álvaro Pinto, fusta; André Roxo, fusta; Bernardo Tinoco, fusta; Desidério Lázaro, fusta; João Gato, fusta; João Mortágua, fusta; José Mestre, fusta; Marta Vilaça, fusta; Paulo Bernardino, fusta; Ricardo Rosas, fusta; Tiago Vigia, fusta; Tomás Boto, fusta; Tomás Marques, fusta; Francisco Sá, trompeta; Hugo Silva, trompeta; Inês Costa, trompeta; João Moreira, trompeta i fliscorn; Luís Cunha, trompeta i fliscorn; Micael Pereira, trompeta; Nuno Rodrigues, trompeta; Pedro Jerónimo, trompeta; Afonso Ribeiro, trombó; André Ribeiro, trombó; Andreia Santos, trombó; Daniel Dias, trombó; Gil Silva, trombó; Hugo Caldeira, trombó; Hugo Serra, trombó; João Mateus, trombó; Nuno Henriques, trombó; Óscar Ramos, trombó; André Santos, guitarra (secció rítmica); Bernardo Moreira, contrabaix/baix (secció rítmica); Bruno Ponte, secció rítmica; Carlos Borges, secció rítmica; Diogo Alexis, secció rítmica; Diogo Alexandre, bateria/percussió (secció rítmica); Duarte Ventura, secció rítmica; Emanuel Inácio, secció rítmica; Gonçalo Naia, secció rítmica; Iúri Oliveira, percussió (secció rítmica); Mateus Saldanha, secció rítmica; Miguel Meirinhos, piano/tecles (secció rítmica); Tiago Batista, secció rítmica; Tom Maciel, secció rítmica; Matilde Sátira, veu; Sara Afonso, veu; Carolina Nunes, gravació; Francisco Duque, gravació; Suse Ribeiro, gravació; Joana Franco, disseny gràfic i il·lustració.
Belén Bandera (1994) és una pianista, cantant i compositora catalana, una de les veus emergents més actives de l’escena musical actual a Catalunya. Formada en piano clàssic i música de cambra, el seu recorregut se situa entre el jazz i la cançó d’autor, amb un llenguatge propi que combina arranjaments orquestrals i composicions originals.
Bandera va estudiar piano clàssic a l’Escola Municipal de Música de Premià de Mar, on també va tocar violí, va cursar solfeig i harmonia i va participar en cors, orquestres de cambra i big band.
Es va graduar al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona (2018/22) en l’especialitat d’interpretació en la modalitat de veu jazz .
Ha completat el màster de Composició de bandes sonores i música per a mitjans audiovisuals a l’ESMUC, reforçant el seu perfil de creadora per a imatge.
Ha participat en multitud de projectes, i de tot aixó volem parlar amb ella. I ho farem, d''aquí a una estona perquè la Belén ens acompanyarà per presentar l'actuació dins del cicle Vermut jazz al Casinet d'Hostafrancs , aquest diumenge dia 31 de maig, com sempre a les 12.30 del migdia al pati del Casinet. Actuació de Belen Bandera , a la veu, Carla Motis, a la guitarra i el gran Horacio Fumero al contrabaix.
Escoltem una mostra de la musica que fa aquest trio sota el nom de Tea for Three, i tot seguit , parlem amb Belén Bandera.
La Belen ens ha recomanat escoltar la discografia sencera de Maria Schneider. Per acomiadar la seva entrevista escoltem un fragment del darrer Ep de Schneider, American Crow.
L’EP American Crow és una extensió natural del seu treball anterior, Data Lords, reprenent la crítica a la colonització tecnològica de la nostra vida i del nostre temps d’escolta. Schneider articula American Crow com una mena de faula sonora sobre la «toxicitat del discurs social present», convertit, en paraules seves, en «un nus impenetrable de ràbia curada». Maria Scheneider cita a Epitect —«tenim dues orelles i una boca per escoltar el doble del que parlem»— i dona un sentit ètic a la seva obra : demanar silenci interior, atenció i responsabilitat davant del soroll generalitzat.
John Scofield (Ohio, 1951) és un guitarrista consolidat des dels anys setanta, amb una trajectòria que l’ha portat al costat de Miles Davis, Joe Lovano o Herbie Hancock i a liderar formacions pròpies molt sòlides.
Dave Holland (Anglaterra, 1946) és un contrabaixista amb una carrera igualment extensa, des dels anys amb Miles Davis i el quintet de Sam Rivers fins als seus grups emblemàtics a ECM.
Feia dècades que compartien escenaris i projectes puntuals, però “Memories of Home” és el seu primer disc en duet, enregistrat després d’un període llarg de gira en aquesta mateixa fórmula, quan ja tenien el llenguatge compartit molt afinat i el projecte de gravar plegats s’havia anat madurant amb el temps.
El disc, publicat per ECM el 21 de novembre de 2025, recull peces noves i revisitacions del seu propi catàleg, amb un fil conductor que apunta a records personals, a la memòria musical compartida i a una certa mirada enrere feta amb calma més que amb nostàlgia.
“Memories of Home” es va enregistrar a l’agost de 2024 als NRS Recording Studio, a Catskill, Nova York, amb Scott Petito a la presa de so, i producció compartida pels dos músics. El repertori combina composicions de Scofield —com “Icons at the Fair”, “Meant to Be”, “Mine Are Blues”, “Memorette” o “Easy for You”— amb peces de Holland com “Mr. B”, “Not for Nothin’”, “You I Love” i el tema que dona títol al disc, “Memories of Home”.
L’àlbum reflecteix la naturalitat amb què treballen en duet, sense efectes ni artificis, deixant tot el protagonisme al diàleg entre guitarra elèctrica i contrabaix, i a una manera de tocar que integra molts anys de carrera sense necessitat de remarcar-ho explícitament.
Músics: John Scofield, guitarra elèctrica; Dave Holland, contrabaix.
Temes: Icons at the Fair, Meant to Be, Mine Are Blues, Memorette, Easy for You, Mr. B, Not for Nothin’, You I Love, Memories of Home.
Escoltem : Icons at the Fair (Scofield), Mr. B (Holland), Memories of Home (Holland).
La pianista i compositora Kerry Politzer viu i treballa a Portland, on compagina la docència universitària amb una trajectòria sòlida com a líder de grups i autora d’un bon nombre de enregistraments propis. Formada al New England Conservatory i amb un màster a la Rowan University, ha anat consolidant una veu personal, atenta tant a l’herència del llenguatge modern com a l’empremta de la música brasilera, un interès que ha desenvolupat en projectes anteriors. En els darrers anys ha combinat la seva activitat com a intèrpret amb la tasca de docent a la Portland State University i altres centres, i ha encapçalat festivals i cicles als Estats Units i al Canadà.
Alternate Route arriba després de gairebé tres dècades de recorregut, en un moment de maduresa creativa en què Politzer fa valer tant el bagatge acadèmic com l’experiència en gires.
Alternate Route, editat per Whirlwind Recordings i publicat el 2025, és un disc enregistrat en un únic dia d’estudi a Nova York, amb deu composicions pròpies i una única peça signada per un altre autor (“No Present Like the Time” de George Colligan). El projecte neix condicionat pel temps: viatge llampec des de Portland, vols endarrerits, trànsit i només unes hores d’enregistrament, una situació que la mateixa pianista ha explicat en entrevistes recents com un repte assumit amb determinació més que no pas com un obstacle.
L’enregistrament d’Alternate Route es va fer a l’estudi EastSide Sound de Nova York, amb Marc Urselli a càrrec de la presa de so, la mescla i la masterització. La producció del disc va anar a càrrec de la mateixa Kerry Politzer, amb Michael Janisch com a productor executiu per al segell Whirlwind Recordings
Kerry Politzer, piano,
Kurt Rosenwinkel, guitarra (en alguns temes de la gravació, amb un paper molt marcat en el front de melodies i solos),
Jaleel Shaw, saxo alt i saxo soprano,
Alexander Claffy, contrabaix,
George Colligan, bateria.
Temes : Before It’s Too Late, Here We Go Again, Watercolor, Storm Warning, Alternate Route, Stopped at a Green Light, The Sunrise Wants to Break Through, Intensity, Change of Plans, No Present Like the Time, Tara.
Nascut a Sulmona l’any 1994, Giulio Gentile és un pianista italià que es va formar al Conservatori “Luisa D’Annunzio” de Pescara. Al llarg dels darrers anys ha anat combinant la feina de compositor, intèrpret i docent amb una activitat intensa en concursos i projectes col·lectius. Paral·lelament ha impulsat projectes propis en trio i en duet, i ha publicat treballs que el situen com una veu emergent de la nova escena italiana.
Dreams’ Museum, editat per Auand Records el març de 2025, s’articula com una suite de nou peces que exploren la memòria, la imaginació i el món dels somnis, amb la voluntat declarada de donar forma sonora a records i visions i d’“ajudar l’oient a connectar el costat més eteri amb la música”.
Músics: Giulio Gentile piano, Pietro Pancella contrabaix, Michele Santoleri bateria.
Temes: Dreams’ Gate, In Her Eyes, Guardians Of Awakening, Life Finds A Way, Ancestral Roots, Hopscotch, Subconscious, The River Of Time, Awakening.
Enregistrat, mesclat i masteritzat al Bess Recording Studio, a Montesilvano (Itàlia), l’octubre de 2023
.png)
.png){kind=link}