diumenge, 19 d’abril del 2026

Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio (17-04-26) 1130 Emilio Solla, The Plastic Waste Band.

 


Emilio Solla - Handmade - 2026

https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_lll35yA_fmJmATpE4NaqyLHqyI_LH6QOU



Emilio Solla - Handmade - 3. Suite de Los Abrazos, I - Milonga Mutante

L'impuls primordial que ha portat Emilio Solla a concebre "Handmade" és una necessitat vital de reivindicar l'artesania en la creació musical, en un món progressivament dominat per la immediatesa digital i la pèrdua del contacte físic amb la matèria. Solla defineix aquest treball com una "apologia del tàctil", una celebració del procés lent i laboriós de l'artista que, com el sabater o el pagès, dedica hores interminables a modelar el seu ofici amb les mans. Aquesta motivació neix d'una observació crítica de com la tecnologia ens allunya de l'acte físic d'agafar un llapis per escriure música o un pinzell per pintar, i busca recuperar l'essència de l'intèrpret que troba el seu so a través del contacte directe amb l'instrument. A més, el disc s'erigeix com un testimoni sonor de la fragilitat humana revelada durant la emergencia sanitaria del 2020, utilitzant la música com un vehicle per processar el dol, el caos i la necessitat de connexió física en un temps de distanciament obligat.   


Emilio Solla, nascut a l'Argentina i resident a Nova York d'ençà de l'any 2006, és un pianista, compositor i arranjador que ha esdevingut una figura cabdal en la fusió contemporània entre el tango, el folklore llatinoamericà i el jazz d'avantguarda. Format en piano clàssic al Conservatori Nacional de Música de Buenos Aires i amb un màster en composició de jazz per l'Aaron Copland School of Music de Nova York, la seva carrera va rebre l'impuls definitiu quan el propi Astor Piazzolla va lloar el seu primer projecte, "Apertura", l'any 1986. Després d'una etapa fonamental a Barcelona, on va residir entre el 1996 i el 2006, Solla s'ha consolidat a l'escena nord-americana liderant formacions com La Inestable de Brooklyn i la Tango Jazz Orchestra, amb les quals ha obtingut un premi Latin Grammy i sis nominacions als Grammy. Amb més de cinquanta àlbums com a arranjador i quinze com a líder,  actualment, compagina la seva activitat concertística amb la docència a The New School de Nova York, mantenint-se com un dels arquitectes més influents de l'anomenat "Tango-Jazz".   

Emilio Solla - Handmade - 2. Joni Mitchell

Emilio Solla, és un artista que ha sabut transformar l'herència del "Nuevo Tango" en un llenguatge universal. La seva formació clàssica li permet abordar l'escriptura per a nonet amb un rigor gairebé cambrísti. Entén la improvisació no com un fi en si mateix, sinó com una extensió de la composició. El seu pas per Barcelona va ser clau per expandir el seu catàleg i connectar amb l'escena europea, un pont que encara manté viu a través de col·laboracions amb entitats com els Barcelona Clarinet Players.   

La Inestable de Brooklyn, la formació que protagonitza aquest disc, és el resultat de més de deu anys de treball continuat en la recerca d'un so col·lectiu. Solla ha aconseguit mantenir un nucli de músics que entenen perfectament la seva amalgama de gèneres. L'elecció d'instruments com el bandoneó i el violí, tradicionals del tango, integrats en una secció de vents de jazz clàssica (trompeta, trombó i saxos), permet una paleta de colors que viatja des de la malenconia de l'estuari del Plata fins a la potència del "swing" novaiorquès.   

Emilio Solla - Handmade - 4. Para el Agua

La filosofia que impregna el disc, tal com s'ha esmentat, és la de l'objecte fet a mà. En les notes del disc, Solla fa referència a Jorge Luis Borges per explicar com el procés creatiu pot arribar a revelar notícies sorprenents sobre un mateix. 

Emilio Solla, piano i composició, Tim Armacost, saxo tenor, clarinet i clarinet baix, Alejandro Avilés, saxo alt, saxo soprano, flauta i flautí, David Smith, trompeta i fiscorn, Mike Fahie, trombó, Sara Caswell, violí, Rodolfo Zanetti, bandoneó, Edward Perez, contrabaix, Rogério Boccato, bateria i percussió, Facundo Colman, percussió, Sofia Tosello, veu.

Emilio Solla - Handmade - 7. Bird Song

Suite de Los Abrazos, III - Bodegon Canibal, 2. Joni Mitchell, 3. Suite de Los Abrazos, I - Milonga Mutante, 4. Para el Agua, 5. Suite de Los Abrazos, II - The Loss, 6. Miles Tango, 7. Bird Song, 8. La Carta, 9. De Viento y de Sal.

L'enregistrament es va dur a terme als estudis The Bunker, situats al districte de Brooklyn, a la ciutat de Nova York, durant els dies 9 i 10 de maig de 2025.

Agraïments a :




__________________________________________________

Gemini ha dicho

The Plastic Waste Band - Trash Island 2026


Format a partir de l’escena jazzística de Montreal, The Plastic Waste Band és un col·lectiu actiu des de 2016, integrat per músics provinents de la improvisació i el jazz però amb una clara projecció cap al rock psicodèlic. Després del debut homònim (2017), amb beneficis destinats a causes mediambientals, i de Crushed (2019) i Revelations EP (2020), el grup ha consolidat una trajectòria basada en la tensió entre composició i improvisació col·lectiva. La seva activitat en festivals com el Festival International de Jazz de Montréal confirma una implantació sòlida dins l’escena canadenca.

Trash Island articula un concepte postapocalíptic —una humanitat confinada en una illa de residus— que el grup resol amb intel·ligència formal més que no pas amb discurs explícit. El llenguatge combina estructures obertes, dinàmiques contrastades i una escriptura que privilegia el desenvolupament orgànic del material. L’equilibri entre tensió i distensió, així com la capacitat de transformar idees simples en processos col·lectius complexos, defineixen un disc coherent i amb identitat pròpia dins l’àmbit del jazz-rock contemporani.

Músics: Ethan Cohn, baix, Claire Devlin, saxo tenor, John Buck, bateria, David Lemyre, guitarra, Jean-Michel Leblanc, guitarra

Temes: Chant de Mars, If You See This It’s a Sign, Dream Cake, North of the North Pole, Bear Awareness, WasToBe, Debris, Anything But You, Nose Prose, Inner Gimbal

Enregistrament: Montreal (Canadà)

Escoltem : Chant de Mars, , Dream Cake, Bear Awareness

Agraïments a :



__________________________________




dijous, 16 d’abril del 2026

Actuacions 26/04/26

 Diumenge 26 d’abril, a les 20h.

Loiacono & Bover Duo — Byron-Milano Jazz Club

Amb la col·laboració d’ @onafutura 🎹

«Un duo únic on saxo i piano dialoguen amb la màgia de la improvisació i l’essència del gran jazz.»

Formació:
Sebastián Loiacono, saxo tenor
Albert Bover, piano

El duo integrat pel saxofonista argentí Sebastián Loiacono i el pianista espanyol Albert Bover interpretaran tant clàssics standars com composicions de jazz, on la interacció, la improvisació i l’espontaneïtat seran pilars en aquesta primera trobada entre tots dos músics.

El repertori i la sonoritat estarà inspirat en grans discos a duo de saxo i piano, com ara, Stan Getz & Kenny Barron o Archie Shepp & Horace Parlan, entre altres.

PREUS: De 10 a 15€
VENDA D’ENTRADES: https://entradium.com/es/events/loiacono-bover-duo


Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio 1129 Eddie Mejía, Hugo Blouin, Josh Hou, Alexandra Ridout, Fabrice Tarel, Hakan Başar .


Eddie Mejía - Paréntesis del Miedo, 2025

https://freshsoundrecords1.bandcamp.com/album/par-ntesis-del-miedo



Nascut el 1998 a la Manxa i establert fa anys a Barcelona, Eddie Mejía és un guitarrista i compositor que s’ha anat situant al centre de l’escena creativa local, en creuament constant amb músics com Bill McHenry, Edu Cabello, Milena Casado o Ramon Prats. Després del debut A Moment in Transition (2023), Paréntesis del Miedo és el seu segon disc com a líder i, segons ell mateix explica, neix “en un temps de por: por per mi, per la família, per la humanitat, per la Terra, per la guerra, per la malaltia…”, amb la voluntat que la música funcioni com un refugi on aquesta por “es dissolgui en alguna cosa més bella”.

Músics: Eddie Mejía, guitarra; Bill McHenry, saxòfon tenor; Masa Kamaguchi, contrabaix; Ramon Prats, bateria; amb Magda Garre, veu a Danza, i Edu Cabello, saxòfon alt a Ways.

Temes : How Could I Understand, Laguna Seca, Moan, Paréntesis del miedo, Danza, Liz, Pànic, Conversations, Ways.

Enregistrament: el disc es va gravar el 25 de juny de 2024 a Medusa Studio, Barcelona, amb Dani Val com a enginyer de so i Ferran Conangla a la mescla i el màster; es va publicar el 14 de novembre de 2025 al segell Fresh Sound New Talent (FSNT-713), en edició digital i digipack.

Escoltem : How Could I Understand, Laguna Seca, Paréntesis del Miedo

______________________________________________________________

Hugo Blouin - Le buffet, 2025

https://ambiances-magnetiques.bandcamp.com/album/le-buffet



El contrabaixista, compositor i cantant quebequès Hugo Blouin (Quebec, 1985) s’ha anat fent un lloc a l’escena de Montreal amb projectes molt marcats per la idea de disc de concepte, sovint lligats a material documental o de recerca de camp. En són exemples Charbonneau ou les valeurs à’ bonne place, en dos volums, i Sport national, on treballa sobre l’imaginari del hoquei, abans d’arribar a Le buffet, quart treball signat amb el seu nom i editat pel segell Ambiances Magnétiques el desembre del 2025. L’àlbum parteix de receptes, converses i petites confessions enregistrades a amics i familiars, que Blouin transcriu i converteix en línies melòdiques i estructures rítmiques, seguint la tradició de la musique actuelle quebequesa i, en particular, el model del Le trésor de la langue de René Lussier, on la prosòdia de la parla esdevé matèria primera musical. A les notes de presentació, el mateix Blouin explica que volia transformar un àpat festiu compartit en matèria sonora, fent que receptes, records d’infantesa, petites discussions sobre art i fragments de vida quotidiana passessin directament a la música, sense perdre el to desenfadat ni la complicitat entre veus. Le buffet és, així, una mena de retrat coral de proximitat, que es mou entre la cançó, l’experimentació i la crònica íntima, amb un humor molt present però sense caure mai en la paròdia.

En aquest disc, Blouin signa totes les composicions , un recorregut compacte per una sèrie d’escenes de taula, amb plats i històries que es van encadenant .

L’agrupació combina un nucli de quartet amb veus i instruments solistes convidats que amplien la paleta tímbrica.

Hugo Blouin, contrabaix i veu, John Hollenbeck, bateria, Aurélien Tomasi, instruments de vent (principalment clarinet i saxos), Marianne Trudel, piano, Eugénie Jobin, veu, Alissa Cheung, violí, Émilie Fortin, trompeta, Marion Rampal, veu. 

Le buffet es va enregistrar principalment a Montreal entre la tardor del 2024 i l’hivern del 2025.

Escoltem : Soupe pragmatique, un tema on Blouin ens dona, poéticament , la recepta per fer un gaspatxo de categoria.

______________________________________________________________

Josh Hou - Diaspora, 2024

https://joshhou.bandcamp.com/album/diaspora



L’acordionista, pianista, compositor i arranjador Josh Hou va néixer als Estats Units i va passar la infantesa entre Pequín i Kuala Lumpur abans de tornar al seu país d’origen als setze anys, una trajectòria vital que marca de manera molt directa la seva manera d’entendre la música. Instal·lat a Seattle, reparteix l’activitat entre projectes a solo, el Josh Hou Trio i col·laboracions diverses, sempre amb la voluntat d’entrellaçar les sonoritats amb què ha crescut: standards nord-americans, cançoners populars xinès i malai i un fort interès per la memòria cultural i la identitat migrant. Diaspora és el seu tercer àlbum com a líder, després de Bilingualism (2019) i Feeling of Home (2020), i continua explorant aquestes tensions entre arrels i present, llengües i geografies. Ell mateix ha explicat que el disc neix de la necessitat d’entendre què vol dir ser “dels” tres llocs alhora i de donar espai, en la pròpia música, tant a la nostàlgia com al joc compartit amb la comunitat que l’envolta.

Josh Hou, acordió i piano, Ray Larsen, trompeta, Alex Chuang, violoncel, Kelsey Mines, contrabaix, Tai Taitano, bateria, Leanna Keith, flauta, Brian Bermudez, saxo tenor. 

Diaspora es va publicar el 18 d’agost de 2024 i es va enregistrar a Seattle, en sessions prèvies durant el mateix any, com a projecte que completa una trilogia personal iniciada amb Bilingualism i continuada amb Feeling of Home. L’entorn local hi té un pes important, tant per la presència de músics de l’escena de la ciutat com pel lligam del disc amb iniciatives artístiques de Seattle i encàrrecs concrets, com la peça Mostly of Distance, inspirada en el llibre The Rupture Tense de la poeta Jenny Xie.

Escoltem : Colorful Clouds Chasing the Moon (Melodia cantonesa de la dinastia Qing), Rasa Sayang (Pop. Malaia)


______________________________________________________________

Alexandra Ridout & Fabrice Tarel Quartet (Symbiosis) - There Will Never Be Another Now, 2025.

https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_ktxw0iBV_1hFIIt21jxLk3V1fZRKjoiiY



Trompetista britànica nascuda el 1998, Alexandra Ridout s’ha situat en pocs anys entre les veus més personals de la seva generació, amb una trajectòria que combina premis com el BBC Young Musician Jazz Award i el reconeixement com a “Rising Star” als British Jazz Awards, i una activitat intensa entre Londres i Nova York. 

Fabrice Tarel, pianista francès establert de fa temps a l’escena europea, ha anat consolidant un univers molt líric i estructurat, amb diversos discos com a líder; en aquest vuitè treball de la seva discografia, posa la seva escriptura al servei d’un quartet compacte on la complicitat amb Ridout és central i on el grup Symbiosis esdevé la plataforma ideal per fer créixer aquestes composicions.

There Will Never Be Another Now és el resultat d’un període d’embranzida creativa de Tarel, que escriu totes les peces en poques setmanes, el novembre de 2024, amb la idea de capturar un moment d’intensitat i d’atenció absoluta al present. El títol juga amb el conegut estàndard There Will Never Be Another You, però el desplaçament de “You” a “Now” canvia del tot la perspectiva i converteix el disc en una mena d’oda a l’instant, a la consciència del temps viscut més que no pas al record o a la projecció. 

Alexandra Ridout, trompeta, Fabrice Tarel, piano, Cyril Billot, contrabaix, Andy Barron, bateria.

There Will Never Be Another Now, White Pain, Pick Your Clique, Not Yet, Their Prince, Demos Kratos?!, Like Our Olive Tree, Real Things Last


Escoltem : Pick Your Clique

______________________________________________________________

Hakan Başar - Maiden Voyage, 2025

https://redrecords.bandcamp.com/album/maiden-voyage



El pianista turc Hakan Başar (Istanbul, 2004) és un dels talents més precoços de la seva escena: amb quinze anys ja havia enregistrat el debut On Top of the Roof (2019) i havia passat per escenaris com el Pizza Express de Londres  (Pizza i jazz , quina bona combinació) , despertant l’admiració de músics com Chick Corea, que va arribar a dir-ne que “la successió està assegurada”. Maiden Voyage és el seu segon disc en trio, editat per Red Records el 2025, i el planteja com una carta de presentació madura, centrada en establir un diàleg amb alguns dels pianistes i compositors que l’han marcat, de Michel Petrucciani a McCoy Tyner, de Oscar Peterson a Herbie Hancock. 

Hakan Başar, piano, Michelangelo Scandroglio, baix, Bernardo Guerra, bateria. 

Maiden Voyage es va enregistrar al Maxine Studio de Milà els dies 28 i 29 d’octubre de 2024, amb Rinaldo Donati i Fabrizio Fini com a tècnics de so, i es va publicar el 2025 a través del segell italià Red Records, tant en format CD com en vinil. 

Escoltem : Full House (Montgomery)

______________________________________________________________