dimecres, 24 de juny del 2026

Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio 1150 Chano Dominguez, Emaginario, Joel Ross,Jakob Dreyer,Noé Huchard.


Chano Domínguez - The Blues Around Us, 2025

https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_mJ7VmcVbTSpz4zJNaY5wtThDhCL9RUadE




Nascut a Cadis el 1960, Chano Domínguez fa mig segle que treballa professionalment com a pianista i s’ha consolidat com una de les veus més personals en la cruïlla entre el blues, el flamenc i el llenguatge afroamericà, amb una trajectòria que inclou col·laboracions estables amb Wynton Marsalis, projectes per a segells com Blue Note , a més de gires i gravacions que l’han portat a establir-se als Estats Units sense perdre el vincle amb l’escena de casa. 

A The Blues Around Us, publicat per Unifying Sounds el 10 d’octubre de 2025, comparteix lideratge amb el guitarrista Ethan Margolis (Conegut com Emaginario)  en un projecte en què les composicions de Margolis exploren una paleta àmplia de formes de blues pensades específicament per posar en primer terme la sonoritat i la imaginació de Domínguez, fruit d’una idea que tots dos arrossegaven des de feia uns vuit anys, quan van començar a parlar de gravar plegats un disc de blues travessat per ritmes flamencs i, finalment, van optar per un quartet acústic clàssic per capturar aquesta química en directe.

El disc s’ha enregistrat en un sol dia a l’abril de 2024 als estudis Oktaven Audio de Mount Vernon, Nova York.

Músics: Chano Domínguez, piano; Emaginario (Ethan Margolis), guitarra; Carlos Henriquez, contrabaix; Obed Calvaire, bateria.

Temes: Chano Says, Rumbop Swing, 68 Sentiments, Sweet Street Blues, Caribbean Blues, Ethan Notes, The Turnaround, March Of The Siguiriyas, The Blues Around Us, Down And Out Tangos, Bidding Farewell.

Lloc i data de l’enregistrament: enregistrat a Oktaven Audio, Mount Vernon (Nova York), l’abril de 2024

Escoltem : 68 Sentiments, Sweet Street Blues, The Blues Around Us

______________________________________________________________

Joel Ross - Gospel Music, 2026

https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_nuxM_9fFKQgFL2id1Ed1LPOkSn-X3DjgQ



Nascut a Chicago el 1995, Joel Ross s’ha consolidat aquesta última dècada com una de les veus més personals del vibràfon contemporani, amb una trajectòria molt lligada al col·lectiu de músics de la seva ciutat i al catàleg recent de Blue Note Records. Fill d’una família profundament vinculada a l’església negra de Chicago, Ross creix escoltant cants litúrgics i corals, alhora que s’endinsa en l’estudi de l’harmonia, la composició i la improvisació en entorns formatius i en escenaris de referència. Als seus projectes hi torna sovint amb el mateix nucli de companys, amb qui busca una mena de comunitat sonora estable, i entén la música com un espai compartit de responsabilitat, d’escolta i de suport mutu entre tots els integrants del grup. 

A Gospel Music el seu punt de partida és la vivència de la fe cristiana i de la litúrgia com a matriu emocional i narrativa, i ell mateix ha explicat que vol que el disc sigui una manera de fer-nos meditar sobre el sentit del sacrifici i sobre una idea d’amor centrat en Crist que es tradueix en el compromís de tenir cura dels altres.

Gospel Music, editat per Blue Note el 30 de gener de 2026, és un treball extens de disset peces on Ross proposa un recorregut musical que segueix el fil de la “gran història bíblica”: creació, caiguda i salvació, amb cada tema vinculat a textos que ell incorpora a les notes del disc. Les composicions combinen cants i espirituals associats a la tradició de l’església negra amb materials propis, i la seqüència està pensada perquè la música funcioni com una mena de meditació contínua, més enllà de l’estructura clàssica de tema i solos: Ross parla de diluir la frontera entre allò escrit i allò improvisat, buscant que cada peça tingui un propòsit clar i que el grup toqui sempre al servei d’aquest sentit intern. En diversos comentaris recents sobre el disc, insisteix que no vol fer simplement una sessió d’estàndards religiosos, sinó una declaració molt personal sobre la seva relació amb la fe i sobre com aquesta es transforma en so, energia compartida i esperança.


El repertori de Gospel Music està format, en aquest ordre, per Wisdom Is Eternal (For Barry Harris), Trinity (Father, Son and Holy Spirit), Protoevangelium (The First Gospel), Hostile, The Shadowlands, Nevertheless, Word for Word, Repentance, The Sacred Place, A Little Love Goes A Long Way, Praise To You, Lord Jesus Christ, Calvary, The Giver, To The Throne (The Mercy Seat), Be Patient, The New Man, Now & Forevermore. La seqüència està pensada com una narració contínua on les primeres peces estableixen l’horitzó espiritual i doctrinal, les centrals s’endinsen en la idea de lluita, contrallum i conversió, i el tram final, amb els temes vocals i el tancament amb “The New Man” i “Now & Forevermore”, posa l’accent en la renovació, la responsabilitat i una esperança que Ross vol que soni concreta, arrelada i compartida.

Lloc i data de l’enregistrament: sessions en estudi per a Blue Note Records, amb data de publicació fixada el 30 de gener de 2026, en un context de treball continuat amb el mateix nucli de músics i amb l’objectiu declarat de gravar un projecte que funcionés tant com a declaració de fe com a afirmació artística coral.

Joel Ross – vibràfon; també celesta (pistes 1, 11, 17), mellotron (17), glockenspiel (1, 11) i bateria (11, 12).


Josh Johnson – saxo alt.

Maria Grand – saxo tenor.

Jeremy Corren – piano.

Kanoa Mendenhall – contrabaix.

Jeremy Dutton – bateria.


Convidats. A més del sextet, hi intervenen aquests músics convidats en pistes concretes:


Laura Bibbs – veu a “Praise To You, Lord Jesus Christ” (pista 11) i fiscorn (flugelhorn) a “Now & Forevermore” (pista 17).

Ekep Nkwelle – veu a “Calvary” (pista 12).

Andy Louis – veu i guitarra a “The Giver” (pista 13).

Geoff Gallante – piano addicional a la pista 11.

Brandee Younger – arpa a la pista 17.

Austin White – electrònica a la pista 17.



Escoltem : Protoevangelium (The First Gospel), Hostile

______________________________________________________________

Jakob Dreyer - Roots and Things, 2025




El contrabaixista i compositor Jakob Dreyer va néixer a Alemanya i fa anys que viu a Nova York, on s’ha consolidat com una veu pròpia en l’escena actual, tant al capdavant dels seus projectes com acompanyant altres grups. Després de dos volums sota el títol “Songs, Hymns and Ballads”, va sentir la necessitat de canviar el so del seu grup i va optar per substituir el piano pel vibràfon, influït entre d’altres per l’ús que n’ha fet Dave Holland en alguns dels seus discos. Aquest tercer treball com a líder, “Roots and Things”, parteix d’aquesta idea: prendre el contrabaix com a arrel, explorar colors nous i jugar amb una formació poc habitual però molt compacta, amb un repertori gairebé tot de composicions pròpies.

Músics: Jakob Dreyer, contrabaix; Tivon Pennicott, saxo tenor; Sasha Berliner, vibràfon; Kenneth (Kenn) Salters, bateria.


Temes: The Fifth Floor, Constellation, Follower, June Tune, Land of 1000 Blues, With a Song In My Heart, Bodega, Downtime, Fight or Flight, MTA, Hold On, Room 1102, Roots and Things, Invisible, Big Apple, Choral Diner.

Enregistrat a New York, el 12 de març de 2024.


Escoltem : Constellation, Downtime

______________________________________________________________

Noé Huchard - Young and Fine, 2025

https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_mbgb0mceRKdhZybcoAv9yS-BRqkWOGggU



Nascut el 1998, Noé Huchard és un pianista francès que s’ha anat guanyant un lloc destacat en l’escena actual després d’estudiar al Conservatori de París (CNSM) i de fer-se notar en clubs i festivals, sovint al costat de músics com Kurt Rosenwinkel, Rick Margitza o Stéphane Belmondo. 

A Young and Fine, aparegut el 2025 amb el segell Gaya Music, Huchard parteix d’una idea molt clara: mirar-se la pròpia joventut amb una certa distància, com un procés en construcció, i traslladar-ne els dubtes, l’energia i les contradiccions a un repertori original.

Músics: Noé Huchard, piano, veu, percussió; Clément Daldosso, contrabaix; Donald Kontomanou, bateria.

Temes: Enough, Encore, Too Many Options, Those Guys, Left Me Cryin’, Gotta Get Away, Whitening, Bright, ¿Is El Chungo Ok?, Anhedonia, Scanning the Ceiling, Banger Nostalgie, Young and Fine.

Enregistrat a França el 2025, en format de trio, amb producció del mateix Noé Huchard per a Gaya Music


Escoltem : Bright

______________________________________________________________

dissabte, 20 de juny del 2026

Jazz Expresso a Sants 3 Rádio (19-06-26) 1149 Franck Tortiller & Misja Fitzgerald Michel, Gilad Atzmon, Mike Bruzzese, Work Money Death, Stefano Bollani.



__________________________

Franck Tortiller & Misja Fitzgerald Michel - The Open Chords of David Crosby (2026)



És un disc que va sortir el 29 de maig del 2026, sota el segell MCO (MCO-Absilone amb distribució de Socadisc). Franck Tortiller al vibràfon, que porta tocant instruments d'aquesta marca Yamaha des de fa quaranta anys, i en Misja Fitzgerald Michel a la guitarra acústica, alternant entre guitarra de sis i dotze cordes.


Pel que fa als músics: en Tortiller (nascut el 1963 a la Borgonya) té una trajectòria sòlida amb dos perfils força diferents; d'una banda, és un percussionista de formació clàssica amb premis del Conservatori de París, i de l'altra, el 2005 el van nomenar director artístic de l'Orchestre National de Jazz (ONJ). Precisament, ja havia fet un disc de versions de Led Zeppelin amb l'ONJ, anomenat Close to Heaven (2005). En Misja Fitzgerald Michel (nascut el 1973 a Rotterdam) és un guitarista francès que va estudiar jazz amb François Jeanneau al CNSM de París, i després va anar a Nova York a la New School, on va tenir professors com Jim Hall, Billy Harper o Kenny Werner. També va passar per Banff (Canadà) amb Kenny Wheeler o Anthony Braxton. És professor als conservatoris de Paris-Saclay i de Cergy-Pontoise, i té una discografia com a líder o col·laborador que no ha tingut gaire repercussió mediàtica.


El disc és íntegrament instrumental. Del repertori, agafen sis cançons de David Crosby , hi afegeixen dues composicions pròpies, i tanquen el disc amb una versió de "Judy Blue Eyes", que no és de Crosby sinó de Stephen Stills (de l'època de Crosby, Stills & Nash). 


Sonorament, no hi ha baix ni bateria: només vibràfon i guitarra acústica. Això fa que sigui un duo molt permeable, amb molt d'aire i silenci, i cada músic assumeix diferents papers a cada tema: de vegades el vibràfon marca l'harmonia i la guitarra fa melodia, d'altres és a l'inrevés. La producció tampoc no intenta amagar la naturalitat de l'enregistrament: els instruments sonen secs, sense gaires efectes.



Escoltem: Guinevere, Carry Me

https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_mGiI3J_unfz1RWkp4_lOT-jW7v0kHXA7g

___________________________

Gilad Atzmon – Organology – 2025


                       


Organology és el debut d'un trio format per Gilad Atzmon (saxo alto), Ross Stanley (hammond organ) i Joel Barford (caixes), i tot que només hi ha un hammond i el saxo sovint fa de veu principal, el cor de l'àlbum és la melodia. 

Ross Stanley és un dels músics de jazz més solicitat de Gran Bretanya.

Gilad Atzmon està considerat com un excelent saxofonista, fundador de l'Orient House Ensemble i conegut pel seu treball amb Ian Dury & The Blockheads, i és el darrer saxofonista que va enregistrar amb  Pink Floyd. 

Joel Barford, el membre més jove del trio, s'està fent un nom i està considerat per molts, pel que diuen les crìtiques, com part del futur del jazz británic. 


Escoltem: Secret Love

___________________________

Mike Bruzzese - Another Space - 2026


Segon disc del guitarrista Mike Bruzzese, publicat el 6 de febrer del 2026, tal com consta als crèdits oficials. El treball és íntegrament instrumental excepte la cinquena pista, “Lush Life” (de Billy Strayhorn), on col·labora la vocalista Laura Anglade.


El quartet base està format per:

- Mike Bruzzese: guitarra

- Ben Solomon: saxo tenor

- Mike De Masi: contrabaix

- Adam Arruda: bateria



Escoltem: Hillcrest

https://mikebruzzese.bandcamp.com/album/another-space-2

___________________________

Stefano Bollani – Tutta Vita. Live – 2026




“Tutta Vita. Live” és un àlbum enregistrat en directe de Stefano Bollani amb la formació All Stars, editat per Ponderosa Music Records i publicat en CD l’11 de març de 2026 (sortida oficial el 20 de març de 2026). El concert es va enregistrar al Teatro Politeama Rossetti de Trieste el 17 de febrer de 2025 i representa el moment culminant del projecte cinematogràfic “Tutta vita” de la directora Valentina Cenni, presentat a la Festa del Cinema de Roma.

El disc neix d’una residència artística d’una setmana en una casa–estudi a Gorizia, on el grup es reuneix per explorar la improvisació jazzística com a acte de vida, espai de relació, d’escolta i de llibertat creativa. El film de Valentina Cenni observa amb discreció aquest procés col·lectiu. El disc no és una simple banda sonora del film, sinó que comença just on acaba el relat cinematogràfic, ampliant l’experiència cap a un nou capítol musical.

Stefano Bollani reuneix al voltant del seu piano una formació All Stars que combina figures històriques del jazz italià amb joves talents. La llista de músics que intervenen en el projecte és la següent:

Stefano Bollani, piano.
Enrico Rava, trompeta.
Paolo Fresu, trompeta.
Daniele Sepe, saxos i flautes.
Antonello Salis, acordió.
Ares Tavolazzi, contrabaix.
Roberto Gatto, bateria.
Matteo Mancuso, guitarra.
Christian Mascetta, guitarra.
Frida Bollani Magoni (Filla de Stefano Bollani), veu i piano.

Les notes insisteixen en el caràcter intergeneracional del grup: entre els 86 anys d’Enrico Rava i els 21 de Frida Bollani Magoni es crea un pont en què el jazz improvisat esdevé espai natural de trobada entre experiències i trajectòries vitals molt diferents.

Escoltem: Certi Angoli Segreti.

_____________

Work Money Death - A Portal To Here - 2026



Work Money Death és un projecte de l'anomenat spiritual jazz sorgit a Leeds (Anglaterra) al voltant del saxofonista Tony Burkill i del contrabaixista Neil Innes. El nom va aparèixer inicialment com a títol del disc de debut de Burkill el 2017, però posteriorment va acabar identificant també el grup estable que desenvolupa aquest repertori.

El nucli de la formació gira al voltant de:
Tony Burkill — saxo tenor, flauta i clarinet baix.
Neil Innes — contrabaix.
Sam Hobbs — bateria.

Diferents col·laboradors segons el projecte, entre ells George Cooper, Richard Ormrod, Matthew Bourne, Johnny Enright, Olivia Cuthill o Garth Wilkins.

La seva activitat està molt vinculada a ATA Records, segell i estudi analògic de Leeds des d'on s'han enregistrat els seus discos.

Musicalment treballen dins del corrent del spiritual jazz contemporani britànic, amb referències explícites a figures com Pharoah Sanders, Alice Coltrane, John Coltrane, Gato Barbieri i John Klemmer. Les fonts especialitzades remarquen l'ús de formes llargues, improvisació modal, enregistrament analògic i una aproximació col·lectiva molt centrada en el desenvolupament gradual dels temes.

Discografia principal:
Work Money Death (2017)
The Space In Which The Uncontrollable Unknown Resides, Can Be The Place From Which Creation Arises (2021)
Thought, Action, Reaction, Interaction (2022)
People of the Fast Flowing River (2024)
A Portal to Here (2026)

Dins l'escena britànica actual, se'ls pot situar més a prop del vessant espiritual i modal de Leeds que no pas del jazz-funk o del nu-jazz de club. La connexió amb músics de l'entorn d'ATA Records i grups com The Sorcerers és especialment important.



A Portal To Here és un àlbum de spiritual jazz del col·lectiu britànic Work Money Death, publicat el 2026 per ATA Records, que marca el seu primer enregistrament després de la mort del guitarrista Chris “Earl” Dawkins el 2025, i funciona com a homenatge i testimoni del seu llegat. Consta de quatre peces llargues enregistrades com un sol ritual d’escolta, amb durades que ronden entre dotze i catorze minuts, i es presenta com un conjunt molt cohesionat i pensat per escoltar-se com un tot.

Musicalment, el so del grup es basa en una secció rítmica sòlida amb baix i bateria, sobre la qual el piano i l’arpa teixeixen harmonies expansives i línies líriques, mentre els vents i metalls configuren seccions que recorden les formacions Sun Ra. 

Músics: Tony Burkill (saxo tenor), Neil Innes (baix), Sam Hobbs (bateria), Johnny Richards (piano), Alice Roberts (arpa), Ben Powling (vents/vent metall), Richard Ormrod (vents/vent metall), Kev Holbrough (vents/vent metall), Steve Parry (vents/vent metall), Sam Bell (percussió)


Escoltem: Pain Becomes Prayer And The Prayer Becomes A Song