Sumrrá - Revoluti8n, 2025
https://music.youtube.com/watch?v=IJEceru9TIU&list=OLAK5uy_kIDLyhT74PkDPrWA8bmYqWXh-N8Km6n1g
Sumrrá és un trio format a finals dels noranta a Santiago de Compostela per Manuel Gutiérrez, Xacobe Martínez Antelo i LAR Legido, que porta un quart de segle explorant un llenguatge propi basat en la complicitat, la improvisació i una escriptura molt definida que fuig dels clixés. Després de set àlbums i gires constants per Galícia, l’Estat i diversos països d’Europa, Àfrica i Amèrica Llatina, Revoluti8n arriba coincidint amb els 25 anys de trajectòria i condensa aquesta experiència en una mirada crítica i alhora esperançada sobre el món d’avui, amb peces que volen activar una revolució íntima, més de consciència que no pas de consigna, preguntant-se com alliberar-nos de prejudicis i inèrcies heretades.
Revoluti8n és el vuitè treball del grup i proposa set composicions que funcionen com a poemes sonors entorn de grans paraules carregades de sentit —natura, humanitat, temps, coratge, mort, comiat, rendició—, que el trio desplega amb una escriptura clara i molta llibertat interna. L’àlbum s’edita el 2025 sota el segell Clermont Music, amb una versió en vinil acolorit publicada a inicis de 2026, i s’inscriu en el moment madur del trio, que celebra l’efemèride no mirant enrere sinó projectant-se cap al futur.
Casa das Crechas és un bar i club musical històric del casc antic de Santiago de Compostel·la, situat al carrer Vía Sacra, 3, a pocs metres de la catedral. Funciona com a local d’hostaleria almenys des de finals del segle XIX i, des del 1987, s’ha consolidat com un espai de referència on es barregen música en directe, trobada social i activitat cultural contínua.
Sumrrá té a Casa das Crechas una mena de quarter general sentimental i musical, una prolongació natural del local d’assaig on el trio posa a prova idees, repertori i complicitats davant d’un públic molt fidel que ha crescut amb ells al llarg dels anys. En entrevistes recents expliquen que la sala s’ha convertit en “la casa dels diumenges”, un espai on pràcticament cada cap de setmana poden tocar amb llibertat absoluta, revisitar temes antics, estrenar peces noves i deixar que la música es transformi concert rere concert, fins al punt que fins i tot ells mateixos parlen del “fenomen Crechas” com d’alguna cosa única en la seva trajectòria.
Músics: Manuel Gutiérrez, piano, Xacobe Martínez Antelo, contrabaix, LAR Legido, bateria.
Escoltem : Humanidade, Despedida
______________________________________________________________
Stéphane Kerecki – Liberation Songs, 2025
https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_l91SPxQBd45_lFiKhwgFblnOD_J0bmPGs
Contrabaixista francès nascut a París el 1969, Stéphane Kerecki s’ha consolidat com una de les veus més personals de l’escena europea, amb projectes on combina relectures de cançons i un treball molt acurat sobre el so del grup. De formació clàssica i moderna, ha liderat formacions pròpies des de finals dels noranta i ha signat discos centrats tant en el cinema francès com en la cançó, sempre amb un interès clar per donar continuïtat a l’herència de Charlie Haden i la seva manera d’entendre la música com a espai de memòria i consciència política. A Liberation Songs, publicat el 2025 pel seu propi segell Self Two Music, reprèn explícitament la petja de la Liberation Music Orchestra i revisita himnes de lluita i peces de Haden amb la voluntat de posar al dia, més que no pas de comentar, aquesta tradició crítica en un moment històric que ell mateix descriu com marcat per l’auge de nous autoritarismes i per una crisi de les utopies col·lectives.
Liberation Songs reuneix un repertori que va de We Shall Overcome a The People United Will Never Be Defeated, passant per Song of the United Front o Sandino, i els situa en un espai sonor contingut, molt treballat en matisos, on el pes recau en l’escolta mútua i en una idea de col·lectiu que defuig el lluïment fàcil. Més que fer-ne versions “il·lustratives”, Kerecki i el seu grup estiren les melodies, juguen amb el silenci i la tensió interna de cadascun dels temes i aconsegueixen que aquestes cançons històricament vinculades a moviments d’emancipació sonin alhora reconeixibles i properes al present.
Músics: Stéphane Kerecki, contrabaix, Enzo Carniel, piano, Federico Casagrande, guitarra, Thomas Savy, clarinet baix, Airelle Besson, trompeta, Émile Parisien, saxòfon soprano, Fabrice Moreau, bateria.
Temes: We Shall Overcome Intro, We Shall Overcome, Spiritual, War Orphans, Song of the United Front, Sandino, Silence, Song for Che, Throughout, The People United Will Never be Defeated.
Lloc i data d’enregistrament: enregistrat a França l’any 2024, abans de la publicació del disc el 14 de novembre de 2025
Escoltem : The People United Will Never Be Defeated, Silence
______________________________________________________________
Tomoko Omura – Run Run Run, 2025
https://tomokoomura.bandcamp.com/album/run-run-run
Nascuda al Japó i instal·lada a Nova York, Tomoko Omura s’ha anat guanyant un lloc destacat en l’escena nord-americana com a compositora i violinista d’una gran sensibilitat narrativa, amb projectes que sovint parteixen de materials extramusicals, contes o referències històriques. A Run Run Run, editat el 14 de novembre de 2025 pel segell Outside In Music, fa un pas endavant en aquest vessant conceptual: el disc neix d’un relat original seu sobre una noia que corre per una Nova York devastada després d’un bombardeig nuclear, i desplega una suite on cada peça correspon a un capítol d’aquest viatge, entre la por, la pèrdua i una esperança fràgil però obstinada. El projecte s’inscriu també en el context del vuitantè aniversari de les bombes d’Hiroshima i Nagasaki i, tal com ella mateixa explica, vol ser una reflexió personal sobre la memòria, la responsabilitat i la manera com la ciutat on viu conviu amb el seu llegat vinculant-se a la història de l’arma nuclear.
Músics: Tomoko Omura, violí, Jeff Miles, guitarra, Glenn Zaleski, piano, Pablo Menares, contrabaix, Jay Sawyer, bateria.
Temes: Brooklyn Day, The Flash, Hiroshima, The Firestorm, Black Rain, The Tunnel, The Birthplace, City of Ghosts.
Lloc i data d’enregistrament: enregistrat a Nova York el 2024 amb el Roots Quintet d’Omura, abans de la publicació del disc el 14 de novembre de 2025.
Escoltem: Black Rain, The Tunnel
______________________________________________________________
Rachel Eckroth - This Is One Of Those Moments, 2025
https://racheleckroth.bandcamp.com/album/this-is-one-of-those-moments
Nascuda a Arizona i instal·lada a Los Angeles, Rachel Eckroth s’ha mogut amb naturalitat entre l’escena independent nord-americana i els circuits internacionals, combinant projectes propis amb gires al costat d’artistes com St. Vincent, Rufus Wainwright, KT Tunstall o Chris Botti, i aparicions en bandes de programes de televisió com Saturday Night Live o The Meredith Vieira Show. Després de treballs d’estètica més elèctrica i híbrida, com The Garden o Speaking In Tongues, el 2025 presenta This Is One Of Those Moments, un EP de cinc peces que representa un retorn concentrat al format acústic, en què vol sintetitzar la seva faceta compositiva en un relat continu pensat com una suite de 35 minuts, amb peces que funcionen com a trajectes més que no pas com a cançons tancades.
Rachel Eckroth, piano i veu; Emma Dayhuff, contrabaix; Tina Raymond, bateria.
Els temes del disc, en l’ordre exacte, són: Asterisk, Ether, Yin Yang, Hilltops, This Is One Of Those Moments.
El disc es va enregistrar a Los Angeles, a l’estudi Lucy’s Meat Market, en una sessió de tardor, amb l’enginyer Pete Min a la presa de so.
Escoltem : Ether
______________________________________________________________
______________________________________________________________
