________________________________
Harry Skoler – Echoes (2026)
Harry Skoler és un clarinetista nord-americà nascut a Syracuse (Nova York) el 1956, molt reconegut tant com a intèrpret com en el camp de la pedagogia musical.
És professor de vents a la Berklee College of Music (Boston) i es va formar també al New England Conservatory, on va estudiar amb figures com Jimmy Giuffre.
Echoes és un disc on Harry Skoler treballa un llenguatge entre la tradició del swing modern i una estètica més atmosfèrica i exploratòria. El disc gira al voltant d’una idea de “ressò” estilístic: referències als seus mestres del jazz i una manera de tocar que combina lirisme amb espais d’improvisació més lliures.
El so del disc es basa en l'interacció entre clarinet i guitarra, amb un equilibri constant entre melodies cantables i passatges més oberts. Hi ha una sensació de calma continguda, però amb moments de risc harmònic i petites derives cap a l’avantguarda.
Músics: Harry Skoler (clarinet), Bill Frisell (guitarra), Dezron Douglas (contrabaix) i Johnathan Blake (bateria)
Escoltem: “Everything’s Cool, Everything’s Cool! (for Rahsaan)” és un dels moments més expressius del disc Echoes de Harry Skoler, i està dedicat a Rahsaan Roland Kirk, figura central en la imaginació musical del clarinetista.
El tema neix d’una anècdota real: Skoler, quan era adolescent, va conèixer Kirk i li va fer una pregunta innocent sobre un instrument electrificat, cosa que va provocar una reacció inicial de tensió. Kirk, però, va acabar convertint aquell moment en una mena de lliçó humana —una barreja de rigor, intensitat i humor— que Skoler recorda aquí com un punt d’inflexió personal i musical.
Escoltem: “Never Played in Syracuse! (for Miles)” és un dels tema dedicat a Miles Davis però que s’allunya del jazz “de tribut” convencional per entrar en terreny més original.
El tema parteix d’una idea irònica: el títol suggereix una absència —Miles Davis mai va tocar a Syracuse— i això es transforma en música a través d’un discurs de contrastos i interrupcions. En lloc d’un homenatge directe a l’estil de Miles, Skoler construeix una peça que juga amb l’energia, el silenci i la ruptura sobtada de línies, com si la música estigués sempre a punt de girar cap a una altra direcció.
Escoltem: Marian(For Marian), està dedicat a la pianista, compositora i radiodifusora de jazz Marian McPartland. Era una figura destacada del jazz, coneguda per el seu programa de ràdio Marian McPartland's Piano.
https://music.youtube.com/watch?v=Abbl77a704c&list=OLAK5uy_nkOoEde4xFkcPGaWUxyjsivacvtxYTj2k
___________________________________________________
Albert Marquès & Rachel Therrien - Dialogue Vol. II - 2026
La trompetista i compositora canadenca Rachel Therrien va ser deportada dels Estats Units, un fet que es va convertir en un dels casos més coneguts de com les dures lleis d'immigració afecten els músics internacionals de l'escena del jazz a Nova York. Tot i tenir una carrera consolidada i haver viscut a cavall entre Montreal i la ciutat nord-americana, les restriccions frontereres li van impedir de cop continuar treballant-hi i la van obligar a reorientar la seva trajectòria professional lluny dels escenaris nord-americans.
Davant de la impossibilitat de tornar a trepitjar el país, l'artista va decidir canalitzar aquesta frustració i l'experiència de l'expulsió a través de la música. Es va aliar amb el pianista barceloní Albert Marquès, que resideix a Nova York, per donar vida a un projecte conjunt. Com que no es podien reunir físicament en un mateix estudi, van haver de gravar el disc a distància: Marquès va enregistrar les seves parts de piano a la ciutat dels gratacels i Therrien va gravar la trompeta des de fora de les fronteres nord-americanes.
El resultat d'aquest procés va ser l'àlbum "Dialogue", un treball nascut de la resiliència que funciona com una protesta creativa contra les traves burocràtiques que pateixen els artistes. El disc reivindica el diàleg cultural transatlàntic i demostra que la música pot saltar-se qualsevol frontera geogràfica. Des de llavors, Therrien ha continuat la seva carrera amb un gran èxit a Europa i al Canadà, convertint la seva vivència en un altaveu de denúncia per a molts altres músics afectats.
Aquest Dialogue Vol. II és la segona part d'un projecte a duo entre el pianista català Albert Marquès i la trompetista quebequesa Rachel Therrien. Va sortir el 30 de gener del 2026, publicat pel segell Chronograph Records. Si el primer volum era més aviat experimental, amb composicions pròpies i una estructura sonora més exigent, a aquest segon, en canvi, es dediquen a versionar estàndards de jazz amb tota la llibertat del món. Els dos músics es coneixen de fa deu anys. Trobarem aquí versions lliures de temes de Thelonious Monk, Dizzy Gillespie, Miles Davis, Duke Ellington, Herbie Hancock, Rodgers & Hart o Jerome Kern. Però no són versions acadèmiques: les desmunten, les giren i les tornen a muntar, però sense perdre mai la melodia original de vista. Pel que fa a l'ambient del disc, la mateixa Therrien ho explica: "Dialogue Vol. II va de la intimitat de dues veus que decideixen confiar l'una en l'altra completament. En un duo no hi ha on amagar-se: cada alè, cada silenci, cada canvi d'energia compta"
Escoltem: Watermelon Man, All Blues
https://racheltherrien.bandcamp.com/album/dialogue-vol-ii
_______________________________________________
Dave Adewumi - The Flame Beneath the Silence (2026)
Dave Adewumi, és un trompetista que comença a destacar en l'escena de Nova York. Ha publicat aquest disc de debut en el segell Giant Step Arts. Està enregistrat en viu al club Ornithology de Brooklyn, amb un quartet on destaquen músics amb trajectòria: Joel Ross al vibràfon, Linda May Han Oh al contrabaix i Marcus Gilmore a la bateria.
Adewumi prioritza la construcció d'ambients atmosfèrics i la creació de tensió per sobre del swing clàssic, buscant el que ell mateix anomena "un estat d'ànim més que un missatge".
La rebuda per part de la crítica especialitzada ha estat bona.
L'artista es va formar al New England Conservatory i la Juilliard School, va ser el primer trompetista de jazz a rebre la prestigiosa beca Paul & Daisy Soros Fellowship i ha estat votat com a "Rising Star" pels crítics de Downbeat.
Escoltem: The Vine, The Flame Beneath The Silence
https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_kr3kh2PjAJocDndkHZz1Z2vYEthtdnSmw
___________________________________
Luciano Biondini, Michel Godard, Lucas Niggli – "Fables of Time" (2026, Intakt Records)
El tercer disc del trio Biondini-Godard-Niggli es diu Fables of Time i l'ha publicat el segell suís Intakt Records el març del 2026. Feia tretze anys que no treien res junts després dels disc What Is There What Is Not (2011) i Mavi (2013).
Luciano Biondini (Itàlia) toca l'acordió, Michel Godard (França) la tuba, el serpentó i el baix elèctric, i Lucas Niggli (Suïssa) la bateria i percussions. Són tres músics amb trajectòries sòlides i llenguatges molt diferents, però que junts aconsegueixen una unitat poc habitual. Biondini ve del jazz i la música folk, Godard té un bagatge més experimental (va ser al septet de Louis Sclavis), i Niggli és un percussionista amb una sensibilitat molt personal.
Hi ha composicions originals que conviuen amb versions de temes d'altres músics. També hi ha variacions sobre Monteverdi, que Godard ha citat com una de les seves primeres influències musicals.
Escoltem: Knives Out (de Radiohead, de l'àlbum Amnesiac), Lawns (de Carla Bley)
https://lucas-niggli.bandcamp.com/album/fables-of-time
__________________________
