dimecres, 30 de setembre del 2026

Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio 1171 Daniel García, Mike Casey, Antoine Hervier Trio, Fabio de Almeida.

 

Daniel García, Mike Casey, Antoine Hervier Trio, Fabio de Almeida.

Poropostes d'aquest Jazz Expresso: 

Daniel García: pianista espanyol d’una veu molt personal, on jazz, flamenc i introspecció es troben en un discurs ple de llum i moviment interior. 

Mike Casey: saxofonista nord-americà de mirada expansiva, amb un llenguatge que converteix el so en paisatge, memòria i narració.

Antoine Hervier: pianista francès de sensibilitat elegant i profunda, capaç de transformar l’homenatge en una conversa íntima amb la tradició del jazz. 

Fabio de Almeida: saxofonista portuguès d’horitzó cinemàtic, amb una música que respira com un viatge entre la claror espiritual i la ciència-ficció.

Avishai Cohen: contrabaixista imprescindible del jazz actual, amb un so reconeixible i una manera de tocar que uneix arrel, lirisme i impuls creatiu. 


The Hero’s Journey

Daniel García

The Hero’s Journey 2026


Daniel García és un pianista i compositor espanyol, nascut a Salamanca. La seva música fusiona de manera natural el jazz, el flamenc, la música clàssica i les influències caribenyes. Va estudiar sota la tutela del prestigiós pianista Danilo Pérez, qui el va apadrinar i li va oferir la seva primera actuació en un festival internacional. La seva filosofia vital i artística està impregnada de la psicologia de Carl Jung i la idea de conèixer-se a un mateix.

The Hero's Journey és el nou àlbum en solitari del pianista i compositor espanyol Daniel García, publicat el 26 de juny de 2026 pel segell ACT Music. Aquest treball íntegrament per a piano sol explora, a través de 13 paisatges emocionals, la idea del viatge de l'heroi com a metàfora de la transformació personal, inspirant-se en els escrits de Joseph Campbell i en la psicologia de Carl Jung.

El disc suposa una evolució respecte al seu anterior treball, Wonderland (2024), i neix d'un procés de composició meditatiu que García descriu com a improvisacions enregistrades i "reposades" durant dies o setmanes per escoltar-les com un espectador. Aquest mètode, que ell anomena "deixar que la música parli per si mateixa sense prejudicis", reflecteix la seva filosofia vital, impregnada de la idea de conèixer-se a un mateix, una visió positiva heretada de la seva mare, que li va inculcar la dita: "Cada dia porta el seu propi destí".

Amb una formació sota la tutela de Danilo Pérez, García fusiona de manera natural el jazz, el flamenc i la música clàssica. El resultat és un so íntim i expansiu, on cada matís es posa en focus, convidant l'oient a reconèixer ecos del seu propi viatge interior, en un disc que ell mateix descriu com un reflex de la seva vida, plena de "petits viatges de l'heroi" i moments de cruïlla.

Músic que intervé: Daniel García (piano).

Escoltem: Life in a Crystal Bottle, Tests, Approach to the Inmost Cave, The Ordeal
Enllaç ↗
CINEMA SAX -  “SAXOPHONE CINEMA”: / SAXOPHONE LAB - “OBSERVED PHENOMENA”
Mike Casey

CINEMA SAX - “SAXOPHONE CINEMA”: / SAXOPHONE LAB - “OBSERVED PHENOMENA” 2026


Ens arriben notícies del saxofonista nordamericà Mike Casey, del que ja hem escoltat la seva música els darrers mesos aquí al Jazz Expresso.

Cinema Sax

Segons puc llegir a les notes de premsa, Cinema Sax és un concepte instrumental centrat en un so cinematogràfic dins l’univers musical de Mike Casey, saxofonista i compositor reconegut per la crítica. Explora atmòsfera, respiració i narrativa sonora convertint el saxo en un vehicle per a una expressió fílmica moderna, on el to, l’espai i el silenci pesen tant com la melodia.

És alhora continuació de la veu coneguda de Casey com a artista basat en el jazz i el saxo, i una identitat paral·lela on conflueixen el clima cinematogràfic, el desenvolupament motívic mínim, la seva formació clàssica infantil i el so físic de l’aire movent-se per l’instrument. El disc debut, gravat al mòbil després dels incendis de Los Angeles el 2025 en un soterrani amb reverberació natural, combina influències del neoclassicisme minimalista i el cool jazz noir en vinyetes emotives sense paraules.

Saxophone Lab

Saxophone Lab és un projecte de recerca sonora en solitari dedicat als límits del so del saxo, també inserit dins l’univers musical de Mike Casey.

També segons les notes del disc, el seu àlbum debut, “Observed Phenomena”, funciona com un laboratori viu més que com una identitat artística tradicional, explorant tècniques esteses, textures de respiració, possibilitats percusives, multiphònics, soroll de claus, microtons i harmònics inestables com a material musical.

Saxophone Lab és un arxiu personal i gairebé periodístic del Mike Casey més experimental, empenyent el saxo cap a sons no convencionals per comunicar emocions més enllà de les dotze notes.


Escoltem: Cinema Sax - Let Go Of Your Past - Pretend emotional processing  - Sax Monologue  - Remenbering a place unvisited - 

Saxophone Lab - a ship vanishing into- blurry photos of empty rooms  - collapsing in reverse  - existential manifesting
Enllaç ↗
Navigue loin - Looking at Christian Escoudé
Antoine Hervier Trio

Navigue loin - Looking at Christian Escoudé 2025


Antoine Hervier és un pianista i organista francès nascut l'any 1971 a Châtellerault. Va començar a estudiar piano clàssic als cinc anys a l'escola de música de la seva ciutat natal, i més tard va ingressar al Conservatoire National de Région de Tours.

Al llarg de la seva trajectòria, ha col·laborat amb figures destacades com per exemple Pierre Michelot, Johnny Griffin o Christian Escoudé. L'any 2001 va publicar el seu primer àlbum com a líder, My Queen of Heart.

El disc Navigue loin - Looking at Christian Escoudé, publicat el 17 d'octubre de 2025 segell Label Ouest, és un homenatge sentit i personal del pianista a Christian Escoudé, al guitarrista francès i pioner del jazz manouche modern, que va morir el 2024.

Hervier, que havia estat el darrer pianista d'Escoudé i el seu company als seus dos darrers discos, signa aquí una relectura original de vuit composicions escollides de la vasta obra del mestre, que abracen des dels anys vuitanta fins a l'actualitat.

El trio està format per Antoine Hervier al piano, Guillaume Souriau al contrabaix i Alban Mourgues a la bateria. Una de les particularitats més destacades de l'àlbum és que prescindeix completament de la guitarra, l'instrument insígnia d'Escoudé, per explorar el repertori des de la llibertat del format clàssic de trio piano-contrabaix-bateria. El trio, a més, es veu enriquit per la participació de dos convidats de luxe: la saxofonista Géraldine Laurent, i el violinista gitano Costel Nitescu.

Escoltem: La Petite Biguine (feat. Géraldine Laurent), Demi-Saison (amb Costel Nitescu)
Enllaç ↗
Requiem for a Dragon
Fabio de Almeida

Requiem for a Dragon 2026


Requiem for a Dragon és l'àlbum de debut del saxofonista i compositor portuguès Fabio de Almeida, publicat el 13 de febrer de 2026 pel segell neerlandès DOX Records. Nascut a París, crescut entre Vila Real i Porto i establert als Països Baixos (a la ciutat de Tilburg), Almeida presenta un disc que és tot un viatge sonor. El títol no és un funeral, sinó un ritual de renovació: el "drac" simbolitza la por personificada (a la pàgina en blanc, a la soledat de la migració postpandèmia i a l'acte d'existir), i el requiem és un renaixement, un començar de nou.

El propi Almeida explica que l'àlbum teixeix dues obsessions centrals: la recerca de la bellesa en la claredat espiritual i els colors harmònics d'Olivier Messiaen, i una pàtina de ciència-ficció dels anys 70 modelada per textures de sintetitzador que evoquen Vangelis (Blade Runner) i l'optimisme inquietant de pel·lícules com Logan's Run.

Gravat a l'estudi Fattoria Musica (Osnabrück, Alemanya) amb l'enginyer Stephan van Wylick i finalitzat per Alessandro Mazzieri, el disc captura aquest so de saxo que respira i brilla sense forçar-lo.

Músics que intervenen: Fabio de Almeida (saxo tenor, electrònica), Sjoerd van Eijk (sintetitzadors, teclats), Stef Joosten (baix elèctric), Pedro Nobre (bateria)

Escoltem: Forever until it lasts, Requiem for a Dragon

https://fabiodealmeida.bandcamp.com/album/requiem-for-a-dragon

Escoltem: Forever until it lasts, Requiem for a Dragon
Enllaç ↗



dissabte, 26 de setembre del 2026

Jazz Expresso a Sants 3 Radio (25-09-26) 1172 Ben Wolfe,Mick Goodrick & Fred Hersch,Miho Hazama,Nolatet.

 


  

Ben Wolfe, Miho Hazama, Nolatet, Mick Goodrick & Fred Hersch.

Feebles, Fables & Ferns
Mick Goodrick & Fred Hersch

Feebles, Fables & Ferns 2026


Aquest disc captura la trobada excepcional de dues grans figures del jazz: el guitarrista Mick Goodrick i el pianista Fred Hersch . Dues  personalitats, que van coincidir a Boston en aquella època, es van reunir a l'agost de 1988 a l'estudi de Hersch a Nova York per enregistrar una sessió de duets que no es publicaria fins a la primavera de 2026 . Goodrick, una influència cabdal per a generacions de guitarristes, va morir el novembre de 2022, convertint aquest disc en una mena de càpsula del temps extraordinàriament valuosa .

El cor de l'àlbum és el diàleg íntim i la escolta mútua. Com recorda Hersch, "el més destacat per a mi és el nivell que vam assolir tocant junts. Hi havia una escolta molt profunda entre nosaltres" . La música no busca el lluïment individual, sinó que es teixeix a partir de la complicitat, la contenció i una atenció mútua exquisida on les línies de guitarra i piano s'entrellacen de manera lúdica .

Músics: Mick Goodrick (guitarra), Fred Hersch (piano) .

El repertori combina composicions pròpies dels dos músics amb versions de peces d'altres autors.

Falling Grace és una composició de Steve Swallow.

Away 10 / Amazing – Una altra peça de Steve Swallow, en aquest cas unida a un fragment anomenat Away 10 .

Soul Eyes – Una versió del clàssic de Mal Waldron.

Escoltem: Falling Grace, Away 10 / Amazing, Soul Eyes
Enllaç ↗
Somethin' To Relax With
Nolatet

Somethin' To Relax With 2026


Nolatet és un quartet amb seu a Nova Orleans format l'any 2016. Els músics que el integren són Brian Haas (piano), Mike Dillon (vibràfon i percussió), James Singleton (contrabaix) i Johnny Vidacovich (bateria i plats). El grup reuneix la secció rítmica de Nova Orleans formada per Singleton i Vidacovich, que han estat la columna vertebral de l'escena jazzística de la ciutat des de 1977 i han acompanyat artistes de primer nivell,  que es reuneixen aquí amb dos improvisadors com Dillon i Haas, que porten més de vint anys compartint escenaris en projectes que van des del Punkadelick fins al Jacob Fred Jazz Odyssey. El nom del grup, que juga amb la paraula "NOLA" (l'acrònim de Nova Orleans, Louisiana), ja indica la seva connexió amb la ciutat, però la seva música no es limita a la música autóctona sinò que es vol moure en un territori propi, amb una barreja de melodies peculiars, harmonies de formació clàssica,  i una actitud propera al punk-rock.

Somethin' To Relax With és el tercer àlbum de Nolatet i el primer des de No Revenge Necessary (2018). Es va publicar el 3 d'abril de 2026 a través del segell Royal Potato Family i es va enregistrar en directe al club LowDown de Tulsa (Oklahoma) durant dues nits amb totes les entrades exhaurides l'any 2025. La decisió d'enregistrar en directe davant de públic va ser deliberada: el contrabaixista James Singleton explica que l'especialitat del grup és la improvisació col·lectiva, i que gravar davant d'una audiència aporta una energia més arriscada i electritzant.

Escoltem: Switchback, Somethin’ To Relax With
Enllaç ↗
Any Time After Now
Ben Wolfe

Any Time After Now 2026


Any Time After Now és el dotzè àlbum del contrabaixista, compositor i bandleader Ben Wolfe com a líder, publicat el 15 de maig de 2026 a través del seu propi segell, Resident Arts Records. Disponible en CD, vinil i format digital, el disc compta amb deu composicions originals de Wolfe.

El projecte va néixer després d'una residència de tres nits al Dizzy's Club de Nova York, on el grup va treballar i rodar el repertori abans d'entrar a l'estudi per enregistrar-ho tot en un sol dia. Wolfe descriu el procés com a "molt orgànic" i centrat en el "so d'ensemble", i afirma que "en certa manera, aquest és el meu preferit, de dalt a baix".

Wolfe, que és sinestèsic ("veig el so en colors, formes i textures"), imprimeix aquesta qualitat pictòrica a les seves composicions.

Músics que intervenen: Ben Wolfe (contrabaix), Joel Ross (vibràfon), Sullivan Fortner (piano), Chris Lewis (saxo tenor), Aaron Kimmel (bateria)

Escoltem: Any Time After Now, Waltz II, If Only, Do You Love?
Enllaç ↗
Frames
Miho Hazama

Frames 2026

Miho Hazama (Tòquio 1985), va començar a tocar el teclat als tres anys a l'escola de la Yamaha Music Foundation i als deu arribà a la final nacional del Junior Electone Concours. Va estudiar composició clàssica al Kunitachi College of Music. El 2010 es va traslladar a Nova York per estudiar composició de jazz a la Manhattan School of Music, on va treballar amb Jim McNeely. Va completar el màster el 2012 i va crear la seva pròpia formació, m_unit , amb la qual va publicar quatre àlbums i va rebre una nominació als Grammy l'any 2019 per Dancer in Nowhere .

DownBeat la va nomenar una de les "25 for the Future". El 2019 va assumir el càrrec de directora titular de la Danish Radio Big Band, un lloc ocupat anteriorment per Thad Jones, Bob Brookmeyer i Jim McNeely. Actualment, també és directora convidada permanent del Metropole Orkest i directora convidada principal de la Norwegian Radio Orchestra.

"Als Estats Units —ha declarat—, el jazz és una herència a preservar més que una cosa que necessiti ser reinventada", i per això va redirigir la seva carrera cap a Europa, on la curiositat per la nova composició jazzística continuava sent vibrant.

Frames és el tercer àlbum que Miho Hazama publica amb la Danish Radio Big Band i el quart en total dins del segell Edition Records. La gravació va tenir lloc del 18 al 21 de novembre de 2025 als estudis The Village Studios de Copenhaguen. L'enginyer d'enregistrament i edició va ser Thomas Vang, la mescla va anar a càrrec de Chris Allen als Second Take Sound de Nova York, i el master va finalitzar el 23 de desembre de 2025 als Blue Engine Studios, també a Nova York.

- Miho Hazama : composició i direcció

- Danish Radio Big Band :

- Vent fusta: Peter Fuglsang, Nicolai Schultz, Hans Ulrik, Karl-Martin Almqvist, Frederick Menzies

- Trompetes: Dave Vreuls, Ari Bragi Karason, Thomas Kjærgaard, Mads la Cour, Gidon Nunes Vaz

- Trombons i tuba: Peter Dahlgren, Petter Hängsel, Annette Saxe, Gustaf Wiklund, Jakob Munk Mortensen

- Per Gade : guitarra

- Artur Tuznik : piano

- Kaspar Vadsholt : contrabaix

- Søren Frost : bateria

El disc és un homenatge a la història institucional de la Danish Radio Big Band. Hazama va construir cada peça a partir de l'estudi del llenguatge musical de set directors titulars anteriors: Ib Glindemann, Ray Pitts, Palle Mikkelborg, Thad Jones, Ole Kock Hansen, Bob Brookmeyer i Jim McNeely. Tal com ho explica ella mateixa: "Aquest projecte reflecteix el llegat de la Danish Radio Big Band i dels seus antics directors titulars, el llenguatge musical dels quals ha marcat generacions de compositors i músics. A través de l'estudi de la seva obra i l'absorció d'aquestes idees en la meva pròpia escriptura, he creat una suite de composicions noves que honoren aquella història en silenci —no com a tribut directe, sinó com a continuació de la veu evolutiva de l'orquestra".

La mort de Jim McNeely, el seu mentor, poc abans de la gravació va impregnar el projecte d'una capa addicional. Segons The Tonearm, "la seva absència, plegada en els idiomes assimilats dels altres sis directors, va esdevenir part de la música".

Escoltem: And the Door Unsealed
Enllaç ↗

dissabte, 19 de setembre del 2026

Jazz Expresso a Sants 3 Radio (18-09-26) 1170 Álvaro Torres,Joe Lovano,Pierre de Bethmann Trio.

     


Joe Lovano, Álvaro Torres, Pierre de Bethmann Trio.

Tres discos exploren camins diversos del jazz actual: el pianista francès Pierre de Bethmann ofereix el sisè volum de la seva sèrie Essais (Alea, 2026), un exercici de jazz de cambra íntim gravat en condicions de directe amb el guitarrista Nelson Veras substituint el bateria, versionant compositors com Andrew Hill, Keith Jarrett o Joni Mitchell; el madrileny Álvaro Torres presenta Mairena (Fresh Sound New Talent, 2026), un enregistrament en directe de la seva gira espanyola que fusiona Ornette Coleman i Paul Bley amb el flamenc, amb el tema "Calabosito" inspirat en Camarón de la Isla; i el saxofonista Joe Lovano signa Paramount Quartet (ECM, 2026), un disc enregistrat al sud de França amb la producció de Manfred Eicher que el situa en un "moment d'ascens", amb cinc composicions pròpies i versions de Charlie Haden i Wayne Shorter, acompanyat per Julian Lage, Asante Santi Debriano i Will Calhoun, en un quartet consolidat després del seu debut al Village Vanguard el 2024.

Paramount Quartet
Joe Lovano

Paramount Quartet 2026

Joe Lovano

Paramount Quartet és un disc que signa el saxofonista Joe Lovano, publicat el 29 de maig del 2026 a través del segell ECM Records. El nom del quartet expressa una declaració d'intencions: Lovano afirma sentir-se "en un moment d'ascens" i considera aquesta formació com una fita artística. L'àlbum va ser enregistrat al sud de França el febrer del 2025, als estudis La Buissonne de Pernes-les-Fontaines, amb la producció del llegendari Manfred Eicher.

El repertori consta de set temes, cinc dels quals són composicions pròpies de Lovano i dues versions seleccionades: "First Song", del baixista Charlie Haden, i "Lady Day", una emotiva peça de Wayne Shorter en homenatge a Billie Holiday.

Aquest quartet liderat per Joe Lovano es va originar arran d’una col·laboració el 2023 amb Will Calhoun i Santi Debriano, que va generar una forta connexió musical. Inspirat per aquesta experiència, Lovano va formar un nou grup incorporant el guitarrista Julian Lage, amb qui ja tenia una relació prèvia. El projecte es va consolidar amb el debut oficial del quartet en una residència al Village Vanguard el febrer de 2024.

Músics que intervenen: Joe Lovano (saxo tenor, saxo soprano G mezzo, taragot), Julian Lage (guitarra), Asante Santi Debriano (contrabaix), Will Calhoun (bateria)

Escoltem: First Song, Congregation
Enllaç ↗
Mairena
Álvaro Torres

Mairena 2026

Álvaro Torres

Mairena és el cinquè àlbum del pianista i compositor madrileny Álvaro Torres com a líder, publicat l'any 2026 pel segell Fresh Sound New Talent. És un enregistrament en directe que capta l'essència d'una gira de nou concerts que el trio va fer per Espanya l'estiu del 2025. La música es va gravar en dos espais emblemàtics: el Café Berlín de Madrid i el Centro Andaluz de Arte Contemporáneo de Sevilla.

El títol del disc fa referència a Juan de Mairena, un personatge apòcrif creat pel poeta espanyol Antonio Machado. A través d'aquest alter ego, Machado reflexionava sobre la complexitat d'abraçar la cultura i el folklore espanyol des d'una perspectiva crítica i amb humor. Torres explica que, gairebé un segle després, aquesta visió ressona amb els seus propis dilemes com a artista que intenta reconnectar amb les seves arrels a la seva manera. Aquesta connexió amb el folklore, especialment el flamenc, és un dels eixos del disc, que també inclou un tema inspirat en el llegendari cantaor Camarón de la Isla, el tema Calabosito.

La crítica destaca la seva capacitat per crear una tensió mitjançant ritmes entrebancats i pauses, una mena de "rubato de dues velocitats" que fa que la música sigui emocionant i impredictible. La influència de figures com Ornette Coleman, Paul Bley i el flamenc és palpable en un so que, tot i ser complex, es manté accessible i atractiu.

Músics que intervenen: Álvaro Torres (piano), Masa Kamaguchi (contrabaix), Kresten Osgood (bateria).

Escoltem: Calabosito, Everything I Love (C.Porter)
Enllaç ↗
Essais, Volume 6
Pierre de Bethmann Trio

Essais, Volume 6 2026

Pierre de Bethmann Trio

Essais / Volume 6 és el sisè lliurament de la sèrie Essais del trio del pianista francès Pierre de Bethmann, publicat el 23 de gener del 2026 pel seu segell, Alea. El disc sorgeix de la mateixa sessió de gravació que el Volume 5, duta a terme els dies 27 i 28 de juliol del 2022 a l'Studio Recall de Pompignan, al sud de França. Aquesta sessió va suposar un canvi de formula per al trio: després dels quatre primers volums, en què la formació comptava amb Sylvain Romano al contrabaix i Tony Rabeson a la bateria, Pierre de Bethmann va substituir aquest darrer, temporalment indisponible, per l'excepcional guitarrista Nelson Veras.

Enregistrat amb el sistema analògic Clasp en condicions properes a les d'un concert (els tres músics a la mateixa sala, sense auriculars), l'àlbum conté vuit temes de vuit compositors diferents que han marcat la carrera del trio. El repertori inclou versions d'estàndards i composicions de músics tan diversos com Andrew Hill, Keith Jarrett, Alain Jean-Marie o Joni Mitchell.

Músics que intervenen: Pierre de Bethmann (piano), Nelson Veras (guitarra), Sylvain Romano (contrabaix)

Escoltem: Amparo, (Jobim), Along came Betty (Golson) (Piano solo), Marcie (Mitchell)
Enllaç ↗

dijous, 17 de setembre del 2026

L’Hora del Jazz 2026



Memorial Tete Montoliu · AMJM
L’Hora del Jazz
36a edició · 12 setembre — 17 octubre 2026
El festival amplia la seva presència arreu del territori català amb 17 concerts a Barcelona i diferents poblacions de Catalunya, combinant els concerts gratuïts de la Plaça de la Vila de Gràcia amb una programació de sales i espais culturals.
17
concerts
65
músics i músiques
2026
36a edició
Setembre 2026
12
dissabte
Isa Mirallas & Rai Paz feat. Giuseppe Campisi
Reus · Jardí Casa Rull
13
diumenge
Rai Castells Quintet — Shifting
Barcelona · Plaça de la Vila de Gràcia
18.00 h
13
diumenge
Marta Garrett — “Assanhado 4tet”
Barcelona · Plaça de la Vila de Gràcia
19.00 h
19
dissabte
DDM — Invencible
Vilafranca del Penedès · Auditori Vinseum
19
dissabte
Héctor Tejedo Trio
Cambrils · La Cripta de l’Ermita
20
diumenge
Arecio Smith Rock Organ Trio
Tarragona · Capsa de la Música
20
diumenge
Anggie Obin Quintet
Barcelona · Plaça de la Vila de Gràcia
18.00 h
20
diumenge
AVUI HA VINGUT EN JOHN — Centenari John Coltrane
Barcelona · Plaça de la Vila de Gràcia
19.00 h
27
diumenge
Irene Reig Quartet
Girona · Sunset Jazz Club
27
diumenge
Cristopher Perez Quartet
Barcelona · Plaça de la Vila de Gràcia
18.00 h
27
diumenge
Eva Verde & Danilo Tarso — Chrysalis Project
Barcelona · Plaça de la Vila de Gràcia
19.00 h
Octubre 2026
2
divendres
Josy Botte & Giuseppe Campisi Quartet — The Gathering
Sant Vicenç dels Horts · Auditori Molí dels Frares
4
diumenge
Albert Cirera & Tres Tambors
Sitges · Utopia Beach House
4
diumenge
Ivó Oller Swing Quartet — Just Friends
Bigues i Riells · Teatre Auditori Polivalent
9
divendres
Camarades
Granollers · Casino Club del Ritme
10
dissabte
Carola Ortiz Trio — Enllà
Lleida · Espai Orfeó
17
dissabte
Pérez, Fumero & Arnedo Trio
Rubí · Ateneu Municipal
CLAUSURA
Organitza
Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya (AMJM)
Amb el suport de
Generalitat de Catalunya – Departament de Cultura · Ajuntament de Barcelona – Institut de Cultura · Districte de Gràcia · Diputació de Barcelona · SGAE · AIE · Mussap

dimecres, 16 de setembre del 2026

Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio 1169 Matthew Stevens, Aki Rissanen, Triple Blind, Dave Gisler Trio .


__________________________________

Matthew Stevens – Matthew Stevens – 2026


Matthew Stevens és un guitarrista, productor i compositor canadenc guanyador d'un Grammy. Nascut el 1982 a Toronto.. Al llarg de la seva trajectòria, ha col·laborat amb figures de primer nivell . 

El disc Matthew Stevens, publicat el 8 de maig de 2026 segell Candid Records, és el seu quart àlbum com a líder i el primer amb el seu nom. Stevens el descriu com una fita que culmina vint anys d'ofici. Co-produït pel saxofonista Josh Johnson i el bateria Eric Doob, l'àlbum combina textures acústiques i elèctriques a través de composicions originals i versions personals.

La llista de músics que hi participen és extensa i reflecteix la comunitat musical de Stevens. La formació principal o core band inclou Matthew Stevens (guitarra), Chris Fishman (teclats), Kyle Miles (baix) i Eric Doob (bateria). A més, hi participen un seguit de convidats de diferents generacions: la vibrafonista Joel Ross; els vocalistes Anna B Savage i Corey King; els guitarristes Jeff Parker (ídol personal de Stevens) i Dylan Day; la seva mentora, la bateria Terri Lyne Carrington; el percussionista Paulo Stagnaro; i Rich Hinman a la slide i pedal steel. El saxofonista Josh Johnson, a més de co-productor, també hi toca.

Escoltem: Take Hearth (Amb Joel Ross, Terri Lyne Carrington) , 1000 Times, Born of Silence

 ____________________________________________
Aki Rissanen – Imaginary Mountains – 2025



Aki Rissanen (nascut el 1980 a Kuopio, Finlàndia) és un dels pianistes i compositors més destacats del jazz finlandès i una veu reconeguda dins l'escena europea. Tot i que va començar amb una sòlida formació clàssica de dotze anys al Conservatori de Kuopio,ben aviat va sentir la fascinació per la improvisació i el jazz. Va estudiar jazz i música improvisada al Conservatoire National Supérieur de Musique de París, va prendre classes particulars a Nova York i Colònia,i el 2009 es va graduar amb un màster al departament de jazz de l'Acadèmia Sibelius de Hèlsinki. Al llarg de la seva trajectòria, ha col·laborat amb figures de renom  i ha actuat per tot Europa, els Estats Units, el Japó, la Xina i el nord d'Àfrica. Ha publicat divuit àlbums com a líder o colíder, i el seu debut Amorandom (2016) va rebre el premi Emma (l'equivalent finlandès al Grammy) al millor àlbum de jazz.

El disc Imaginary Mountains, publicat el 12 de setembre de 2025 segell Edition Records,és el cinquè àlbum del seu trio de llarga durada. La formació està integrada per Aki Rissanen (piano i piano elèctric Yamaha CP-70), Antti Lötjönen (contrabaix) i Teppo Mäkynen (bateria). Tots tres són figures destacades de l'escena finlandesa i la seva col·laboració, forjada durant anys d'estudi i de carretera, es reflecteix en una compenetració tensa i intuïtiva. L'àlbum va ser enregistrat, mesclat i masteritzat per Petri Matara als estudis Volume Productions de Hèlsinki..
El títol de l'àlbum, Imaginary Mountains, fa referència als obstacles emocionals i psicològics que poden sentir-se tan reals i massissos com els paisatges físics. Rissanen explica que també és un gest de reconeixement cap a un dels seus discs de referència, Personal Mountains de Keith Jarrett. 

Escoltem: For E (Homenatge a Satie), High Expectations

_______________________________________
Triple Blind – Cold Walk – 2026



Triple Blind és un quartet  format a Nova York en ple confinament per la Covid-19. Els seus membres fundadors són Nick Jost (contrabaix), Kyle Nasser (saxos, clarinets i flauta) i Peter Kronreif (bateria). El seu primer treball, un EP autotitulat, es va gravar a distància, una circumstància que va marcar el so del grup.

Per al seu segon àlbum, Cold Walk, la banda va fer un gir de 180 graus: van entrar a un estudi real, van enregistrar el disc en directe i van ampliar la formació amb l'addició del teclista Dov Manski. L'enregistrament va tenir lloc en un estudi que abans era una església, i l'enginyer Eli Crews va aprofitar l'acústica de l'espai per captar totes les contribucions dels músics amb claredat. 

El multi-instrumentista Kyle Nasser és el compositor principal de l'àlbum, autor de tot el repertori excepte d'una breu improvisació lliure.

Segons les notes de premsa, l'àlbum es caracteritza per un sentit de la contenció deliberat, amb una masterització que no crida l'atenció sinó que convida a l'escolta atenta. La crítica ha destacat la intel·ligència i la subtilesa de la música, que estableix un ambient reflexiu i intel·lectual. 
Escoltem: Bask, Song for Zayn


_________________________________________________________
Dave Gisler Trio - The Flying Mega Doghouse - 2025


El guitarrista suís Dave Gisler, nascut l'any 1983, presenta el seu nou àlbum en directe amb el seu trio de llarga durada, The Flying Mega Doghouse, publicat el 24 d'octubre del 2025 a través del segell Intakt Records. Després de col·laboracions aclamades amb la malaurada trompetista Jaimie Branch i el saxofonista David Murray, el trio decidí continuar sense convidats per centrar-se en l'essència i l'energia del seu so distintiu.
Gravat el maig del 2025 a Lokal Harmonie de Duisburg i a Schirrhof de Kamp-Lintfort, a Alemanya,  l'àlbum captura la química creativa i l'energia crua del grup. 
Músics que interven: Dave Gisler (guitarra), Raffaele Bossard (baix), Lionel Friedli (bateria)

Escoltem: Milo

divendres, 11 de setembre del 2026

Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio 1168 Harry Skoler, Albert Marquès & Rachel Therrien, Dave Adewumi, Luciano Biondini, Michel Godard, Lucas Niggli.

 


________________________________

Harry Skoler – Echoes (2026)



Harry Skoler és un clarinetista nord-americà nascut a Syracuse (Nova York) el 1956, molt reconegut tant com a intèrpret com en el camp de la pedagogia musical.


És professor de vents a la Berklee College of Music (Boston) i es va formar també al New England Conservatory, on va estudiar amb figures com Jimmy Giuffre.


Echoes és un disc  on Harry Skoler treballa un llenguatge entre la tradició del swing modern i una estètica més atmosfèrica i exploratòria. El disc gira al voltant d’una idea de “ressò” estilístic: referències als seus mestres del jazz i una manera de tocar que combina lirisme amb espais d’improvisació més lliures.


El so del disc es basa en l'interacció entre clarinet i guitarra, amb un equilibri constant entre melodies cantables i passatges més oberts. Hi ha una sensació de calma continguda, però amb moments de risc harmònic i petites derives cap a l’avantguarda.


Músics: Harry Skoler (clarinet), Bill Frisell (guitarra), Dezron Douglas (contrabaix) i Johnathan Blake (bateria)


Escoltem: “Everything’s Cool, Everything’s Cool! (for Rahsaan)” és un dels moments més expressius del disc Echoes de Harry Skoler, i està dedicat a Rahsaan Roland Kirk, figura central en la imaginació musical del clarinetista.


El tema neix d’una anècdota real: Skoler, quan era adolescent, va conèixer Kirk i li va fer una pregunta innocent sobre un instrument electrificat, cosa que va provocar una reacció inicial de tensió. Kirk, però, va acabar convertint aquell moment en una mena de lliçó humana —una barreja de rigor, intensitat i humor— que Skoler recorda aquí com un punt d’inflexió personal i musical.


Escoltem: “Never Played in Syracuse! (for Miles)” és un dels tema dedicat a Miles Davis però que s’allunya del jazz “de tribut” convencional per entrar en terreny més  original.


El tema parteix d’una idea irònica: el títol suggereix una absència —Miles Davis mai va tocar a Syracuse— i això es transforma en música a través d’un discurs de contrastos i interrupcions. En lloc d’un homenatge directe a l’estil de Miles, Skoler construeix una peça que juga amb l’energia, el silenci i la ruptura sobtada de línies, com si la música estigués sempre a punt de girar cap a una altra direcció.


Escoltem: Marian(For Marian), està dedicat a la pianista, compositora i radiodifusora de jazz Marian McPartland. Era una figura destacada del jazz, coneguda per el seu programa de ràdio Marian McPartland's Piano.


https://music.youtube.com/watch?v=Abbl77a704c&list=OLAK5uy_nkOoEde4xFkcPGaWUxyjsivacvtxYTj2k


___________________________________________________

Albert Marquès & Rachel Therrien - Dialogue Vol. II - 2026


La trompetista i compositora canadenca Rachel Therrien va ser deportada dels Estats Units, un fet que es va convertir en un dels casos més coneguts de com les dures lleis d'immigració afecten els músics internacionals de l'escena del jazz a Nova York. Tot i tenir una carrera consolidada i haver viscut a cavall entre Montreal i la ciutat nord-americana, les restriccions frontereres li van impedir de cop continuar treballant-hi i la van obligar a reorientar la seva trajectòria professional lluny dels escenaris nord-americans.
Davant de la impossibilitat de tornar a trepitjar el país, l'artista va decidir canalitzar aquesta frustració i l'experiència de l'expulsió a través de la música. Es va aliar amb el pianista barceloní Albert Marquès, que resideix a Nova York, per donar vida a un projecte conjunt. Com que no es podien reunir físicament en un mateix estudi, van haver de gravar el disc a distància: Marquès va enregistrar les seves parts de piano a la ciutat dels gratacels i Therrien va gravar la trompeta des de fora de les fronteres nord-americanes.
El resultat d'aquest procés va ser l'àlbum "Dialogue", un treball nascut de la resiliència que funciona com una protesta creativa contra les traves burocràtiques que pateixen els artistes. El disc reivindica el diàleg cultural transatlàntic i demostra que la música pot saltar-se qualsevol frontera geogràfica. Des de llavors, Therrien ha continuat la seva carrera amb un gran èxit a Europa i al Canadà, convertint la seva vivència en un altaveu de denúncia per a molts altres músics afectats.

Aquest Dialogue Vol. II és la segona part d'un projecte a duo entre el pianista català Albert Marquès i la trompetista quebequesa Rachel Therrien. Va sortir el 30 de gener del 2026, publicat pel segell Chronograph Records. Si el primer volum era més aviat experimental, amb composicions pròpies i una estructura sonora més exigent, a aquest segon, en canvi, es dediquen a versionar estàndards de jazz amb tota la llibertat del món. Els dos músics es coneixen de fa deu anys. Trobarem aquí versions lliures de temes de Thelonious Monk, Dizzy Gillespie, Miles Davis, Duke Ellington, Herbie Hancock, Rodgers & Hart o Jerome Kern. Però no són versions acadèmiques: les desmunten, les giren i les tornen a muntar, però sense perdre mai la melodia original de vista. Pel que fa a l'ambient del disc, la mateixa Therrien ho explica: "Dialogue Vol. II va de la intimitat de dues veus que decideixen confiar l'una en l'altra completament. En un duo no hi ha on amagar-se: cada alè, cada silenci, cada canvi d'energia compta"


Escoltem: Watermelon Man, All Blues

https://racheltherrien.bandcamp.com/album/dialogue-vol-ii

_______________________________________________

Dave Adewumi - The Flame Beneath the Silence (2026)



Dave Adewumi, és un trompetista que comença a destacar en l'escena de Nova York. Ha publicat aquest disc de debut en el segell Giant Step Arts. Està enregistrat en viu al club Ornithology de Brooklyn, amb un quartet on destaquen músics amb trajectòria: Joel Ross al vibràfon, Linda May Han Oh al contrabaix i Marcus Gilmore a la bateria. 


Adewumi prioritza la construcció d'ambients atmosfèrics i la creació de tensió per sobre del swing clàssic, buscant el que ell mateix anomena "un estat d'ànim més que un missatge". 


La rebuda per part de la crítica especialitzada ha estat bona.

L'artista es va formar al New England Conservatory i la Juilliard School, va ser el primer trompetista de jazz a rebre la prestigiosa beca Paul & Daisy Soros Fellowship i ha estat votat com a "Rising Star" pels crítics de Downbeat.


Escoltem: The Vine, The Flame Beneath The Silence

https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_kr3kh2PjAJocDndkHZz1Z2vYEthtdnSmw

 

___________________________________


Luciano Biondini, Michel Godard, Lucas Niggli – "Fables of Time" (2026, Intakt Records)



El tercer disc del trio Biondini-Godard-Niggli es diu Fables of Time i l'ha publicat el segell suís Intakt Records el març del 2026. Feia tretze anys que no treien res junts després dels disc What Is There What Is Not (2011) i Mavi (2013).


Luciano Biondini (Itàlia) toca l'acordió, Michel Godard (França) la tuba, el serpentó i el baix elèctric, i Lucas Niggli (Suïssa) la bateria i percussions. Són tres músics amb trajectòries sòlides i llenguatges molt diferents, però que junts aconsegueixen una unitat poc habitual. Biondini ve del jazz i la música folk, Godard té un bagatge més experimental (va ser al septet de Louis Sclavis), i Niggli és un percussionista amb una sensibilitat molt personal.


Hi ha composicions originals que conviuen amb versions de temes d'altres músics. També hi ha variacions sobre Monteverdi, que Godard ha citat com una de les seves primeres influències musicals.


Escoltem: Knives Out (de Radiohead, de l'àlbum Amnesiac), Lawns (de Carla Bley)


https://lucas-niggli.bandcamp.com/album/fables-of-time

__________________________