1.
Albert Vila Trio with Doug Weiss & Rudy Royston: Reality Is Nuance (2023)
https://freshsoundrecords1.bandcamp.com/album/reality-is-nuance
Albert Vila, és un guitarrista català, nascut a Barcelona. Va
estudiar a la Manhattan School of Music. Vila ha format un trio amb
músics americans, el baixista Doug Weiss i el bateria Rudy Royston, que
demostren una gran sintonia.
El seu àlbum "Levity" (Hypnote Records, 2023), gravat en plena
emegència sanitària va ser una revelació a l’escena nordamericana ,
reprenent temes com "Eleanor Rigby" i "Everything Happens to Me."
L’any 2023 presentava aquest disc, on totes els temes son
composicions de Albert Vila, excepte la #9 basada en "I'll Remember
April" per Don Raye-Gene DePaul-Patricia Johnston
Albert Vila Trio: Albert Vila (guitarra), Doug Weiss (baix), Rudy
Royston (bateria). Enregistrat a Jet Studio, Brussel·les, Bèlgica, 13 i
14 de novembre de 2022
Hope
Albert Vila – Tactile 2024
https://freshsoundrecords1.bandcamp.com/album/tactile
Aquest any 2024 Fresh Sound Records publica aquest disc, una sessió enregistrada originalment a Room Produccions Musicals, Barcelona, els dies 30 i 31 de gener de 2010. A les notes del disc es pot llegir “Pensa en un viatge musical d'una hora de durada, aportant una nova sensació a les teves oïdes amb cada nota. 'Tactile' d'Albert Vila, és exactament això. Les seves composicions curosament construïdes passen de l'íntim a l'energètic, de la melòdica a la rítmica, de la contemplació a l'esclat, viatjant per una àmplia gamma de paisatges musicals al llarg del camí. Difícil d'entendre, emocionant d'escoltar.”
Albert Vila (guitarres electriques i acoustiques), Santi de la Rubia (saxo tenor), Roger Mas (piano, Fender Rhodes), Mark Lohikari (contrabaix), Marc Ayza (bateria).
Talk
2.
Ron Miles -Old Main Chapel 2024
Ron Miles (corneta), Bill Frisell (guitare), Brian Blade (batterie)
L’ àlbum "Old Main Chapel" de Ron Miles, publicat per Blue Note, captura una actuació en directe del trio format per Miles (corneta), Bill Frisell (guitarra) i Brian Blade (bateria). Gravat el 21 de setembre de 2011 a la capella Old Main de Boulder, Colorado, aquest disc ens transporta a una experiència de plaer lent i intencional en la música, un antídot contra la rapidesa del consum musical actual.
El moviment Slow, iniciat per Carlo Petrini el 1989 amb Slowfood, promou gaudir de la vida sense presses. Aquesta filosofia s'ha estès a diversos àmbits, incloent la música. "Old Main Chapel" és un exemple perfecte d'aquesta lentitud desitjable, on cada nota i cada silenci tenen la seva importància. En un món on els hits es creen i consumeixen ràpidament, aquest àlbum ens convida a seure i escoltar sense presses.
Aquest enregistrament de set peces inclou sis composicions originals de Ron Miles i una versió de "There Ain't No Sweet Man that's Worth the Salt of My Tears".
Ron Miles va morir el 2022. Acompanyat per Frisell i Blade, el trio va pujar a l'escenari sense haver assajat les noves composicions, però la música fluïa amb una naturalitat extraordinària. L'àlbum és una invitació a gaudir de la música amb la mateixa intensitat que promou el moviment Slow en altres aspectes de la vida. És una obra que demostra la capacitat de la música per transformar i evocar emocions profundes, deixant una empremta duradora en l'oient.
Rudy-Go-Round
3.
Michael Weiss • Homage 2023
https://michaelweiss.bandcamp.com/album/homage
Michael Weiss - piano
Paul Sikivie - bass
Pete Van Nostrand – drums
El pianista Michael Weiss, nascut a Dallas, va començar els seus
estudis de piano als sis anys. Més enllà de la seva formació clàssica,
Weiss va desenvolupar una oïda per les cançons pop al teclat. Als quinze
anys, va descobrir el món del jazz a l'acadèmia Interlochen a Michigan.
Allà, Weiss va estudiar arranjament i va escriure diverses partitures
per a big band mentre estava a l'institut. Va continuar els seus estudis
a la Universitat d'Indiana, guanyant una experiència inestimable a
l'escenari amb veterans del jazz d'Indianapolis com Al Kiger i Pookie
Johnson. Després d'obtenir el seu títol de batxiller, Weiss es va
traslladar a Nova York i aviat va aconseguir la seva primera actuació
amb Jon Hendricks.
A principis dels anys vuitanta, Weiss es va fer sentir regularment
com a membre de la banda resident al Star Cafe amb Junior Cook. A això
van seguir contractacions amb el quintet de Junior Cook/Bill Hardman,
Slide Hampton i Lou Donaldson. Weiss també va tenir l'oportunitat de
liderar grups amb solistes aclamats com David Fathead Newman, Pepper
Adams, Frank Wess i Clifford Jordan.
Weiss va guanyar exposició internacional amb el llançament del seu
primer disc, "Presenting Michael Weiss" (Criss Cross), el qual va rebre
el premi "Millor Enregistrament del Mes" de Stereo Review i va ser
"Selecció Jazz de l'Any" a Morning Edition de National Public Radio. A
més de la seva feina amb Griffin, Weiss ha acompanyat llegendaris del
jazz com Art Farmer, George Coleman, Jimmy Heath, Charles McPherson,
Frank Wess, Gary Bartz, el Jazztet, Jackie Paris, Tom Harrell i Al
Foster. Weiss també té una àmplia experiència amb big bands, actuant amb
les orquestres Smithsonian Jazz Masterworks, Mingus Epitaph i Vanguard
Jazz. Weiss ha estat presentat diverses vegades al Jazz at Lincoln
Center com a solista destacat en la retransmissió de PBS, Live From
Lincoln Center: The City of Jazz, com a comentarista a la sèrie NPR de
Wynton Marsalis, Making the Music, i com a educador, dirigint classes
magistrals per a instituts que competeixen en la competició anual de
Duke Ellington.
A mitjans dels anys noranta, Weiss va començar a centrar més atenció
en la composició. Va formar un sextet que va servir com a taller per
desenvolupar els seus nous arranjaments. El seu actual septet va ser
capdavanter en el Detroit International Jazz Festival del 2000 i va ser
destacat a Jazzset de NPR. Weiss ha estat presentat en diverses ocasions
en programes de NPR com Jazzset, The Jazz Piano Christmas Special i
Piano Jazz de Marian McPartland.
Amb les seves credencials com a músic de suport ben establertes,
Weiss s'ha concentrat recentment en perfeccionar el seu llenguatge
distintiu amb el seu propi trio. A més de les actuacions en clubs i
festivals i les gires, ha produït una sèrie creixent d'enregistraments
que documenten les seves sofisticades composicions originals i els seus
arranjaments inventius de repertori poc comú i estàndards. "Homage", que
presenta Paul Sikivie al contrabaix i Pete Van Nostrand a la bateria,
troba el veterà del piano en una forma excepcional en seu segon treball
per Cellar Live, continuació de l'àlbum de quartet "Persistence" del
2022.
Amb "Homage", Weiss combina sis composicions originals amb versions
de clàssics com "Lullaby of the Leaves", "I'll Remember April" i
"Skylark". Weiss també ofereix una interpretació exuberant de "An Oscar
for Treadwell" de Charlie Parker com a homenatge al gran pianista i
educador Barry Harris. El disc ofereix una visió íntima i sostinguda de
l'art de Michael Weiss fins a la data.
We love Horace, Skylark
4.
Alfio Origlio, Marcol Savoy- Improspections 2023
Alfio Origlio (piano), Marcol Savoy (batterie)
https://www.youtube.com/watch?v=l88eQrqb1Dc&list=OLAK5uy_kcdjQgZ_Zyy3qODPMASVSMb-QUmqK2A_8&index=2
En aquest duet, és fonamental la complicitat musical entre els dos membres, Marcol Savoy i Alfio Origlio, que aconsegueix crear un diàleg sonor profund. A través de l'improvisació lliure, la seva música captiva l'audiència amb la seva riquesa musical. La llibertat és clau en aquesta col·laboració, permetent-los explorar noves idees i textures sense restriccions.
Différé,Sables, Solitudes
5.
Daniel Herskedal - Out Of The Fog (2022)
Daniel Herskedal (tuba), Emilie Nicolas (voix), Eivind Aarset (Guitarra), Helge Andreas Norbakken (bateria).
El disc "Out of the Fog" de Daniel Herskedal compta, amb la
col·laboració de la cantautora noruega Emilie Nicolas. La combinació del
so personal de Daniel, amb la col·laboració d'Emilie Nicolas, dóna a
aquest àlbum una qualitat de calidesa i delicadesa.
Herskedal, emergint en els últims anys com un dels compositors
noruecs més prolífics ens mostra la seva versatilitat, navegant entre el
jazz, la música clàssica, les bandes sonores i ara també el pop .
Amb la participació del legendari guitarrista Eivind Aarset i el
percussionista Andreas Helge Norbakken, "Out of the Fog" és un àlbum
sorprenent i commovedor.
Out Here
