dissabte, 21 de gener de 2023

Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio(20-01-23)816:Thelonious Monk, Horace Silver,Hal McKusick,Donald Byrd


 

1.

Thelonious Monk Trio

Thelonious Monk, piano ; Gary Mapp contrabaix, Max Roach bateria.

NYC, December 18, 1952

 

Bemsha Swing , Reflections

 


2.

Horace Silver - The Stylings Of Silver 1957

Horace Silver (piano); Hank Mobley (saxo tenor);Art Farmer (trompeta); Teddy Kotick (contrabaix); Louis Hayes (bateria).

Enregistrat al Van Gelder Studio, Hackensack, New Jersey el 8 de maig de 1957. 

 

Home Cookin’ , Metamorphosis

 


3.

Hal McKusick - Triple Exposure 1957

Hal McKusick - alto saxophone, tenor saxophone, clarinet ; Billy Byers - trombone ; Eddie Costa - piano ; Paul Chambers - bass ; Charlie Persip - drums 

 

Triple Exposure és un àlbum del saxofonista Hal McKusick que va ser gravat l'any 1957 i publicat amb el segell Prestige.

Hal McKusick (Medford (Massachusetts), 1 de juny de 1924 – 11 d'abril de 2012) va ser un saxofonista, clarinetista i flautista de jazz estatunidenc, que va treballar amb Boyd Raeburn de 1944 a 1945 i amb Claude Thornhill de 1948 a 1949

 

"Don't Worry 'bout Me" (Rube Bloom, Ted Koehler) - 8:09

"Con Alma" (Dizzy Gillespie) - 7:43

"I'm Glad There Is You" (Jimmy Dorsey, Paul Madeira) - 3:50

 

Released    1957

Recorded    December 27, 1957

Van Gelder Studio, Hackensack, New Jersey

 


4.

 

Donald Byrd - Blackjack 1968

Donald Byrd - trompeta; ; Sonny Red - saxo alto  ; Hank Mobley - saxo tenor ; Cedar Walton - piano ; Walter Booker - contrabaix ; Billy Higgins - bateria 

 

Enregistrat el 9 de gener de 1967.

 

West of Pecos, Loki

 

dimecres, 18 de gener de 2023

Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio 815: Minino Garay,Jonathan Orland & Stéphane Tsapis,Trish Clowes,Manuel Valera


 

1.

Minino Garay - Speaking Tango 2022

 

Minino Garay - voice, percussion

Andre Ceccarelli - drums (tracks 1, 6, 9, 11)

Pipi Piazzolla - drums (tracks 2, 5, 6, 10)

Christophe Wallemme - bass (tracks 1, 6, 9, 11)

Manu Codjia - guitar (tracks 1, 6, 8, 11)

Flavio Romero - bass (tracks 2, 3, 5, 10)

Jean Marie Ecay - guitar (track 3)

Hernan Jacinto - piano (tracks 1, 2, 3, 5, 6, 9, 10)

Leo Genovese - piano, keyboards (tracks 4, 7, 8)

Magic Malik - flute, voice (tracks 8, 10)             

Melingo - voice (track 4) ; David Linx - voice (track 7) ;  Alex Pandev - voice (track 6)

 

A la pàgina de Bandcamp d’aquest enregistrament, es pot llegir  : 

La pràctica de maridar música amb poesia té una llarga història. Posar vers a la música s'ha convertit en una manera d'amplificar l'impacte emocional de les paraules dels escriptors. El percussionista i compositor argentí Minino Garay ha creat , Speaking Tango, que utilitza la poesia per trobar l'essència del tango argentí en la música contemporània.

El camí musical de Garay ha estat ampli. El món del jazz ha estat casa seva durant dècades, però el percussionista també va passar anys perfeccionant el seu ofici amb llegendes argentines, com Mercedes Sosa i Jairo. Després d'haver viscut 30 anys a França, Garay va expandir els seus interessos musicals a la música brasilera i africana, gravant amb Hermeto Pascoal, Toumani Diabaté, Cheik Tidiane Seck i Richard Bona pel camí. Aquests diversos interessos musicals informen la música que crea Garay.

 

Ámame online.



2.

 

Jonathan Orland & Stéphane Tsapis -Youkali 2022

Jonathan Orland (saxophone alto), Stéphane Tsapis (piano)

 

Stéphane Tsapis és un compositor, pianista i productor resident a París . A la seva web , s’autodefieneix així 

Stéphane Tsapis és un viatger, compositor i pianista apassionat que sempre ha estat construint ponts entre les seves arrels mediterrànies i el París multicultural, la porta d'entrada internacional i el gresol on va créixer.

Youkali és el nom del duet i el nom d’aquest disc. 

 

A hora mit tzibeles, Mount Athos

 


 

3.

Trish Clowes - A View with a Room 2022

Trish Clowes - tenor & soprano saxophones ; Chris Montague - guitar ; Ross Stanley - piano, Rhodes & Hammond organ ; James Maddren - drums

 

Si el 2022 el guitarrista Julian Lage presentava el seu disc “View of a Room”, la saxofonista Trish Clowes presentava també un disc amb el nom, molt similar, “A view with a room”.

De la saxofonista i compositora Trish Clowes Downbeat Magazine ha it que és  "una improvisadora a tenir en compte" i The Guardian que és  "una de les malabaristes més àgils i originals de composició improvisada i aventurera que han aparegut al Regne Unit en els darrers temps" .

 

A View with a Room, The Ness, Amber

 


 

4.

Manuel Valera New Cuban Express Big Band - Distancia 2022

El pianista i compositor nominat als Grammy Manuel Valera (Paquito D'Rivera, Arturo Sandoval, Steve Smith) prové de Cuba i forma part integral de la vibrant escena musical de la ciutat de Nova York. 'Distancia' és el segon disc de la seva New Cuban Express Big Band, un conjunt que fusiona la música de Cuba, Puerto Rico i Brasil per forjar sons i textures innovadores. La banda compta amb alguns dels millors músics creatius de Nova York.

 

Gemini, Distancia

 

VOICE

Camila Meza, voice (3, 4)

Bogna Kicińska, voice (7)

 

TRUMPETS

Brian Pareschi (lead)

Michael Rodriguez (3, 5, 6, 8)

Stuart Mack (on all except 5 & 8)

David Smith

Alex Norris (on all except 3 & 6)

 

SAXES

Michael Thomas, alto sax, soprano sax & flute

Roman Filiu, alto sax & flute (3, 5, 6, 8)

Remy Le Boeuf, alto sax & flute (1, 2, 4, 7)

Joel Frahm, tenor saxophone (3, 5, 6, 8)

Jeremy Powell, tenor saxophone, clarinet (1, 2, 4, 7)

Andrew Gutauskas, baritone saxophone & bass clarinet

 

TROMBONES

Matt Macdonald (lead)

John Yao (3, 5, 6, 8)

Mike Fahie (1, 2, 4, 7)

Andy Clausen (3, 5, 6, 8)

Sam Blakeslee (1, 2, 4, 7)

Jeff Nelson, bass trombone

 

RHYTHM SECTION

Manuel Valera, piano

Alex Goodman, guitar

Ricky Rodriguez, bass (3, 5, 6, 8)

Hamish Smith, bass (1, 2, 4, 7)

Jimmy Macbride, drums

Samuel Torres, percussion

 

Gemini, Distancia

dissabte, 14 de gener de 2023

Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio(13-01-23)814:Michel Petrucciani.


 

Michel Petrucciani — Date With Time 1981

Michel Petrucciani — piano solo

 

Santa Barbara 6:41 (Petrucciani)

Recorded at ACOUSTI STUDIO in Paris, 15th December 1981 ( 18 anys)

 


 

Especial Michel Petrucciani.

Michel Petrucciani (Orange, França, 28 de desembre de 1962 - Nova York, Estats Units, 6 de gener de 1999) va ser un pianista i compositor francès. Amb una tècnica extraordinària, el seu estil oscil·la entre atmosferes intimistes i romàntiques, pròpies de l'escola Bill Evans de la qual er un admirador, i un altre estil fortament rítmic, combinant la lírica i la subtilesa amb un estil poderós i clarament percussiu.

 

Patia un greu trastorn ossi anomenat Osteogènesi Imperfecta, per això amb prou feines feia un metre d'alçada. Tanmateix, això no el va impedir des de petit dedicar-se gairebé exclusivament a l'estudi del piano, convertint-se en un dels pianistes de jazz més famosos de tots els temps.

 

Provinent d'una família de músics d'origen italo-francès (el seu avi era de Nàpols), va aprendre a tocar el piano a una edat primerenca i va actuar per primera vegada als 12 anys, acompanyat pel seu pare Tony, que va ser el seu professor de piano. El seu germà petit Louis tocava el contrabaix. Al començament de la seva carrera, a causa de la seva malaltia degenerativa, no podia caminar sol, per la qual cosa el seu pare i el seu germà l'havien d'agafar de tant en tant en braços. Tanmateix, la seva malaltia també li atorgava certs avantatges en la seva carrera, segons ell, ja que la seva discapacitat física li impedia distreure's, ja que estava exent de la pràctica de l'esport i d’altres activitats típiques de la joventut.

 

Tot i que va estudiar piano clàssic, el seu ídol musical més gran sempre va ser Duke Ellington, que va inspirar el seu compromís amb el piano. D'adult, les seves mans eren de mida mitjana, però per arribar als pedals havia d'utilitzar un aparell especial fet per a ell.

 

El seu enorme talent el fa destacar des de molt jove i als 17 anys grava el seu primer disc. L'any següent inicia la seva activitat amb un trio d'excepció amb Jean-François Jenny-Clark i Aldo Romano, una sèrie de esplèndides gravacions per al segell francès OWL. 

 


 

Michel Petrucciani trio 1981

Bass – Jean.François Jenny-Clark ; Piano – Michel Petrucciani ; Drums – Aldo Romano

 

Days Of Wine And Roses - Composed By – Henry Mancini  7:10

 


Michel Petrucciani - Estate 1982

Michel Petrucciani – piano ; Furio Di Castri – bass ; Aldo Romano – drums

 

"Estate" (Bruno Martino) – 5:48

 


Michel Petrucciani / Lee Konitz - Toot Sweet 1982

Lee Konitz – alto saxophone ; Michel Petrucciani – piano

 

'Round About Midnight" (Thelonious Monk, Cootie Williams, Bernie Hanighen) – 16:00

 


 

El 1982 es va traslladar a Califòrnia per convertir-se en pianista de la banda del saxofonista Charles Lloyd, un Charles Lloyd que tornava als escenaris després d'un  llarg període d’inactivitat musical. I aquesta tornada a les actuacions va ser la conseqüència directa de la insistencia del mateix Petrucciani. A una de les actuacions , el 22 de febrer de 1985, Lloyd va entrar a l'escenari al Town Hall de Nova York amb Petrucciani als seus braços, i el va asseure al tamboret del piano, un esdeveniment memorable a la història del jazz, ja que l’actuació va quedar immortalitzada a la pel·lícula documental One Night With Blue Note (1985). El director de la pel·lícula, John Charles Jopson, recordaria més tard en les notes de la reedició, que l'escena el va commoure fins a les llàgrimes. 


Charles Lloyd - A Night in Copenhagen 1983

A Night in Copenhagen és un àlbum en directe del saxofonista de jazz Charles Lloyd amb una actuació gravada a Copenhaguen el 1983 per Charles Lloyd al saxo tenor, flauta i oboè xinès.

Michel Petrucciani – piano ; Palle Danielsson – contrabaix ; Woody Theus – bateria i Bobby McFerrin – veu a dos dels temes.

 

Lady Day (Lloyd)


Tot i que continúa gravant a França, les seves estades a Nova York propicien els seus primers discos estatunidencs, fins que el 1985 inicia el seu període al segell "Blue Note" amb "Pianism", una gravació en trio amb Palle Danielson i Elliot Zigmund. 


Michel Petrucciani - Pianism 1985

Michel Petrucciani - Piano , Palle Danielsson - Bass ; Eliot Zigmund - Drums

 

Here’s that rainy day (Van Heusen / Burke)


L'any següent 1986,  actua a Montreux en trio amb Wayne Shorter i Jim Hall, trobada que es publica sota el títol de "Power of Three", un dels seus grans discos. L'àlbum inclou duets de Petrucciani amb el guitarrista Jim Hall i tres actuacions a les quals s'uneix Wayne Shorter.


Michel Petrucciani - Power of three 1986

Michel Petrucciani - piano ; Jim Hall - guitar ; Wayne Shorter - tenor saxophone (tracks 1 & 7), soprano saxophone (track 3)

 

Limbo (Shorter)


Als Estats Units també va tocar amb figures de l'escena del jazz local, incloent-hi el llegendari Dizzy Gillespie i el saxofonista Lee Konitz com hem vist abans , entre d'altres.

També va publicar treballs com per exemple "Music" o  "Playground", que el van acostar a les fórmules de la fusió elèctrica. El seu últim disc per a Blue Note és un sol en homenatge a Duke Ellington, un dels seus compositors favorits, i una clara influència al llarg de tota la seva carrera. 


Michel Petrucciani - Promenade with Duke 1993 

Michel Petrucciani - piano

 

Satin Doll


 

El 1994 torna a gravar per a una companyia francesa, Dreyfus, amb "Marvellous", en trio amb el suport de Dave Holland i Tony Williams i el sorprenent afegit d'un quartet de corda.


Michel Petrucciani – Marvellous 1994

Bass – Dave Holland ; Drums – Tony Williams; Piano – Michel Petrucciani 

 

Ensemble – Graffiti String Quartet

 

Cello – Vincent Courtois 

Viola – Pierre Lemarchand (2)

Violin – Nicolas Krassik,

Violin - Vincent Pagliarin

 

Hidden Joy (M.Petrucciani)


 

 La seva absorbent personalitat li feia preferir les formacions reduïdes, i en els seus últims anys una de les més fructíferes va ser la seva insòlita i excepcional trobada a duo amb l'organista Eddy Louiss, plasmat en els dos volums de "Conférence de Presse". 

 


Michel Petrucciani - Conférence de Presse 1994

Eddy Louiss (Organ) ; Michel Petrucciani (Piano)

 

All The Things You Are (Hammerstein, Kern)

 


La seva major virtut com a pianista de jazz va ser sense cap mena de  dubte el format de piano sol, del qual era un veritable mestre. El doble CD recollit en les seves actuacions a París "Au Theatre Des Champs-Elysees" és probablement el cim de la seva carrera discogràfica. 


Michel Petrucciani -  Au Théâtre Des Champs-Elysées 1994

Michel Petrucciani - Piano solo

 

Bésame Mucho (Consuelito Velázquez)


El 1997 dona un nou gir formant un grup més ampli, un sextet en el qual s'integren dues joves revelacions italianes del corrent neo-bop: Stefano Di Battista i Flavio Boltro, amb els quals enregistra "Both Worlds".


Michel Petrucciani - Both Worlds 1997

Michel Petrucciani (piano); Stefano Di Battista (soprano & alto saxophones); Flavio Boltro (trumpet);

Bob Brookmeyer (trombone); Anthony Jackson (bass); Steve Gadd (drums)

 

 35 Seconds Of Music And More (M.Petrucciani)


Es va casar amb la pianista clàssica italiana Gilda Buttà (1959-) però es van separar als tres mesos.​Va tenir unes quantes parelles. Amb la canadenca Marie-Laure Roperch, que ja tenia un fill anomenat Rachid Roperch a qui Petrucciani considerava el seu fillastre, va tenir un fill de nom Alexandre que va heretar la malaltia de Petrucciani.

 

Va morir el 6 de gener de 1999, als 36 anys, a causa d'una afecció pulmonar producte de la seva malaltia òssia, deixant un buit en el jazz europeu, i en el francès en particular. Reposa al cementiri del Père Lachaise (a París) al costat de la tomba de Chopin. Des del juliol del 2003, hi ha a París una plaça Michel Petrucciani.


Steve Grossman With Michel Petrucciani – Quartet 1999

Bass – Andy McKee ; Drums – Joe Farnsworth ; Piano – Michel Petrucciani ; Saxo – Steve Grossman

 

Body and Soul ( Green, Sour,Heyman, Eyton)

Recorded at Studio Davout, Paris, january 23, 24 & 25, 1998

 

Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio(20-01-23)816:Thelonious Monk, Horace Silver,Hal McKusick,Donald Byrd

  1. Thelonious Monk Trio Thelonious Monk, piano ; Gary Mapp contrabaix, Max Roach bateria. NYC, December 18, 1952   Bemsha Swin...