Ben Wolfe, Miho Hazama, Nolatet, Mick Goodrick & Fred Hersch.
Feebles, Fables & Ferns 2026
Aquest disc captura la trobada excepcional de dues grans figures del jazz: el guitarrista Mick Goodrick i el pianista Fred Hersch . Dues personalitats, que van coincidir a Boston en aquella època, es van reunir a l'agost de 1988 a l'estudi de Hersch a Nova York per enregistrar una sessió de duets que no es publicaria fins a la primavera de 2026 . Goodrick, una influència cabdal per a generacions de guitarristes, va morir el novembre de 2022, convertint aquest disc en una mena de càpsula del temps extraordinàriament valuosa .
El cor de l'àlbum és el diàleg íntim i la escolta mútua. Com recorda Hersch, "el més destacat per a mi és el nivell que vam assolir tocant junts. Hi havia una escolta molt profunda entre nosaltres" . La música no busca el lluïment individual, sinó que es teixeix a partir de la complicitat, la contenció i una atenció mútua exquisida on les línies de guitarra i piano s'entrellacen de manera lúdica .
Músics: Mick Goodrick (guitarra), Fred Hersch (piano) .
El repertori combina composicions pròpies dels dos músics amb versions de peces d'altres autors.
Falling Grace és una composició de Steve Swallow.
Away 10 / Amazing – Una altra peça de Steve Swallow, en aquest cas unida a un fragment anomenat Away 10 .
Soul Eyes – Una versió del clàssic de Mal Waldron.
Somethin' To Relax With 2026
Nolatet és un quartet amb seu a Nova Orleans format l'any 2016. Els músics que el integren són Brian Haas (piano), Mike Dillon (vibràfon i percussió), James Singleton (contrabaix) i Johnny Vidacovich (bateria i plats). El grup reuneix la secció rítmica de Nova Orleans formada per Singleton i Vidacovich, que han estat la columna vertebral de l'escena jazzística de la ciutat des de 1977 i han acompanyat artistes de primer nivell, que es reuneixen aquí amb dos improvisadors com Dillon i Haas, que porten més de vint anys compartint escenaris en projectes que van des del Punkadelick fins al Jacob Fred Jazz Odyssey. El nom del grup, que juga amb la paraula "NOLA" (l'acrònim de Nova Orleans, Louisiana), ja indica la seva connexió amb la ciutat, però la seva música no es limita a la música autóctona sinò que es vol moure en un territori propi, amb una barreja de melodies peculiars, harmonies de formació clàssica, i una actitud propera al punk-rock.
Somethin' To Relax With és el tercer àlbum de Nolatet i el primer des de No Revenge Necessary (2018). Es va publicar el 3 d'abril de 2026 a través del segell Royal Potato Family i es va enregistrar en directe al club LowDown de Tulsa (Oklahoma) durant dues nits amb totes les entrades exhaurides l'any 2025. La decisió d'enregistrar en directe davant de públic va ser deliberada: el contrabaixista James Singleton explica que l'especialitat del grup és la improvisació col·lectiva, i que gravar davant d'una audiència aporta una energia més arriscada i electritzant.
Any Time After Now 2026
Any Time After Now és el dotzè àlbum del contrabaixista, compositor i bandleader Ben Wolfe com a líder, publicat el 15 de maig de 2026 a través del seu propi segell, Resident Arts Records. Disponible en CD, vinil i format digital, el disc compta amb deu composicions originals de Wolfe.
El projecte va néixer després d'una residència de tres nits al Dizzy's Club de Nova York, on el grup va treballar i rodar el repertori abans d'entrar a l'estudi per enregistrar-ho tot en un sol dia. Wolfe descriu el procés com a "molt orgànic" i centrat en el "so d'ensemble", i afirma que "en certa manera, aquest és el meu preferit, de dalt a baix".
Wolfe, que és sinestèsic ("veig el so en colors, formes i textures"), imprimeix aquesta qualitat pictòrica a les seves composicions.
Músics que intervenen: Ben Wolfe (contrabaix), Joel Ross (vibràfon), Sullivan Fortner (piano), Chris Lewis (saxo tenor), Aaron Kimmel (bateria)
Frames 2026
DownBeat la va nomenar una de les "25 for the Future". El 2019 va assumir el càrrec de directora titular de la Danish Radio Big Band, un lloc ocupat anteriorment per Thad Jones, Bob Brookmeyer i Jim McNeely. Actualment, també és directora convidada permanent del Metropole Orkest i directora convidada principal de la Norwegian Radio Orchestra.
"Als Estats Units —ha declarat—, el jazz és una herència a preservar més que una cosa que necessiti ser reinventada", i per això va redirigir la seva carrera cap a Europa, on la curiositat per la nova composició jazzística continuava sent vibrant.
Frames és el tercer àlbum que Miho Hazama publica amb la Danish Radio Big Band i el quart en total dins del segell Edition Records. La gravació va tenir lloc del 18 al 21 de novembre de 2025 als estudis The Village Studios de Copenhaguen. L'enginyer d'enregistrament i edició va ser Thomas Vang, la mescla va anar a càrrec de Chris Allen als Second Take Sound de Nova York, i el master va finalitzar el 23 de desembre de 2025 als Blue Engine Studios, també a Nova York.
- Miho Hazama : composició i direcció
- Danish Radio Big Band :
- Vent fusta: Peter Fuglsang, Nicolai Schultz, Hans Ulrik, Karl-Martin Almqvist, Frederick Menzies
- Trompetes: Dave Vreuls, Ari Bragi Karason, Thomas Kjærgaard, Mads la Cour, Gidon Nunes Vaz
- Trombons i tuba: Peter Dahlgren, Petter Hängsel, Annette Saxe, Gustaf Wiklund, Jakob Munk Mortensen
- Per Gade : guitarra
- Artur Tuznik : piano
- Kaspar Vadsholt : contrabaix
- Søren Frost : bateria
El disc és un homenatge a la història institucional de la Danish Radio Big Band. Hazama va construir cada peça a partir de l'estudi del llenguatge musical de set directors titulars anteriors: Ib Glindemann, Ray Pitts, Palle Mikkelborg, Thad Jones, Ole Kock Hansen, Bob Brookmeyer i Jim McNeely. Tal com ho explica ella mateixa: "Aquest projecte reflecteix el llegat de la Danish Radio Big Band i dels seus antics directors titulars, el llenguatge musical dels quals ha marcat generacions de compositors i músics. A través de l'estudi de la seva obra i l'absorció d'aquestes idees en la meva pròpia escriptura, he creat una suite de composicions noves que honoren aquella història en silenci —no com a tribut directe, sinó com a continuació de la veu evolutiva de l'orquestra".
La mort de Jim McNeely, el seu mentor, poc abans de la gravació va impregnar el projecte d'una capa addicional. Segons The Tonearm, "la seva absència, plegada en els idiomes assimilats dels altres sis directors, va esdevenir part de la música".
