diumenge, 1 de febrer del 2026

Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio (30-01-26) 1108 Smack Dab, Craig Brann , Wolfgang Muthspiel, Scott Colley, Brian Blade.



Smack Dab – Pulse feat. David Kikoski, 2025

https://freshsoundrecords1.bandcamp.com/album/smack-dab-pulse-feat-david-kikoski




"Pulse" és el nou treball del quintet català Smack Dab, consolidat per la seva energia dins l’escena jazzística europea, en aquesta ocasió amb el reconegut pianista nord-americà David Kikoski com a convidat especial. La banda està formada per Oriol Vallès (trompeta), Lluc Casares (saxo tenor), Pau Sala (contrabaix) i Joan Casares (bateria). 

El disc es distingeix per haver estat concebut íntegrament a l’estudi, sense assajos previs i amb arranjaments creats en directe, fet que confereix a l’àlbum una espontaneïtat vibrant i una interacció natural entre els músics. El repertori barreja composicions pròpies (de Vallès, Casares i altres membres) amb clàssics revisitats del jazz, exposats amb un so hard-bop musculós i lliure de clixés, on hi destaquen l’energia dels vents i el groove de la base rítmica.

Els músics: Oriol Vallès, trompeta; Lluc Casares, saxo tenor; David Kikoski, piano; Pau Sala, contrabaix; Joan Casares, bateria.

Títols dels temes: Velho Diabo, Summer League, Pulse, All The Way, Gangster Lobster, Kiribati & Tokelau, The Song is You, K.D.'s Motion.

Escoltem : Velho Diabo, Summer League, Pulse, The Song is You

Craig Brann – For The Record, 2025

https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_kO7yUsG9V2naLTWVSBuS0XE-XvQm9IFQc




Craig Brann (Whitefield, Maine, 1978) és un guitarrista i compositor nord-americà valorat per la seva aportació al jazz contemporani de Nova York, amb influències tant de la tradició com de l'avantguarda. Amb una trajectòria que combina treballs com a líder i acompanyant, Brann destaca pel seu llenguatge líric i sofisticat.

"For The Record" l'any 2025, és un projecte molt personal que ha trigat més d'una dècada a completar-se. Aquest àlbum combina el seu talent amb músics reconeguts com Gregory Tardy al sax tenor, Nick Morrison al contrabaix i Rudy Royston a la bateria.

El disc mostra un alt nivell de mestria tècnica i una cohesió musical que recorda el diàleg de la música africana. 

Músics: Craig Brann, guitarra; Gregory Tardy, saxo tenor; Nick Morrison, contrabaix; Rudy Royston, bateria.

Títols dels temes: Fourths On Sixths, It's Like She Said, I Really Couldn't Imagine, Old Man Sco, 11235, Lauds, Kvetchin', Churlish, Chelsea Bridge, Cetacean, A Word From The Deacon.

Escoltem : Fourths On Sixths,  Chelsea Bridge


Wolfgang Muthspiel – Tokyo, 2025

https://music.youtube.com/watch?v=t2ncTRTeEIo&list=OLAK5uy_nQh38TOHZeGyS_9ciA8gggkmAs9gN2wg8




Wolfgang Muthspiel (Graz, Àustria, 1965), guitarrista amb trajectòria internacional i conegut per la seva versatilitat entre jazz, música clàssica i folk, presenta en "Tokyo" un trío de gran empatia creativa al costat del contrabaixista Scott Colley (Los Angeles, 1963) i el bateria Brian Blade (Shreveport, Louisiana, 1970), tots dos referents del jazz contemporani nord-americà. El disc, enregistrat a Tòquio el 2024 i publicat per ECM el setembre de 2025, mostra l'aproximació més lírica, col·lectiva i aventureda del grup com a trio, amb un repertori que equilibra composicions originals i homenatges a grans figures del gènere.

Músics: Wolfgang Muthspiel, guitarra elèctrica i acústica; Scott Colley, contrabaix; Brian Blade, bateria.

Títols dels temes: Lisbon Stomp, Pradela, Flight, Roll, Christa's Dream, Diminished And Augmented, Traversia, Strumming, Weill You Wait, Abacus.

Escoltem : Diminished And Augmented, Pradela, Roll

dimecres, 28 de gener del 2026

Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio 1107 Linda May Han Oh , Tim Jago , Jimmy Farace.



1.

Linda May Han Oh - Strange Heavens 2025

https://lindamayhanoh.bandcamp.com/album/strange-heavens





La compositora i contrabaixista Linda May Han Oh ha publicat el disc Strange Heavens el 2025, en format de trio amb Ambrose Akinmusire (trompeta) i Tyshawn Sorey (bateria). Tots tres comparteixen una manera d’entendre la música que posa l’accent en viure el present i ser receptius al que passa a cada instant, defugint la rutina i la indiferència. La contrabaixista destaca el valor de la improvisació genuïna i l’escolta entre els membres del grup, mantenint la frescor a cada interpretació.


Linda explica el seu recorregut vital: va néixer a Malàisia, però va créixer a Perth, Austràlia Occidental, en una família que valorava intensament l’educació musical. Va començar amb el piano clàssic i més endavant amb el clarinet i el fagot, descobrint el baix elèctric de manera autodidacta. L’entorn escolar i familiar, junt amb l’escena musical activa de Perth, li van servir d’inspiració per endinsar-se en el món del jazz.


El salt als estudis superiors el va fer a la Western Australian Academy of Performing Arts, on va aprofundir en el contrabaix i va contactar amb músics destacats. El debut a Nova York a 19 anys li va obrir les portes a la professionalització, establint-se posteriorment a la ciutat i tocant amb figures de prestigi. Inicialment no s’imaginava com a líder de banda, però la fascinació per la composició i la creació de projectes la van portar cap a la carrera en solitari, tot mantenint la doble mirada d’acompanyant i de cap de projecte.


El títol del disc Strange Heavens fa referència a la idea d’arriscar-se i cercar nous horitzons, tot desistint d’instal·lar-se en una comoditat coneguda però negativa. Les composicions són estructurades, amb tema, harmonia i seccions rítmiques, tot i que la improvisació hi juga un paper essencial dins els límits establerts. No es tracta d’un free jazz estrictament, sinó d’una combinació d’estructura i llibertat interpretativa.


Un tret distintiu de l’àlbum és l’absència de piano o guitarra, buscant noves textures harmòniques a través de la relació entre trompeta, bateria i contrabaix, inspirant-se en la capacitat de la melodia per suggerir harmonies sense necessitat d’instruments d’acompanyament. La música de Linda aspira a commoure l’oient, reflectint-hi emocions personals a les melodies i oferint espai perquè cadascú les faci seves.


https://www.allaboutjazz.com/linda-may-han-oh-music-in-the-moment-interview


Linda May Han Oh - contrabaix

Ambrose Akinmusire - trompeta

Tyshawn Sorey - bateria


Portal, Living Proof, The Sweetest Water, Strange Heavens

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

2.

Tim Jago - Time Shift 2025

https://timjago.bandcamp.com/album/time-shift



Time Shift és el primer disc de Tim Jago, sota el seu propi nom. Jago és un guitarrista, compositor i educador australià establert a Nova York. Va estudiar interpretació de jazz a la Western Australian Academy of Performing Arts, on va ser reconegut amb el Melville Toyota Scholarship i després va ser professor d’acord de guitarra. L’any 2010 es trasllada als Estats Units per fer el Màster i posteriorment el Doctorat en Música a la University of Miami Frost School of Music, on manté la posició d’assistent de docència durant els estudis.


Jago ha actuat i enregistrat extensament tant a Austràlia com als Estats Units, participant en festivals destacats com el Perth International Jazz Festival, Melbourne International Jazz Festival, Miami Downtown Jazz Festival i altres. Ha compartit escenari i gravacions amb figures internacionals com Patti Austin, Terence Blanchard, Dee Dee Bridgewater, Chick Corea, Dave Liebman, Bobby McFerrin, Steve Miller, Arturo Sandoval i més.


Com a líder, ha publicat tres discos amb el trio The Grid: The Grid (2010), Wear More Headbands (2013) i The Grid III (featuring four) (2015). També ha copublicat l’àlbum Best Buddies amb Troy Roberts (2021) i ha participat en diverses gravacions amb grups com Nu-Jive i amb la cantant Roxana Amed en àlbums nominats als Latin Grammy, Ontology (2021) i Unánime (2022). També ha estat semifinalista al Wes Montgomery International Jazz Guitar Competition (2015).


Aquest Time Shift inclou dues versions: “Bernie’s Tune” de Bernie Miller i el clàssic “Body And Soul”, on la bateria recorda el llegendari Vernel Fournier amb Ahmad Jamal. Les composicions són principalment de Jago, i la banda aporta una complicitat construïda durant cinc anys de treball col·lectiu.


Tim Jago – guitarra, composicions i arranjaments, Mark Small – saxo, Martin Bejerano – teclats, Dion Kerr – baix elèctric i contrabaix, David Chiverton – bateria


Calypso'ish, Body and Soul

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

3.

Jimmy Farace - Hours Fly, Flowers Die 2025

https://shiftingparadigmrecords.bandcamp.com/album/hours-fly-flowers-die



Jimmy Farace és un saxofonista baríton i compositor establert a Chicago, considerat una veu emergent en el jazz actual. De la seva interpretació s'en ha destacat la profunditat, maduresa i expressivitat, i ha estat elogiat per figures com per exemple Walter Smith III. Ha actuat i enregistrat amb artistes de renom (Clark Sommers, Dana Hall, KAIA String Quartet), i el seu disc debut Hours Fly, Flowers Die (2025) explora la nostàlgia i el pas del temps amb composicions originals i arranjaments renovats, integrant quartet, secció de corda i ritme. Farace també és docent i actiu en l’escena educativa, i ha estudiat a Indiana University i DePaul University.


Jimmy Farace – saxòfon baríton, composicions, arranjaments, Kenny Reichert – guitarra, Julius Tucker – piano, Clark Sommers – contrabaix, Dana Hall – bateria, KAIA String Quartet: Victoria Moreira – violí, Naomi Culp – violí, Susan Bengtson Price – viola, Hope Shepherd Decelle – violoncel 


Growing Pains, Ferson Creek


:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::



dissabte, 24 de gener del 2026

Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio 1106 (23-01-26) Luismi Segurado, Andy Biskin/Mike McGinnis/Peter Hess/ Sam Sadigursky, Patrick Zimmerli.


1.

Luismi Segurado - Tritones y Serendipia 2017

https://freshsoundrecords1.bandcamp.com/album/tritones-y-serendipia 













Luismi Segurado, pianista i compositor salmantí, ha destacat per la seva trajectòria com a líder de formacions contemporànies i pel seu treball en la renovació del jazz estatal. La formació principal de Luismi Segurado ha estat a  Salamanca (formació clàssica) i, principalment, a Musikene (Sant Sebastià), on va cursar els estudis superiors de piano jazz i va obtenir el títol l’any 2014, amb professors com Francesc Capella, Javier Juanco, Joaquín Chacón, Bob Sans i Iñaki Salvador.​

A la ciutat de Barcelona, la seva vinculació ha estat eminentment professional: és un dels músics més actius de l’escena catalana actual (concerts, jam sessions, projectes, discografia) i professor al Taller de Músics.    

Tritones y Serendipia és un treball que explora l’equilibri entre la tradició del jazz de trio i una visió personal, matisada per la recerca constant del diàleg harmònic i rítmic. El disc presenta una selecció de temes originals que destaquen per la seva elegància, subtilesa i una marcada influència de la música europea contemporània.

Músics:
Luismi Segurado (piano), Chuchi García (contrabaix), Aarón Castrillo (bateria)

Temes :
Preludio, El instante fugaz, Tritones y Serendipia, Olvidar para recordar, A mi lado, La variación eterna, No somos tan distintos, Aquella forma de amarte, Última vez

Lloc i data d’enregistrament:

Estudi Infinity (Madrid), gravat novembre de 2016.

Amor de madre, Bien Waldron 

____________________________________________________________________________

2.
Andy Biskin/Mike
McGinnis/Peter Hess/
Sam Sadigursky
Reed Basket 2025




Reed Basket és un quartet “tot clarinets” que converteix el que podria semblar una limitació tímbrica en un tresor expressiu. Andy Biskin reuneix tres referents de l’escena nova-iorquesa —Mike McGinnis, Peter Hess i Sam Sadigursky— per explorar el rang complet de la família dels clarinets: del sopranino i el Bb fins al baix i el contra-alt. El repertori alterna originals de Biskin amb relectures que van de Jelly Roll Morton i Pee Wee Russell a Schubert, Lerner & Loewe o Lou Reed. 

Blue Silver, Walk on the Wild Side

_______________________________________________
3.
Patrick Zimmerli - Songs of Innocence 2025











Patrick Zimmerli - Messages 2025











Patrick Zimmerli (Nova York, 1968) és un saxofonista, compositor i arranjador de jazz i música contemporània reconegut pel seu eclecticisme i sofisticació. Amb una sòlida formació clàssica i jazzística (guanyador d’un premi BMI i d’una beca Guggenheim), Zimmerli destaca per integrar llenguatges moderns dins del jazz, fusionant improvisació amb estructura de cambra i influències clàssiques i contemporànies.


Ha enregistrat com a líder més d’una desena de discos, treballant amb primeres figures com Brad Mehldau, Kevin Hays, Joshua Redman, Chris Potter i Brian Blade, i escrivint obres per a orquestres, cors i projectes multidisciplinaris. Habitual als principals festivals i escenaris internacionals, ha estat molt elogiat per la seva capacitat d’innovació, el gust pel detall harmònic i l’expressivitat melòdica del seu saxo soprano i tenor.

A més de la seva faceta interpretativa, Zimmerli és valorat pel seu rol com a compositor, arranjador per a grans formacions i pedagog. Se’l considera una veu clau en el jazz contemporani nord-americà, a mig camí entre la tradició i la recerca d’un llenguatge propi.

Aquest 2025, Patrick Zimmerli ha publicat dos discos:

Songs of Innocence (maig 2025, Emergence Music Productions), disc de trio (EP)

Patrick Zimmerli: saxo soprano

Kevin Hays: piano

Satoshi Takeishi: percussió

Dreamscape, Torsion

Messages (setembre 2025, Emergence Music Productions), suite per quartet de saxos i secció rítmica amb un all-star band 

Patrick Zimmerli: saxos soprano/tenor, compositor i arranjador

Chris Potter: saxo tenor

Ron Blake: saxo tenor

Steve Wilson: saxo alt

Edward Simon: piano

Scott Colley: contrabaix

EJ Strickland: bateria

Berceuse, Above the Clouds
___________________________________________



_______________________________________________

dimecres, 21 de gener del 2026

Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio 1105 James Brandon Lewis, Hélène Labarrière,Ron Blake,Gonzalo Rubalcaba/Chris Potter/Eric Harland/Larry Grenadier

 



James Brandon Lewis – Abstraction Is Deliverance, 2025




James Brandon Lewis (Buffalo, EUA, 1983) és un saxofonista i compositor de referència en el jazz contemporani, reconegut per la seva energia directa, sonoritat lírica i capacitat d’improvisació. Format a Howard University i CalArts, viu a Nova York des de 2012. Ha enregistrat una desena de discos i col·laborat amb figures de primera línia del jazz.

El disc “Abstraction Is Deliverance” és el cinquè del James Brandon Lewis Quartet, format per James Brandon Lewis, saxo tenor; Aruán Ortiz, piano; Brad Jones, contrabaix; Chad Taylor, bateria. 

"Abstraction Is Deliverance" es diferencia dels discos anteriors de James Brandon Lewis pel seu enfocament decididament centrat en la balada , però enriquit amb una profunditat emocional i una atmosfera espiritual molt marcada. Si bé Lewis ja havia mostrat lligams amb la tradició del jazz espiritual i un esperit d’experimentació a treballs previs, aquí desenvolupa encara més la cohesió amb el seu quartet, consolidada després de cinc anys de treball conjunt

Músics: James Brandon Lewis, saxo tenor; Aruán Ortiz, piano; Brad Jones, contrabaix; Chad Taylor, bateria.

Títols dels temes: Ware, Per 7, Even the Sparrow, Remember Rosalind, Abstraction Is Deliverance, Multicellular Beings, Mr. Crick, Left Alone, Polaris.


Escoltem: Ware, Per 7, Even the Sparrow 

Hélène Labarrière – Puzzle, 2025

https://jazzdorseries.bandcamp.com/album/puzzle



Hélène Labarrière (Neuilly-sur-Seine, 1963) és una contrabaixista i compositora francesa, figura central en el jazz i la música improvisada europea. Amb una trajectòria que combina el jazz d’avantguarda, música tradicional bretona i experiències amb figures com Lee Konitz o Eric Barret, ha liderat  projectes propis i és coneguda per la seva creativitat i versatilitat.

El concepte del disc "Puzzle" de Hélène Labarrière parteix de la voluntat de retre homenatge a cinc grans figures internacionals de l’emancipació femenina, entre elles Angela Davis i Louise Michel amb un disc i un espectacle. Labarrière construeix així una suite de peces on cada tema evoca la força, el llegat i l'esperit d'aquestes dones, abordant les seves històries des de la música improvisada, el jazz contemporani i influències variades. L’espectacle combinava interpretació musical amb una posada en escena dedicada als personatges que inspiren cada peça, creant una experiència artística completa i compromesa més enllà de la simple execució del disc. 

L’espectacle i el disc s’articulen com un autoretrat projectiu: la contrabaixista, liderant un quintet virtuós, proposa un llenguatge personal que sintetitza experiències de diferents gèneres musicals, des del jazz experimental fins a la música popular. El resultat és una música lírica, expressiva i carregada de significat, que reivindica el paper de la dona en la història i en l’art, i que es presenta com un mosaic de memòria, compromís i creativitat col·lectiva.

L'espectacle i el disc "Puzzle" de Hélène Labarrière es va representar i estrenar a escenaris de França, especialment en espais de música contemporània i festivals de jazz. Va tenir la seva creació al març de 2022 i va ser coproduït per Plages Magnétiques (SMAC jazz de Brest), Run ar Puns (Chateaulin, Bretanya) i Emouvance (Marsella). També s'ha presentat, entre d'altres, al festival Jazzdor Strasbourg-Berlin (juny 2025), i a sales com Au Comptoir (Fontenay sous Bois), Pannonica (Nantes), Saint Nicolas de Redon i Aux Anges (Guern), així com a Run Ar Puns, Chateaulin. Així, "Puzzle" ha estat acollit per espais de referència del jazz d'avantguarda a l'oest de França i en festivals internacionals.

Músics: Hélène Labarrière, contrabaix; Catherine Delaunay, clarinet; Robin Fincker, saxo; Stéphane Bartelt, guitarra; Simon Goubert, bateria.

Títols dels temes: Babayagas, Free Angela !, Vivre sa vie, Jane, A travers la vie, Souvenir

Escoltem: Jane

Ron Blake – SCRATCH Band feat. Reuben Rogers & John Hadfield, 2025

https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_m2I9Ipwqcyy7Q84Zl2uBkqyOqgQIkfAEI



Ron Blake (Illes Verges, 1965) és saxofonista, compositor i professor, reconegut tant pel seu treball amb la SNL Band, la Christian McBride Big Band, com per la seva carrera com a líder. Establert a Nova York, Blake fusiona jazz contemporani, ritmes afrocaribenys i standards amb personalitat pròpia.

"SCRATCH Band" de Ron Blake es distingeix dels seus àlbums anteriors pel format trio minimalista (saxo baríton o tenor, contrabaix i percussió), sense cap instrument addicional ni electrònica. L’àlbum aposta per una sonoritat crua, immediata i honesta, amb inspiració en les scratch bands del Carib, interpretacions espontànies i espai per al diàleg musical. El protagonisme del saxo baríton i l’enregistrament en viu destaquen una vessant més íntima i orgànica del seu jazz, diferenciant-se del so més big band o fusion de Blake anterior.

Músics: Ron Blake, saxofons baríton i tenor; Reuben Rogers, contrabaix; John Hadfield, bateria i percussió.

Títols: Bassman, Body and Soul, Another Level, Lift Every Voice And Sing, Grace Ann

Escoltem: Body and Soul


Gonzalo Rubalcaba/Chris Potter/Eric Harland/Larry Grenadier – First Meeting: Live At Dizzy’s Club, 2025

https://music.youtube.com/watch?v=GA-xQ4PiCYY&list=OLAK5uy_nRi6_eYFZMfYVkkSLRRd6loNh1zEscegw



Gonzalo Rubalcaba (L'Havana, 1963, pianista cubà reconegut globalment, guanyador de diversos Grammy), Chris Potter (Chicago, 1971, saxofonista tenor destacat per la seva tècnica i creativitat), Larry Grenadier (San Francisco, 1966, contrabaixista versàtil de gran trajectòria al jazz modern) i Eric Harland (Houston, 1976, bateria, sol·licitat per la seva flexibilitat i energia), s'uneixen per primera vegada en aquest directe. El disc es va gravar a l’agost de 2022 a Dizzy’s Club de Nova York. El concepte que fa especial "First Meeting: Live At Dizzy’s Club" és la trobada inèdita i gairebé sense preparació prèvia de quatre figures del jazz modern: cadascun aporta una composició pròpia i s’escullen dos estàndards per construir una sessió on quasi tot passa en temps real. El grup només va fer un assaig breu i va decidir el repertori poc abans de pujar a l’escenari, prioritzant la conversa musical espontània i l’escolta atenta entre iguals.

La música que en resulta és immediata, vibrant i plena d’intercanvis sorprenents: cada peça s’entén com una “conversa col·lectiva” que es va creant i transformant a mesura que avança, sense fórmules repetides ni solos previsibles.

Músics: Gonzalo Rubalcaba, piano; Chris Potter, saxo tenor; Larry Grenadier, contrabaix; Eric Harland, bateria.

Títols dels temes: 500 Miles High, State of the Union, Eminence, Con Alma, Oba, Santo Canto


Escoltem: 500 miles highEl tema "500 Miles High" és original de Chick Corea. Va aparèixer per primer cop al disc "Light as a Feather" amb la seva banda Return to Forever, publicat l’any 1973. És considerat un estàndard de jazz-fusió.