Aarti - 2025, 2025
https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_kWn7dymN4ocD8-OMYyxaLWYvDjJktDYjo
Aarti és un quartet valencià que treballa des del 2012 al voltant d’un llenguatge acústic molt marcat per l’escena europea més actual, amb una atenció especial a l’escriptura col·lectiva i a la complicitat de grup forjada en directe. Després del seu primer treball, Tritonia, el grup consolida amb 2025 una sonoritat pròpia.
Temes: Triton, Alto Paraiso, Pony Express, A-Free-Tango, Rio De Invierno, Overture Jackieboli, Casa Corcovado, El Hortelano, La Danza De Las Formas 20.
Actualment el grup el formen els dos membres fundadors, Nacho Gil (percussió, marimba, bateria, compositor i productor) i Javier Feltrer (saxos, clarinet baix i compositor), als quals s’afegeixen Jorge Sevilla (piano) i Pedro Alarcón (contrabaix), tots quatre molt presents en l’escena del País Valencià.
Escoltem : Alto Paraiso, Pony Express, Casa Corcovado.
______________________________________________________________
Antonio Faraò - Kind of..., 2025
https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_lLKc5dCkPg2j4X2ihWTxXn0lYx9crK7c0
Nascut a Roma el 1965, Antonio Faraò es va formar al Conservatori Giuseppe Verdi de Milà, on es va titular el 1983, i molt aviat ja tocava en clubs mentre encetava una trajectòria que l’ha portat a col·laborar amb figures com Jack DeJohnette, Joe Lovano, Chris Potter, Miroslav Vitous, Bob Berg o Manu Katché, entre d’altres. Amb més de quatre dècades de carrera i una discografia extensa com a líder, havia gravat en formats diversos fins que, amb Kind of..., arriba a un projecte de piano sol, el primer disc que enregistra Faraò en aquest format. A aquest treball vol condensar l’experiència acumulada i, alhora, posar-se a prova davant d’un repertori exigent, gravat en una única sessió de sis hores que subratlla fins a quin punt té el seu llenguatge molt interioritzat. En declaracions recents, Faraò ha explicat que es considera “una mena d’animal”, en el sentit que busca una expressivitat directa i sense filtres, i que aquest disc respon a la voluntat de treballar amb el màxim rigor el so, l’espai i la dinàmica en un context absolutament nu, sense xarxa.
Músics: Antonio Faraò, piano.
Temes: There Will Never Be Another You, Kind Of…, O che Sera (O Que Será), Pina, Around, MT, Ballad for Four, Round Midnight, Gospello, I Didn’t Know What Time It Was, My Blues, Sulle Nuvole.
Enregistrat a l’estudi Sequenza, a Montreuil (França), el febrer de 2025.
Escoltem : Pina, Ballad for Four, My Blues, Sulle Nuvole
______________________________________________________________
Philippe Canovas - Philippe CANOVAS trio E turquoise, 2025
https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_kLjzk8BMLytS3WdGuXmS2z7whVwl7XpDk
Guitarrista i compositor francès, Philippe Canovas ha desenvolupat la seva trajectòria en diferents formats de grup, sovint en contextos propers a l’escena improvisada europea, amb col·laboracions regulars amb músics com el bateria Christian Mariotto i el contrabaixista Matis Regnault. Amb Philippe CANOVAS trio E turquoise signa un projecte en què assumeix plenament el lideratge del trio i articula un univers propi a partir d’un treball molt precís sobre el so de la guitarra i sobre l’escriptura rítmica i harmònica, amb un repertori íntegrament format per composicions seves. El mateix Canovas explica que ha imaginat aquest disc com una suite de peces que es van enllaçant a través d’interludis i correspondències internes, construïda a partir d’una “coloració imaginària”, E turquoise, una escala de sons variable basada en l’acord de mi, que ell associa al primer acord de molts aprenents de guitarra i al començament de moltes històries.
Músics: Philippe Canovas, guitarra, Matis Regnault, contrabaix, Christian Mariotto, bateria.
Temes: Spring Blues, Blizz, Plutôt B5, Maracas Cowboy, Chick’s Piece, Lyd, Turquoise, Niezdeuf, 12 Steps, J.A, Short, Poney Time, Vous pouvez répéter la question ?, Spring Joy.
Escoltem : Maracas Cowboy
______________________________________________________________
John Gunther - Painting the Dream, 2025
https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_mLHsNMWKqynUKaIGcNLHNrw_Y1ZVNqn8Y
Nascut el 1962 a Earlville, Iowa, i establert des de fa anys a Denver, John Gunther és un saxofonista, clarinetista, flautista i compositor nord-americà que combina la seva activitat com a intèrpret amb una intensa tasca pedagògica a la University of Colorado Boulder, on és professor i ha impulsat projectes com el Creative Music Ensemble i el Boulder Creative Music Festival. Amb experiència en àmbits que van del swing més directe a les exploracions contemporànies, ha col·laborat amb músics com Ron Miles, Dave Douglas o Maria Schneider, i en els darrers anys ha consolidat una discografia pròpia en què la composició i la recerca de noves textures tenen un pes central. Painting the Dream neix, en bona part, de la influència de la seva mare, la pintora Judy Gunther, autora de la coberta del disc, i de la voluntat de traslladar al so la manera com l’ull recorre un quadre: per a ell, el temps és el marc i el joc de contrastos, llums i ombres és el que guia l’experiència de l’oient. El disc també funciona com un homenatge sentit al trompetista Ron Miles, amic i col·lega desaparegut, a qui dedica explícitament una de les peces i a qui reconeix com una influència decisiva tant en l’escriptura com en la manera d’entendre l’equilibri entre senzillesa i profunditat.
Músics: John Gunther, saxos soprano i tenor, flauta, clarinet baix, electrònica, Dawn Clement, piano, Fender Rhodes, veu, electrònica, Dru Heller, bateria i plats.
Temes: In Praise of Softness, In Motian, Mother Juggler, Soundings, Two Steps Forward, Painting the Dream, Out of the Blue, Blowing Through, Walk With Me, Play Date, Elliptical Motion, When Time Stops, Bubbles.
Enregistrat els dies 12 i 13 de desembre de 2024 a Mighty Fine Productions, Denver, Colorado; editat per Origin Records el 2025.
Escoltem : Blues for Dru (bateria del disc)
