1.
Hey Baby! - Chuck & Gap Mangione - The Jazz Brothers 1961
Chuck Mangione - Trumpet ; Sal Nistico - Tenor Saxophone ; Gap Mangione - Piano ; Steve Davis - Bass ; Roy McCurdy - Drums
El jazz de l'època més clàssica estava esquitxat de formacions de germans que es dedicaven a aquest tipus de música . Entre les moltes famílies amb germans de jazz excepcionals a la dècada de 1950 hi havia els Montgomerys, els Garners, els Turrentines, els Heaths, els Adderleys, els Jones (Hank, Thad i Elvin) i els Candolis, tot i que no està demostrat que el jazz es transmeti mitjançant els gens . En la dècada posterior al final de la Segona Guerra Mundial, la música va ser una de les poques maneres d'aixecar i sortir de les llars massificades i de la pobresa. Més tard, per descomptat, vindrien els Marsalis els Breckers, els Cohens, i d'altres germans ilustres del jazz.
A finals de la dècada de 1950, un altre conjunt de germans del jazz que van sorgir van ser Gap i Chuck Mangione. Van créixer a Rochester, N.Y., una pròspera comunitat de jazz llavors i ara. Gap i Chuck van començar a tocar junts professionalment el 1958. Tot i que els pares dels Mangiones no tocaven instruments musicals, al seu pare li encantava el jazz i els portava regularment al Ridgecrest, un club de jazz local. Chuck va quedar captivat per la trompeta després de veure la pel·lícula de 1950 Young Man With a Horn, i Gap va començar a l'acordió.
Fa seixanta un anys, els Mangiones van gravar Hey Baby! per a Riverside com The Jazz Brothers. Va ser el seu segon dels tres àlbums per al segell. El seu primer, gravat el 1960, va ser produït per Cannonball Adderley. La banda de Hey Baby! va comptar amb Chuck Mangione (tp), Sal Nistico (ts), Gap Mangione (p), Steve Davis (b) i Roy McCurdy (d).
L'última cançó del disc , va rebre el nom de Bob Bassett, un DJ de ràdio de Rochester amb qui la banda s'havia fet amiga quan començava els Jazz Brothers.
Old Folks ; The Bassett Sound *
Recorded at Plaza Sound Studios, New York, March 8, 1961
Riverside OJCCD-668-2 (RLP-9371)
* Written by Chuck Mangione
2.
Arturo O'Farrill, The Afro Latin Jazz Ensemble - Dreaming in Lyons 2021
El compositor, líder de banda i pianista Arturo O'Farrill ha complert el que ell anomena "un somni de tota la vida" amb el seu fitxatge per part de Blue Note Records i el llançament del seu debut Dreaming on Lyons L'àlbum ens presenta la formació de 10 músics , The Afro-Latin Jazz Ensemble, una edició reduïda de la seva reconeguda Afro-Latin Jazz Orchestra.
Arturo diu del seu pare, el gran músic Chico O’Farrill "Estic molt agraït al meu pare i tots els meus mentors, que em proposar el repte ser d’estar sempre obert a tota mena d´influències musicals ",.Els mateixos valors que vol transmetre per cert, als seus propis fills, el trompetista Adam O'Farrill i el bateria Zack O'Farrill, tots dos membres de la formació The Afro-Latin Jazz Ensemble . S'hi uneixen els multipercussionistes Vince Cherico, Carlos "Carly" Maldonado i Victor Pablo Garcia Gaetan, el baixista José "Bam Bam" Rodríguez Platiau, el trombonista i eufonista Rafi Malkiel, el flautista/saxofonista Alejandro Aviles i el guitarrista Travis Reuter.
Despedida : La llorona, Dreaming in Lyons
3.
Omri Mor – It's about time 2018
Omri Mor és pianista, compositor i arranjador israelià.
Nascut a Israel el 1983, Omri va ser un músic precoç, va començar a tocar el piano als 7 anys.
La seva destresa musical va des de la clàssica i el jazz fins a la música árab-andalusa. Fa gires freqüents amb el trio del baixista Avishai Cohen, i l’any 2018 va publicar el seu àlbum debut, "It's About Time!"
“Ramel Maya” , amb Avishai Cohen al contrabaix i Karim Ziad a la bateria.
“You and the night and the Music” piano solo.
“Marrakech” amb Karim Ziad a la bateria , Michel Alibo al baix eléctric , Mehdi Askeur a les palmes i la veu i Maâlem Abdelkebir Merchanei Oulad Sidi H’mou Band a les palmes, veu i Karkabes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada