Els millors discos de jazz del 2021 segons la crítica segons la revista Enderrock
Millor disc de l’any 2022 : JORDI ROSSY, JEFF BALLARD I ROBERT LANDFERMANN
Puerta (ECM)
Maybe Tuesday
El disc Puerta le va editar la companyia ECM al novembre de 2021. I el títol és , com a mínim , ambigu. Puerta, és a dir, porta, pot voler dir moltes coses. Les portes es poden obrir o tancar , i pots ser a dins o a fora, indistintament. Aquí , el percussionista i bateria Jordi Rossy es lliura exclusivament a l’art de la marimba i el vibràfon. No sabem si per entrar o per sortir per aquesta porta, l’acompanyen el bateria Jeff Ballard i el contrabaixista Robert Landfermann. Tots els temes els ha escrit Jordi Rossy , excepte el titulat “Cargols” que és del saxofonista Chris Cheek. Hem escoltat, des d’aquest Puerta de Jordi Rossy,. Jeff Ballard i Robert Landfermann , el tema Maybe Tuesday.
I si aquest era el nº 1, passem al nº 2.Irene Reig. Mira.
2.
IRENE REIG Mira (The Changes)
Borinquen
Irene Reig - Alto Sax & Compositions - bandleader , Pau Sala - Double Bass , Joan Casares - Drums , Joan Monné - Piano (als tres temes finals) .
A la pàgina de Bandcamp d’aquest disc, es pot llegir : En aquests temps sense precedent, aquest disc és el més a prop que us trobareu a anar a un concert. Planejada inicialment per ser gravada en directe, la sessió va tenir lloc el passat novembre al Milano Jazz Club de Barcelona. Finalment es va donar sense públic, a part d'en Kato, el nostre fidel tècnic de so. Tot i això, la banda estava en plena forma i preparada per gravar.
La Irene Reig és una saxofonista que va començar la seva carrera a la Sant Andreu Jazz Band, després va estudiar a la ESMUC amb professors com ara Eladio Reinón, Gorka Benitez o Xavi Figuerola ; posteriorment va residir a Amsterdam i a Filadelfia per continuar la seva formació musical. Actualment lidera tres formacions: Irene Reig Trio, Irene Reig Quintet i l’octet The Bop Collective.
3.
JOAN MAR SAUQUÉ Gone With The Wind (The Changes)
Gone with the wind
Joan Mar Sauqué Trumpet ; Josep Traver Guitar ; Giuseppe Campisi Bass
Joan Mar Sauqué (Garrigoles, 1996), trompetista i compositor, va iniciar-se amb la música als set anys, amb un trombó que hi havia a casa dels avis. Aviat es va passar a la trompeta, estudiant a l’escola de música municipal de Torroella de Montgrí. El 2011 va començar a estudiar amb David Pastor, qui poc després el va introduir a la Sant Andreu Jazz Band de Joan Chamorro. Amb aquesta formació ha tocat amb músics com ara Scott Robinson, Dick Oatts, Jon-Erik Kellso i Scott Hamilton. El 2012 es va establir a Barcelona, on va cursar dos anys de trompeta clàssica i va estudiar trompeta jazz a l’ESMUC.
4.
GIULIA VALLE Carlos Cano en clave de jazz (Satélite K)
María la Portuguesa
Alto Saxophone, Clarinet, Flute – Edu Pons Cello – Sandrine Robilliard
Contrabass, Bass, Arranged By, Directed By – Giulia Valle
Drums – Dani Domínguez* Piano, Keyboards – Mark Aanderud Voice, Guitar – Rusó Sala
Giulia Valle (Sanremo, 1972) és una intèrpret de contrabaix i compositora de música jazz catalana[1] amb gran projecció internacional.[
Des de l'any 2003] Giulia Valle també es dedica a la docència, a l'Escola Superior de Música de Catalunya i a l'Escola de Música Moderna de Badalona.
La Giulia Valle va enregistrar el disc Carlos Cano en clave de jazz en directe ,durant un concert del festival Barnasants just abans del confinament. l’artista va dir que Havia estat un miracle tot: que la truquessin per fer això, poder entrar en l'univers d'aquest enorme i atemporal artista que va ser Carlos Cano i gravar-ho en directe just a temps.
La compositora, ha adaptat de forma novedosa alguns dels millors temes de l'artista granadí Carlos Cano.
5.
IGNASI TERRAZA Intimate Conversations (Swit Records)
An Emotional Dance (Amb Antonio Serrano)
Ignasi Terraza (Barcelona, 14 de juliol de 1962) és un pianista de jazz català.[1]
Terraza, cec des dels nou anys, va estudiar piano clàssic al Conservatori de Barcelona, al mateix temps que s'iniciava en el jazz de forma autodidàctica. Va estudiar enginyeria Informàtica a la Universitat Politècnica de Catalunya, i va ser la primera persona cega de l'Estat espanyol a obtenir aquesta titulació. Amb divuit anys va començar a actuar als clubs de Barcelona, en solitari o juntament amb altres músics. Terraza va passar, així, diversos anys dividint el seu temps entre la seva professió d'enginyer i la música, fins que el 1991 va decidir dedicar-se íntegrament al jazz. Des del 2003 és professor de jazz a l'Escola Superior de Música de Catalunya. Els premis guanyats al llarg de la seva carrera musical l'avalen com un dels artistes de jazz espanyols amb més projecció internacional.
El pianista Ignasi Terraza va presentar a principis d'octubre de 2021 el seu treball Intimate Conversations (Swit Records, 2021), amb això Terraza celebrava el seu "àlbum de plata", ja que es tracta del seu vint-i-cinquè disc com a líder.
Al disc hi ha col·laboracions amb la cantant Andrea Motis, el saxofonista Scott Hamiltoni l’harmonicista Antonio Serrano.
6.
LLUC CASARES SEPTET Septet (The Changes)
I’ll let you know
Pol Omedes: Trumpet ; Irene Reig: Alto Sax ; Alba Pujals, Rita Payés: Trombone ; Xavi Torres: Piano, Rhodes, Hammond Organ ; Pau Sala: Bass ; Joan Casares: Drums ; Lluc Casares: Tenor Sax and Clarinet.
Justament presentàvem aquest disc al Jazz Expresso el passat mes de gener. A més, al mes de maig el saxofonista Lluc Casares va actuar al Vermut Jazz al Casinet d’Hostafrancs amb la formació Smack Dab, i llavors vam tenir l'oportunitat de parlar amb ell.
Aquest “Septet” és el 3r disc com a líder de Lluc Casares, Septet narra la tornada d'en Lluc a la seva ciutat natal després de 2 anys vivint a Nova York i representa la il·lusió i la joia de tornar a tocar amb els seus amics de tota la vida que alhora son dels millors músics de l’escena Barcelonina. Ecos de tant Duke Ellington, Herbie Hancock o Wynton Marsalis ressonen en aquest treball on la gran majoria de peces són composicions originals a part d'un parell d'arranjaments propis de temes d'en Cedar Walton i en Frank Strozier..
7.
SEDAJAZZ BIG BAND & VALMUZ Sinergia (Sedajazz)
Electrocardiograma
Aquest és el disc on trobem la adaptació la música de Valmuz per ser interpretada per la Sedajazz Big Band.
Valmuz és un grup musical amb moltes i diverses influències (jazz, heavy metal, rock, pop, fusion),guanyadors de premis internacionals i molt ben valorat per la crítica especialitzada. Valmuz està format per: Peter Connolly (Irlanda, guitarrista/vocalista), Chris Attwell (Baixista, Regne Unit), Víctor Jiménez (España, saxo alt), Joshua Wheatley (Regne Unit , bateria).
Han col·laborat músics de gran prestigi com ara Perico Sambeat, Polo Orti, Sergio Martínez...etc
Aquest projecte, que ens ofereix el repertori de Valmuz amb els arranjaments per Big Band de Victor Jimenez, suposa l’estrena d’aquest músic com a director i arranjador en aquest format.
8.
JUAN DE DIEGO Grebalariak (Errabal Jazz)
Balada para Sarah Sandra
Grebalariak (els vaguistes) remet al 100è aniversari de la vaga general de La Canadenca el 1919 Gràcies a ella es va instaurar, entre altres coses, la jornada laboral de 8 hores, i la cançó Greba està dedicada a aquelles persones que van lluitar i van donar la seva vida per aquesta causa.
L'inquiet i prolífic trompetista bilbaí Juan de Diego presenta aquest projecte : Grebalariak (els vaguistes), que s’estrena amb aquest disc al format de quartet acústic (piano, contrabaix, bateria i trompeta).
Grebalariak (els vaguistes) està basat en 10 composicions inèdites del mateix Juan i compta amb l'aportació de tres músics: el pianista mallorquí Toni Vaquer, el contrabaixista Pere Loewe i el baterista Ramon Prats.
Com ens té acostumats, un gran disc amb grans músics.
Un tema dedicat a , com diu el propi Juan “una noia molt maca que anava a molts dels nostres concerts. Va morir, i li vaig dedicar aquesta balada”.
9.
EL PRICTO & DISCORDIAN COMMUNITY ENSEMBLE Three Poems By Aleister Crowley/Tzim-Tzum (Discordian Records)
The Battle of the Ants
Three Poems By Aleister Crowley/Tzim-Tzum, released February 23, 2021
Personnel:
Ilona Schneider: soprano
Agustí Martínez: alto saxophone
Naná Rovira: bass clarinet (R)
Eduard Altaba: double bass (R)
Diego Caicedo: electric guitar
Vasco Trilla: drums
Cárlos Ródenas: double bass (L)
Luiz Rocha: bass clarinet (L)
Xesc Llompart: violin
Pope: trumpet
Composed and conducted by El Pricto.
The lyric is a poem extracted from "The Book Of Lies" by Aleister Crowley.
Recorded live at Barcelona Improfest
Edward Alexander Crowley (/TGM Rtt/, Royal Leamington Spa, Warwickshire, 12 d'octubre de 1875 – Hastings, East Sussex, 1 de desembre de 1947), més conegut com a Aleister Crowley, l'apoderament del qual era Frater Perdurabo i The Great Beast 666 (La Gran Bèstia), va ser un influent ocultista, místic, alquimista , escriptor, poeta, pintor, alpinista i mag cerimonial anglès, que va fundar la filosofia religiosa de Thelema. Va ser membre de l'organització esotèrica Ordre Hermètica de l'Aurora Daurada (de la qual va ser expulsat), a més de cofundador de l'A.A i, finalment, líder de l'Ordo Templi Orientis (O.T.O.). Avui dia és conegut pels seus escrits sobre màgia, especialment per El llibre de la llei (també conegut com "el llibre de Thelema"), tot i que també va escriure profusament sobre altres temes i gèneres, com ficció i poesia.
10.
LIBÉRICA Arrels (Segell Microscopi)
El cant dels ocells
Aquest és el disc de debut de Libérica, un projecte liderat pel contrabaixista Manel Fortià, que després d'haver viscut un temps a Nova York ha decidit tornar a casa i endinsar-se en el repertori tradicional català, després d’haver tocat amb músics com ara Dave Liebman, Eliot Zigmund, Ari Hoenig, Chris Cheek, entre d'altres.
Lluny de la cosmopolita Nova York, però amb la mateixa idea de fusionar estils i sons per construir alguna cosa nova, Libérica busca punts de contacte entre la cançó tradicional catalana i el flamenc, utilitzant la música més lliure com a vehicle conductor.
Encarnen aquesta fusió les veus de Pere Martínez i de Antonio Lizana, que representen aquests dos mons coexistents dins la Península que es troben a Libérica.
Libérica és una coproducció de Manel Fortià, La Marfà Centre de Creació i l'Auditori de Girona.
Gravat a El Local Estudi de Vilablareix (Girona)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada