___________________________________________
Entre Amigos - Joyful Foundation: The Music of Justin Copeland 2026
El disc Joyful Foundation: The Music of Justin Copeland (Entre Amigos Records, 2026) és el tercer treball del col·lectiu de Chicago Entre Amigos, format pel saxofonista tenor Roy McGrath, la pianista Hana Fujisaki, el baixista Kitt Lyles, i el bateria Gustavo Cortiñas, amb la participació destacada del trompetista, compositor i educador Justin Copeland.El disc consolida el seu model de creació col·lectiva: el repertori combina composicions de Copeland amb peces escrites pels membres del quartet, mantenint una estructura de col·laboració equilibrada i oberta. El resultat general és un disc optimista, centrat en la idea de comunitat, amistat musical i energia creativa compartida.
Roy McGrath (saxo tenor), Hana Fujisaki (piano), Kitt Lyles (contrabaix), Gustavo Cortiñas (bateria), Justin Copeland (trompeta)
Gravat a Rax Trax Recording (Chicago, Illinois), mesclat i masteritzat a GardenView Sound Studio (Evanston, Illinois) per Andy Shoemaker i Scott Steinman
Escoltem : Ride, Joyful Foundation ___________________________________________
Manolo Pereira - Estelas (directe a Cantaloupe Jazz Café) - 2026
Després del disc en trio Equilibrio (2019, Blue Asteroid Records), el guitarrista i compositor sevillà Manolo Pereira posa en marxa el Quinteto Polar a partir de setembre de 2025. La formació neix a l’escena jazzística de Sevilla i debuta al Festival de Jazz de la Universitat de Sevilla 2025. Posteriorment actua en teatres i sales d’Andalusia i Portugal.ComponentsManolo Pereira: guitarraMartina Mollo: pianoAdrián Ayala: saxo altoDaniel Abad: contrabaixJosé Gómez: bateria
El disc Estelas és el primer àlbum del quintet, enregistrat en directe al Cantaloupe Jazz Café. El Cantaloupe Jazz Café es troba a la localitat d'Olhão, a la regió de l'Algarve (Portugal)Escoltem: Hacia el mar, Y cantó la gallina
____________________________________Erica von Kleist - Picc Pocket - 2026
Flautista, saxofonista i compositora nord-americana nascuda a Connecticut el 9 de març de 1982, descendent de la família noble prussiana von Kleist. Va començar amb el piano als cinc anys i als nou es va interessar per la flauta després de sentir la banda sonora de La Sireneta. El seu institut va guanyar el concurs Essentially Ellington del Jazz at Lincoln Center. Va estudiar a la Manhattan School of Music i després a Juilliard, on el 2004 va obtenir el primer títol de grau en jazz de la història d'aquesta escola. Ha tocat amb l'Afro-Latin Jazz Orchestra (dos discs nominats al Grammy), el Jazz at Lincoln Center Orchestra, Darcy James Argue's Secret Society, Seth MacFarlane, Sean Jones i Rufus Reid. Ha rebut dos premis ASCAP Young Jazz Composer's Award i el Martin E. Segal Award del Lincoln Center. Va publicar Project E el 2005, Erica von Kleist and No Exceptions el 2010 i Alpine Clarity el 2014. El 2012 es va traslladar a Montana. El 2019 va publicar el quadern de teoria A Cool Approach to Jazz Theory, utilitzat com a currículum a escoles d'arreu del món. Actualment és directora de desenvolupament de la International Society of Jazz Arrangers and Composers (ISJAC) i professora de negoci musical a la Manhattan School of Music.
Picc Pocket és un àlbum concebut específicament per posar el flautí (piccolo) com a protagonista en un entorn straight‑ahead jazz. Tal com explica von Kleist a les notes del disc: “I always tell my students to lean into the thing that sets them apart. In taking my own advice, I decided to make an album featuring an instrument that has never really gotten its due.” El flautí apareix molt rarament com a veu principal en el jazz; excepcions notables són Swinging Shepherds de Buddy Collette als anys cinquanta. L'enregistrament es va fer a Nova York. La formació és un quintet ampliat amb dos convidats.FormacióErica von Kleist: flautíYago Vazquez: pianoNoriko Ueda: contrabaixAnton Kot: bateriaJohn Ellis: saxo tenor (convidat)Jennifer Krupa: trombó (convidada)
L'àlbum presenta sis composicions originals construïdes sobre estructures de jazz convencional (blues, swing, bossa i post‑bop). L'ús sistemàtic de jocs de paraules amb la síl·laba "picc" a tots els títols és un recurs uniforme al llarg del disc. La instrumentació combina el flautí amb un quintet rítmic (piano, baix, bateria) més dues veus convidades (saxo tenor i trombó).Escoltem: We Know How to Picc 'Em__________________________________________________Deadeye (Reinier Baas, Kit Downes, Jonas Burgwinkel) - In Orbit (2025)
Aquest disc és el tercer del trio europeu Deadeye, però el primer que publiquen amb el segell BMC Records (Budapest Music Center). Els tres músics provenen de països diferents: el guitarrista holandès Reinier Baas (1985), el teclista anglès Kit Downes (1986) i el bateria alemany Jonas Burgwinkel (1981). Kit Downes té un currículum prou sòlid, amb un premi BBC Jazz Award i una discografia important a ECM Records; Reinier Baas s'ha fet un nom a l'escena neerlandesa, sobretot com a duo amb el saxofonista Ben van Gelder; i Jonas Burgwinkel ha tocat amb gent com John Scofield, Chris Potter o Uri Caine. Tots tres són de la mateixa generació, cosa que potser te a veure en que s'entenguin tant bé.
Pel que fa a l'estil, el trio agafa la fórmula clàssica de guitarra, Hammond i bateria i l'actualitza sense caure en el revival.
El disc es va gravar en directe al Salon de Jazz de Colònia, el 20 i 21 de gener de 2025, per en Clemens Orth. Després, Kit Downes mateix se'n va encarregar de la mescla, i en Martin Ruch el va masteritzar a Berlín.
Escoltem: Hard Time Killing Floor Blues, Rue Ballu, Michelangelo Antonioni
Credits del disc: https://imusic.au/music/5998309303715/the-deadeye-2026-in-orbit-cd