Músics
Chris Potter – saxofons, Bill Frisell – guitarra, Burniss Travis – baix, Nate Smith – bateria, Rane Moore – clarinet, Zekkereya El-magharbel – trombó, Sara Caswell – violí.
El disc es va publicar el 8 de maig de 2026 a Edition Records.
Escoltem: Into Africa, This Earth Would Have No Charms For Me
https://chrispotterjazz.bandcamp.com/album/alive-with-ghosts-today
____________________________________
Henry Threadgill - Listen Ship 2025
*Henry Threadgill és un compositor i multiinstrumentista de Chicago, figura clau del jazz creatiu i membre històric de l’AACM, conegut per les formacions insòlites i per una escriptura molt estructural però altament expressiva. Amb Listen Ship (2025) porta aquesta recerca un pas més enllà amb una suite d’uns 50 minuts per a sis guitarres acústiques i dos pianos, una mena de laboratori sonor on treballa la seva sintaxi intervàl·lica de manera radical*.
*Threadgill neix el 1944 a Chicago, estudia música formalment i entra molt aviat al cercle de Muhal Richard Abrams i del que acabarà sent l’Association for the Advancement of Creative Musicians (AACM), un dels centres neuràlgics del jazz d’avantguarda de Chicago.* Es dona a conèixer amb el trio Air i després amb grups com X-75, Very Very Circus, Make a Move i Zooid, sempre jugant amb combinacions d’instruments poc habituals i amb rols molt específics per a cada músic.
*La seva música combina interès per les formes primerenques de jazz, ritmes de R&B i influències diverses amb un treball molt precís d’intervals, contrapunt i estructura. El reconeixement arriba al màxim nivell amb el Pulitzer pel disc In for a Penny, In for a Pound (2015)*, i més endavant amb la distinció com a NEA Jazz Master i membre de l’American Academy of Arts and Letters.
*Listen Ship és una suite llarga editada per Pi Recordings el setembre de 2025, un treball que s’inscriu en la fase en què Threadgill es presenta sobretot com a compositor i director, més que no pas com a intèrpret.* Després de projectes orquestrals com Double Up, Plays Double Up Plus (octet) o The Other One (ensemble de dotze músics), aquí concentra tota l’energia en un ensemble molt específic: sis guitarres acústiques (dues d’elles en registre de baix) i dos pianos.
*És una música que molts crítics descriuen com el seu experiment sonor més radical amb un ensemble, més proper al pensament de cambra contemporani que al jazz convencional, però impregnada del seu sentit del swing intern i del moviment corporal.*
Threadgill distribueix el material entre dos “camps” d’instruments: d’una banda les guitarres (incloent-hi Frisell, Okazaki i Brandon Ross) i els baixos acústiques; de l’altra, els dos pianos. El disseny formal fa que, sobretot al començament, pianos i guitarres s’alternin, com si fossin dos corrents sonors que entren i surten, amb guitarres que a vegades sonen com un clavecí estrany i pianos que evoquen textures properes a Anton Webern.
Crítics com George Grella i Phil Freeman remarquen que les guitarres treballen sovint amb una energia tallant, plena de figures ràpides i irregulars que poden recordar per moments el gypsy jazz, mentre que els pianos aporten línies més lentes, fantasmals i melancòliques que contrasten amb aquesta tensió. A partir de la secció “H” els dos grups comencen a sonar junts, però mantenint una mena de distància, com espècies diferents que comparteixen el mateix espai, fins arribar a “R”, el tram final, on tot convergeix i les textures giratòries de guitarres i baixos envolten els pianos en un clímax llarg i molt treballat.
Listen Ship continua una línia que ve de peces com “Noisy Flowers” i “The Mockingbird Sin” de Makin’ a Move (1995), escrites per conjunts de múltiples guitarres i cordes; aquí, però, porta l’obsessió per les famílies d’instruments fins a l’extrem. La música no busca tant un desenvolupament lineal com un moviment de flux i reflux, una mena de dansa circular on motius i textures tornen, es desplacen i es reconfiguren al voltant de la seva sintaxi d’intervals.
En el conjunt de la seva obra, Listen Ship apareix com un capítol tardà en què reafirma la seva manera de compondre per a intèrprets concrets, explotant el timbre i la personalitat de cada músic dins d’un sistema molt rigorós. És una peça concebuda tant per a ser escoltada amb atenció com per a ser assumida per altres ensembles, un material que pot alimentar lectures futures igual que els seus treballs emblemàtics amb Air, Zooid o els grans ensembles dels últims anys.
*Els músics que hi intervenen són: Henry Threadgill - composicions i direcció, Brandon Ross - guitarra soprano acústica, Bill Frisell - guitarra acústica, Gregg Belisle-Chi - guitarra acústica, Miles Okazaki - guitarra acústica, Jerome Harris - baix , Stomu Takeishi - baix elèctric acústic, Maya Keren - piano, Rahul Carlberg - piano.*
Escoltem: B
https://henrythreadgill.bandcamp.com/album/listen-ship
____________________________________
Tomeka Reid - dance! skip! hop! 2026
El Tomeka Reid Quartet presenta el seu quart àlbum, dance! skip! hop! (Out of Your Head Records, OOYH 041), gravat al Studio Brink de Richmond (Virgínia) i publicat el 13 de febrer de 2026 en vinil, CD i format digital. El disc comprèn cinc peces compostes exclusivament per Tomeka Reid, en què el quartet es mostra consolidat i fluid, combinant elasticitat melòdica, improvisació lliure i una forta cohesió rítmica.
Músics: Tomeka Reid (violoncel), Mary Halvorson (guitarra), Jason Roebke (contraba, casset), Tomas Fujiwara (bateria).
Escoltem: dance! skip! hop!
https://outofyourheadrecords.bandcamp.com/track/dance-skip-hop
____________________________________
Peter Somuah - Walking Distance 2026
Peter Somuah és un trompetista i compositor ghanès , resident actualment als Països Baixos. El 2021 va guanyar el premi Erasmus Jazz per a joves talents i el 2022 va rebre el prestigios Edison Jazz Award amb el seu àlbum de debut Outer Space. Després va signar amb el label ACT Music, on va publicar Highlife el 2025, un àlbum que combina el jazz amb la tradició musical highlife de Ghana, i el març de 2026 va treure aquest Walking Distance.
Walking Distance és el tercer àlbum de Peter Somuah per a ACT Music (el quart en total), publicat l'11 de març de 2026.
Peter Somuah (trompeta, fliscorn), Anton de Bruin (Rhodes, orgue, teclats), Jens Meijer (bateria), Marijn van de Ven (baix), Danny Rombout (percussió), amb col·laboracions de Heleen Vellekoop (flauta a "300 Meters") i Nia Ralinova (violoncel a "300 Meters" i "Around the Corner")
Escoltem: A Turn
https://music.youtube.com/watch?v=tmDl5U4ciZY&list=OLAK5uy_k7hBEk6yDTjMccGT838MHzdhVFZV_IpVk
____________________________________
Alan Braufman - Anthem for Peace - 2026
Alan Braufman és un saxofonista alt, flautista i compositor nascut a Brooklyn el 1951. Va debutar com a líder amb Valley of Search el 1975.
El disc es una gravació registrada en un sol dia a la tardor de 2025 i publicada el 15 de maig de 2026. El text disponible el descriu com un treball liderat per Alan Braufman en format de quartet, amb peces breus i directes que es mouen entre espiritualitat, post-bop i referències d’influència oriental.
Músics: Alan Braufman, saxo alto i flauta; Patricia Brennan, vibràfon; Luke Stewart, contrabaix; Chad Taylor, bateria.
Escoltem: The Journey, Reflections on a Rainy Day
https://alanbraufman.bandcamp.com/album/anthem-for-peace
____________________________________
Sonny Rollins Quartet
Sonny Rollins, tenor sax; Kenny Drew, piano; Percy Heath, bass; Art Blakey, drums.
Apex Studios, NYC, December 17, 1951
Escoltem: This Love of Mine
____________________________________
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada