Jazz Expresso és el programa de Jazz de Sants 3 ràdio. 55 minuts de música sense complicacions i sense contraindicacions els divendres a les 20.00 h i els diumenges a les 22.00 h al 103.2 de la FM a Sants i rodalies, o a tot el mon a http://www.sants3radio.cat
Houston Person (nascut el 10 de novembre de 1934) és un saxofonista
tenor de jazz i productor discogràfic nord-americà. Tot i que ha actuat
en els gèneres hard bop i swing, és el més experimentat i conegut pel
seu treball en el soul jazz. Va rebre el "Premi Eubie Blake Jazz" el
1982
El saxofonista presentava l’any 2022 el seu últim àlbum,
"Reminiscing at Rudy's", amb una col·lecció de balades tendres en honor a
la memòria de l'estudi de gravació de Rudy Van Gelder, situat a Nova
Jersey. Amb gairebé noranta anys, Person continuava demostrant el seu
domini del saxo tenor, mostrant una gran versatilitat en diferents
tempos i estils musicals. Acompanyat per una secció rítmica de primera
categoria, Person dóna l'oportunitat a cada músic de brillar, amb solos
per part del guitarrista Russell Malone, el pianista Larry Fuller i el
baixista Matthew Parrish.
Again
2.
Bob Berg, nascut el 7 d'abril de 1951 a Brooklyn, Nova York, va ser
un saxofonista que va deixar una marca indeleble en el món de la música.
Berg va començar la seva formació musical als sis anys amb el piano
clàssic i, a tretze, va iniciar-se en el saxofon. Va estudiar a la High
School of Performing Arts i a Juilliard, abans de deixar els estudis per
començar a fer gires.
Influenciat per la música de John Coltrane del període 1964-1967,
Berg es va formar en l'escola del hard bop, tocant amb Horace Silver
entre 1973 i 1976, i amb Cedar Walton del 1977 al 1983. La seva
notorietat va augmentar quan es va unir a la banda de Miles Davis el
1984. Després de deixar la banda de Davis el 1987, Berg va publicar vuna
sèrie d'àlbums en solitari i va col·laborar freqüentment amb el
guitarrista Mike Stern. En aquests àlbums, Berg va explorar un estil més
accessible que combinava funk, jazz i fins i tot música country, creant
una fusió de diferents elements compositius.
El seu so al saxofon tenor era una síntesi d'influències del rhythm
and blues com Junior Walker i Arnett Cobb, amb la lírica, llibertat
intel·lectual i ànima de Wayne Shorter, Joe Henderson i John Coltrane.
Berg també va treballar amb Chick Corea, Steve Gadd i Eddie Gómez en un
quartet, i sovint tocava al club 7th Avenue South de Nova York.
Malauradament, Bob Berg va morir el 5 de desembre de 2002 en un
accident de trànsit a East Hampton, Nova York, mentre conduïa prop de
casa seva amb la seva dona, Arja. L'accident va ser provocat per un
camió de ciment que va derrapar sobre el gel, xocant contra el seu
cotxe. El llegat de Bob Berg perdura a través de la seva música, la seva
influència en altres saxofonistes i la seva contribució al jazz
contemporani.
https://www.youtube.com/watch?v=CZXGL5d9dBs
Bob Berg – In The Shadows 1990
Drums – Dennis Chambers
Electric Bass – Lincoln Goines,
Guitar – Mike Stern
Keyboards – Jim Beard
Saxophone – Bob Berg
Autumn Leaves
Gianfranco Menzella - Dedicated to Bob Berg 2024
Gianfranco Menzella – saxo tenor
Carlo Bavetta – contrabaix
Eugenio Macchia – piano
Pasquale Fiore – bateria
Nascut a Matera el 1978, el saxofonista Gianfranco Menzella ha
guanyat nombrosos premis nacionals i internacionals. Ha col·laborat amb
figures destacades del jazz com Steve Grossman, Fabrizio Bosso i Randy
Brecker, i ha participat en festivals prestigiosos com Umbria Jazz i
Siena Jazz. Ha gravat uns quants àlbums, incloent "Miriam" (2009) i
"Just Groove" (2013). També ha publicat assajos i mètodes sobre el
saxòfon.
Ara ens presenta el seu nou àlbum, "Dedicated to Bob Berg", publicat
aquest 2024 per GleAM Records, un tribut al llegendari saxofonista Bob
Berg. Berg, conegut pel seu llenguatge únic, va influir nombrosos
saxofonistes en l'era post-Coltrane, i Menzella no és una excepció.
L'àlbum inclou una selecció de peces que van des de composicions de Berg
fins a altres artistes.
"Dedicat a Bob Berg" és una mostra de la tècnica i comprensió de
Gianfranco Menzella i el seu quartet de l'herència musical de Bob Berg.
L'àlbum no només és un tribut, sinó també una plataforma per al talent
d'aquests joves músics.
Mr. Berg , The Secret Life of Plants
Recorded at Livingstone Studios, London, November 26 & 27, 2022
Aquest és el disc Open House del guitarrista Tom Ollendorff.. Amb la
seva banda, Ollendorff presenta una col·lecció de peces originals
juntament amb algunes composicions clàssiques del bebop. El conjunt, amb
Marc Michel a la bateria, Conor Chaplin al baix i el saxofonista tenor
de Nova York Ben Wendel, ofereix una experiència musical enèrgica i
variada.
Personnel:
Tom Ollendorff (g), Ben Wendel (ts), Conor Chaplin (b), Marc Michel (d)
Carnival (Tom Ollendorff) , My Foolish Heart (Victor Young)
4.
Julian Leprince-Caetano - Reflections (2023)
Julian Leprince-Caetano (piano), Balthazar Naturel (saxophone),
Samuel F’Hima (contrabaix), Jean-Baptiste Loutte (bateria) col. Gustave
Reichert. Guitarra
Julian Leprince-Caetano presenta el seu primer àlbum, "Reflections",
que revela la seva música interior d'una manera elegant i brillant.
Acompanyat del contrabaixista Samuel F'hima, el saxofonista Balthazar
Naturel i el bateria Jean Baptiste-Loutte, Julian fusiona influències
del jazz contemporani de Nova York i Califòrnia amb la música clàssica i
altres universos. A través de la seva música, l'àlbum explora temes com
els dubtes, l'esperança, els paisatges aquàtics, les vastes extensions
àrides, les tensions urbanes i les serenitats celestials. "Reflections"
ens transporta a mil paisatges d'una riquesa infinita, tot donant vida a
la creativitat de Julian Leprince-Caetano i dels seus col·laboradors .
Hubert Colau (voix, bateria, percussions), Michael Joussein (trombone), Fady Farah (piano), Damien Nueva (contrabaix)
Hubert Colau, baterista, cantant i compositor d'origen antillà,
presentava el 2022 el seu àlbum "Vwa la", que reflecteix la seva passió
per la música i les seves arrels culturals. Després de estudiar
percussió, bateria i jazz al conservatori, Colau ha compartit l'escenari
amb uns quants artistes i ha explorat una àmplia gamma de ritmes i
cultures. "Vwa la", produït el 2022, és un testimoni vibrant del seu
amor per la seva cultura antillana i les seves arrels africanes,
expressades a través de la música i els ritmes. Aquest àlbum, molt ben
rebut per la crítica, representa el retorn de Colau després d'haver
realitzat gires com a músic de suport i haver estudiat psicologia i
musicoteràpia.
A aquesta versió:
Hubert Colau : Drums / voice
Damian Nueva : Bass
Joran Cariou : Piano
Solam Riondel : voice
Jean Daniel Adjinca : Voice
Valérie Colau : Voice
Sylvain Padra : Voice
Sidérata
2.
Joan Monné Quartet - New Bottles, Old Wine 2024
Joan Monné (piano), Santi de la Rubia (tenor sax), Òscar Latorre (trumpet), Rai Ferrer (bass).
https://freshsoundrecords1.bandcamp.com/album/new-bottles-old-wine Joan Monné Bonillo, un destacat pianista de jazz de Molins de Rei,
ha combinat la seva formació clàssica amb estudis de jazz a institucions
com l’escola Zeleste i el Taller de Músics. Ha rebut classes de grans
mestres com Dave Liebman i Tete Montoliu, i ha col·laborat amb figures
internacionals com Dick Oatts i James Moody. També és professor en
diverses escoles, incloent-hi l'ESMUC.
En aquest nou projecte, Monné revisita composicions anteriors del
seu trio, Nou Nonet i el quartet amb Carme Canela, però amb una nova
formació sense bateria per donar una veu renovada a aquestes peces.
L'acompanyen tres grans músics: Santi, membre del Nou Nonet des de 2005,
conegut per la seva versatilitat sonora i tècnica impecable; Òscar
Latorre, un talent prometedor amb un so captivador i fluid; i Rai, un
vell col·laborador de Monné amb qui ha compartit nombrosos concerts i
projectes, aportant un suport sòlid i terrenal a la música.
Aquest projecte no només busca refrescar les antigues composicions
de Monné, sinó també explorar noves dinàmiques i perspectives musicals,
mantenint l’essència del seu treball anterior mentre s’endinsa en nous
territoris sonors.
La Cara Oculta, Where is freddy?
3.
Nicole McCabe - Live at Jamboree 2023
https://nicolemccabe.bandcamp.com/album/live-at-jamboree Nicole McCabe (alto sax), Iannis Obiols (piano), Logan Kane (bass), Ramon Prats (drums).
Recorded live at Jamboree, Barcelona, February 24, 2023.
Aquest és und disc d’aquells que emt sorprenen, que t’agafen
desprevingut, i et sap greu no haver buscat alguna cosa per agafar-te
fort per no caure, la sacsejada que va causar-me aquesta potent
saxofonista va ser important. Em va agafar desprevingut, i és un
d’aquells moments màgics en que l’únic que et sap greu és no haver
estat aquell dia al Jamboree . Estic segur que tothom que va escoltar el
24 de febrer de 2023 a aquest musics, porta un record de l’actuació
difícil d’oblidar .
I per evocar aquell directe , té molt a veure la qualitat
excepcional de l’enregistrament, que ens porta amb una fidelitat
sorprenent l’ambient d’aquella nit memorable.
Diu Nicole McCabe a les notes del disc : “En el meu primer viatge al
país d'Espanya i a la ciutat de Barcelona vaig tenir la sort de tocar
amb el pianista Iiannis Obiols, el bateria Ramon Prats i el baixista de
Los Angeles Logan Kane. No havia conegut mai l'Iiannis i el Ramon, i
només vam tenir una petita prova de so/assaig al lloc abans d'aquestes
actuacions. Vaig sentir tanta alegria de crear amb aquesta banda, vaig
sentir que cap idea del que tocava mai no s'havia escoltat i que la
diversió i la connexió eren la nostra prioritat número u. Estic molt
agraït al Jordi i al Fresh Sound New Talent per portar-me a mi i a Logan
al Jamboree i tenir l'oportunitat de connectar i comunicar-me amb
Ramon, Iiannis i l'increïble públic que va venir i escoltar-nos”.—Nicole
McCabe
Albert Vila, és un guitarrista català, nascut a Barcelona. Va
estudiar a la Manhattan School of Music. Vila ha format un trio amb
músics americans, el baixista Doug Weiss i el bateria Rudy Royston, que
demostren una gran sintonia.
El seu àlbum "Levity" (Hypnote Records, 2023), gravat en plena
emegència sanitària va ser una revelació a l’escena nordamericana ,
reprenent temes com "Eleanor Rigby" i "Everything Happens to Me."
L’any 2023 presentava aquest disc, on totes els temes son
composicions de Albert Vila, excepte la #9 basada en "I'll Remember
April" per Don Raye-Gene DePaul-Patricia Johnston
Albert Vila Trio: Albert Vila (guitarra), Doug Weiss (baix), Rudy
Royston (bateria). Enregistrat a Jet Studio, Brussel·les, Bèlgica, 13 i
14 de novembre de 2022
Aquest any 2024 Fresh Sound Records publica aquest disc, una sessió
enregistrada originalment a Room Produccions Musicals, Barcelona, els
dies 30 i 31 de gener de 2010. A les notes del disc es pot llegir “Pensa
en un viatge musical d'una hora de durada, aportant una nova sensació a
les teves oïdes amb cada nota. 'Tactile' d'Albert Vila, és exactament
això. Les seves composicions curosament construïdes passen de l'íntim a
l'energètic, de la melòdica a la rítmica, de la contemplació a l'esclat,
viatjant per una àmplia gamma de paisatges musicals al llarg del camí.
Difícil d'entendre, emocionant d'escoltar.”
Albert Vila (guitarres electriques i acoustiques), Santi de la Rubia
(saxo tenor), Roger Mas (piano, Fender Rhodes), Mark Lohikari
(contrabaix), Marc Ayza (bateria).
Talk
2.
Ron Miles -Old Main Chapel 2024
Ron Miles (corneta), Bill Frisell (guitare), Brian Blade (batterie)
L’ àlbum "Old Main Chapel" de Ron Miles, publicat per Blue Note,
captura una actuació en directe del trio format per Miles (corneta),
Bill Frisell (guitarra) i Brian Blade (bateria). Gravat el 21 de
setembre de 2011 a la capella Old Main de Boulder, Colorado, aquest disc
ens transporta a una experiència de plaer lent i intencional en la
música, un antídot contra la rapidesa del consum musical actual.
El moviment Slow, iniciat per Carlo Petrini el 1989 amb Slowfood,
promou gaudir de la vida sense presses. Aquesta filosofia s'ha estès a
diversos àmbits, incloent la música. "Old Main Chapel" és un exemple
perfecte d'aquesta lentitud desitjable, on cada nota i cada silenci
tenen la seva importància. En un món on els hits es creen i consumeixen
ràpidament, aquest àlbum ens convida a seure i escoltar sense presses.
Aquest enregistrament de set peces inclou sis composicions originals
de Ron Miles i una versió de "There Ain't No Sweet Man that's Worth the
Salt of My Tears".
Ron Miles va morir el 2022. Acompanyat per Frisell i Blade, el trio
va pujar a l'escenari sense haver assajat les noves composicions, però
la música fluïa amb una naturalitat extraordinària. L'àlbum és una
invitació a gaudir de la música amb la mateixa intensitat que promou el
moviment Slow en altres aspectes de la vida. És una obra que demostra la
capacitat de la música per transformar i evocar emocions profundes,
deixant una empremta duradora en l'oient.
Rudy-Go-Round
Michael Weiss - piano
Paul Sikivie - bass
Pete Van Nostrand – drums
El pianista Michael Weiss, nascut a Dallas, va començar els seus
estudis de piano als sis anys. Més enllà de la seva formació clàssica,
Weiss va desenvolupar una oïda per les cançons pop al teclat. Als quinze
anys, va descobrir el món del jazz a l'acadèmia Interlochen a Michigan.
Allà, Weiss va estudiar arranjament i va escriure diverses partitures
per a big band mentre estava a l'institut. Va continuar els seus estudis
a la Universitat d'Indiana, guanyant una experiència inestimable a
l'escenari amb veterans del jazz d'Indianapolis com Al Kiger i Pookie
Johnson. Després d'obtenir el seu títol de batxiller, Weiss es va
traslladar a Nova York i aviat va aconseguir la seva primera actuació
amb Jon Hendricks.
A principis dels anys vuitanta, Weiss es va fer sentir regularment
com a membre de la banda resident al Star Cafe amb Junior Cook. A això
van seguir contractacions amb el quintet de Junior Cook/Bill Hardman,
Slide Hampton i Lou Donaldson. Weiss també va tenir l'oportunitat de
liderar grups amb solistes aclamats com David Fathead Newman, Pepper
Adams, Frank Wess i Clifford Jordan.
Weiss va guanyar exposició internacional amb el llançament del seu
primer disc, "Presenting Michael Weiss" (Criss Cross), el qual va rebre
el premi "Millor Enregistrament del Mes" de Stereo Review i va ser
"Selecció Jazz de l'Any" a Morning Edition de National Public Radio. A
més de la seva feina amb Griffin, Weiss ha acompanyat llegendaris del
jazz com Art Farmer, George Coleman, Jimmy Heath, Charles McPherson,
Frank Wess, Gary Bartz, el Jazztet, Jackie Paris, Tom Harrell i Al
Foster. Weiss també té una àmplia experiència amb big bands, actuant amb
les orquestres Smithsonian Jazz Masterworks, Mingus Epitaph i Vanguard
Jazz. Weiss ha estat presentat diverses vegades al Jazz at Lincoln
Center com a solista destacat en la retransmissió de PBS, Live From
Lincoln Center: The City of Jazz, com a comentarista a la sèrie NPR de
Wynton Marsalis, Making the Music, i com a educador, dirigint classes
magistrals per a instituts que competeixen en la competició anual de
Duke Ellington.
A mitjans dels anys noranta, Weiss va començar a centrar més atenció
en la composició. Va formar un sextet que va servir com a taller per
desenvolupar els seus nous arranjaments. El seu actual septet va ser
capdavanter en el Detroit International Jazz Festival del 2000 i va ser
destacat a Jazzset de NPR. Weiss ha estat presentat en diverses ocasions
en programes de NPR com Jazzset, The Jazz Piano Christmas Special i
Piano Jazz de Marian McPartland.
Amb les seves credencials com a músic de suport ben establertes,
Weiss s'ha concentrat recentment en perfeccionar el seu llenguatge
distintiu amb el seu propi trio. A més de les actuacions en clubs i
festivals i les gires, ha produït una sèrie creixent d'enregistraments
que documenten les seves sofisticades composicions originals i els seus
arranjaments inventius de repertori poc comú i estàndards. "Homage", que
presenta Paul Sikivie al contrabaix i Pete Van Nostrand a la bateria,
troba el veterà del piano en una forma excepcional en seu segon treball
per Cellar Live, continuació de l'àlbum de quartet "Persistence" del
2022.
Amb "Homage", Weiss combina sis composicions originals amb versions
de clàssics com "Lullaby of the Leaves", "I'll Remember April" i
"Skylark". Weiss també ofereix una interpretació exuberant de "An Oscar
for Treadwell" de Charlie Parker com a homenatge al gran pianista i
educador Barry Harris. El disc ofereix una visió íntima i sostinguda de
l'art de Michael Weiss fins a la data.
En aquest duet, és fonamental la complicitat musical entre els dos
membres, Marcol Savoy i Alfio Origlio, que aconsegueix crear un diàleg
sonor profund. A través de l'improvisació lliure, la seva música captiva
l'audiència amb la seva riquesa musical. La llibertat és clau en
aquesta col·laboració, permetent-los explorar noves idees i textures
sense restriccions.
Différé,Sables, Solitudes
5.
Daniel Herskedal - Out Of The Fog (2022)
Daniel Herskedal (tuba), Emilie Nicolas (voix), Eivind Aarset (Guitarra), Helge Andreas Norbakken (bateria).
El disc "Out of the Fog" de Daniel Herskedal compta, amb la
col·laboració de la cantautora noruega Emilie Nicolas. La combinació del
so personal de Daniel, amb la col·laboració d'Emilie Nicolas, dóna a
aquest àlbum una qualitat de calidesa i delicadesa.
Herskedal, emergint en els últims anys com un dels compositors
noruecs més prolífics ens mostra la seva versatilitat, navegant entre el
jazz, la música clàssica, les bandes sonores i ara també el pop .
Amb la participació del legendari guitarrista Eivind Aarset i el
percussionista Andreas Helge Norbakken, "Out of the Fog" és un àlbum
sorprenent i commovedor.
Ivan Lins - Vocals Josh Nelson - Piano Mauricio Zottarelli - Drums Carlitos del Puerto - Bass Leo Amuedo - Guitar El 15 de setembre de 2023, Resonance Records va treure al mercat "My Heart Speaks", el nou disc d'Ivan Lins, un dels compositors brasilers més famosos del món. Amb gairebé cinquanta àlbums enregistrats des de 1970, Lins ha consolidat un llegat de cançons com "Madalena" i "Começar de Novo", convertides en estàndards al seu país. Aquest àlbum és tot un banquet musical, on Lins interpreta algunes de les seves joies secretes acompanyat per una gran orquestra de 91 músics de Tbilisi, la capital de Geòrgia. Els arranjaments espectaculars són obra de Kuno Schmid, admirador d’artistes com Johnny Mandel, per exemple. "My Heart Speaks" és com un gran descobriment per als fans de Lins, amb col·laboracions d'estrelles com Randy Brecker, Dianne Reeves i Jane Monheit, a més d'una nova promesa, Tawanda, guanyadora del Concurs Internacional de Veu de Jazz Sarah Vaughan. The Heart Speaks , Featuring Dianne Reeves
Iago Fernández (drums, percussion, voice on #1 & 4, organ on #3), Mark Turner (tenor sax), Joris Roelofs (bass clarinet), David Virelles (piano), Ben Street (bass).
Guests: Yumi Ito (vocals on #1,4 & 9), Song Yi Jeon (vocals on #9), Wilfried Wilde (Guitar on #1 & 4), Sam Barnett (alto sax on #6), Kuba Dworak (overdubbed bass on #1). Recorded at Jazzcampus Studio, Baixl, Switzerland, September 27 & 28, 2021 Iago Fernández, bateria nascut a Cangas (La Corunya) el 1987, resident a Basilea, Suïssa, va publicar el 2022 el seu quart àlbum com a líder, anomenat 'Luzada'. Hi ha qui diu que Iago Fernández, és el "poeta de la bateria", és un baterista multifacètic. Amb quatre discos propis, ha col·laborat amb destacats artistes com Avishai Cohen i Lionel Loueke. Actuant des dels 18 anys a festivals d'Amèrica, Àsia i Europa, ha deixat la seva marca a escenaris a Espanya, Portugal, Suïssa i Alemanya. Actualment, participa en diversos projectes com Yumi Ito, WIZ i Xan Campos Trio. Amb una influència que abasta des de jazz fins a Radiohead, Iago Fernández continua explorant els límits de la seva expressió artística, ara des de Suïssa. Cadeas por fin
3. Christophe Monniot - La Campagnie des Musiques à Ouïr (1999) Christophe Monniot (saxophone alto), Cyrille Sergé (saxophone baryton), Denis Charolles (batterie)
Els 25 anys de "Musiques à Ouïr" han donat lloc a una discografia influent amb l'orquestra com a nucli creatiu. Des dels inicis amb "La Campagnie" l'any 1998 fins a les últimes col·laboracions internacionals, la banda ha evolucionat, explorant nous sons i estils. "Rendez-Vous?" amb l'Orquestra Heavy Spirit i la tripulació de "La Manivelle Magyare" a Budapest destaquen com a moments clau, aportant noves influències i horitzons a la música de la banda. La seva capacitat d'incorporar elements de jazz, rock, música popular i improvisació ha marcat una trajectòria única dins de l'escena jazz francesa. La seva discografia segueix sent una font d'inspiració i una prova de la seva importància en la música contemporània.
Harry Bartlett: Guitars ; Caleb Klager: Bass/Modular Synthesizer ; Harry Vetro: Drum Set
Harry Bartlett, Guitarrista i compositor canadenc, explica que les composicions incloses a aquest disc Wildwood és van completar mentre vivia a l'illa Gambier BC entre Gener i maig de 2021. Al mes de juliol d’aquell any, durant dies el Trio va enregistrar aquest conjunt de música al mateix espai que va inspirar la seva creació. Un disc de temes evocadors inspirat per la natura exuberant de la Columbia Britànica.
Burgess Falls, Story Book Picture
5. Julia Hülsmann Quartet - The Next Door (2022) Julia Hülsmann (piano), Uli Kempendorff (saxophone ténor), Marc Muellbauer (contrabaix), Heinrich Köbberling (batterie)
Julia Hülsmann, pianista i compositora alemanya, va començar amb les classes de música als onze anys, formant-se en piano de jazz a la Universitat de les Arts de Berlín. Ha treballat en molts projectes, com el seu propi trio, un homenatge a Randy Newman o la col·laboració amb diferents cantants. A més de la seva activitat com a intèrpret, també ha estat docent a la Universitat de les Arts de Berlín i ha impartit tallers de composició a la Hochschule für Musik und Theater de Hannover. Durant un temps, va ocupar la presidència de la Unió de Músics de Jazz Alemanys.
A aquest disc, “The Next Door", Julia Hülsmann torna amb el mateix quartet de l'àlbum "Not Far From Here" del 2019, presentant la seva veu personal al piano en un programa variat gairebé exclusivament de música original, composta per ella mateixa i els seus companys: el saxofonista tenor Uli Kempendorff, Marc Muellbauer al contrabaix i el bateria Heinrich Köbberling. Aquest àlbum destaca per un profund respecte per la tradició del jazz.. Aquesta influència es fon amb una gir modern del quartet. A través d'aquesta fusió, s'obren pas uns solos expressius i una interacció evident entre els membres del quartet, que mostren la seva complicitat.
Simon Lucaciu (piano), Florian Muller (contrabaix), Lukas Heckers (batterie)
El títol de l'àlbum s'ha manllevat del llenguatge informàtic: STRG + X és la combinació de tecles per "tallar al porta-retalls" per emmagatzemar i enganxar temporalment en un altre lloc més endavant. (Control+X) Simon Lucaciu va néixer el 1998 a Plauen (Saxònia). Als 6 anys va començar la seva formació musical al piano, inicialment en música clàssica i després en jazz. Els seus pares, tots dos músics d'orquestra, el van fer entrar en contacte des de ben jove en el mon de la música., i els seus germans Antonio i Robert Lucaciu, que van estudiar música de a Leipzig, van tenir un gran impacte en el seu interès i la seva carrera com a músic. Ha actuat en diferents festivals a Alemanya, i ha fet gires per Europa amb unes quantes bandes, obtenint amb el seu propi trio, reconeixements i premis.
Pol Padrós, trompeta / Sergi Sirvent,
piano i trompeta / Jorge Abadias, guitarra i sitar / Jordi Mestres, contrabaix
/ Oscar Doménech, bateria i composicions.
Oscar Doménech presenta el seu primer
treball en solitari, "Duality", un disc que mostra el seu vessant
compositiu i marca un punt d'inflexió en la seva carrera. Amb nou composicions,
Doménech utilitza la improvisació com a eina compositiva, oferint una gran
llibertat interpretativa als músics que l'acompanyen. Amb la participació de
Sergi Sirvent al piano i trompeta, Jorge Abadías a la guitarra, Jordi Mestres
al contrabaix i Pol Padrós a la trompeta, el disc destaca per la seva riquesa
sonora i la solidesa del grup. Fruit de la 'Carta Blanca' de l'Estival de Jazz
d'Igualada, "Duality" és un testimoni del talent i la evolució
constant d'Oscar Doménech com a músic i líder de la seva pròpia banda.
El Petit Historiador, Shivaranjani
2.
Tom Olivier Beuf :
Imaginary poem 2023
Tom
Olivier-Beuf (piano), Milena Casado (fliscorn), Tyrone Allen II (contrabaix),
Caloé Chrétien (veu), Marion Chrétien (veu)
En el món del jazz, la descoberta d'un
nou pianista amb una sensibilitat remarcable és sempre una agradable sorpresa.
Tom Olivier Beuf, que ha treballat com a sideman en altres contextos, presenta
el seu primer àlbum, revelant-se no només com a intèrpret subtil, sinó també
com a compositor destacat.
El seu primer disc no només és una
expressió personal, sinó també una immersió en un poema imaginari que abasta
tota la formació que l'acompanya. Una formació recollida durant les seves
estades als Estats Units, entre Boston, Nova York i Los Angeles, on destaca la
trompetista Milena Casado, una artista espanyola resident a Nova York.
Tom Olivier Beuf rebutja qualsevol
forma de simplificació, però, paradoxalment, l'àlbum flueix com una font
tranquil·la.
Així, en aquesta primera immersió en el
món musical de Tom Olivier Beuf, descobrim no només la seva técnica com a
pianista, sinó també la seva capacitat per teixir un tapís sonor subtil i
evocador. Amb "menys és més" com a mantra, aquest emergent talent
promet una carrera musical que val la pena seguir de prop.
Through the Brambles of My Mind,Sing Me
to Sleep at Night
Gadi
Stern al piano, David Michaeli al contrabaix i Matan Assayag a la bateria
formen el trio israelià Shalosh, que presentava el 2023 el seu sisè
àlbum, "Tales of Utopia", una obra que reflecteix els contrastos
entre la llibertat i la bellesa de la música i les tensions de la vida a
Israel. Amb deu temes, aquest treball ofereix una visió melancòlica i
minimalista, amb matisos flamencs en algunes peces. Enregistrat a Tel Aviv,
l'àlbum volia ser un refugi en temps de crisi, però es troba confrontat amb la crua
realitat. Malgrat tot, cançons com "Wedding Song" porten una alegria
contagiadora. Amb influències que van des del rock progressiu fins a les seves
arrels orientals, el trio ofereix una narrativa sonora distintiva i àgil,
captivant l'atenció de l'oient. "Tales of Utopia" ens recorda que les
nostres cròniques no sempre han de ser tristes i ens acosten a entendre el
terreny comú que compartim.
Tales
of Utopia, Wedding Song, Three Sisters
4.
Sebastian
Rochford & Kit Downes - A Short Diary (2023)
Sebastian
Rochford (batterie), Kit Downes (piano)
En
"A Short Diary," el baterista Sebastian Rochford presenta un diari
sonor dedicat al seu pare, el poeta Gerard Rochford, en un viatge íntim i
dolorós. A l'àlbum, en gran part escrit després de la mort de Gerard, destaca
les interpretacions profundament emotives de Rochford i del pianista Kit
Downes.
L'àlbum
comença amb "This Tune Your Ears Will Never Hear," que recorda les
preludis corals de Bach, amb acords estàrquics que es despleguen en variacions
sommogudes. Rochford, tot i liderar des de la retaguarda, permet que Downes
sigui l'ànima principal, creant una atmosfera austerament melancòlica. Els
temes, composats principalment per Rochford, exploren temes de pèrdua, però
ofereixen també consol i una paràbola sobre el dol.
L'ús de
progressions i acords recorda les influències de la música clàssica europea,
amb ecos de Bach i Mahler. Rochford captura l'essència melòdica amb Downes com
a canal humil, destacant la seva habilitat com a intèrpret.
El punt
àlgid de l'àlbum és "Love You Grampa," una peça suau i groovy que
irradia una dolça nostàlgia. El repertori, excepte la darrera peça "Even
Now I Think Of Her," escrita pel pare de Rochford, es mou en un espai
emocionalment fred, amb melodies que recorden a Feldman o Schnittke.
En la
seva totalitat, "A Short Diary" no ofereix una conclusió
esperançadora, mantenint-se fidel a la seva exploració honesta i introspectiva
del dol. Rochford i Downes exploren el lloc on la absència es fa més profunda.
Amb una atmosfera íntima i profundament personal, l'àlbum serveix com una
elegia sincera a la memòria del pare de Rochford, creant un espai sonor que
ressonarà amb molts oients.
Entrevista al bateria i compositor Hilario Rodeiro.
• Hilario Rodeiro Pausa 2024 .
• Juan de Diego, trompeta
• Eneko Dieguez, saxo alto
• Julen Izarra, saxo tenor y soprano
• Kike Arza, contrabaix
• Hilario Rodeiro, batería y composició original
El bateria i compositor Hilario Rodeiro ens presenta el disc “Pausa” . Una
entrevista amb pausa però sense pressa, plena de pensaments i d’idees. I amb la
música , en concret cinc dels temes del disc .
01 - Pausa para mirar dentro dun
02 – Perdoa
03 - As miñas alboradas
04 - Atopeite
05 - Para ti https://hotsak.eus/es/product/pausa/ https://discmedi.com/es/disco_new/15591/pausa
