NIHIL 5t en directe. Festival Jazz de Ria (Galicia) 16-08-25

NIHIL 5t durant la seva actuació.

 

Ahir dissabte 16 d’agost, dins del festival de Jazz de Ria, a la Costa Artabra, a Galicia, concretament al parc del riu Freixeiro, a Narón, molt a prop de Ferro ,va tenir lloc la actuació de Alba Armengou Trio, Nihil 5t i Sumrrá.
Vull parlar de la única actuació que vaig escoltar sencera, em sap greu però per raons logístiques no vaig arribar a la del trio Sumrrá que celebra els seus 25 anys. 
Els organitzadors teníen per davant una tasca difícil, deixant de banda la d'atreure al públic : sonoritzar un espai immens al aire lliure. És per aquest motiu que en alguns moments el só estava un pelet massa alt per preservar la integritat d'unes oïdes humanes estàndards.  D'una altra banda , la ubicació de l'escenari va coincidir amb els drets adquirits d'un arbret que va fer de separació entre els dos grups de cadires que es van instalar pel respectable, tal com es pot veure a la fotofgrafia. La mateixa Alba Armengou va fer algun petit comentari des de l'escenari.
Pel que fa al concert que ens ocupa, l'actuació de NIHIL 5t, el volum es va ajustar considerablement i no cal patir per l'audició dels assistents a aquesta part de les actuacions. Bromes apart, el só del quintet NIHIL , liderat pel saxofonista Diego Alonso , va demostrar que el projecte està absolutament consolidat. Juntament amb Xan Campos, al piano, Virxilio da Silva a la guitarra, Pablo Patiño al contrabaix i Antón Quintela a la bateria, van interpretar el repertori del seu disc homònim, NIHIL, mostrant un so compacte, incorporant elements a la música del disc, com es natural quan els temes tenen un rodatge en viu. Tots els músics van estar brillants, amb la coordinació del lider. Xan Campos i Virxilio da Silva van demostrar una compenetració especial, portant a l'extrem els seus solos, que de vegades semblaven voler despegar del escenari i portar-nos a galàxies molt llunyanes. Pablo Patiño és un baixista excepcional, i durant les proves de sò em feia por que el seu só no quedés una mica amagat per la potència del conjunt. No va ser així. Va brillar amb llum pròpia. I quina llum!. Quintela es va afegir a la festa també amb alguns moments estelars. Naturalment , el líder sempre acotant , aglutinant els temes, de vegades fent tocar de peus a terra a pianista i guitarrista. També demostrant una coordinació especial amb Xan i Virxilio, i amb alguns moments molt especials, com al tema no inclós al disc amb que van tancar el concert (Johnny and Paul, versió de Body and Soul).
En definitiva, els astres es van conjurar per que un servidor pogués escoltar a NIHIL en directe. Un plaer absolut, com diuen els de Vueling.
(Si voleu recuperar la entrevista que li vaig fer a Diego Alonso, aquí teniu l'enllaç : https://jazzexpresso.blogspot.com/2025/05/jazz-expresso-sants-3-radio-02-05-25.html)