Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio(23-09-22)793 .Felipe Riveros, Sylvie Courvoisier,Henri Texier,Andrés Belmonte

 

1.
Felipe Riveros (Live At The Thelonious) Santiago, Chile, October 31, 2007
Felipe Riveros (p) Pablo Menares (b) Felix Lecaros (d)

Felipe Riveros neix a Lima (Perú) el 1971, i va tornar a Xile, terra natal dels seus pares, als deu anys on inicia estudis de piano clàssic, per a més tard interessar-se pel jazz.
Fa més de 12 anys que viu a la ciutat de New York.  El pianista i compositor xilè Felipe Riveros té més de 20 anys d'experiència en la música professional. Amb set discos editats, ha tocat amb l'Orquestra Simfònica De Xile, ha recorregut el seu país amb el seu propi quintet i trio . Està considerat per la crítica especialitzada com un dels millors exponents del jazz de Xile , és professor de la Universitat de Las Américas i Director Artístic del prestigiós club de Jazz a "Le Fournil Jazz club". Ha enregistrat i actuat amb músics com ara  Jimmy Cobb, Kenny Garrett, Nat Adderly, Claudia Acuña i Joshua Redman, entre d'altres.


Nostalgia del barrio, León el superhéroe

2.
Sylvie Courvoiser trio  - Double Windsor (2014)
Bass – Drew Gress ; Drums – Kenny Wollesen ; Piano, Composed By, Producer – Sylvie Courvoisier

Sylvie Courvoisier (Lausana, Suïssa, 30 de novembre de 1968) és compositora i pianista. Ha col·laborat amb artistes de l'escena jazzística neoyorquina com John Zorn, Mark Feldman, Erik Friedlander o  Susie Ibarra, entre d'altres.

"A causa de la interacció estretament interrelacionada constitutiva d'un trio de piano, la música està impulsada per una densitat rítmica sorprenentment forta, sense caure en múltiples rutines o clixés." - Hennign Bolte, All About Jazz sobre Double Windsor

Double Windsor , La Cigale


3.
Carla Bley - Big Band Theory 1993
Carla Bley (Oakland, Califòrnia, 11 de maig de 1938) és una compositora, cantant, saxofonista, teclista i arranjadora nordamericana.
Carla Bley - piano ; Alex Balanescu - violin ; Steve Swallow - bass guitar ; Dennis Mackrel - drums
 
Orquestra :Lew Soloff, Guy Barker, Claude Deppa, Steve Waterman - trumpet
Gary Valente, Richard Edwards, Annie Whitehead - trombone
Ashley Slater - bass trombone
Roger Janotta - flute, soprano saxophone
Wolfgang Puschnig - alto saxophone, flute
Andy Sheppard - tenor saxophone, soprano saxophone
Pete Hurt tenor saxophone
Julian Argüelles - baritone saxophone
Karen Mantler - organ
18  músics comptant la líder.

Big Band Theory és un àlbum de la compositora, líder d'orquestra i teclista nord-americana Carla Bley gravat i llançat al segell Watt/ECM el 1993.

On the stage in cages

—--------
4.
Andres Belmonte - Tariq 2019


Andrés Belmonte_Ney, flute, alto flute & bass flute ; Efrén López_Ud ; Ales Cesarini_Double Bass ; David Gadea_Percussion


Hobbi (Mohammed Abdel Wahab)

Aquesta obra representa les meves experiències més autèntiques. En ella reuneixo una varietat d'idees basades en les meves impressions quan viatjo per la costa mediterrània. El meu compromís amb aquest treball va més enllà de les expectatives, ja que dec al públic tota la meva vitalitat a l'escenari, no importa si toquem per a tres persones o un auditori ple.
Vaig començar a estudiar música clàssica i moderna tant al Conservatori Superior de Música de València com al CODARTS de Rotterdam. Un cop graduat, em vaig especialitzar en flauta turca "Ney" i música otomana amb Ömer Erdoğdular, així com flauta àrab "Ney" al Conservatori de Música del Caire amb Mahmoud Kamal i Mohamed Fouda. El 2007 vaig publicar el meu primer disc liderant JAZZ-7, una banda de jazz contemporània. També vaig col·laborar amb diverses bandes d'estil, des del Jazz fins al Hip-hop, el brasiler,clàssic, mediterrani o música medieval.

Recorded at "Pannonica Vintage Studio", Valencia (Spain). June 18th 2018

Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio(16-09-22)792:Renee Rosnes,Andrew Cyrille,James Gilmore,Herbie Hancock

 1.
Renee Rosnes - Kinds of Love 2021
Renee Rosnes (p) Chris Potter (st) Christian McBride (b) Carl Allen (dr) Rogério Boccato (perc)

Renee Rosnes és una de les pianistes i compositores de jazz més importants de la seva generació. Molt jove, va  va mudar-se a Nova York  desde el seu Vancouver natal,.
A més d'una impressionant discografia com a líder, la seva carrera inclou importants col·laboracions amb Joe Henderson, Wayne Shorter, Bobby Hutcherson, J.J. Johnson, James Moody i Ron Carter.
Durant els seus 30 anys de carrera, a més de compositora i intèrpret ha exercit de periodista musical com a presentadora durant dos anys d’una sèrie d'entrevistes al programa de la CBS The Jazz Profiles.
Segons la pròpìa Rosnes,, Kinds of Love és una celebració i meditació sobre la infinitat de formes que l'amor ha pres en la seva pròpia vida.. L'espectacular quintet all-star que Rosnes va reunir per a l'ocasió –el saxofonista Chris Potter, el baixista Christian McBride, el bateria Carl Allen i el percussionista Rogério Boccato– representen una profunda xarxa d'amistats i col·laboracions que es remunten a dècades enrere en alguns casos.

Evermore, Blessings in a year of exile


2.
Andrew Cyrille The News – New Jersey, August 2019 (2538)
Andrew Cyrille (dr) Bill Frisell (g) David Virelles (p/syn) Ben Street (b)

Andrew Charles Cyrille (Nascut el 10 de novembre de 1939) és un bateria de jazz d'avantguarda nordamericà. Al llarg de la seva carrera, ha actuat tant com a líder com a acompanyant en les bandes de Walt Dickerson o Cecil Taylor, entre d'altres. El biògraf Chris Kelsey va escriure: "Pocs bateries de free-jazz toquen amb una desena part de la gràcia i l'autoritat de Cyrille. La seva energia és incansable, el seu poder absolut, temperat només per una cerca constant de la veu pròpia.”.
The News és un àlbum del bateria Andrew Cyrille. Va ser gravat a l'agost de 2019 a Sound on Sound Studios a Nova Jersey, i va ser llançat per ECM Records el 2021. [1] A l'àlbum, Cyrille s'uneix al guitarrista Bill Frisell, David Virelles al sintetitzador i piano, i Ben Street al baix. Els músics de l'àlbum són idèntics als de l'àlbum de Cyrille de 2016 The Declaration of Musical Independence amb l'excepció de Virelles, un substitut d'última hora de Richard Teitelbaum, que patia problemes de salut en el moment de la sessió d'enregistrament,[2] i que malauradament va morir el 2020.

Incienso, Go Happy lucky


3.
James Gilmore Decorating Time – 2021
James Gilmore (g) Butler Knowles (b) Kassem Williams (dr)

A la seva pàgina web , el guitarrista James Gilmore no es complica gaire la vida per presentar-se. Diu  :  “Sóc guitarrista i compositor de Greensboro, NC. Sóc membre del segell i col·lectiu Out and Gone Music”.

Ding  Dong , Mammal Female Mother Laws



4..
Herbie Hancock - Gershwin's World 1998
Herbert "Herbie" Jeffrey Hancock, nascut el 12 d'abril de 1940, és un pianista de jazz, compositor i actor, originari de Chicago, als Estats Units. És considerat com un dels pianistes i compositors de jazz més importants i influents
Gershwin's World és un àlbum d'estudi del pianista de jazz nord-americà Herbie Hancock. Entre els convidats destacats hi ha Joni Mitchell, Kathleen Battle, Stevie Wonder, Wayne Shorter o Chick Corea.
Al disc, Hancock versiona temes de George i Ira Gershwin, als qui ret homenatge.. Compta amb la col·laboració de músics de primer nivell com ara, James Carter, Cyro Baptista, Kenny Garrett, Stanley Clarke o  l'Orquestra de Cambra Orpheus.

The Man I Love (amb Joni Mitchell) , St. Louis Blues (amb Steve Wonder)

Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio Bola Extra : 791 Joey DeFrancesco

 

 

 

Joey DeFrancesco (10 d'abril de 1971 - 25 d'agost de 2022) va ser un organista de jazz nordamericà, també, trompetista, saxofonista i cantant ocasional. Va publicar més de 30 àlbums amb el seu propi nom i va gravar extensament com a sideman amb intèrprets de jazz tan destacats com el trompetista Miles Davis, el saxofonista Houston Person i el guitarrista John McLaughlin.
DeFrancesco va signar el seu primer contracte discogràfic a l'edat de 16 anys i al llarg dels anys va gravar i fer gires internacionals amb David Sanborn, Arturo Sandoval, Larry Coryell, Frank Wess, Benny Golson, James Moody, Steve Gadd, Danny Gatton, Elvin Jones, Jimmy Cobb, George Benson, Pat Martino, Tony Monaco, John Scofield, Lee Ritenour, Joe Lovano, i va tenir un treball de sessió destacat amb diversos músics, inclosos Ray Charles, Bette Midler, Janis Siegel, Diana Krall, Jimmy Smith i Van Morrison.

Va néixer a Springfield, Pennsilvània el 10 d'abril de 1971. Va néixer en una família musical que incloïa tres generacions de músics de jazz. Va rebre el nom del seu avi, Joseph DeFrancesco, un músic de jazz que tocava el saxòfon i el clarinet. El seu pare, "Papa" John DeFrancesco, era un organista que tocava a nivell nacional i va rebre el premi Living Legend Award del Saló de la Fama d'Oklahoma Jazz el 2013. DeFrancesco va començar a tocar l'orgue als 4 anys i als 5 ja tocava temes de Jimmy Smith El seu pare John va començar a portar-lo a concerts a partir dels 5 anys. Als 10 anys, DeFrancesco es va unir a una banda a Filadèlfia que incloïa els músics de jazz Hank Mobley i Philly Joe Jones. Va fer de teloner de músics com ara Wynton Marsalis i B.B. King. Després, DeFrancesco va assistir a la Philadelphia High School for the Creative and Performing Arts. Allà va estudiar música especialitzant-se en piano i orgue.] Durant els seus anys de secundària, va guanyar nombrosos premis, inclosa la beca McCoy Tyner de la Philadelphia Jazz Society i va ser finalista en el primer Thelonious Monk International Jazz Piano Competition.

Tenia 16 anys quan va signar un contracte de gravació exclusiu amb Columbia Records.
El 1980 es va unir a Miles Davis i la seva banda en una gira de concerts de cinc setmanes per Europa. Va començar a fer gires amb el seu propi quartet als 18 anys
A principis de la dècada de 1990, va començar a col·laborar amb John McLaughlin, antic guitarrista de Miles Davis i líder de l'Orquestra Mahavishnu. Als 22 anys, es va convertir en membre fundador del grup The Free Spirits, juntament amb McLaughlin i el bateria Dennis Chambers. Va fer una gira amb el grup durant 4 anys i va formar part de diversos enregistraments, inclosos els àlbums Tokyo Live i After the Rain.

DeFrancesco va ser nominat a un premi Grammy el 2004 pel seu disc Falling in Love Again. El 2009 va interpretar el paper de "Frank D" a la pel·lícula Moonlight Serenade, protagonitzada per Amy Adams i Alec Newman i també se li va acreditar com a compositor i productor de la pel·lícula. DeFrancesco va ser nominat a un altre premi Grammy el 2011 al millor àlbum de jazz contemporani per Never Can Say Goodbye: The Music of Michael Jackson. L'enregistrament es va publicar el 2010. Alguns altres àlbums tribut a DeFrancesco inclouen un homenatge a Frank Sinatra titulat "Joey DeFrancesco interpreta Sinatra a la seva manera" i un homenatge a Jimmy Smith. DeFrancesco va complir 40 anys el 2011, celebrant el llançament de 40, el seu 29è enregistrament, que va tenir èxit tant a les llistes de jazz als Estats Units com a Europa.

Joey DeFrancesco - Organic Vibes 2006
My Foolish Heart; .
Joey DeFrancesco: Jimmy Smith's 1959 Hammond B-3 organ;
Bobby Hutcherson: vibes;
Ron Blake: tenor sax, soprano sax, flute;
George Coleman: tenor sax;
Jake Langley: guitar;
Byron Landham: drums.


Joey DeFrancesco + The People – Project Freedom 2017
Stand Up
Drums – Jason Brown ;
Guitar – Dan Wilson ;
Organ, Keyboards, Trumpet, Producer – Joey DeFrancesco
Tenor Saxophone, Soprano Saxophone – Troy Roberts

Joey DeFrancesco - More Music 2021
Just Beyond the Horizon (DeFrancesco)
And If You Please (Romano)
Joey DeFrancesco - organ, trumpet, tenor saxophone, keyboards, piano, vocals
Michael Ode - drums
Lucas Brown - guitar, organ, keyboards
Recorded at Tempest Recording, Tompe, AZ on January 16-18, 2021.



Tots els temes del disc son originals de DeFrancesco

Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio. Bola Extra. 790 . Nefertiti Quartet, Jeremy Pelt, The Claudia Quintet.

 Nefertiti Quartet - Frameless  2022
Delphine Deau (piano), Camille Maussion (saxo ténor, saxo soprano), Pedro Ivo Ferreira (contrabaix), Pierre Demange (bateria)

El quartet Nefertiti, que va prendre el nom d’una composició de Wayne Shorter (Nefertiti),  signa el seu tercer disc "Frameless", justament quan el quartet celebra el seu 10è aniversari.

Segons els seus membres, el tema central de  Nefertiti Quartet és la passió per treballar la forma de les composicions. Aquest quartet de es va formar per iniciativa de la pianista Delphine Deau el 2013,amb la saxofonista Camille Maussion que també treballa en els camps de la dansa, el teatre i la narració. El bateria Pierre Demange també treballa en altres formes d'art, especialment el món del cinema i el circ, i tanca el quartet el contrabaixista brasiler Pedro Ivo Ferreira.

Vague a l’âme , Ttt!, Contemplation
—-------------

Jeremy Pelt - Soundtrack 2022
Músicos: Jeremy Pelt (trompeta); Chien Chien Lu (vibráfon); Victor Gould (piano, fender rhodes); Vicente Archer (contrabaix); Allan Mednard (batería). Músics convidats: Anne Drummond (flauta); Brittany Anjou (mellotron, Moog Sub 37)
Jeremy Pelt (Califòrnia, 4 de novembre de 1976) és un trompetista de jazz nordamericà. Ha actuat amb figures de la música com ara Ravi Coltrane, Roy Hargrove, Greg Osby o Cassandra Wilson.
Aquest 2022 ha presentat el disc “Soundtrack”.  Un disc sense pretensions, com diu el mateix Pelt «Ha sigut un moment difícil per a tots nosaltres, així que no ens preocupem per enviar missatges. Aquí estem, tocant algunes cançons i divertint-nos».
 
Be the light, Shifting Images
—-----------------------
THE CLAUDIA QUINTET – ROYAL TOAST 2020

Brooklyn, NY, December 14 & 15, 2009 Chris Speed (cl,ts) Matt Moran (vib) Ted Reichman (accor) Gary Versace (p,accor-1) Drew Gress (b) John Hollenbeck (d,perc)
Enregistrat en 2009 i publicat el 2020.

John Hollenbeck és un bateria i compositor de jazz nordamericà conegut pel seu treball amb The Claudia Quintet i Bob Brookmeyer.

Armitage Shanks, Sphinx, Zurn

Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio(22-07-22)789:Cuong Vu,Joey DeFrancesco,Aziza Mustafa Zadeh,Alex Sipiagin

 1.
Cuong Vu 4-Tet - Ballet 2017

Cuong Vu – trompeta
Bill Frisell – guitarra
Luke Bergman – baix
Ted Poor – bateria

Després d'aconseguir força éxit l'any 2016 amb l'enregistrament "Cuong Vu Trio Meets Pat Metheny (Nonesuch Records)", i de la seva col·laboració de 2014 amb el pianista Richard Karpen al seu tribut a Duke Ellington-Billy Strayhorn "That The Days Go By And Never Come Again (RareNoise Records)", el trompetista-compositor Cuong Vu uneix forces amb el guitarrista Bill Frisell a Ballet, Un Homenatge al reconegut compositor i arranjador australià Michael Gibbs.

Nascut a Saigon el 19 de setembre de 1969, Vu va emigrar a Seattle amb la seva família quan tenia sis anys. Als 11 anys va començar a tocar la trompeta i més tard va rebre una beca completa del Conservatori de Música de Nova Anglaterra, on va rebre la seva llicenciatura en música en estudis de jazz. Es va traslladar a Nova York el 1994 i va començar la seva carrera liderant activament diversos grups, alhora que treballava amb una àmplia varietat d'artistes com Laurie Anderson, David Bowie, Dave Douglas entre molts d’altres. Com a membre del Grup Pat Metheny va actuar en els àlbums guanyadors d'un Grammy Speaking of Now el 2002 i The Way Up el 2005.
Ha estat reconegut com un dels 50 joves artistes de jazz en un article anomenat "The New Masters" de la revista britànica Classic CD i el 2006 va ser nomenat millor artista internacional de jazz per la Societat Italiana de Crítics de Jazz.

Fellings and things , Blue comedy


2.
Joey DeFrancesco - More Music 2021

Joey DeFrancesco - orgue, trumpet, tenor saxophone, keyboards, piano, vocals
Michael Ode - drums
Lucas Brown - guitar, orgue, keyboards
Recorded at Tempest Recording, Tompe, AZ on January 16-18, 2021.

A Joey DeFrancesco se'l coneix en el món del jazz per la seva faceta d'organista en els àmbits del hard bop i del soul jazz, on està considerat, un dels referents actuals.
A aquest disc DeFrancesco demostra que , a més, és un virtuós multi-instrumentista, ja sigui amb la trompeta, com a pianista, i ara també com a saxofonista tenor. Un músic amb una llarga trajectòria professional. Va debutar el 1989. "More music" és el seu 39è disc.
Lucas Brown, s'encarrega de l’orgue,i de les guitarres.Michael Ode de la bateria. I DeFrancesco, de tota la resta.

Tots els temes del disc son originals de DeFrancesco ecepte el tema de Mario Romano "And if you please", on a més DeFrancesco canta.

In times of reflection, Free

3.
Aziza Mustafa Zadeh - Shamans 2002
Piano [Steinway & Sons], Vocals, Composed By, Arranged By – Aziza Mustafa Zadeh

Shamans és el setè àlbum de l'artista de jazz àzeri (D'Azerbaidjan) Aziza Mustafa Zadeh, publicat el 2002. A les notes del disc Zadeh va deixar un comentari sobre cada cançó. L'obra conté una sèrie de pintures d'ella. Al voltant de 2.000.000 de còpies d'aquest àlbum es van vendre a tot el món.

Aziza Mustafa Zadeh (Àzeri: Əzizə Mustafazadə; nascuda el 19 de desembre de 1969) és una cantant, pianista i compositora àzeri que toca una fusió de jazz i mugham (un estil d'improvisació tradicional de l'Azerbaidjan) amb influències clàssiques i d'avantguarda.
La pianista Aziza Mustafa Zadeh va néixer el 1969 a Bakú, Azerbaidjan, en el si d'una família musical. El seu pare era pianista de jazz i un dels primers a incorporar estils musicals ètnics, en el seu cas el tradicional mugam improvisat, a la música jazz occidental. La seva mare era una cantant professional que va col·laborar amb el seu pare en els seus esforços musicals. Aziza Mustafa Zadeh va començar a tocar el piano quan tenia 3 anys i va donar el seu primer concert als 14 anys. Malgrat la mort prematura del seu pare quan només tenia 10 anys, les seves idees musicals li van influir significativament. També va rebre formació en música clàssica al Conservatori de Bakú. A l'edat de 17 anys va guanyar el concurs de piano Thelonious Monk a Washington, D.C. Aquell mateix any es va traslladar a Alemanya amb la seva mare. Va llançar el seu primer àlbum Aziza Mustafa Zadeh el 1991 i el 1994 va guanyar tant el Premi de l'Acadèmia Phono, el premi més prestigiós d'Alemanya en música com el Premi Echo de Sony, pel seu segon àlbum Always. Des de llavors ha publicat mitja dotzena d'àlbums aclamats per la crítica i ha col·laborat amb diverses estrelles del jazz com Toots Thelemans i Stanley Clarke. Actualment resideix a Magúncia, Alemanya i continua fent gires i composició. En el seu temps lliure pinta.

Strange mood, Endless power.

4.
Alex Sipiagin Upstream – 2020

Alex Sipiagin - trompeta, flugelhorn ; Art Hirahara - piano ; Boris Kozlov - baix ; Rudy Royston - bateria i percussió


Alex Sipiagin (11 de juny de 1967) és un trompetista de jazz rus.Sipiagin va néixer l'11 de juny de 1967 a Iaroslavl, Rússia Es va traslladar de Rússia als Estats Units el 1990. El seu primer treball important als Estats Units va ser amb la Gil Evans Band. Ha tocat amb Dave Holland, Mingus Big Band, Michael Brecker i Mulgrew Miller. Ha gravat molts àlbums com a líder, dotze d'ells per Criss Cross Jazz. Sipiagin és membre fundador de la banda Opus 5 amb Seamus Blake, David Kikoski, Boris Kozlov i Donald Edwards. El seu àlbum NoFo Skies va ser el seu primer per Blue Room Music, però va ser gravat pel mateix quintet que el seu anterior Moments Captured. És membre de la facultat de la Universitat de Nova York Steinhardt.

Segons els crítics musicals, el trompetista Alex Sipiagin ha experimentat un ascens en la seva carrera els darrers anys .Amb aquest disc demostra la seva vàlua com a intèrpret i com a compositor Ell és el líder d’aquest quartet que de vegades sona com una banda més gran.


Echo Canyon , Miyako

 

Jazz Expresso a Sants3Ràdio(15-07-22)788: The Machetazo,Valentín Caamaño, Henri Texier

 

1.
The Machetazo - Searching Hard 2022 (2533)

Novetat discogràfica que ens arriba des de ERRABAL JAZZ.
El disc es va enregistrar als estudis Camaleon de Madrid en directe. "Searching hard "el signa The Machetazo , amb Daniel Juárez (saxo tenor), Nacho Fernández (guitarra), Jorge Castañeda (piano), Darío Guibert (contrabaix) i Mikel Urretagoiena (bateria),.

El grup es va formar a Nova York, però els cinc músics es van formar al Conservatori Superior de Música del País Basc, Musikene, i tenen una àmplia trajectòria, aquest és el seu tercer disc.
THE MACHETAZO és un quintet instrumental, en el qual cada membre aporta composicions, arranjaments i el seu segell interpretatiu personal.
Segons expliquen ells mateixos a la seva web , The Machetazo busca un so potent amb veu distintiva i força musicalitat. No volen fer música complexa per a l'oient, sinó que volen ser ser capaços d'introduir l'oient en un paisatge sonor plé d'energia positiva.

Searching Hard , Reset ,El Hombre Melancólico

2.
Valentín Caamaño - All the Gods 2022
Valentín Caamaño, guitar ; Xosé Miguélez, tenor sax ; Alfonso Calvo, double bass ; Miguel Cabana, drums

Valentín Caamaño és un guitarrista, vocalista i compositor nascut a Santiago de Compostela . Va començar a tocar la guitarra durant la seva infància a Oviedo., però la seva carrera musical comença amb el seu trasllat a Santiago.
És Diplomat Professional en Jazz i Música Moderna a l'Estudi Escola de Música de Santiago de Compostel·la.Ha participat en diverses de les actuacions anuals del Seminari Permanent de Jazz de Pontevedra.
Totes les composicions son de Caamaño, excepte dues , Ambulare, del contrabaixista del grup, i Invitation de Bronislau Kaper.

You come two beats late (Caamaño), Ambulare (Alfonso Calvo), Invitation (Bronislau Kaper)



3.
Henri Texier - Chance 2020 (2525)
Sébastien Texier, Alto Saxophone, Clarinet, Alto Clarinet ; Henri Texier,Contrabass ;
Manu Codjia, Guitar ; Vincent Lê Quang ,Tenor Saxophone, Soprano Saxophone ;
Gautier Garrigue , Drums
Henri Texier, contrabaixista, multiinstrumentista, músic amb veu pròpia i una llarga experiència professional amb amb més cinquanta anys de carrera. Va néixer a Paris l’any 1945 i als seus 77 anys la seva vitalitat i recerca musical sembla inesgotable.Va començar la seva carrera a principis de la dècada de 1960, quan treballava a París tocant al costat d'expatriats nord-americans com Bud Powell o Johnny Griffin. Al llarg dels anys ha tocat amb molts de les figures internacionals del jazz i ha demostrat ser un compositor prolífic, així com tota una garantia sense comparació possible amb el seu instrument, el contrabaix.
A aquest disc, Cada membre del grup aporta una composició, quatre son del propi Henri Texier. La que hem escoltat, “Cinecitta” es una composició de Sébastien , el fill de Texier. El tema, "Simone Et Robert", està d'una banda dedicat a Simone Veil, que va ser una política francesa supervivent de l'Holocaust que va tenir un paper important en la introducció de la llei de l'avortament de 1975, des de llavors com "Llei Veil" i, d'altra banda, a Robert Badinter, un altre polític que, al seu torn, va ser responsable de l'abolició de la pena de mort a França el 1981.

Cinecitta, Simone et Robert

 

 

 

 

 

Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio(08-07-22)787: David Sancho,Eva Alcaide,Sebastián Castro

1.
David Sancho - Meditaciones 2022
Novetat discogràfica del segell ERRABAL JAZZ, que sempre ens sorpèn amb propostes de qualitat.
Aquesta ens arriba de la mà de David Sancho, un pianista madrileny amb una àmplia experiència dins de l’àmbit de la música clàssica i una prolífica trajectòria jazzística. Ha col·laborat amb el saxofonista Mauricio Gómez i Alberto Brenes a la bateria al projecte MONODRAMA. També ha treballat amb el guitarrista Chema Saiz al projecte SANCHEMA. A més d’haver participat i guanyat a concursos internacionals, és productor i compositor amb la banda de Hip Hop THE BREITNERS , ha participat com a arranjador i compositor al projecte de neo soul “Una necesidad” amb la cantant Miryam Latrece, i compta amb una àmplia experiència en diferents espectacles audiovisuals.
Meditaciones suposa un canvi estètic dins de l’eclèctica trajectoria del pianista David Sancho. Aquí l’acompanyen Jesús Caparrós , al baix eléctric i Borja Barrueta a la bateria. La banda busca un equilibri entre el concepte de trio de jazz i l’ús de les noves tecnologies que inclouen sintetitzadors, bateries electròniques o pedal steel.

Meditaciones, Pc = Pg

2.
Eva Alcaide Quintet - Dive into the Sea 2022

Una altra novetat discogràfica del segell ERRABAL JAZZ , aquesta és la proposta de la guitarrista Eva Alcaide. Amb el suggeridor títol de DIVE INTO THE SEA, és a dir , Submergir-se en el mar ens podem submergir en la música d’aquesta guitarrista també madrilenya, com el pianista David Sancho, del que parlàvem fa un moment. Com ell, la carrera acadèmica de Eva Alcaide s’ha desenvolupat entre el nostre país i l’estranger, però es pot dir que aquest projecte, Dive into the Sea, té com a nexe comú el Centre Musikene, on es va llicenciar en guitarra jazz. Al disc l’acompanyen la cantant de Durango Irati Bilbao, el pianista Jorge Fernández, Carlos Montull al baix i Aitor Bravo a la bateria. Una col·lecció de composicions de Eva Alcaide, que va escriure durant la seva d’estudiant que aconsegueixen transportar-nos aquests mons aquàtics que inspiren tot el projecte. A més, dos estàndards abduits per l’esperit aquatic del projecte, The Peacocks, de Jimmy Rowles i Naima , de John Coltrane.

The Peacocks, Naima, Dive into the Sea.


3.
Sebastián Castro Dadinirt, Santiago c. 2021

Sebastián Castro (p) Milton Russell (b) Juan Pablo Jaramillo (dr).
https://soundcloud.com/sebastiancastro-music/sets/dadinirt-1

Sebastián Castro és un dels músics de jazz més importants i visibles de la generació que va arribar al circuit del jazz xilè a la dècada de 2010. El seu primer disc va ser Vieja escuela (2016), tota una declaració d’intencions .
Nascut a Curicó, una població al centre de Xile, es va formar en una família de músics i luthiers,. El 2006 es va instal·lar a Santiago per estudiar piano clàssic a la Universitat de Xile, però en paral·lel faria les seves pròpies incursions a la música popular. Després de descobrir el jazz, va participar a nombroses formacions.
Castro va viatjar a Alemanya per continuar els seus estudis. Primer a Berlín, on es va integrar a l'escena jazzística com a foraster, i després a Munich, on va iniciar estudis a la Hochschule für Musik und Theather.
A Dadinirt (2021), el trobem amb Milton Russell (contrabaix) i Juan Pablo Jaramillo (bateria).
Sieben, Espacio

Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio(01-07-22)786:Cedar Walton,Personal Matters,George Coleman

 .
Cedar Walton - Eastern Rebellion – New York, December 10, 1975
Cedar Walton (p) Sam Jones (b) Billy Higgins (d)
Naima, Mode for Joe (1 i 4 de l’arxiu de so guardat a jazz expresso/temp 2021 2022/cedar walton)
El pianista i compositor Cedar Walton (1934-2013) va gravar aquest àlbum de debut amb la seva banda Eastern Rebellion a la ciutat de Nova York el 10 de desembre de 1975. Amb Walton (piano) hi havia George Coleman (saxo tenor), Sam Jones (baix) i Billy Higgins (bateria) tocant quatre originals de la banda i una melodia de John Coltrane. ((Destaquen els 10 minuts de "Bolivia" i "Mode For Joe" de Walton, a més d'una meravellosa versió de "Naima" de John Coltrane))**. Un cas el de Cedar Walton d’un pianista genial que potser no va tenir en vida tot l'èxit que es mereixia.

2.
Personal Matters - Opus 2 2019
Trio : Amadeu Adell (contrabaix) ; Lucas Ibáñez (guitarra) ; Pere Manuera (Batería)
Ensemble : Eridany González ( violoncell) ; Andrés Bemonte (flauta) ; Payoh Soulrebel (veu) ; Kike Simón (piano).


“Pareidolia”, “Glazomania”, “Eremiomania”, “Artmomania”, “Clinomania”. Una cançó per a cada obsessió. Aquest és el fil conductor d'Opus 2 (Sedajazz, 2019), segon àlbum de Personal Matters, en què el trio valencià porta un pas més enllà la seua aposta experimental en fusionar el rock progressiu amb el jazz contemporani, la música clàssica i l'electrònica. El resultat és una enigmàtica suite maniàtica enriquida amb multitud d'atmosferes i textures.

El veterà músic Amadeu Adell, que en aquest LP toca el baix elèctric, el contrabaix, sintetitzador i és autor i arranjador de tots els temes, va fundar Personal Matters el 2016 amb el guitarrista Lucas Ibáñez i el baterista Pere Munuera. A més, en aquest segon treball s'hi ha incorporat una important nòmina de músics. Entre ells, el prestigiós flautista Andrés Belmonte, la violoncel·lista Eridany González, el pianista Enrique Simón i el cantant Payoh SoulRebel (Mediterranean Roots, Twise, Candela Roots), la versatilitat vocal del qual abraça des del blues fins al rap i la música de ra. Les lletres han estat compostes per la jove escriptora Érica Fortuny, prenent com a base les experiències autobiogràfiques que donen unitat conceptual a l'àlbum.

A «Opus 2» trobem reminiscències al rock progressiu dels anys setanta -aquesta època prodigiosa del gènere en què van sorgir bandes com Frank Zappa i King Crimson- i també al jazz menys ortodox. Una fusió acústic-electrònica revestida de modernitat mitjançant la incorporació de samplers, loops i efectes de tota mena.



Glazomania (Glazomania. Interès obsessiu per fer llistes.)

3.
George Coleman The Quartet - New York, May 20, 2019

George Coleman (ts) Harold Mabern (p) John Webber (b) Joe Farnsworth (d)
Paul’s Call (Coleman) , I wish your love (Albert Beach, Charles Trenet, Léo Chauliac) ,When I Fall in Love.

Memphis va ser un lloc clau en la música popular del segle XX, desproporcionadament a la seva mida relativament modesta: pensem només com a exemple que d’allà van sortir figures com BB King i Elvis Presley. Menphis també va tenir un paper important en el jazz modern. George Coleman va néixer allà el 1935, i va ser alumne de l'institut Manassas amb Harold Mabern, Frank Strozier i Booker Little. Phineas Newborn va néixer prop de Memphis el 1931, i Charles Lloyd hi va néixer el 1938; tot això suposa una increïble col·lecció de talent.

George Coleman és conegut sobretot per la seva participació en el quintet de Miles Davis, durant els anys 1963 i 1964. Inspirat inicialment pel saxo alt de Charlie Parker, és el tenor l'instrument amb el que ha desenvolupat amb èxit la seva carrera, i on es pot apreciar millor el seu estil clàssic i elegant.

 

 

Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio(23-06-22)785:"So Tender". Entrevista a Jordi Gaspar.

 

 

Tal com anunciàvem fa dues setmanes, el passat dia 3 de juny es va presentar , a la seu del Taller de Músics de Barcelona el nou disc del baixista i guitarrista Jordi Gaspar, “So Tender”. Una presentació en un escenari on músic i públic eren molt a prop, gairebé es podíen tocar. És el que va aconseguir el Jordi amb la interpretació del repertori de standards que omplen el disc “So Tender”.

Avui ens acompanyarà, d’aqui a una estona, el contrabaixista Jordi Gaspar. Ja va estar a aquest mateix estudi 2 de Sants 3 ràdio fa 12 anys, 12 anys que han passat molt de pressa. En aquell moment ens presentava el disc “Akixí”.

Jordi Gaspar -  Akixí 2009
Jordi Gaspar (Contrabaix y Guitarra baixa acùstica)

Explícitament

Jordi Gaspar - La Nit 2012
Jordi Gaspar (Guitarra baixa acùstica)
Poble Sec

Jordi Gaspar - So Tender 2022
Jordi Gaspar (Guitarra baixa acùstica)

Turn out the Stars, So tender, You must believe in Spring, El Reloj, Very early

Jordi Gaspar - Oriol Roca 2021
Jordi Gaspar (Guitarra baixa acùstica), Oriol Roca (bateria)
You must believe in Spring
 

----------------------------------------------------------------------

Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio(17-06-22)784: Men in Swing,Igor Arzuaga,The New Jazz Collective,Rachel Z trio

 1.
Men in Swing Jazz Band.
Tanca el cicle de concerts “Vermut Jazz al Casinet d’Hostafrancs” el grup Men in Swing Jazz Band. Sempre se’ns fa curta aquesta selecció de concerts. Curta , en primer lloc, per l’extensió . Voldríem que hi hagués més actuacions. I curta , per que el mon el jazz és tan ampli, que, per força les seleccions sempre son limitades. No hi ha “EL JAZZ” , en brut, com un concepte unitari. Hi ha molts corrents, moltes varietats, i de vegades es pensa que si anem més enllà del swing o de les vocalistes femenines, estem parlant de “músiques minoritàries”. Res més lluny de la meva intenció que criticar les seleccions que es fan , que sempre son de músics de primer nivell. El problema no és aquest. El problema és que hi ha més vida més enllà. I més música, és clar. M’agradaria pensar que visc en un país on el jazz està tant normalitzat com França, Portugal o Alemanya. De moment no és així. I qui en té la culpa? Bé, això de la culpa és molt relatiu, però el que sé de ben segur, és que el jazz no té cap suport als mitjans públics del nostre país. Programar jazz a les quatre de la matinada,com si els fés vergonya, com si el jazz fos una malaltia “lletja”, tampoc em sembla correcte. Això no és donar suport al jazz. I sense aquest suport, no anem enlloc . Queda dit.

I mentrestant, tenim el plaer de gaudir de Men in Swing Jazz Band. Parlem amb un dels seus membres fundadors, en Marc Riera .

On the Sunny side of the street, Pennsylvania 6-5000

2.
Igor Arzuaga - Ekaitza ostean 2022 (2531)

Novetat discogràfica del segell Gaztelupeko Hotsak . La mateixa discogràfica ens explica que Igor Arzuaga, nascut a Bilbao l’any 1976, sempre ha estat una mena d’outsider, sempre s’ha mantingut en segon pla. Durant el curs dels anys, ha anat deixant la seva empremta en projectes de tota mena de llenguatges musicals. Ara , amb aquest “Ekaitza ostean”, que vol dir “després de la tempesta”, som testimonis del procés de creació d’aquest pianista. Es tracta de converses amb el seu vell piano, enregistrades a casa seva, de matinada. 13 peces que ens fan sentir com autèntics “voyeurs” i ens conviden a sentir, i gairebé, tocar, la nuesa musical de les composicions.

Atzo ikusi zintudan baina zuk ni ez (Ahir et vaig veure, però tu no) ; Katua berriro dago hemen (El gat torna a ser aquí) ; Opera hutsik (Òpera buida) ; Txakoli froga (Prozºva de txakoli)
3.
The New Jazz Collective - Lucio 2022 (2532)

Novetat discogràfica dedicada a un personatge sobre el que gira una peça de teatre, una novela gràfica i jazz. Ens parla de com va ser de gran el militant anarquista navarrès Lucio Urtubia a través de les imatges, de les seves paraules, i de la música que ens porta el New Jazz Col·lectiu. El muntatge "Lucio" és un homenatge, una reivindicació i un pas més en la lluita.
Aquesta és la música, una innovadora reflexió artística, un projecte integral, la proposta que ens porten . Marco Bellizzi (trombó), Juan de Diego (trompeta), Fredi Pelaez (òrgue hammond) i Hilario Rodeiro (bateria) Ells son els membres dell New Jazz Collective que dona forma i cos a l'entramat sonor de l'obra. Gravat el setembre de 2021, aquest disc recull en 7 la banda sonora que acompanya la vida del anarquista navarrès Lucio Urtubia, per donar continuïtat al seu missatge. El Lucio va morir als 89 anys,el juliol de 2020 , però als 84 va dir aquesta frase “ 84 años , y aún creo que este puto mundo se puede mejorar”. Així, un personatge desconegut a casa nostra, com a mínim jo no el coneixia, Lucio Urtubia Jiménez, històric paleta i anarquista recentment mort i gran defensor del món de la cultura, la justícia i la solidaritat. “el Robin-Hood de Cascante”, com es veu que era conegut, diuen que va arriba a desafiar al First National Bank amb una falsificació massiva de xecs de viatge. El mateix Lucio va triar el format del còmic i va cuidar al màxim aquesta obra. Algunes de les persones que componen l'equip artístic d'aquest projecte van ser amics del protagonista, van conviure amb ell o van tenir un paper destacat en la narrativa de la seva biografia.


Lucio, El macho que mea más lejos, Soy el Quico.

4. 1296-2
Rachel Z trio - On the milky way express 2000

Bass – Miriam Sullivan
Drums – Allison Miller
Piano – Rachel Z

On the milky way express és un disc d'homenatge de Rachel Z a Wayne Shorter.

Pinocchio.

Rachel Carmel Nicolazzo, coneguda com a Rachel Z, i ara Rachel Z Hakim, és una pianista i teclista . Ha gravat molts àlbums en solitari. El seu estil musical ha estat descrit per The Guardian d'aquesta manera : "A diferència de les cantants/pianistes Diana Krall, Norah Jones o Jamie Cullum, que estan més properes al corrent principal del jazz basat en cançons, Rachel Z és una improvisadora, amb una interpretació espontània que segueix l'estela de grans mestres com a ra Herbie Hancock i McCoy Tyner".

Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio(06-03-22)782:Helena Mas Quartet,Adriano Tortora,Frankie Ramos,Jerry Bergonzi

1.
Pau Viguer - SOS Piano 2022
El pianista valencià Pau Viguer ens presenta el seu nou disc SOS piano, un disc en format de piano solo enregistrat en una actuació en directe als estudis Rosazul de Barcelona. Parlem amb el pianista per que ens expliqui el procés que ha seguit aquest SOS piano. El concert també està disponible a Internet a la plataforma “El Susurro” : https://elsusurro.com/que-es-el-susurro/

A l’octubre de l’any passat ja vam presentar aquí al Jazz Expreso el seu disc en format de trio “Dreaming”
Pau Viguer Trio - Dreaming 2021 (2441)
Pau Viguer-Piano  ; Xuso Barberá- Contrabajo ; Felipe Cucciardi- Batería

SOS Tierra

Pau Viguer Trio - SOS piano 2022 (2529)
Pau Viguer-Piano

El pianista va afrontar el repte de fer aquest concert i d'enregistrar el disc, on trobarem versions de temes inclosos al disc anterior, “Dreaming”. ara en format de piano solo. Escoltem doncs, la versió a piano solo, inclosa a aquest “SOS piano” d’un tema que, tot i que tot el disc és molt recomanable, aquest concretament és un dels meus preferits, “12 por 8 para Pep”. I després d’escoltar aquest tema, rebrem al programa al pianista Pau Viguer i parlarem amb ell.

12 por 8 para Pep

Hem escoltat el tema “12 por 8 para Pep” es d’el disc SOS Piano, de Pau Viguer, i justament tenim la gran sort de poder parlar tot seguit, des de València ,amb el pianista Pau Viguer i el saludem…

Concert disponible a “El Susurro”.

Paseo por la vida


2.
Jordi Gaspar - So Tender.
Jordi Gaspar, guitarra baixa.

El passat divendres dia 3 de juny a la seu del Taller de músics de Barcelona, va tenir lloc la presentació del disc “So Tender” del contrabaixista Jordi Gaspar , un disc de standards en format de solo de guitarra baixa. Jo vaig tenir la gran sort d’assistir a aquesta presentació, on el senyor Jordi Gaspar va interpretar als afortunats que érem allà, la totalitat dels temes inclosos al disc. Una autèntica delìcia escoltar a aquest gran músic en un format , que ,és clar, donava una intimitat i una proximitat molt especial. A més, el Jordi Gaspar ens va regalar un tema extra, que de cap manera pot figurar al disc, per que va pujar a l’escenari el percusionista Pepe Motos , que literalment, “pasaba por allí”, i es va marcar un acompanyament amb la tapa del piano que hi havia a l’escenari , i tots dos van interpretar un tema del Jordi titolat “Paralela tú”. En acabar, el Jordi em va prometre que molt aviat sería al Jazz Expresso per explicar-nos aquest projecte, el disc “So Tender” , de manera que en parlarem, i de moment , escoltem un des dels temes del disc, com deia, tots son standards, i un dels protagonistes és Thelonious Monk amb aquest “Bye-ya”.

3.
Jove Big Band Sedajazz - Eclèctic 2022
Jove Big Band Sedajazz ECLÈCTIC

Francisco Blanco Latino: Dirección.
Juanito Saus: Saxo alto.
Roque García: Saxo tenor.
Xavi Maldonado: Saxo tenor y clarinete.
Ángela Blanco: Flauta y saxo alto.
Aurora Blanco: Saxo barítono y voz.
Nino Villanueva: Trompeta.
Josep Peiró: Trompeta.
Oscar Lujan: Trompeta.
Nur El Manchoud: Trompeta.
David Martí: Trombón.
Hadriel Benedito: Trombón.
Ángel Ballester: Trombón.
Joan Fernández: Trombón.
Albert Climent: Trombón.
Eva Serrano: Contrabajo.
Bernal Cucarella: Vibráfono.
Hugo Barrio: Batería.
Mika Giménez: Piano.
Ximo Reillo: Saxo Soprano, voz, percusión latina, batería.
José Reillo: Percusión latina.
Sello discográfico: Sedajazz Records. Publicado en 2022.

GO BACK HOME. Sam Falzone.
THETIS. Hank Levi.
MISS FINE. Oliver Nelson.
FOUR BROTHERS. Jimmy Giuffre
GRUF. Perico Sambeat.
HOBO FLATS. Oliver Nelson.
HOE DOWN. Oliver Nelson.
NOSTALGIA IN TIMES SQUARE. Charles Mingus. Arr. Ronnie Cuber
SER DE LUZ. Ernesto Aurignac.
ORANGE COLORED SKY. M. DeLugg & W. Stein. Arr. Roger Holmes
THE JODY GRIND. Horace Silver. Arr. John Clayto
I HOPE IN TIME A CHANGE WILL COME. Oliver Nelson
CARAVAN. Duke Ellington. Arr. Jesús Santandreu.
SALPICON. Fco Blanco “Latino”.

Aquest és el segon disc de la Jove Big Band Sedajazz, on aborden composicions de Oliver Nelson, Don Ellis, Mingus, Horace Silver, Ellington etc. Joventut i talent que demostren que a la pedrera de la factoria Sedajazz hi ha molt de futur , i molt prometedor.
Amb la direcció de Francisco Blanco “Latino” una llarga llista de músics joves, 20 si no me he descomptat, formen aquesta Jove Big Band Sedajazz.

Hobo Flats (Oliver Nelson) Hoe Down (Oliver Nelson) Caravan (Duke Ellington) Gruff (Perico Sambeat)
 

Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio(06-03-22)782:Helena Mas Quartet,Adriano Tortora,Frankie Ramos,Jerry Bergonzi

 1.
Helena Mas Quartet
Actuació del quartet de la cantant Helena Mas dins del cicle de concerts Vermut Jazz al Casinet d’Hostafrancs, diumenge dia 5 de juny a les 12.30, com sempre al pati del Casinet , actuació gratuïta.

Helena Mas Quartet - L-O-V-E, Helena Mas Trio - Temptation (Tom Waits)

Entrevista amb Helena Mas.

2.
Adriano Tortora - Choret 2022 (2526)
El pianista italià signa el disc Choret .Entenc que s’ha de pronunciar a la portuguesa, per que el mateix autor explica que aquest Choret surt de la connexió entre els choros brasilers del segle XiX i la música barroca, connexió que també passa, naturalment pel jazz.
Així doncs, un italià resident a València , un disc produit per Sedajazz i amb dos baixistes, Matthew Baker i Robert Lee. Matt Baker era l’original, però per questions d’agenda professional, va complementar la feina el contrabaixista Robert Lee. A la batería, Simone Zaniol. A més, participa Sofia Kozak a les veus y Roser Talens al violoncel.
Temes originals que pretenen explicar-nos històries de vida, de trobada amb la Natura, d’arrels mediterrànies. Una música que resumeix l'experiència musical d’aquest pianista els darrers set anys.

Almas Queridas , Sotto Il Mare Sopra Le Stelle

3.
Frankie Ramos - Space Species 2022 (2528)

Franki Ramos_SAXO ALTO Y SOPRANO ; Alberto Garrido_BATERÍA Y PERCUSION ; Adrià Claramunt_BATERÍA; Iago Aguado_GUITARRA ELÉCTRICA ; Juan Pastor_CONTRABAJO ; Tom Amat_PIANO Y KEYBOARD + Carlos Sarduy , trompeta a Playa de la Barceloneta

Un projecte , el d’aquest Frankie Ramos Sextet amb voluntat d’experimentació, plé d’influències i referències que busquen les seves arrels en tota mena de músiques populars.
Frankie Ramos impregna aquest projecte amb la seva personalitat musical i la seva experiència, tot i que estem parlant d’un jove saxofonista alacantí, però amb un recorregut considerable participant a projectes com ara Giuila Valle Ensemble, Félix Rossy quintet, Toni Vaquer Big Band, Liceu Jazz Group o Gorka Benítez trio. Justament en Gorka Benítez ha dit sobre el sextet de Frankie Ramos:
“El oyente disfruta de un directo contundente que no deja a nadie indiferente , aprovechando cada parte de la música y del escenario, por que si algo tiene Fran y su música es mucha verdad fluyendo en sus venas, pura música”

City Birds, Periquito, Playa de la Barceloneta

4.
Jerry Bergonzi - Live Gonz II -- Live At The Duc Des Lombard, Paris Vol 2
Jerry Bergonzi , tenor saxophone ; Renato Chicco , piano ; Dave Santoro , bass ; Andrea Michelutti
drums.

Dexter

 

 

Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio(27-05-22)781:Allways Drinking Marching Band,Dr.Go plays Led Zeppelin, Sergio Pereira

1.
Always Drinking Marching Band .
Anunci de l'actuació del dissabte dia 28 dins del cicle Vermut Jazz al Casinet d’Hostafrancs, en aquest cas actuació itinerant al carrer de Sants dins de la Fira d’entitats Firentitats 2022.
Entrevista amb Miki de los Reyes, membre i un dels “frontmans” de la companyia Always Drinking Marching Band, amb 25 anys de trajectòria.

2.
Dr Go - Plays Led Zeppelin .
Fran Suárez - órgano ; Ignasi Cussó - guitarra ; Ramón Díaz - batería.

El trio format per aquests tres virtuosos encara la interpretació en un format que circula entre el rock setenter i el jazz de mtrio d’orgue, procurant mantenir l’essència d’un grup musical que va deixar empremta tant a l'època de la seva eclosió, els mitics 70s, com a tota la influéncia a la música de les dècades següents. Una proposta evidentment poderosa, amb un so potent i una interpretació a la bateria marca de la casa, del casa concretament del gran Ramón Diaz.
Entrevista amb el bateria Ramón Diaz.

Black dog, Dazed and Confused, Stairway to Heaven.


3.
Sergio Pereira - Finesse 2022
Personnel – Sergio Pereira: guitars [1, 3 – 5, 7 – 9], acoustic guitars [2, 6, 10], percussion [3] and voice [1, 5, 7, 8]; Helio Alves: piano [1, 5]; Matt King: keyboard, piano and synthesizer [6]; David Mann: all keyboards and co-arranger [8], soprano and tenor saxophones, and flute [8]; Mark Egan: bass [1, 4, 6, 8]; Paulo Paulelli: bass [2, 3, 10]; André Vasconcellos: bass [5, 7, 9]; Mauricio Zottarelli: drums; Emilio Martins: percussion [1, 5, 7]; Reza Khan: rhythm guitar and guitar FX [1]; Marcos Teixeira: electric guitar [2]; Christos Rafalides: vibraphone [4]; Gabriel Grossi: harmonica [6]; Ralph Moore: alto saxophone [5]; Rubinho Antunes: trumpet and flugelhorn [7]; Jorginho Neto: trombone [7]; Rodrigo Ursaia: tenor saxophone, flutes and horn arrangements [7]; Vitor Gonçalves: accordion [9]; Paula Santoro: vocals [3, 9]; Filó Machado: vocals [4]; Milene Corso: background vocals [7]; Camilla Pereira: background vocals [7]

Sobre Finesse diu el seu autor :

L'àlbum es manté fidel a l'ànima brasilera i al meu natal Rio de Janeiro. Tot i el confinament i el distanciament social durant la pandèmia he pogut mantenir una proximitat no física amb amics i familiars. A través d'aquest procés, he conegut nous músics... què m'han unit a d’altres persones... i no és menys cert que buscant la música i els seus límits he aconseguit tocar i gravar amb altres apreciats músics...
L'àlbum es va gravar en la seva majoria de forma remota, han participat 21 músics procedents de tres continents diferents i de sis ciutats del tot el món.
Les composicions d'aquest disc proposen una mirada fresca, positiva i alegre a la vida. Espero que aquest àlbum aporti més autocomprensió, pau, felicitat, relaxació i una mica de dolçor a la vida de les persones.


Finesse, Dreamsville