1.
Men in Swing Jazz Band.
Tanca el cicle de concerts “Vermut Jazz al Casinet d’Hostafrancs” el grup Men in Swing Jazz Band. Sempre se’ns fa curta aquesta selecció de concerts. Curta , en primer lloc, per l’extensió . Voldríem que hi hagués més actuacions. I curta , per que el mon el jazz és tan ampli, que, per força les seleccions sempre son limitades. No hi ha “EL JAZZ” , en brut, com un concepte unitari. Hi ha molts corrents, moltes varietats, i de vegades es pensa que si anem més enllà del swing o de les vocalistes femenines, estem parlant de “músiques minoritàries”. Res més lluny de la meva intenció que criticar les seleccions que es fan , que sempre son de músics de primer nivell. El problema no és aquest. El problema és que hi ha més vida més enllà. I més música, és clar. M’agradaria pensar que visc en un país on el jazz està tant normalitzat com França, Portugal o Alemanya. De moment no és així. I qui en té la culpa? Bé, això de la culpa és molt relatiu, però el que sé de ben segur, és que el jazz no té cap suport als mitjans públics del nostre país. Programar jazz a les quatre de la matinada,com si els fés vergonya, com si el jazz fos una malaltia “lletja”, tampoc em sembla correcte. Això no és donar suport al jazz. I sense aquest suport, no anem enlloc . Queda dit.
I mentrestant, tenim el plaer de gaudir de Men in Swing Jazz Band. Parlem amb un dels seus membres fundadors, en Marc Riera .
On the Sunny side of the street, Pennsylvania 6-5000
2.
Igor Arzuaga - Ekaitza ostean 2022 (2531)
Novetat discogràfica del segell Gaztelupeko Hotsak . La mateixa discogràfica ens explica que Igor Arzuaga, nascut a Bilbao l’any 1976, sempre ha estat una mena d’outsider, sempre s’ha mantingut en segon pla. Durant el curs dels anys, ha anat deixant la seva empremta en projectes de tota mena de llenguatges musicals. Ara , amb aquest “Ekaitza ostean”, que vol dir “després de la tempesta”, som testimonis del procés de creació d’aquest pianista. Es tracta de converses amb el seu vell piano, enregistrades a casa seva, de matinada. 13 peces que ens fan sentir com autèntics “voyeurs” i ens conviden a sentir, i gairebé, tocar, la nuesa musical de les composicions.
Atzo ikusi zintudan baina zuk ni ez (Ahir et vaig veure, però tu no) ; Katua berriro dago hemen (El gat torna a ser aquí) ; Opera hutsik (Òpera buida) ; Txakoli froga (Prozºva de txakoli)
3.
The New Jazz Collective - Lucio 2022 (2532)
Novetat discogràfica dedicada a un personatge sobre el que gira una peça de teatre, una novela gràfica i jazz. Ens parla de com va ser de gran el militant anarquista navarrès Lucio Urtubia a través de les imatges, de les seves paraules, i de la música que ens porta el New Jazz Col·lectiu. El muntatge "Lucio" és un homenatge, una reivindicació i un pas més en la lluita.
Aquesta és la música, una innovadora reflexió artística, un projecte integral, la proposta que ens porten . Marco Bellizzi (trombó), Juan de Diego (trompeta), Fredi Pelaez (òrgue hammond) i Hilario Rodeiro (bateria) Ells son els membres dell New Jazz Collective que dona forma i cos a l'entramat sonor de l'obra. Gravat el setembre de 2021, aquest disc recull en 7 la banda sonora que acompanya la vida del anarquista navarrès Lucio Urtubia, per donar continuïtat al seu missatge. El Lucio va morir als 89 anys,el juliol de 2020 , però als 84 va dir aquesta frase “ 84 años , y aún creo que este puto mundo se puede mejorar”. Així, un personatge desconegut a casa nostra, com a mínim jo no el coneixia, Lucio Urtubia Jiménez, històric paleta i anarquista recentment mort i gran defensor del món de la cultura, la justícia i la solidaritat. “el Robin-Hood de Cascante”, com es veu que era conegut, diuen que va arriba a desafiar al First National Bank amb una falsificació massiva de xecs de viatge. El mateix Lucio va triar el format del còmic i va cuidar al màxim aquesta obra. Algunes de les persones que componen l'equip artístic d'aquest projecte van ser amics del protagonista, van conviure amb ell o van tenir un paper destacat en la narrativa de la seva biografia.
Lucio, El macho que mea más lejos, Soy el Quico.
4. 1296-2
Rachel Z trio - On the milky way express 2000
Bass – Miriam Sullivan
Drums – Allison Miller
Piano – Rachel Z
On the milky way express és un disc d'homenatge de Rachel Z a Wayne Shorter.
Pinocchio.
Rachel Carmel Nicolazzo, coneguda com a Rachel Z, i ara Rachel Z Hakim, és una pianista i teclista . Ha gravat molts àlbums en solitari. El seu estil musical ha estat descrit per The Guardian d'aquesta manera : "A diferència de les cantants/pianistes Diana Krall, Norah Jones o Jamie Cullum, que estan més properes al corrent principal del jazz basat en cançons, Rachel Z és una improvisadora, amb una interpretació espontània que segueix l'estela de grans mestres com a ra Herbie Hancock i McCoy Tyner".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada