El passat 17 d’octubre desaparexia una de les compositores i pianistes més importants del segle XX i del que portem de segle XXI. Aquest programa està dedicat a la memoria de Carla Bley.
Charlie Haden & Carla Bley - The Ballad Of The Fallen 1983
Els segadors.
Charlie Haden – contrabaix ;Carla Bley – piano, glockenspiel, arranjaments ; Dewey Redman: saxo tenor ; Jim Pepper - flauta, saxo soprano, saxo tenor ; Steve Slagle - clarinet, flauta, saxo alt, saxo soprano ;Michael Mantler - trompeta ;Gary Valente - trombó ;Sharon Freeman - Trompa francesa ; Jack Jeffers - tuba ; Don Cherry – trompeta de butxaca ; Mick Goodrick – guitarra , Paul Motian – percussió, bateria
Avui dediquem aquest programa a la música de la compositora, pianista, saxofonista, arranjadora Carla Bley que va morir com deia abans tot just fa disset dies. Com que hi havia tanta música per seleccionar de la Carla Bley, aquest programa és només un resum, podeu escoltar la versió sencera a partir de demà passat diumenge dia cinc de novembre entrant a la radio a la carta www.sants3radio.cat , al blog del programa jazzexpresso punt blogspot punt com o a la plataforma de continguts jazz esferajazz punt com.
Hem començat aquest programa dedicat a la compositora i pianista Carla Bley amb el disc The Ballad of the Fallen és un àlbum que signava el baixista Charlie Haden, amb arranjaments de Carla Bley, que va ser enregistrat el 1982 i publicat el 1983.
Aquest disc era el segon de la Liberation Music Orchestra de Haden, continuació de la seva Liberation Music Orchestra de 1969. Carla Bley, Don Cherry, Michael Mantler, Paul Motian, Dewey Redman i el mateix Haden van aparèixer a la nova encarnació de l'LMO amb sis membres nous, Mike Goodrick, Jack Jeffers, Gary Valente, Sharon Freeman, Jim Pepper i Steve Slagle.
Durant quatre dècades, Haden va gravar uns quants àlbums amb la Liberation Music Orchestra, un conjunt que va dirigir amb Carla Bley, tots centrats en l'opressió i la injustícia a diferents zones del món. Curiosament, tots aquests discos van ser publicats quan els republicans ocupaven el poder als EUA.
El primer disc de la Liberation Music Orchestra havia inclòs cançons de la Guerra Civil Espanyola, aquesta vegada, reflexionant sobre les activitats de l'Administració Reagan a Amèrica del Sud, va afegir cançons d'El Salvador, Xile, i la cançó portuguesa emblemática de la revolució dels clvells, Grandola Vila Morena. A la part posterior de l'àlbum hi figurava una pintura d'un refugiat salvadorià amb la següent inscripció: “No a la intervenció dels EUA. Invasor ianqui fora d'El Salvador: el nostre únic crim és que som pobres; estem cansats de tantes bales enviades per Ronald Reagan".
Hem escoltat la versió de la Liberation Music Orchestra de “Els Segadors” inclosa a The Ballad of the Fallen”. Al disc també hi ha una versió de la sardana “La Santa Espina”, que escoltarem més tard , però és que tenim molta música per escoltar , amb Carla Bley no acabaríem mai, i avui, a aquest programa tindrem una petita mostra , que, com sempre que faig un monogràfic, no pretèn ser ni exahustiva ni representativa : és només aixó , una petita mostra. Continuem amb un tema de Carla Bley interpretat pel vibrafonista Gary Burton.
Gary Burton - Dreams So Real 1976 (1975)
Gary Burton , vibraphone ; Mick Goodrick , guitar ; Pat Metheny , electric 12-string guitar ; Steve Swallow – bass guitar ; Bob Moses – drums
Dreams So Real és un àlbum del vibrafonista Gary Burton amb composicions exclusivament de Carla Bley enregistrat el 1975 i publicat amb el segell ECM.
Vox Humana (Carla Bley)
Carla Bley, de nom real Lovella May Borg, va nèixer a Oakland el 11 de maig de 1936,. Inicialment encoratjada pel seu pare, mestre de capella i profesor de piano, va començar a explorar la música des de ben jove. La composició és un dels temes més importants en Carla Bley.. Ella explicava que un dia , el seu pare li va fer escoltar una peça de música clàssica i li va agradar molt. Va voler saber d’on sortia tota aquella música i el seu pare li va dir que hi havia algú que aquella música la havia escrit algú. Es veu que Carla no entenia ben bé en que consistía això d’escriure música, i el seu para li va explicar, ensenyantli que es tractava de pintar unes taquetes negres a un paper que tenia unes ratlletes. Al dia següent, Carla havia començat a escriure música , i li va ensenyar al seu pare la partitura que havia escrit. Després de mirar-se la , el pare li va dir : Molt bé, però no escriguis tàntes notes….
Carla Bley - Sextet 1987
Carla Bley - organ, synth bass (track 2)
Larry Willis - piano
Hiram Bullock - guitar, bass guitar (track 4)
Steve Swallow - bass guitar
Victor Lewis - drums
Don Alias - percussion
Lawns
Parlant de escriure “no tantes notes” aquest tema, un dels mes coneguts de Carla Bley, i que preparant aquest programa m’ha arribat gairebé a obsessionar , no m’el puc treure del cap , un tema preciós, amb la bellesa de vegades desconcertant de la música de Carla Bley, doncs això, parlant de tocar poques notes , aquest és un dels temes que ens mostren aquesta recerca de la simplicitat, de dir l’essèncial amb poques paraules o , en aquest cas, amb poques notes. El tema “Lawns”, que estava inclòs al disc “Sextet” de 1987. Aquí Bley interpreta l’orgue, el pianista és Larry Willis. Hiram Bullock a la guitarra, Steve Swallow al baix , Victor Lewis a la bateria i Don Alias a la percussió. Un d’aqueslls temes que no deixaria d’escoltar una i una altra vegada. De fet , cap al final del programa , escoltarem un altra versió.
Carla Bley va marxar de casa dels seus pares per anar a Nova York als 17 anys . Allà va treballar al Birdland i a d’altres clubs de Jazz venent cigarretes. Ella explicava que aquella feina li va donar l’oportunitat d’escoltar i rebre la influència dels grans músics del Bebop, i que va arribar massa tard per veure tocar en viu a Charlie Parker, però va poder escoltar en directe a Bud Powell, Dizzy Gillespie, Albert Ayler, Monk entre d’altres. En aquella época va fer contactes essencials, incloent-hi el pianista Paul Bley, amb qui va tenir una relació que va durar dos anys i que va reforçar i motivar la seva passió per la composició. Les seves primeres obres van captar l'atenció de Jimmy Giuffre, George Russell i Art Farmer. Malgrat començar sense recursos, es va obrir pas ràpidament en la indústria de la música.
The Very Big Carla Bley Band – 1991
Carla Bley – piano
Lew Soloff, Guy Barker, Claude Deppa, Steven Bernstein – trumpet
Gary Valente, Richard Edwards, Fayyaz Virji – trombone
Ashley Slater – bass trombone
Roger Janotta – oboe, flute, clarinet, soprano saxophone
Wolfgang Puschnig – alto saxophone, flute
Andy Sheppard – tenor saxophone, soprano saxophone
Pete Hurt – tenor saxophone, clarinet
Pablo Calogero – baritone saxophone
Karen Mantler – organ
Steve Swallow – bass guitar
Victor Lewis – drums
Don Alias – percussion
Strange Arrangement
Carla Bley va fer una contribució significativa a la música a través de la seva implicació en diverses formacions musicals. La seva col·laboració amb el seu marit Paul Bley va ser un punt de partida important per a la seva pròpia carrera. Va ser part de la efímera però llegendària Jazz Composers Guild, que va evolucionar cap a la Jazz Composer's Orchestra, una organització sense ànim de lucre que va defensar els drets dels músics. En 1964, va conèixer el trompetista i compositor Michael Mantler, amb qui va participar a la Jazz Composer's Orchestra. L'opera-jazz "Escalator over the Hill" va ser enregistrada per aquesta formació, incorporant elements de free jazz, rock, música índia i al·lusions a Kurt Weill. Aquesta opera-jazz, "Escalator over the Hill", co-escrita per Carla Bley i l’escriptor i poeta canadenc, Paul Haines, va marcar una fita a l’història del jazz. Cinquanta tres músics van participar a l’enregistrament, que es va publicar en forma de cofret amb tres LPs i una durada de més d’hora i mitja.
La compositora també va dirigir la Carla Bley Band, un conjunt de deu músics que va produir àlbums que fusionaven diversos estils musicals.
La seva implicació en la Liberation Music Orchestra, i especialment amb Charlie Haden, va subratllar el seu compromís amb temes polítics essencials. Després de la mort de Haden, va continuar treballant en nous projectes, incloent-hi un àlbum titulat "Time Life" que tractava qüestions mediambientals. Des de 1987, actuava en duo amb el baixista Steve Swallow i va liderar diverses formacions, incloent-hi la Big Carla Bley Band. De Carla Bley s’ha dit que les seves partitures per a grans bandes de jazz només són igualades per les de Duke Ellington i Charles Mingus per seu lirisme. Dues grans influències en la feina com a arranjadora de grans formacions. Justament hem escoltat un tema inclós al disc The Very Big Carla Bley Band, de l’any 1991, el tema Strange arrangement , on podíem trobar una formació espectacular de divuit músics entre els quals Carla Bley al piano, Steve Swallow al contrabaix i Andy Sheppard als saxos.
Go Together - 1993
Carla Bley : piano ; Steve Swallow : baix
Go Together és un àlbum de duets . Carla Bley i el seu company musical i company de vida, el baixista Steve Swallow.
Tots dos, Swallow i Carla, vivien a una finca als afores de Willow, Nova York. La seva residència tenia espai per aquestes dues ànimes creatives, espai per les seves biblioteques personals i també per obres dels pintors Dorothée Mariano i Bill Beckman.Han estat parella durant més de 30 anys. I Carla Bley explicava que hi havia èpoques que tocaven junts cada dia al l’espai condicionat que havien habilitat al soterrani de casa seva, justament per essajar i tocar. Hem escoltat el tema Mother of the Dead Man , des d’aquest disc publicat l’any 1993, Go Together.
Mother of the Dead Man
Tal com comentava fa una estona, la paleta harmònica va ser més simple que la de molts altres músics d'avantguarda, per aquesta recerca de la síntesi, de la senzillesa. Aquesta recerca va donar lloc a peces que es van convertir en clàssics, com "Ida Lupino", un altre dels temes més populars i interpretats de Carla Bley. Escoltem la versió d’aquest tema que signava l’any 1998 Michel Portal.
Michel
Portal - Dockings 1998
Michel Portal (bandoneó), Markus Stockhausen (trompeta), Steve Swallow (baix),
Bruno Chevillon (contrabaix), Joey Baron (bateria)
El saxofonista, clarinetista i, en aquest cas, bandoneista Michel Portal, nascut el 1935, signava l’any 1998 el disc Dockings, amb Markus Stockhausen (trompeta), Steve Swallow (baix), Bruno Chevillon (contrabaix), Joey Baron (bateria). Una altra mostra de la fascinació que la musica de Carla Bley ha exercit en multitud de músics de primer nivell.
Ida Lupino
Carla Bley 4X4 – 2000
Carla Bley – piano
Lew Soloff – trumpet
Wolfgang Puschnig – alto saxophone
Andy Sheppard – tenor saxophone
Gary Valente – trombone
Larry Goldings – organ
Steve Swallow – bass guitar
Victor Lewis – drums
Durant la gira per Europa en format d’octet l'estiu de 1999, Carla Bley i els seus amics van entrar a l'estudi Rainbow d'Oslo per enregistrar aquest disc, 4×4. El quartet format per Carla Bley, Swallow al baix, Goldings a l’orgue i Victor Lewis a la batería seria el primer 4, i els quatre vents de Puschnig,Valente,Sheppard i Soloff , l’altre 4 . 4x4. I hem escoltat una peça amb aquest tò tan irònic que moltes vegades tenia Carla Bley, com si est tractés d’un partit de base ball, el tema “Baseball”.
Baseball
Carla Bley Andy Sheppard Steve Swallow - Trios 2013
"Utviklingssang" és una peça original de Carla Bley que sona com una cançó popular escandinava (el títol significa "Cançó de desenvolupament" en noruec). Un promotor musical li havia demanat que escrivís una peça amb aires nòrdics per a una gira amb Scandinavian All-Stars, i ella es va negar, "però la peça em va sortir de totes maneres" va explicar Bley. El títol de la peça se li va ocórrer després que Bley assistís a una marxa de protesta a Oslo contra la construcció de preses per generar més energia per al sud de Noruega. Els grups ecologistes pensaven que aquesta construcció afectaria negativament la vida salvatge a Lapònia. Carla Bley es va fixar en que a algunes de les pancartes hi havia escrita la paraula “Utviklings”, que vol dir “desenvolupament”. Els manifestants no volien que hi hagués aquell tipus de desenvolupament al seu país. Com que sabia parlar noruec en absolut, Carla Bley va preguntar “ I si titulo el tema Utviklingssang , seria correcte? Cançó del desenvolupament? “ Li van dir que sí , que era correcte, i d’aquesta manera va trobar el títol del tema.
Es va convertir en una cançó de protesta preciosa. La revista Stereophile la va aclamar una vegada com "una obra mestra modal i silenciosa". Hi ha una versió de "Utviklingssang" al disc que havíem escoltat just abans, 4x4, però la versió que hem escoltat està inclosa al disc Trios , de 2013.
Utviklingssang
I com havia comentat ja fa una estona, ha arribat el moment de escoltar una altra versió del tema Lawns. Cada any, al mes d’octubre se celebra el festival de jazz de Jarasum, a Corea del Sud. A la 15ª edició del festival, l’any 2018, concretament el dia 14 d’octubre, els assistents al concert que va oferir el trio de Carla Bley van poder escoltar en directe aquesta versió de Lawns.
Carla Bley Trio – Live Jarasum 2018
Lawns.
El tema Lawns en aquest cas des de l’escenari del Festival de Jazz de Jarasum , a Corea del Sud. Emocionant, per que s’ha de tenir en compte que en aquell moment Carla Bley tenia 82 anys, Swallow acabava de complir 78. Sheppard , molt més jove, en tenia tot just 61. Molta experiència a sobre d’aquell escenari.
Carla Bley - Life Goes On 2020
Life Goes On- And On
Un altre enregistrament en format de trio, el molt consolidat trio amb Swallow i Sheppard. Les composicions d’aquest disc, totes escrites per Bley, prenen la forma de tres suites, cada una de les quals va ser àmpliament presentada i ajustada pel grup en concerts i festivals als Estats Units i Europa abans de la sessió d'enregistrament al Auditorio Stelio Molo RSI de Lugano al maig de 2019. Hem escoltat el fragment de la primera Suite, Life Goes On, titulat Life Goes On, and on. Escoltem tot seguit la continuació , And then, one day.
Life Goes On- And Then One Day
Aquest disc, Life goes on , si no estic equivocat és el darrer que va enregistrar Carla Bley. Ja se sap que , de vegades, després de la mort de grans músics, surten bootlegs o enregistraments arraconats a calaixos i de vegades hi ha àlbums pòstums. Si això passa amb Carla Bley, el temps ho dirà . Nosaltres , per la nostra banda, arribem de mica en mica al final d’aquest Jazz Expresso dedicat a la música de la compositora, pianista , saxofonista, arranjadora Carla Bley. Un programa amb temes i musiques que, ja ho dit abans, no volien ser ni representatives ni una mostra exhaustiva de l’obra de Carla Bley, sinó una mostra personal, que vol ser motivadora. El primer marit de la Carla, Paul Bley, va expressar la admiració professional que sentia per la que havia estat la seva dona en forma de composicions musicals, de fet li va dedicar tot un disc d’homenatge l’any 1993, el disc Homage to Carla. Però molt abans , l’any 1961 , el clarinetista Jimmy Giuffre, amb el seu trio format per Giuffre i (oh, sorpresa) Paul Bley al piano i Steve Swallow al baix va enregistrar el disc Thesis, on hi havia un tema de Paul Bley amb dedicatòria , el tema Carla.
Jimmy Giuffre 3 – Thesis 1961
Jimmy Giuffre - clarinet
Paul Bley - piano
Steve Swallow - bass
Carla (Paul Bley)
I arribem , ara sí, al final del programa . Com havia anunciat, he deixat pel final del programa la versió que feia la Liberation Music Orchestra, de Charlie Haden , amb Carla Bley al piano i arranjaments, disc The Ballad of the fallen , de l’any 1983, de la sardana La Santa Espina. Espero que us hagi agradat la selecció musical, i encara que la Carla Bley ja no és entre nosaltres, tenim la gran sort que la seva musica ens continuarà acompanyant en format d’enregistraments. Gaudiu de la musica i de la vida en general. Fins al proper Jazz Expresso.
Charlie Haden & Carla Bley - The Ballad Of The Fallen 1983
La Santa Espina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada