Jazz Expresso a Sants3Ràdio 923:Ethan Iverson, Erik Truffaz,Antoine Brochot,Eliane Elias.

 

1.

Ethan Iverson – Technically Acceptable 2023

https://www.youtube.com/watch?v=O_Y2JFF_rkE&list=OLAK5uy_mLiGRi3WrS2I-Iv_VpZc-1NCqmr0UVL9g

 

Contrabaix – Simón Willson (tracks: 8, 10), Thomas Morgan (4)

Bateria – Kush Abadey, Vinnie Sperrazza (tracks: 8, 10)

Piano,– Ethan Iverson

Theremin – Rob Schwimmer (tracks: 9)

 

Round Midnight

 

El pianista i compositor Ethan Iverson presenta el seu segon treball per Blue Note Records, titulat "Technically Acceptable", que ofereix una amalgama de tradicions musicals amb un toc contemporani.

Amb el seu trio habitual, format per Thomas Morgan al contrabaix i Kush Abadey a la bateria, Iverson ofereix una interpretació fresca dels clàssics del jazz, incloent-hi una versió de "‘Round Midnight" de Thelonious Monk amb un theremin a càrrec del virtuós pianista i multi-instrumentista Rob Schwimmer.

Iverson explora una diversitat de gèneres musicals, des de la clàssica fins al jazz contemporani, tot oferint una visió única i personal en cadascuna de les seves composicions. Destaquen les seves noves versions de temes com "Killing Me Softly With His Song", que adopta una estètica pop dels anys 60 en col·laboració amb el contrabaixista Simón Willson i el bateria Vinnie Sperrazza.

 

Killing me softly with his song.

 

A més de les col·laboracions, Iverson presenta la seva primera Sonata per a piano, una obra que combina el seu vocabulari jazzístic amb elements de la música clàssica del segle XX. A través d'aquesta obra, Iverson ofereix una visió eclèctica i innovadora que reflecteix la seva evolució com a músic i compositor.

 

Technically Acceptable

---

2.

Erik Truffaz, és un trompetista de jazz francosuís, que combina elements de hip hop, rock i fins i tot música de ball en les seves composicions. Va ser introduït a la música pel seu pare, un saxofonista, i va decidir estudiar jazz després d'escoltar l'àlbum "Kind Of Blue" de Miles Davis.

El trompetista Erik Truffaz presentava l’any 2023 “ Rollin’” i "Clap!", dos àlbums dedicats a la música de pel·lícules, continuant amb els seu estil entre el jazz i la electrònica.

 

Erik Trufazz – Rollin’ 2023

Erik Trufazz (trompeta) Raphaël Chassin (percusión), Alexis Anérile (teclados) Mathis Pascaud (guitarra)

https://www.youtube.com/watch?v=j8inTdQTqDY&list=OLAK5uy_nOONctCl1f6rowAp6ChLwApVkfJIoQY_w

 

Ascenseur pour l’échafaud (dir. Louis Malle) , Le casse (dir. Henri Verneuil)

 

Erik Trufazz - Clap! 2023

Erik Trufazz (trompeta) Raphaël Chassin (percusión), Alexis Anérile (teclados) Mathis Pascaud (guitarra)

https://www.youtube.com/watch?v=aQryWjoggdo&list=OLAK5uy_nAFfd5ofuOuXtBc-zL9YClGsgEWi80_hI

 

Les choses de la vie (dir. Claude Sautet)

---

3.

Antoine Brochot - Fundamentum (2022)

 

Antoine Brochot (contrabaix), Basile Rosselet (saxophone ténor), Mirko Maio (piano), Nathan Bandenbulcke (batterie)

 

"Fundamentum" és el primer àlbum del contrabaixista Antoine Brochot. Simbòlicament posa la primera pedra fonamental del seu univers original. "Fundamentum" evoca les arrels profundes entre els humans i la Terra, cada vegada més absents en les nostres societats modernes. La música fa referència a elements terrenals, fonts de vida i energia. El projecte reivindica un jazz amb accents de vegades hip-hop o pop, parcialment inspirat en l'escena actual de jazz de Nova York. 

 

Bleen

---

4.

Mirror Mirror - Eliane Elias 2021

Eliane Elias – piano (Tracks 1-7)

Chick Corea – piano (Tracks 1, 3, 5, 7)

Chucho Valdés – piano (Tracks 2, 4, 6)

 

"Mirror Mirror" és un àlbum d'estudi de la pianista de jazz Eliane Elias que consisteix en duets amb els pianistes Chick Corea i Chucho Valdés. L'àlbum, publicat per Candid el 10 de setembre de 2021, marca el retorn d'Elias a un àlbum només de piano des de la seva publicació "Solos and Duets with Herbie Hancock" el 1995. El títol de l'àlbum fa referència a la dinàmica dels duets, en els quals els dos pianistes es miren com en un mirall, reflectint les seves idees i emocions musicals mútuament. Malauradament, Corea va morir inesperadament al febrer de 2021, i Elias va haver de finalitzar el disc amb Valdés. L'enregistrament es va realitzar a Nova York i va representar trobades musicals especials amb aquests dos mestres de la música.

 

Mirror Mirror (Amb Chick Corea), Esta tarde vi llover, Sabor a mí (Amb Chucho Valdés)

 

---

Jazz Expresso a Sants3Ràdio(19-04-24)922:Emile Parisien,Andy Emler,Samo Salamon / Asaf Sirkis,Sylvain Kassap.

 

1.

Emile Parisien Quartet - Let Them Cook (2024)

https://emileparisien.bandcamp.com/album/let-them-cook

Emile Parisien (saxophone soprano, effets), Julien Touéry (piano), Ivan Gélugne (contrebasse), Julien Loutelier (batterie)

El quartet d'Emile Parisien, una de les formacions més emblemàtiques del jazz francès, celebra els seus 20 anys amb un nou àlbum , "Let Them Cook", editat per ACT el 1 de març de 2024. Sota la direcció del saxofonista Emile Parisien, el quartet, format també per Julien Touéry al piano, Ivan Gelugne al contrabaix i Julien Loutelier a la bateria, disfruta d´una posició destacada en l'escena del jazz europeu.

Des de la seva creació a principis dels anys 2000, aquests músics han evolucionat constantment i han empès els límits del jazz convencional, explorant nous terrenys sonors sense deixar de ser reconeixibles. Amb "Let Them Cook", incorporen una dimensió electrònica al seu so sense comprometre la seva essència, creant així un àlbum decididament actual i innovador.

L'àlbum, és el resultat d’una feina molt treballada, amb gust per l’experimentació a la recerca de l’equilibri entre innovació i lirisme. Cada peça narra una història, amb composicions de títols improbables i desafiant la norma, reflectint l'esperit juganer i inventiu del quartet.

Amb "Let Them Cook", el quartet d'Emile Parisien demostra un cop més la seva capacitat de reinventar-se mantenint-se fidel als seus valors fonamentals. Inspirant-se en les ensenyances de les seves principals influències, com ara John Coltrane i Wayne Shorter, el quartet es compromet en una via menys transitada, explorant camins musicals menys convencionals per oferir una visió ampliada i innovadora del jazz contemporani.

Pralin, Nano Fromage, Ve 1999, Mars

---

2.

Andy Emler MegaOctet -No Rush ! (2023)

https://labellabuissonne.bandcamp.com/album/no-rush

 

Andy Emler (piano, direction), Laurent Blondiau (trompette), Philippe Sellam (saxophone alto), Guillaume Orti (saxophone alto), Laurent Dehors (saxophone ténor, clarinette baix), François Thuillier (tuba, saxhorn), Nguyên Lê (guitare électrique), Claude Tchamitchian (contrabaix), Eric Echampard (bateria), François Verly (percussions, marimba, tablas)

Cinc anys després de "A Moment For...", Andy Emler i el seu MegaOctet, que celebra el retorn del guitarrista Nguyen Lê, tornen amb un nou repertori titulat "No Rush !", creat el 2020. Aquest nou àlbum és una reflexió sobre els nostres comportaments precipitats, una crida a no precipitar-nos cap als mateixos carrerons sense sortida que ens trobem a la vida. "No Rush !" és una retrat de la vida que no s’atura, un elogi de la volatilitat de l’existència, a aquest mon on vivim , on tot va massa de pressa. El tractament que es fa de l’orquestra és com si aquesta es convertís  en un sol instrument solista, explorant, progresant i sorprenent, sense presses. “No Rush !" és una invitació a prendre el temps, a escoltar i a compondre, una oportunitat per explorar noves sonoritats i experimentar la nostra curiositat.

 

Three Thoughts For Two

---

3.

Samo Salamon / Asaf Sirkis  - Rainbow Bubbles 2022

– Slovenia, May 2022

Samo Salamon – electric guitars, banjo, 6 and 12-string guitar, bass guitar, moog, synths, piano; Asaf Sirkis – drums

Amb un estil de guitarra fluid i influències que van des de Ornette Coleman i Eric Dolphy fins a John Scofield i altres, Salamon ha forjat una identitat musical única que barreja elements de jazz, música clàssica i improvisació lliure. Les notes de l'àlbum escrites pel propi Samo Salamon revelen la col·laboració amb el bateria i compositor Asaf Sirkis en aquest nou projecte musical. Salamon elogia les habilitats de Sirkis com a músic i compositor i explica com van desenvolupar la idea per a aquest àlbum. En lloc de seguir el procés habitual de composició, Salamon va utilitzar les improvisacions de Sirkis com a base per a les seves pròpies composicions. Aquesta inversió del procés creatiu va permetre a Salamon explorar noves maneres de compondre i va donar lloc a un treball musical únic i emocionant.

 

Song of the Woods, Rickety Stool

---

4.

Sylvain Kassap Sextet - Octobres (2022)

https://rogueart1.bandcamp.com/album/octobres

 

Sylvain Kassap (clarinette baix), Aymeric Avice (trompeta), Christiane Bopp (trombone), Sophia Domancich (Fender Rhodes), Hélène Labarriere (contrabaix), Fabien Duscombs (bateria)

 

Sylvain Kassap (Villemomble, 1 d'octubre de 1956) és un músic francès (clarinets, saxo alt, percussió, teclats).A aquest disc Octobres,  lidera un nou sextet amb un programa musical que pren com a referencia diferents moments històrics. Des de la commemoració dels cent anys de la revolució russa amb "Octobres" fins a la rebel·lió del segle I aC amb "Spartakus", el disc ofereix una exploració de moments històrics i personals. Les composicions permeten la improvisació, amb Sophia Domancich al Fender Rhodes establint un ambient propici per a les melodies de la trompeta d'Aymeric Avice i el clarinet de Kassap.

 

Canterbury

---

Jazz Expresso a Sants3Ràdio(12-04-24)921:Joel Ross, Mary Halvorson, Gonzalo Rubalcaba.

Translator

Translator

 

1.

Joel Ross – Nublues 2024

https://www.youtube.com/watch?v=6K6KBIZ0wjQ&list=OLAK5uy_l89vjBCdh4RlqjB_hgbHr8YeaiUP0YbFI

 

"Nublues" és el quart àlbum de Joel Ross per Blue Note, que marca un gir interessant en la trajectòria d'aquest vibrafonista, fusionant l'essència del blues amb la sensibilitat del jazz modern. A través de 10 pistes, Ross ens convida a un viatge musical on la melangia es barreja amb l'esperança, i la improvisació s'uneix a la melodia amb fluïdesa. Un disc fet amb passió, d’això no hi ha cap dubte.

La banda, amb Immanuel Wilkins, Jeremy Corren, Kanoa Mendenhall i Jeremy Dutton, es converteix en el marc perfecte per a l'expressió de Ross. El repertori de l'àlbum inclou composicions originals de Ross i versions de clàssics del jazz. 

La comunicació entre els músics és notable a "Nublues", mostrant una connexió profunda que es tradueix en un so espontani i vibrant. La Improvisació és clau, sempre al servei de la melodia i l'emoció. 

Joel Ross (vibràfon); Immanuel Wilkins (saxo alto); Jeremy Corren (piano); Kanoa Mendenhall (contrabaix); Jeremy Dutton (bateria). Músic convidat: Gabrielle Garo (flauta)

Equinox, Chant, What am I waiting for, Central Park West, Bach -God the Father in Eternity.

 

---

2.

Mary Halvorson - Cloudward (2024)

https://maryhalvorson.bandcamp.com/album/cloudward

Mary Halvorson (guitare électrique), Adam O'Farrill (trompette), Jacob Garchik (trombone), Patricia Brennan (vibraphone), Nick Dunston (contrebasse), Tomas Fujiwara (batterie)

 

La guitarrista de Nova York, Mary Halvorson, presenta el seu segon àlbum amb el seu sextet, "Cloudward" (Nonesuch, 2024), explorant un territori de llibertat creativa. El disc, amb la col·laboració de la llegendaria Laurie Anderson, fusiona la composició amb la improvisació en un paisatge sonor ric i inusual. Halvorson opta per menys dictat en les solos, permetent als altres membres del grup un major protagonisme, amb resultats sorprenents i seductors. El títol "Cloudward" s'inspira en la seva visió optimista post-pandèmia i també en la imatgeria del tarot. L'àlbum ofereix un equilibri delicat entre composició i improvisació, amb moments de bellesa captivadora i inesperats gestos de llibertat. La crítica el considera un dels grans èxits del 2024, consolidant Halvorson com una de les figures més innovadores del jazz contemporani.

 

Collapsing Mouth, Tailhead

---

3.

Gonzalo Rubalcaba -  Borrowed Roses  2024

Gonzalo Rubalcaba - piano

 

El reconegut pianista cubà de jazz, Gonzalo Rubalcaba, ens presenta el seu darrer àlbum, "Borrowed Roses", on ens pressenta aquestes roses manllevades, és a dir, temes clàsiccs del jazz i del pop en una interpretació personal i íntima. Rubalcaba, virtuós pianista encuadrat en l'era posbop, ens ofereix una visió íntima i melancòlica de temes com "Summertime" de George Gershwin, "Lush Life" de Billy Strayhorn i "Take Five" de Dave Brubeck. Amb la seva característica destresa interpretativa, Rubalcaba dona una nova vida a aquestes composicions, centrant-se en la seva melodia i expressivitat.

A més de les seleccions de jazz, l'àlbum inclou versions de cançons populars com "Here, There, and Everywhere" de John Lennon i Paul McCartney, demostrant la versatilitat del pianista per abordar diferents estils musicals. Amb una atmosfera de tranquil·litat i melancolia, "Borrowed Roses" captura l'essència de Rubalcaba com a intèrpret, destacant la seva capacitat per emocionar i sorprendre l'audiència amb la seva música.

Chelsea Bridge , Summertime 

 

---