Fergus McCreadie, pianista i compositor escocès, presenta el seu nou àlbum Stream, que segueix l'èxit de Forest Floor (finalista del Mercury Prize i guanyador de l'Scottish Album of the Year el 2022) i Cairn (2021). En aquest disc, McCreadie torna a reunir el seu trio amb el contrabaixista David Bowden i el bateria Stephen Henderson per oferir una nova exploració musical, aquesta vegada centrada en el tema de l'aigua, tot mantenint la connexió amb el folklore escocès i el jazz contemporani.
Stream presenta una narrativa musical que va evolucionant des de l’obscuritat cap a la llum, una metàfora que es fa evident en la seqüència de les cançons i en el seu desenvolupament. McCreadie destaca que l'àlbum es construeix com un viatge, des de "cel núvol" fins a "cel assolellat", cosa que diferencia aquest disc dels anteriors, on la disposició de les peces era més aleatòria.
L'àlbum obre amb "Storm", una peça que comença amb una tensió creixent, seguida per l'extensa "The Crossing", on el trio crea un ambient de turbulència seguit de moments de calma. Les cançons flueixen en una combinació de jazz dinàmic i elements tradicionals escocesos, amb peces com "Snowcap" o "Sun Pillars", que mostren un equilibri entre l'optimisme i la introspecció.
La tècnica de McCreadie al piano és destacada, capaç de replicar sonoritats habituals en altres instruments folk com el violí o les flautes. Aquesta habilitat, juntament amb la solidesa del trio, que ha guanyat diversos premis i reconeixements, els permet fer una fusió de jazz i música tradicional escocesa d'una manera única.
Stream no només és un disc que explora la música del folk escocès i el jazz, sinó que també recrea el viatge físic i emocional de l'aigua, amb cançons que passen de la calma a la tempesta, i de la melodia suau a l'explosió d'energia. El tancament amb "Coastline" ofereix una melodia nostàlgica, com un horitzó al final del dia, tancant el cercle d'aquest viatge sonor.
Aquest àlbum reafirma la identitat musical del trio, que ja ha trobat el seu so distintiu, fusionant de manera innovadora el folklore escocès amb el jazz contemporani, i oferint una obra que segueix el camí de la seva anterior trajectòria, però que enriqueix amb noves exploracions i matisos.
Stream presenta una narrativa musical que va evolucionant des de l’obscuritat cap a la llum, una metàfora que es fa evident en la seqüència de les cançons i en el seu desenvolupament. McCreadie destaca que l'àlbum es construeix com un viatge, des de "cel núvol" fins a "cel assolellat", cosa que diferencia aquest disc dels anteriors, on la disposició de les peces era més aleatòria.
L'àlbum obre amb "Storm", una peça que comença amb una tensió creixent, seguida per l'extensa "The Crossing", on el trio crea un ambient de turbulència seguit de moments de calma. Les cançons flueixen en una combinació de jazz dinàmic i elements tradicionals escocesos, amb peces com "Snowcap" o "Sun Pillars", que mostren un equilibri entre l'optimisme i la introspecció.
La tècnica de McCreadie al piano és destacada, capaç de replicar sonoritats habituals en altres instruments folk com el violí o les flautes. Aquesta habilitat, juntament amb la solidesa del trio, que ha guanyat diversos premis i reconeixements, els permet fer una fusió de jazz i música tradicional escocesa d'una manera única.
Stream no només és un disc que explora la música del folk escocès i el jazz, sinó que també recrea el viatge físic i emocional de l'aigua, amb cançons que passen de la calma a la tempesta, i de la melodia suau a l'explosió d'energia. El tancament amb "Coastline" ofereix una melodia nostàlgica, com un horitzó al final del dia, tancant el cercle d'aquest viatge sonor.
Aquest àlbum reafirma la identitat musical del trio, que ja ha trobat el seu so distintiu, fusionant de manera innovadora el folklore escocès amb el jazz contemporani, i oferint una obra que segueix el camí de la seva anterior trajectòria, però que enriqueix amb noves exploracions i matisos.
Driftwood, Coastline
2.
Mulgrew Miller - Solo in Barcelona (2023)
https://www.youtube.com/watch?v=W6Jr9L2Dcsg&list=OLAK5uy_nrrW9trIAHbTWsR5qLw1bGHfnqj_cyVMU
El llegendari pianista de jazz Mulgrew Miller ens presenta aquest àlbum en solitari Solo in Barcelona, publicat per Storyville Records. Aquest és enregistrament poc congut, fet el 2 de febrer de 2004 a Barcelona, fins i tot pels admiradors del pianista. A l'àlbum, Miller ofereix arranjaments únics de temes de Monk, Dizzy Gillespie, Cole Porter, Miles Davis i Duke Ellington, demostrant per què és considerat una llegenda. Tot i que es va enregistrar el 2004 no es va publicar fins el 2023.
Miller, que va morir el 2013 als 57 anys , és recordat pel seu talent, la seva veu original i la seva capacitat de transmetre emocions amb cada nota.
Miller, que va morir el 2013 als 57 anys , és recordat pel seu talent, la seva veu original i la seva capacitat de transmetre emocions amb cada nota.
Mulgrew Miller (piano)
Woody'n You (Dizzy Gillespie ) Milestones · (John Lewis)
3.
Dave Bass - No Boundaries – New York, 2019
Ted Nash (fl,alto-fl,cl,b-cl,sop,as,ts) Dave Bass (p) Carlos Henriquez (b) Jerome Jennings (d)
El pianista Dave Bass, després de retirar-se de l'Oficina del Fiscal General de Califòrnia el 2015, ha tornat al seu primer amor: la música. Després d'una llarga pausa a causa d'una lesió al canell que el va allunyar dels escenaris durant tres dècades, Bass ha recuperat amb força la seva carrera musical. "No Boundaries" és el tercer disc de la seva reeixida tornada i el segon amb el segell Whaling City Sound.El títol del disc ja ens avança la voluntat de Bass de desafiar límits estilístics. Obre i tanca l'àlbum amb composicions de dos dels pianistes més complexos de la música moderna, Lennie Tristano i Bud Powell, demostrant la seva connexió a través d'un enfocament lineal en les melodies. Peces com "Lennie's Pennies" i "Hallucinations" posen de manifest la tècnica impressionant de Bass, amb línies ràpides i intricades que s'entrellacen de manera vibrant amb el contrabaix de Carlos Henriquez i la bateria de Jerome Jennings.
El disc explora diversos estils, incloent el jazz llatí, amb temes com "Siboney" i "La Mulata Rumbera", on Bass s'acompanya de percussionistes cubans com Carlos Caro i Miguel Valdes. Aquestes peces mostren la seva capacitat de fusionar ritmes afro-cubans amb el seu piano, que tant pot ballar amb delicadesa com colpejar amb fúria flamenca.
A més de l'equilibri entre el jazz llatí i el bebop, "No Boundaries" inclou moments cinematogràfics amb temes com "Spy Movie End Credits", un duet entre Bass i el saxofonista Ted Nash. També destaca una versió espectacular de "If I Loved You", amb la increïble veu de Karrin Allyson, que demostra la versatilitat i maduresa de Bass com a arranjador.
Ted Nash, que col·labora com a multiinstrumentista i coproductor del disc, elogia l'enfocament personal i apassionat de Bass, reconeixent la seva capacitat per transmetre emocions amb cada composició.
Agenbite of Inwit
4.
OVK 3 • Meeting Point 2024
https://modicamusic.bandcamp.com/album/meeting-point
El trio de jazz OVK Trio, format pel pianista cubà Manuel Valera, el contrabaixista Roberto Occhipinti i el bateria Mark Kelso, presenta el seu nou àlbum Meeting Point. Gravades en directe al RHC Studio de Toronto el 19 de maig de 2023, les nou peces que formen aquest treball mostren la química i la complicitat entre tres músics que ja han col·laborat en diversos projectes.
L'àlbum inclou set composicions originals de Valera, una d'Occhipinti i una versió del clàssic "Soul Eyes" de Mal Waldron. La gravació, a càrrec de Jeff Wolpert, captura l'essència del trio, amb un so net i autèntic.
Valera, nascut a l'Havana el 1980, ha estat fortament influenciat per mestres del piano com Bill Evans, Chick Corea i Keith Jarrett. Instal·lat a Nova York des del 2000, ha col·laborat amb grans noms del jazz com Dafnis Prieto, Arturo Sandoval i Paquito D'Rivera, consolidant-se com una figura destacada en l'escena jazzística internacional. Amb Meeting Point, el OVK Trio ofereix una experiència rica en emoció i virtuosisme, que captiva des del primer compàs.
Manuel Valera/Piano , Mark Kelso/Drums , Roberto Occhipinti/Double bass
Convergence, El Rey
5.
Julien Knowles - As many, as one 2023
https://julienknowles.bandcamp.com/album/as-many-as-one
https://www.youtube.com/watch?v=N0HYNrbUBcg&list=OLAK5uy_lfO80XJCabzulNhNOdbv3esY8In5aWBas
Julian Knowles és un compositor i intèrpret australià que ha destacat en el camp de les noves tecnologies aplicades a la música i les arts sonores. Amb una trajectòria creativa que abasta composicions per a teatre, dansa, cinema, televisió i música electrònica, Knowles ha deixat una empremta significativa en la música contemporània i els nous mitjans des de mitjans dels anys 80.
Tot i treballar principalment com a solista, Knowles és també membre del col·lectiu experimental Social Interiors, actiu des dels anys 90, i ha col·laborat amb nombrosos artistes tant australians com internacionals. La seva obra ha rebut un ampli reconeixement crític, amb presentacions en esdeveniments i espais de renom com el San Francisco Museum of Modern Art, Experimental Intermedia a Nova York, el Festival Internacional de Performance de Seül, el Melbourne International Film Festival, el Sydney Opera House i l’International Computer Music Conference.
Amb una carrera dedicada a explorar els límits de la música electrònica i les arts sonores, Knowles s'ha consolidat com una figura clau en la creació artística vinculada a les tecnologies emergents.
"As Many, as One", el debut del trompetista Julien Knowles, és un àlbum que explora la dualitat entre la individualitat i la col·lectivitat, inspirat en conceptes del budisme zen. El títol de l'àlbum, que no apareix com a pista, reflecteix l'idea que un sol individu pot representar una realitat més gran, a més de reconèixer el paper crucial de les col·laboracions en el procés creatiu.
L'àlbum s'inspira en la noció zen que el cos i la ment són tant dos com un, un concepte que Knowles explora a través d'una música sofisticada i exploratòria. Graduat del programa Herbie Hancock Institute, Knowles mostra un so de trompeta flexible i càlid, que s'encén amb energia en línies ràpides i improvisacions captivadores. Tot i tenir un estil propi, la seva música recorda a grans com Dave Douglas i Ambrose Akinmusire.
Acompanyat per col·legues del Hancock Institute com Devin Daniels al saxo alt, Javier Santiago al piano, Dario Bizio al baix i Benjamin Ring a la bateria, Knowles crea un jazz cerebral però arrelat, amb influències del post-bop acústic dels anys 60 i 70, combinat amb un toc contemporani.
L'àlbum s'obre amb "Opening", una obertura amb cordes que li dona un aire cinematogràfic, amb la trompeta de Knowles brillant sobre els acords de violí i violoncel. Altres moments destacats són "Moon Theater", amb onades sonores suaus entre el piano i les cordes, i una interpretació romàntica de "End of the Night", de Louis Cole. "The Boot" introdueix un groove afro-llatí amb una línia de baix a l'estil de Charles Mingus, mentre que "Kintsugi" barreja el math rock de Chicago amb la melodia somiadora de Wayne Shorter.
Amb As Many, as One, Julien Knowles uneix totes les seves facetes musicals en una obra vibrant, demostrant el seu talent com a improvisador i compositor, en una perfecta fusió de tradició i modernitat.
Julien Knowles, trumpet
Devin Daniels, alto saxophone (all but 1, 6, & 9)
Javier Santiago, piano (all but 1 & 6)
Dario Bizio, bass (all but 6)
Benjamin Ring, drums (all but 1 & 6)
Ela Kodžas, violin (1, 5, & 9)
Michelle Sheehy, violin (1, 5, & 9)
Damon Zavala, viola (1, 5, & 9)
Niall Ferguson, cello (1, 5, & 9)
Moon Theater
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada