1.
Matt Otto, Abe Rábade, Xose Miguélez - The Landscape Listens 2024
https://xosemiguelez.bandcamp.com/album/the-landscape-listens
The Landscape Listens és el nou àlbum que reuneix el saxofonista de Kansas City, Matt Otto, amb els músics gallecs Xose Miguélez (saxo) i Abe Rábade (piano). El projecte, editat per Tinny Moon Records, explora un diàleg musical on cada peça, com "Epílogo" —amb aires de composicions de Chick Corea com "La Fiesta"—, ofereix un espai per a la improvisació i la comunió sonora. Otto aporta el seu estil de jazz suau que ha marcat l'escena de Kansas City durant més de 16 anys, mentre que Miguélez i Rábade comparteixen amb ell l’afinitat pels sons associats a figures com Lee Konitz i Warne Marsh.
Alguns crìtics defineixen aquests tipus d’enregistraments com a “Jazz de cambra”. Si bé les etiquetes sempre son enganyoses, es pot dir que el concepte aniria en aquesta direcció, podrìem dir que per la instrumentació estem parlant de músiques íntimes, calmades , reflexives i , sobretot bellíssimes. I això és , com sempre, una opinió personal.
Alguns crìtics defineixen aquests tipus d’enregistraments com a “Jazz de cambra”. Si bé les etiquetes sempre son enganyoses, es pot dir que el concepte aniria en aquesta direcció, podrìem dir que per la instrumentació estem parlant de músiques íntimes, calmades , reflexives i , sobretot bellíssimes. I això és , com sempre, una opinió personal.
Matt Otto, tenor sax
Abe Rábade, piano
Xose Miguélez. tenor sax
Shyest sea, Gumm
2.
David Pastor - TimeLapse 2024
https://dottimerecords.bandcamp.com/album/timelapse
TimeLapse és el nou àlbum de David Pastor, continuació de l’èxit del seu anterior treball Film Sessions, guardonat com a millor àlbum de jazz als Premis Carles Santos. Aquest projecte aposta per la fusió entre la música clàssica i el jazz, amb un enfocament innovador que condensa l'evolució musical en un format àgil i captivador. Liderat per Pastor a la trompeta, l'àlbum compta amb Francesc Capella al piano i Thomas Kent Warburton al contrabaix, a més de la participació destacada de solistes de la Royal Opera House de Covent Garden. La proposta busca apropar els clàssics universals al llenguatge jazzístic, amb arranjaments que prioritzen la improvisació, oferint una experiència única tant per a melòmans experimentats com per a nous públics.
The Swan from The Carnival of the Animals (Camille Saint-Saens)
3.
Michael Sarian • Live at Cliff Bell's 2024
https://shiftingparadigmrecords.bandcamp.com/album/live-at-cliff-bells
El trompetista i compositor Michael Sarian, nascut al Canadà, criat a l'Argentina, i que actualment resideix a Nova York, presenta el seu nou àlbum en directe, Live at Cliff Bell's, enregistrat en el mític local de Detroit durant la seva gira per Canadà, el nord-est i el Midwest dels Estats Units. Acompanyat pel seu quartet, format per Santiago Leibson al piano, Marty Kenney al contrabaix i Nathan Ellman-Bell a la bateria, Sarian ofereix un repertori que inclou temes dels seus dos àlbums anteriors i noves composicions. Aquest directe és una demostració d'intensitat, interacció grupal i una profunda sensibilitat melòdica.
El disc s'obre amb "Primo", una peça en què el quartet es mou amb fluïdesa entre el swing i la improvisació. Amb "Aurora", una peça commovedora que reflexiona sobre dos tiroteigs massius, Sarian aconsegueix transmetre una profunda tristesa amb la seva trompeta i el suport penetrant del contrabaix de Kenney. El tribut a l’italià Enrico Rava amb "The Pilgrim" marca un moment dinàmic del disc, inspirat en la peça "Bella" de Rava.
L'àlbum també destaca per la seva connexió amb la cultura armenia, especialment amb l’adaptació de la balada del segle XVIII "Yi Ku Ghimetn Chim Kidi" de l’ashugh Sayat Nova, on Sarian i el seu grup exploren melodies antigues sobre una harmonia expandida. També inclou una nova composició, "Glass Mountains", dedicada al poble d’Artsakh, que tracta temes d'injustícia i desplaçament.
Un dels moments més destacats arriba amb "Portrait of Haile", un homenatge a l’emperador etíop Haile Selassie, qui va salvar músics armenis durant el genocidi. La peça utilitza una estructura angular i un pensament circular per reflectir el lideratge i la justícia en acció.
Finalment, l'àlbum es tanca amb "Living at the End of the World", una peça vibrant amb influències del blues i inspirada en la novel·la de Haruki Murakami, Hard-Boiled Wonderland and The End of the World. Aquest tema, igual que tot l’àlbum, mostra una urgència i una profunditat que situen Sarian com un dels talents emergents més interessants del panorama actual del jazz.
El disc s'obre amb "Primo", una peça en què el quartet es mou amb fluïdesa entre el swing i la improvisació. Amb "Aurora", una peça commovedora que reflexiona sobre dos tiroteigs massius, Sarian aconsegueix transmetre una profunda tristesa amb la seva trompeta i el suport penetrant del contrabaix de Kenney. El tribut a l’italià Enrico Rava amb "The Pilgrim" marca un moment dinàmic del disc, inspirat en la peça "Bella" de Rava.
L'àlbum també destaca per la seva connexió amb la cultura armenia, especialment amb l’adaptació de la balada del segle XVIII "Yi Ku Ghimetn Chim Kidi" de l’ashugh Sayat Nova, on Sarian i el seu grup exploren melodies antigues sobre una harmonia expandida. També inclou una nova composició, "Glass Mountains", dedicada al poble d’Artsakh, que tracta temes d'injustícia i desplaçament.
Un dels moments més destacats arriba amb "Portrait of Haile", un homenatge a l’emperador etíop Haile Selassie, qui va salvar músics armenis durant el genocidi. La peça utilitza una estructura angular i un pensament circular per reflectir el lideratge i la justícia en acció.
Finalment, l'àlbum es tanca amb "Living at the End of the World", una peça vibrant amb influències del blues i inspirada en la novel·la de Haruki Murakami, Hard-Boiled Wonderland and The End of the World. Aquest tema, igual que tot l’àlbum, mostra una urgència i una profunditat que situen Sarian com un dels talents emergents més interessants del panorama actual del jazz.
Michael Sarian - trumpet/flugelhorn
Santiago Leibson - piano
Marty Kenney - bass
Nathan Ellman-Bell - drums
Primo
4.
Miki Yamanaka - Chance 2024
https://mikiyamanaka.bandcamp.com/album/chance
Miki Yamanaka - piano
Tyrone Allen - bass
Jimmy Macbride - drums
La pianista japonesa Miki Yamanaka, establerta a Nova York des del 2012, s'ha consolidat com una de les personalitats destacades del jazz contemporani.
Amb una sòlida formació en piano i orgue, Yamanaka ha estat reconeguda per la seva habilitat tècnica i el seu estil expressiu. A més, la seva trajectòria inclou col·laboracions amb grans noms com Antonio Hart i la seva participació en destacats projectes com la Mingus Bigband.
El disc Chance presenta una combinació de composicions originals i arranjaments innovadors de clàssics del jazz, com “Body and Soul” i “Jitterbug Waltz”. Gràcies a la química del seu trio, Yamanaka aconsegueix donar una nova vida a aquestes peces, mantenint l’equilibri entre tradició i modernitat.
Amb una sòlida formació en piano i orgue, Yamanaka ha estat reconeguda per la seva habilitat tècnica i el seu estil expressiu. A més, la seva trajectòria inclou col·laboracions amb grans noms com Antonio Hart i la seva participació en destacats projectes com la Mingus Bigband.
El disc Chance presenta una combinació de composicions originals i arranjaments innovadors de clàssics del jazz, com “Body and Soul” i “Jitterbug Waltz”. Gràcies a la química del seu trio, Yamanaka aconsegueix donar una nova vida a aquestes peces, mantenint l’equilibri entre tradició i modernitat.
Jitteburg Waltz
5.
Alfredo Colón - Blood Burden 2024
Alfredo Colón: alto saxophone; Lex Korton: piano; Steve Williams: double bass; Connor Parks: drums.
https://outofyourheadrecords.bandcamp.com/album/blood-burden
Amb el seu debut com a líder, Blood Burden (Out of Your Head, 2024), el saxofonista d'origen dominicà Alfredo Colón presenta una obra marcada per la cerca de la veu pròpial i per les seves arrels familiars. Lluny de caure en el parany de demostrar exclusivament la seva habilitat tècnica, Colón aprofita aquest àlbum per explorar les seves experiències familiars i culturals, oferint-nos un relat musical profundament emocional.
Els pares de Colón, immigrants de la República Dominicana, van inculcar-li una herència rica en fe i folklore. Aquesta influència es plasma en peces com "Santo", dedicada a la seva mare Gloria, on ressona el catolicisme i les pregàries protectores de la seva família. Aquesta peça, un blues melancòlic, transmet esperança malgrat el seu to introspectiu. Dues versions d'una cançó dedicada a Santa Llúcia, una figura que va perdre la vista i la vida per la seva devoció religiosa, reforcen aquest vincle amb la fe familiar.
D'altra banda, el pare de Colón, Hilario, és homenatjat a "Doomknocker", una peça que reflecteix el coratge d’aquest home en desafiar les normes de la masculinitat tradicional. Aquesta història s'entrellaça amb el mite de la ciguapa, una criatura mítica dominicana que sedueix els homes per portar-los a la seva perdició, una metàfora per als sacrificis personals i ètics que va fer el pare de Colón.
La càrrega emocional de l'àlbum es troba en el títol mateix, Blood Burden, que fa referència al sentiment de responsabilitat que senten molts fills d’immigrants: l'obligació d’aprofitar les oportunitats que els seus pares van sacrificar per aconseguir tirar endavant . Colón captura aquesta tensió entre honorar les seves arrels i triomfar en un món que sovint exigeix l'adaptació a una cultura pop homogeneïtzada. Musicalment, l'àlbum combina elements d'avantguarda amb influències més tradicionals, creant un so únic i coherent.
El quartet que acompanya Colón – Lex Korten al piano, Steve Williams al contrabaix i Connor Parks a la bateria – sintonitza perfectament amb la visió del saxofonista, fent que Blood Burden sigui tant un tractat sociològic com una expressió artística lliure i avantguardista. L'obra combina sofisticació harmònica amb llibertat rítmica, destacant per la seva capacitat d’emocionar i sorprendre.
Colón ja ha col·laborat amb grans noms com Henry Threadgill i William Parker, i amb aquest debut demostra que té una veu pròpia dins del jazz contemporani, plena de promeses per al futur. Blood Burden és una meditació musical sobre família, fe i folklore, una obra per aquells que busquen navegar en aigües poc convencionals.
Els pares de Colón, immigrants de la República Dominicana, van inculcar-li una herència rica en fe i folklore. Aquesta influència es plasma en peces com "Santo", dedicada a la seva mare Gloria, on ressona el catolicisme i les pregàries protectores de la seva família. Aquesta peça, un blues melancòlic, transmet esperança malgrat el seu to introspectiu. Dues versions d'una cançó dedicada a Santa Llúcia, una figura que va perdre la vista i la vida per la seva devoció religiosa, reforcen aquest vincle amb la fe familiar.
D'altra banda, el pare de Colón, Hilario, és homenatjat a "Doomknocker", una peça que reflecteix el coratge d’aquest home en desafiar les normes de la masculinitat tradicional. Aquesta història s'entrellaça amb el mite de la ciguapa, una criatura mítica dominicana que sedueix els homes per portar-los a la seva perdició, una metàfora per als sacrificis personals i ètics que va fer el pare de Colón.
La càrrega emocional de l'àlbum es troba en el títol mateix, Blood Burden, que fa referència al sentiment de responsabilitat que senten molts fills d’immigrants: l'obligació d’aprofitar les oportunitats que els seus pares van sacrificar per aconseguir tirar endavant . Colón captura aquesta tensió entre honorar les seves arrels i triomfar en un món que sovint exigeix l'adaptació a una cultura pop homogeneïtzada. Musicalment, l'àlbum combina elements d'avantguarda amb influències més tradicionals, creant un so únic i coherent.
El quartet que acompanya Colón – Lex Korten al piano, Steve Williams al contrabaix i Connor Parks a la bateria – sintonitza perfectament amb la visió del saxofonista, fent que Blood Burden sigui tant un tractat sociològic com una expressió artística lliure i avantguardista. L'obra combina sofisticació harmònica amb llibertat rítmica, destacant per la seva capacitat d’emocionar i sorprendre.
Colón ja ha col·laborat amb grans noms com Henry Threadgill i William Parker, i amb aquest debut demostra que té una veu pròpia dins del jazz contemporani, plena de promeses per al futur. Blood Burden és una meditació musical sobre família, fe i folklore, una obra per aquells que busquen navegar en aigües poc convencionals.
VMCS , St. Lucy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada