Tyler Blanton - References & Irreverences, 2024
https://destinyrecords.bandcamp.com/album/references-irreverences
Nascut a Califòrnia i establert a Brooklyn, Tyler Blanton s’ha fet un lloc al panorama jazzístic com a vibrafonista amb una veu pròpia. Ha treballat sovint amb músics influents de l’escena novaiorquesa . Ha publicat quatre discos com a líder i ha actuat i fet classes magistrals als EUA, Europa i Àsia. Actualment resideix a Nova York i referma una trajectòria que combina composició i improvisació amb una sonoritat característica.
References & Irreverences, segon treball per al segell Destiny, mostra composicions originals de Blanton (excepte “Old Folks”, de Willard Robinson i Dedette Lee Hill).
Tyler Blanton destaca que la seva exposició al jazz va ser inicialment a través del seu avi saxofonista, i que el camí cap a aquest gènere va ser gradual, fent descobriments d’àlbums i artistes referencials, com Bill Evans, Oscar Peterson, Gary Burton i Milt Jackson.
Blanton explica que viure a Nova York és inspirador tot i que es fa difícil per als músics, especialment pel temps dedicat a la gestió professional que sovint resta hores a l’estudi i la pràctica diària.
Els músics que intervenen en aquesta gravació són: Tyler Blanton, vibràfon, Gary Versace, piano i Fender Rhodes, Joe Martin, contrabaix, Rudy Royston, bateria.
Temes: West Highlands, '70s Villain, Personhole Cover, Faashin, Brooding Linda Evans, Most Vertebrate Offspring, Rockford Brown, Old Folks.
L’enregistrament va tenir lloc el 26 de febrer de 2023 a NRS Recording, Catskill, NY, amb mescles i masterització a Austin, Texas, a càrrec de George Shalda.
Escoltem : '70s Villain, Old Folks
https://destinyrecords.bandcamp.com/album/references-irreverences
https://tylerblantonmusic.com
https://music.apple.com/gb/album/references-irreverences-feat-gary-versace-joe-martin/1727431671
Yvonnick Prené - Un harmonica pour Django, 2025
https://music.youtube.com/watch?v=XQTP4GjSBNs&list=OLAK5uy_lyXt2gW7nLUBAX8hvoLqFTNRkjsgc77q4
Nascut als afores de París, Yvonnick Prené ha esdevingut un dels harmonicistes més versàtils i reconeguts del jazz actual, afincat a Nova York des de fa més d’una dècada i impulsor de la New York Harmonica School. Prené fa servir preferentment l’harmònica cromàtica, apropant-la als idiomes del jazz contemporani, però també a la tradició manouche. Ha actuat amb figures com Geoffrey Keezer, Jeremy Pelt, Peter Bernstein o Pasquale Grasso i manté una activa carrera docent i de creació discogràfica.
Un harmonica pour Django representa un homenatge directe a Django Reinhardt i al jazz manouche, un estil que Prené va descobrir de petit escoltant discs del mític guitarrista i també les col·laboracions amb l’harmonicista Larry Adler. L’especial sonoritat del disc neix de la voluntat de Prené de portar la veu de l’harmònica cromàtica a aquest repertori emblemàtic, on l’instrument va aparèixer ocasionalment però que mai no va ocupar el protagonisme que ara Prené reivindica.
Músics participants: Yvonnick Prené, harmònica cromàtica; Adrien Moignard, guitarra solista; Mathieu Chatelain, guitarra rítmica; Diego Imbert, contrabaix; Biréli Lagrène, guitarra (artista convidat).
Temes del disc, en el mateix ordre que al disc: Nuages, Django's Tiger, Belleville, Minor Swing, Sweet Chorus, Manoir de mes rêves, Djangology, Douce Ambiance, Tears, Swing 39, Les Yeux Noirs, Troublant Boléro, Boléro, Coquette.
L’àlbum fou enregistrat els dies 22 i 23 d’abril de 2025 als estudis Studio La Menuiserie, Noisy-le-Sec, París, amb sessions addicionals el 28 d’abril de 2025 a WM Music Studio, Obermodern, França. Enginyers de so: Rémi Bourcereau (París), Franck Wolf (Obermodern). Mesclat i masteritzat per Romain Clisson. El projecte fou produït per Daniel Yvinec.
Prené explica que de nen va sentir per primer cop Django Reinhardt i Larry Adler en un disc del Hot Club de France i que aquella sonoritat íntima on l’harmònica es feia sentir sense amplificació el va afecatr profundament. Subratlla la dificultat d’encaixar l’harmònica en formacions manouche pel balanç instrumental i considera aquest projecte una recuperació honesta de la relació entre l’harmònica i el jazz europeu.
Hem escoltat un dels meus temes preferits de Django Reinhardt, Troublant Boléro, composta el 1949 per Django Reinhardt (amb Adrien Moignard, Mathieu Chatelain i Diego Imbert). Tot seguit escoltem Djangology (amb els mateixos músics), composta l’any 1935 per Django Reinhardt i Stéphane Grappelli.
https://www.yvonnickprene.com/un-harmonica-pour-django/
https://open.spotify.com/album/5KBpKroRWCMfBzIzNgxGrv
https://music.apple.com/gb/album/un-harmonica-pour-django/1826313485
https://www.youtube.com/watch?v=R9pPcH4yzgQ
I escoltant aquest disc , m'han vingut moltes ganes de buscar un tema que m'encanta de Django Reinhardt, que és Rythme futur, és una llàstima que Yvonnick Prené no hi hagi inclós una versió a aquest disc. He hagut de buscar i he trobat una versió fantàstica, la que està inclosa al disc :
Boulou Ferré & Elios Ferré - Live in Montpellier, 2007
https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_nn2Rfv4c22RwRz2009dFPv_dPEHrjpxw0
Boulou Ferré (Jean-Jacques Ferret, París, 1951) és una figura cabdal del jazz manouche, virtuós de la guitarra format en clàssic amb influències de Bach i reconegut per fusionar les sonoritats gitanes amb el jazz modern. Son germà Elios Ferré (nascut 1956) aporta l’essència flamenca, el rigor del jazz europeu i sensibilitat per la improvisació. Elios, inicialment orientat cap al flamenc, s’uneix ben aviat a Boulou formant un dels duets més lloats del jazz europeu. El disc Live in Montpellier es vincula a la seva “carte blanche” a la ciutat dins el Festival Internacional de la Guitarra de 2006.
El concert recull temes propis i clàssics del repertori manouche, reinterpretats amb frescor per la formació central:
Boulou Ferré, guitarra; Elios Ferré, guitarra; Pierre Boussaguet, contrabaix; Alain Jean-Marie, piano.
Hi col·laboren com a convidats Didier Lockwood, violí; Philippe Catherine, guitarra; Giani Lincan, cimbalum; Stéphane Belmondo, trompeta/flugelhorn; Lionel Belmondo, saxo.
Temes del disc, en ordre: Rythme futur, De Moscou à Odessa, Medley (Improvisation n°3-Swing 42-Manoir de mes rêves-Tears-Minor swing-Nuages), Laurent, Intersection sur un Prélude de Bach, Libre penseur, Toccata (J-S Bach).
L’enregistrament es va fer al Teatre Berlier, Montpellier, el 14 d’octubre de 2006 dins el festival “Il était une fois les frères Ferré”. Editat per Le Chant du Monde el 2007. La interpretació destaca per la sofisticació tècnica, la calidesa i el diàleg obert entre tots els músics.
Rythme futur
https://music.apple.com/mx/album/live-in-montpellier/1324552917
https://culturejazz.fr/spip.php?article576
https://open.spotify.com/album/6NAj4sxBORBqGA1pG0NYJ6
https://www.djangobooks.com/Item/boulou-elios-ferre-live-in-montpellier
https://boulou-elios-ferre.bandcamp.com/album/livbe-i-n-montpellier
Rasmus Kjær - Underlake, 2025
https://rasmuskjaer.bandcamp.com/album/underlake
Rasmus Kjær Larsen (Copenhaguen, 1982) és pianista, compositor i improvisador danès distingit per la seva exploració del jazz modern i l’avantguarda europea. Reconegut per combinar influències clàssiques, electròniques i d’improvisació, ha col·laborat amb artistes notables del panorama escandinau i internacional, alternant projectes d’orgue, sintetitzadors i piano acústic. Per Underlake retorna a l’acústica pura, inspirat per la seva estada a Suïssa vora el llac Lemàn, enfocant la composició en l’atmosfera, el color i el diàleg entre estructura i improvisació.
La gènesi del disc s’articula a partir d’una escala modal original de set notes concebuda per Kjær, que defineix la sonoritat principal: harmonia “angulosa” i textures que evoquen la lentitud, la immersió i el misteri de l’aigua. La majoria de temes giren al voltant d’aquest mode, excepte “Adrift” (improvisació col·lectiva) i “Ondine in silhouette” (inspirada en el mite de l’ondina). El disc, per Kjær, pretén “capturar el pes de l’aigua, la levitat i la sensació d’estar ergit, on tot es mou més lentament”.
Són curioses i molt variades les circumstàncies que empenyen els músics a escriure o improvisar la seva música, o, com a mínim, moltes vegades, és curiós el que expliquen. Per a mi, el més important és que vaig escoltar el tema que acaba de sonar, Flood Signal, i, potser de tant escoltar discos molt diferents, m’havia quedat una mica endormiscat. Bé, doncs de cop i volta aquest tema va ser com si em sacsegés i em digués: “Desperta!”. I la resta del disc està en aquesta línia. Escoltem tot seguit Almost weightless, que vol dir gairebé sense pes. Espero que no us sigui pesant.
Més enllà de la petita broma, em sembla un disc força interessant.Músics que intervénen: Rasmus Kjær, piano; Nicolas Masson, saxo tenor/soprano i clarinet; Noé Franklé, bateria i producció.
Temes del disc en ordre: Almost weightless, Slow swell, Adrift, Flood signal, Unidentified Submerged Object, Ondine in silhouette.
Enregistrat el 7 i 8 de juliol de 2023 a Phonotope Studio, Renens, Suïssa. Enginyer d’enregistrament: Antoine Berger. Mesclatge i masterització a càrrec de Noé Franklé. Editat per Hobby Horse Records, publicat el 31 d’octubre de 2025.
https://jazzfuel.com/project/rasmus-kjaer-underlake/
https://rasmuskjaer.com
https://www.paris-move.com/reviews/rasmus-kjaer-noe-frankle-nicolas-masson-underlake/
https://www.richardandersson.dk/products/underlake-lp-rasmus-kjaer-nicolas-masson-noe-frankle
https://open.spotify.com/album/6NAj4sxBORBqGA1pG0NYJ6
Shems Bendali - Casbah Qassioun, 2025
https://shemsbendali.bandcamp.com/album/casbah-qassioun
Shems Bendali és un trompetista franco-algerià establert a Suïssa, graduat de l'HEMU amb el reconegut premi Cully Jazz Festival i ZKB Jazzpreis. La seva música és narrativa i sensible, amb arrels en el jazz i les tradicions musicals argelines. El seu enfocament explora la identitat plural entre l'Occident i el Magreb, creant un espai de creació personal i evocador.
Shems Bendali explica que amb el seu disc Casbah Qassioun vol explorar un univers on conflueixen la memòria i la imaginació, alhora que evoca paisatges sonors entre el Magreb i el Pròxim Orient en un context de ciència-ficció i estètica retrofuturista. La seva intenció és construir un espai musical que reflecteixi la seva herència cultural i personal, amb una mirada sensible i narrativa que uneixi jazz i tradicions àrabs i nord-africanes.
Músics: Shems Bendali (trompeta, percussions, sintetitzador), Arthur Donnot (saxo tenor), Andrew Audiger (piano, Rhodes, sintetitzador, percussions), Yves Marcotte (contrabaix, percussions), Marton Kiss (bateria).
Convidats: Climène Zarkan (veu), Amine Mraihi (oud).
Temes: Bled Runner, Echos de la Casbah, Al-’alām binihār, Ashes, Battuta Race, Magenta Noir, Nebula Heights, Sands of the Unseen.
L’enregistrament es va fer a l’Estudi La Buissonne, amb mescla de Valentin Liechti i mastering de Simon Lancelot a Studio Audimat. Casbah Qassioun ha estat publicat per Jazz Family el 3 d’octubre de 2025.
Enllaços :
https://www.hemu.ch/lhemu/actualites/detail-des-actualites/news/detail/news/sortie-dalbum-1
https://shemsbendali.bandcamp.com/album/casbah-qassioun
https://shemsbendali.com
https://www.ledisquaire.com/jazz/10793-shems-bendau-casbah-qassioun-3341348170176.html
Yuri Honing - Peace Orchestra, 2025
https://music.youtube.com/watch?v=8cM3oWH9ecE&list=OLAK5uy_mDkBNk8uksx0hnVT-PxwbxIeeCOhAHkNU
Yuri Honing (Amsterdam, 1965) és un saxofonista destacat dins l’escena jazzística europea per la seva curiositat i per la tria de camins musical propis. Conegut tant per la trajectòria sòlida amb el seu quartet com per haver tingut al costat noms com Paul Bley, Gary Peacock o Paul Motian, sempre ha buscat música oberta i plena de matisos. Guardonat amb premis de prestigi com l’Edison i el Boy Edgar Prize, fa temps que explora territoris fronterers entre el jazz més lliure, l’electrònica i el so centrat en la recerca espiritual. Amb Peace Orchestra, Honing s'inspira directament en el jazz còsmic i espiritual dels anys seixanta i setanta però filtrant-lo amb una sensibilitat contemporània.
Honing explica que amb el seu Peace Orchestra busca esperança, renovació i connexió en “temps convulsos”, i veu la música com “reflex d’aquest moment”. Volia reunir una banda majoritàriament amb músics joves i remarca especialment l’aportació de la guitarrista Ella Zirina —segons ell, amb un futur remarcable pel to i l’elecció harmònica— i el paper fonamental de Tony Overwater pel seu ampli ventall estilístic, del jazz al Sufi. Considera que el contacte intergeneracional i la presència de més dones fa canviar la dinàmica de la banda i l’enriqueix. Destaca, a més, que volen traslladar honestedat, presència i vulnerabilitat a l’escenari; per ell, amb els anys, s’arriba a actuar sense por ni vergonya i a deixar-se portar per la intuïció i el moment.
Honing diu que la bona música, per a ell, arriba quan tot conflueix: és com una meditació col·lectiva, un moment d’unitat real.
Els músics que intervenen en aquest projecte són Yuri Honing (saxo tenor), Remy van Kesteren (arpa i electrònica), Ella Zirina (guitarra), Tony Overwater (baix i contrabaix) i Yoràn Vroom (bateria).
Els temes del disc són: For a Script, Astoriana, Imagine, Isola, Carte di Amore, Magnificent (she says), Kain & Abel.
El disc va ser enregistrat a Amsterdam (Països Baixos) i la seva publicació va ser el 26 de setembre de 2025.
Escoltem : Isola, Carte di amore, Sufi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada