Eric McPherson - Double Bass Quartet - Live, 2025
Eric McPherson (Nova York, 1970) és un bateria nord-americà reconegut per la seva tècnica , era habitual escoltar-lo amb Jackie McLean, Andrew Hill i nombrosos projectes . El seu disc "Double Bass Quartet - Live" (Giant Step Arts), enregistrat en directe a l’Ida K. Lang Concert Hall, Hunter College, Nova York, destaca per la formació inusual amb dos contrabaixistes i celebra la tradició de Max Roach amb un solo extens que homenatja el mestre. El repertori inclou composicions originals i revisions, amb el pianista cubà David Virelles i els contrabaixistes Ben Street i John Hébert.
Músics: Eric McPherson, bateria; Ben Street, contrabaix; John Hébert, contrabaix; David Virelles, piano
Escoltem: Ode to Von (Andrew Hill), Darn the Dream (Jimmy van Heusen), .
Skippy (Thelonious Monk)*
El tema ‘Skippy’ de Thelonious Monk és una composició complexa i exigent de l’any 1952, notable pel seu enfocament harmònic i rítmic molt singular. Monk construeix la peça com una reharmonització i abstracció del tema estàndard “Tea for Two” de Vincent Youmans, però en duu l’estructura i l’harmonia molt més enllà, utilitzant descensos c\íclics per quintes, modulacions cromàtiques, tritons substitutius i frases rítmiques denses que requereixen un gran treball tècnic. La forma és de 32 compassos (A1-B-A2-C) i inclou l’ús innovador de la escala disminuïda, així com salts angulars molt propis de Monk. ‘Skippy’ exemplifica el seu estil percussiu i l’interès per les dissonàncies i els girs inesperats, convertint-se en un exercici avançat tant per als intèrprets com per a l’oient. El tema ha estat enregistrat per diversos solistes, i destaca per la modernitat i audàcia lírica, essencial en el repertori Monk.
Doideca - Sketches, 2025
Doideca és un septet resident a Barcelona, format per joves músics d'orígens diversos, que debuta amb “Sketches”, un disc enregistrat en directe al Teatre de l’Aurora (Igualada) dins la Carta Blanca de l’Estival de Jazz. El seu so fusiona jazz, música brasilera, soul, pop, improvisació lliure i clàssica, amb esperit experimental i formació poc convencional. El nom, inspirat en Caetano Veloso, El disc alterna composicions originals i arranjaments on la veu, la flauta, el clarinet baix i la guitarra configuren paisatges sonors rics i oberts.
Músics: Federica Silva, veu; Ana Ayala, flauta; Clàudia Bosch, clarinet baix; Itziar Mendibil, saxo tenor; Estefania Chamorro, bateria; Sebastian Noren, guitarra; Xavier Veres, baix
Escoltem: Low 'n' Deep
Ben Markley - Tell the Truth, 2025
Ben Markley és pianista, compositor, educador i líder de big band basat a Colorado, autor del llibre "Cedar: The Life and Music of Cedar Walton" i professor a la Universitat de Wyoming. "Tell the Truth" és un homenatge als quintets clàssics de Blue Note dels anys 60, però substituint la trompeta habitual per la guitarra de Steve Kovalcheck, que comparteix protagonisme amb el saxo alt de Wil Swindler. L'àlbum, gravat a la Universitat del Nord de Colorado, ens presenta una col·lecció de composicions originals de Markley.
Músics: Ben Markley, piano; Steve Kovalcheck, guitarra; Wil Swindler, saxo alt; Rodney Whitaker, contrabaix; Kyle Swan, bateria
Escoltem: Tell the Truth, Tuesday Morning Feeling
Laurent Coulondre – Shifting Lights, 2025
https://music.youtube.com/watch?v=M6rcb1f9xec&list=OLAK5uy_ljdaJ8jK9lPu2ftxJ8ZSmvYXPLcpqQNBs
Laurent Coulondre (Nîmes, 1989), pianista francès, guardonat amb premis nacionals,
Christelle Raquillet (Normandia), flautista especialitzada en jazz i clàssic, ha col·laborat en projectes multidisciplinaris amb gran presència a l’escena francesa.
Músics:
Laurent Coulondre, piano, composició, Christelle Raquillet, flauta, veu, composició
Escoltem : Pequeno Camarao, Sun Is The Key
Inés Velasco – A Flash of Cobalt Blue, 2025
https://inesvelasco.bandcamp.com/album/a-flash-of-cobalt-blueInés Velasco és una baterista, compositora i directora originària de Guadalajara, Mèxic, actualment activa en l'escena jazz de Nova York. Formada a Berklee College of Music, les seves composicions, fusionen jazz contemporani amb elements orquestrals i poesia parlada.
El disc "A Flash of Cobalt Blue" (2025) ens presenta el primer gran ensemble de Velasco, amb una formació de més de quinze músics que inclou vent, piano, guitarra elèctrica, contrabaix acústic i veu. Les peces originals exploren el diàleg entre el jazz modern, la musicalitat llatinoamericana i l’experimentació formal, integrant spoken word i cant amb una interpretació instrumental sòlida.
Músics:Inés Velasco, composició; M. Alex Ramírez, alto, flauta; Gideon Forbes, alto, flauta; John Lowery, tenor, clarinet; Nathan See, tenor, clarinet; Kenny Pexton, baríton, baix clarinet; Sam Hoyt, trompeta, fliscorn; Bobby Spellman, trompeta, fliscorn; Dave Smith, trompeta, fliscorn; Joey Kendrick, trompeta, fliscorn; Nick Grinder, trombó; Sam Blakeslee, trombó; Greg DeAngelis, trombó; Julie Dombroski-Jones, baix trombó; Andrew Boudreau, piano; Jacob Aviner, guitarra, fx; Eduardo Belo, contrabaix; Jongkuk Kim, bateria; Catey Esler, veu en 'This Is The Way Down'; Jorge Esquinca, spoken word.
Els textos parlats al disc "A Flash of Cobalt Blue" provenen del llibre "Descripción de un brillo azul cobalto" del poeta mexicà Jorge Esquinca. La seva poesia en aquest llibre se centra en el dol per la mort del seu pare, i construeix un viatge metafòric entre el Pacífic mexicà i els carrers de París, entre la memòria i la imaginació, la pèrdua i l'amor.
Inés Velasco va decidir incorporar la veu d'Esquinca llegint fragments del llibre directament en el disc, unint la narració amb la música per crear un fil conductor. Els textos evoquen temes de transformació, la relació entre somni i realitat, l'absència dels éssers estimats i la recerca d'un sentit a través de símbols com la garça, el mar, el cangrejo i la neu. El projecte neix de la voluntat de Velasco de traduir la profunditat emocional del llibre en música contemporània, després d'una llarga relació artística i d'amistat amb el poeta, que li va donar carta blanca per reinterpretar i adaptar la seva obra.
Els conceptes que travessen els textos són la suspensió, el moviment entre móns —el real i el oníric—, la recerca personal, la natura com a memòria i l'acte de sobreviure al dolor mitjançant l'art. El sentit dels fragments transcrits en el disc és transportar l'oient per aquest viatge emocional, tal com Esquinca planteja en el seu llibre, amb referències a la infància, la mort, el paisatge mexicà i parisí, i la persistència de l'esperança.
Escoltem: Todo Está Por Decir, In The Tropical Night.
Wolfgang Haffner – Life Rhythm, 2024
https://wolfganghaffner.bandcamp.com/album/life-rhythm
Wolfgang Haffner és un dels bateristes més influents del jazz europeu contemporani, amb centenars d’enregistraments i col·laboracions amb artistes internacionals. El disc "Life Rhythm" fusiona groove , sons electrònics i sofisticació melòdica amb el toc distintiu de Haffner.
Nascut el 1965 a Wunsiedel, Alemanya, va començar la seva carrera professional molt jove, als 18 anys. La seva trajectòria és extraordinàriament àmplia: ha col·laborat amb llegendes com Pat Metheny, Bill Evans (saxo) , Jan Garbarek, i Till Brönner, cobrint des del jazz modern fins al pop i la música de fusió.
Músics:
Wolfgang Haffner, bateria; Simon Oslender, piano, teclats; Thomas Stieger, baix, sitar guitarra (track 7); Sebastian Studnitzky, trompeta; Arto Mäkelä, guitarra; Nils Landgren, trombó (track 1); Thomas Konstantinou, oud (track 5); Shantel, electrònica i producció addicional (track 5); Dominic Miller, guitarra acústica (track 6); Bruno Müller, guitarra rítmica (track 6); Nicolas Fiszman, baix (track 6); Bill Evans, saxo soprano (track 8).
Escoltem: Life Rhythm
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada