Julian Lage - Scenes From Above, 2026
https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_n5jGeIxmlyk_hYFTn1-BapOuZA9Yve5dw
Nascut a Santa Rosa, Califòrnia, l’any 1987, Julian Lage és un guitarrista format des de molt jove en entorns tant clàssics com improvisats, amb una trajectòria que el porta de nen prodigi a figura central de l’escena actual, col·laborant amb músics com Gary Burton o Nels Cline i consolidant, en paral·lel, un seguit de projectes propis d’una personalitat molt reconeixible. Scenes From Above és el seu cinquè àlbum per al segell Blue Note i el segon que grava amb el productor Joe Henry; un disc concebut després d’una residència a l’SFJAZZ, on Lage va escriure les peces en una mena de “esprint” de composició pensant específicament en la manera com aquest grup podia fer-les créixer col·lectivament. L’àlbum, li dedica al seu pare Mario Lage.
Scenes From Above s’articula com un recorregut de nou peces on el so de la guitarra de Lage comparteix protagonisme amb la paleta lluminosa dels teclats de John Medeski, el contrabaix de Jorge Roeder i la bateria de Kenny Wollesen.
Julian Lage, guitarra elèctrica i acústica, John Medeski, orgue Hammond B3 i piano, Jorge Roeder, contrabaix, Kenny Wollesen, bateria i percussió, Patrick Warren, (a 3, 5, 6, 7 i 9) piano, campanes, percussió, dulcitone i cordes.
Temes: Opal, Red Elm, Talking Drum, Havens, Night Shade, Solid Air, Ocala, Storyville, Something More.
Enregistrat a Sear Sound, Nova York, en dues sessions el 2025, amb el quartet treballant a la mateixa sala per capturar la immediatesa i la circulació d’energia entre els músics, sota la producció de Joe Henry.
Escoltem : Red Elm, Talking Drum, Night Shade, Solid Air, Ocala,
Jérémie Lucchese - Essais Pour L’Imaginaire Vol II, 2025
https://freshsoundrecords1.bandcamp.com/album/essais-pour-l-imaginaire-vol-ii
El saxofonista i compositor francès Jérémie Lucchese s’ha consolidat com una de les veus joves més personals de l’escena europea, després d’haver-se instal·lat a París el 2020 per estudiar al CNSM, on es va graduar el 2023. Després d’un primer volum enregistrat el 2023, reprèn el projecte Essais Pour L’imaginaire com un espai de recerca sobre la melodia i la improvisació, amb una música que beu tant de la tradició nord-americana com de les sonoritats més recents del continent, amb influències que ell mateix cita d’Aaron Parks, Ben Wendel, Nick Drake o Radiohead. En aquest segon volum posa l’accent en petites escenes poètiques que funcionen com a “assajos” sonors, cadascun amb un clima propi i amb un treball molt acurat del color del grup.
Essais Pour L’Imaginaire Vol II és un disc de dotze peces que juguen amb la idea de paisatge imaginari: cada tema obre una escena, un recorregut que va de l’àmbit més íntim a panorames més oberts.
Músics: Jérémie Lucchese, saxòfon tenor i composicions; Olivier Van Niekerk, guitarra; Levi Harvey, piano; Gabriel Sauzay, contrabaix; Paul Lefèvre, bateria.
Temes: Souvenirs, Virga, Reflet, Humeur, Grésil, Lueur, Je me souviens, Orange Hiver, Tempête, L’Ogre, Courrier pour un petit bonhomme, Road.
Enregistrat a París, França, l’1 i 2 de juny de 2024. Publicat el 17 d’octubre de 2025 pel segell Fresh Sound New Talent
Escoltem : Virga, Orange Hiver
Andrew Rathbun - The Speed of Time, 2023
https://music.youtube.com/watch?v=n8a0DoWU9dY&list=OLAK5uy_kKI5cwAMFn8U7irZ1_fP-R9qoxDLyLh7U
Nascut a Toronto el 1968, Andrew Rathbun és un saxofonista, compositor i professor canadenc amb una trajectòria que ja supera les dues dècades de discos propis i col·laboracions en l’escena de Nova York i del Canadà. Alumne de Dave Liebman i marcat per referents com Kenny Wheeler, s’ha mogut sempre en un espai on la composició té tant pes com la improvisació, amb formacions que van del trio a grans projectes amb veu i orquestra. En aquest treball per al segell SteepleChase, “The Speed of Time”, Rathbun articula un recull de peces pròpies que parteixen d’una idea molt concreta: com canvia la percepció del temps durant i després dels anys de la emergencia sanitaria de 2020, una sensació que ell mateix desenvolupa a les notes interiors i que travessa tot el repertori del disc.
“The Speed of Time” és un projecte per a quartet en què les vuit composicions busquen jugar amb les mètriques, els desplaçaments rítmics i la manera com les veus del grup s’entrellacen.
Músics: Andrew Rathbun, saxos tenor i soprano, Gary Versace, piano, John Hebert, contrabaix, Tom Rainey, bateria.
Temes: The Speed of Time, Could It Be, Widen The Doorway, Wandering, Fast 5th, Velocity Unknown, Still A Thing, Tooth And Nail.
Enregistrat l’octubre de 2022, als estudis SteepleChase (produït, mesclat i masteritzat per Nils Winther).
Escoltem : Fast 5th
Valley Voice - Harrison Argatoff - Stars, Engines, 2025
https://harrisonargatoff.bandcamp.com/album/stars-engines
Nascut a la Colúmbia Britànica i instal·lat a Toronto, Harrison Argatoff és un saxofonista tenor i compositor canadenc que ha anat trobant un espai propi a l’escena de la ciutat, després de graduar-se al programa de música de la Universitat de Toronto i de provar formats tan diversos com el solo en espais urbans, un homenatge a Nick Drake en duet amb guitarra o projectes col·lectius amb altres formacions del país. El quartet Valley Voice neix com el vehicle on pot desplegar una escriptura que combina formes properes a la música de cambra amb un llenguatge obert a la improvisació, i que mira tant cap a la seva herència d’arrel doukhobor* –amb un vincle molt directe amb el paisatge, el riu i el cel nocturn que li explicava la seva àvia– com cap a una línia moderna que defuig els clixés de repertori estàndard. Stars, Engines és el seu primer enregistrament com a líder amb Valley Voice i recull peces treballades entre 2020 i 2022, afinades en residències com la del Banff Centre i pensades com una mena de carta personal sobre la memòria, la natura i la manera com el grup respira plegat.
Al disc, Argatoff proposa vuit composicions pròpies que funcionen com un relat continu, on cada tema obre una escletxa diferent en aquest imaginari que va del corrent del riu Slocan a la finestra des d’on la seva àvia mirava els estels.
Músics: Harrison Argatoff, saxòfon tenor i composicions, Michael Davidson, vibràfon, Dan Fortin, baix acústic, Ian Wright, bateria.
Enregistrat a Union Sound Company, Toronto, del 19 al 21 de novembre de 2022.
Escoltem : Sun Patch
* Els doukhobors són un grup religiós cristià d’origen rus, nascut al segle XVIII, que es caracteritza per una espiritualitat molt interiorista i comunitària. El nom vol dir literalment “lluitadors de l’Esperit” o “els qui combaten (amb) l’Esperit”, un terme que havia estat pensat com un insult per part de l’Església ortodoxa russa i que el moviment va acabar assumint com a propi.
Rebutgen la jerarquia eclesiàstica, els ritus i les icones, i posen l’accent en la revelació interior i en la consciència com a lloc on es manifesta el diví. Històricament han tingut una posició pacifista radical i antimilitarista, fins al punt de cremar les armes i oposar-se al servei militar obligatori, cosa que va comportar persecucions i deportacions a l’Imperi rus. A finals del segle XIX i començament del XX, milers de doukhobors van emigrar sobretot al Canadà, on encara avui hi ha comunitats que mantenen la llengua, el cant coral i una vida col·lectiva molt marcada per ideals de no-violència i senzillesa material
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada