Basel Jazz Orchestra - Ramiro Zayas - Familia 2025
Ramiro Zayas és un pianista i compositor argentí establert a Berlín, la música del qual combina la introspecció i la inquietud, arrelada en les tradicions argentines i expressada a través del jazz. Ha publicat tres àlbums com a líder —Río Interior (2019), Parte del Viaje (2024) i Collector (2025)— i ara ens presenta aquest projecte amb la Basel Jazz Orchestra, Familia , que destaca per la seva escriptura orquestral.
Ha actuat a Europa i Sud-amèrica, participant en formacions com Big Nant, Mingunos i Tundra, i ha rebut suport d’institucions com Musicboard Berlin i Kanton Basel. Des de 2018 dirigeix el Ramiro Zayas Ensemble i el sextet Collector, a més de col·laborar en projectes com el trio argentino-finlandès Narat i un quintet amb el baterista uruguaià Juan Ibarra (àlbum Surin, 2025).
La Basel Jazz Orchestra, creada el 2023, reuneix 18 músics de la vibrant escena de Basilea. Sota la direcció artística de la compositora i vocalista Francesca Gaza, l’orquestra explora noves formes del jazz contemporani . Amb activitats artístiques i educatives, la BJO promou una comunitat jazzística viva i diversa que consolida Basilea com a nucli creatiu internacional.
Músics que hi intervenen :
Baptiste Stanek – saxo tenor, clarinet baix (de Chris Wiesendanger, Song Yi Jeon)
Joshua Schofield – saxo principal (de Paulo Almeida, Ensemble Infinity, The Collective Abroad)
Sara El Hachimi – saxo alt, flauta
Charlotte Lang – saxo baríton, flauta (de Swiss Jazz Orchestra, SWR Big Band, Miss C Line)
Charley Rose – (de Charley Rose Trio, Perceptions Trio, Song Yi Jeon)
Sebastian Greschuk – trompeta i fiscorn (de Ensemble Infinity, Chris Wiesendanger)
Bastien Rieser – primera trompeta
Álvaro Ocón Ocón – trompeta (de Barcelona Art Orchestra)
Tobias Schneider – trompeta
Lukas Reinert – primer trombó (de Zurich Jazz Orchestra, Belinda Bones)
Yossi Itskovich – trombó (de Sebastián de Urquiza, Basel Jazz Orchestra, Eric Ewazen, Orquesta Sinfónica de Las Palmas de Gran Canaria, Song Yi Jeon)
Fernando Brox – trombó, flauta (de Sarah Chaksad Large Ensemble, Alessio Cazzetta, Yuri Storione)
Lukas Wirz – trombó baix (de Lucerne Jazz Orchestra, Sarah Chaksad Orchestra)
Marton Juhasz – bateria (de Christian Muthspiel, Jorge Rossy, Yuri Storione)
Michał Skwierczyński – guitarra
Gianni Narduzzi – contrabaix (de Vazio e o Octaedro, Yuri Storione)
Ramiro Zayas – piano i composició (de Anónimus Big Band, Ramiro Zayas Ensemble, Mingunos, Collector, Narat)
François Jeanneau - Emil Spányi - The Straight Horn. 2025.
https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_kodQJ-p4GVlQF4fNMh-CuxYia42bpXAXg
François Jeanneau (Paris, 1935) és un saxofonista i compositor francès, amb una trajectòria que abraça del free europeu als grans projectes orquestrals, incloent-hi la direcció de l’Orchestre National de Jazz a finals dels vuitanta. En aquest duet recupera el seu so personal al soprano i la seva sensibilitat melòdica en diàleg amb el piano, sobre un repertori de Billy Strayhorn que ha visitat sovint al llarg dels anys. Emil Spányi (Budapest, 1957) és un pianista i pedagog molt vinculat a l’escena suïssa i francesa, que ha col·laborat amb Jeanneau en diferents formats des de fa dècades. El projecte neix de la seva llarga pràctica del duet en concerts a llocs com París o Lausana, amb els temes de Strayhorn com a excusa ideal per aprofundir en la seva conversa musical .
The Straight Horn és un disc que respira devoció pel món sonor de Duke Ellington i Billy Strayhorn, però evita el tribut rutinari i una manera de frasejar que vol allunyar-se del pastitx.
Músics: François Jeanneau, soprano saxophone, Lyricon Emulator, Emil Spányi, piano, Fender Rhodes, synths.
Temes: Come Sunday, Day Dream, A Flower Is A Lonesome Thinh (A Flower Is A Lovesome Thing), Isfahan, Johnny Come Lately, Blood Count, Lush Life, My Little Brown Book, Chelsea Bridge, Rain Check, Take The A Train (Tahe The A Train), Lotus Blossom, The Star-Crossed Lovers, U.M.M.G., A Christmas Surprise.
Enregistrat a LDF Lausanne (Lausana, Suïssa), el 2023/2024. Publicat el 10 d’octubre de 2025 per Parallel Records / Emil Spányi.
Escoltem : Chelsea Bridge, Tahe The "A" Train.
___________________________________________________________________________________
Carole Nelson Trio - Through The Storm, 2025.
https://liviarecords.bandcamp.com/album/through-the-storm
Carole Nelson és una pianista, saxofonista i compositora establerta a Irlanda, amb una trajectòria molt vinculada al piano trio i amb treballs anteriors on ja desplega una mirada poètica i ecològica sobre el món natural. Amb Cormac O Brien i Dominic Mullan formen un trio estable des de fa una dècada, consolidat en concerts i en tres discos previs.
Through The Storm continua els fils ecològics dels projectes anteriors de Nelson: el relat musical combina l’admiració per la migració anual de les orenetes amb la preocupació per la pèrdua d’hàbitats i l’extinció d’espècies. Les composicions, totes originals excepte una breu gravació de camp i una peça final col·lectiva, parteixen d’estructures obertes i senzilles que deixen espai a la creativitat espontània del trio.
Músics: Carole Nelson, piano, Fender Rhodes, saxo alt, Cormac O Brien, contrabaix, Dominic Mullan, bateria.
Temes: We Begin Here, Carole Nelson - Lift Off, Through The Storm, Sky, Arrival, Carole Nelson - Refuge, Kaua'I O O, Eden, Encroachment, The Last Song, Return, Epilogue.
Enregistrat i mesclat per Ivan Jackman a Hellfire Studio, Dublín, Irlanda. Masteritzat per Sean Mac Erlaine a Studio Sáile. Publicat el 9 d’octubre de 2025 per Livia Records, Dublín.
Escoltem : Through The Storm, Lift Off
___________________________________________________________________________________
Edouard “Dood” Monnier – The Owl’s Dance, 2025.
https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_mdWljU7vL5ScurClz0ay0_jzXPkfWtIhE&si=33tVMDcwgkTxWVre
Edouard “Dood” Monnier és un trompetista i compositor francès sorgit de l’escena del CMDL (Centre des Musiques Didier Lockwood), on forma el Dood Quintet el 2022 amb músics de la mateixa generació, interessats en un jazz melòdic contemporani . The Owl’s Dance és el seu primer àlbum com a líder.
El disc explora un univers molt personal, on els temes funcionen com a petites escenes: passatges suaus i introspectius conviuen amb moments més eruptius, sempre amb la trompeta com a fil conductor, però deixant espai pel quintet.
Músics: Edouard “Dood” Monnier, trompeta i composicions, Abdelbari Fannush, saxo, Nina Gat, piano, Simon Desbiolles, contrabaix, Ananda Brandāo, bateria, Anatole Muster, acordió (invitada a Main Menu).
Temes: Opale, Azur, APEX, Traffic, The Owl’s Dance, Main Menu (feat. Anatole Muster), Cannelle.
Publicat el 12 de setembre de 2025.
Escoltem : Traffic, Channelle
___________________________________________________________________________________
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada