dimarts, 25 de febrer del 2025

Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio 998 : Kyle Shepherd , Leo Genovese, Demian Cabaud, Marcos Cavaleiro, Art Baden ,Gregory Groover Jr.

 

1.

Kyle Shepherd Trio - A Dance More Sweetly Played 2024

https://matsulimusic.bandcamp.com/album/a-dance-more-sweetly-played






Kyle Shepherd és un pianista i compositor sud-africà reconegut en el món del jazz, nascut el 8 de juliol de 1987 a Ciutat del Cap. Ha publicat set àlbums i ha compost música per a cinema, televisió i teatre, incloent sèries de Netflix com Unseen i Blood and Water. Ha guanyat uns quants premis, incloent el Standard Bank Young Artist Award per al jazz el 2014 i l'Olivier Theatre Award per la seva col·laboració en l'òpera Waiting for the Sibyl. El seu treball explora temes de la història sud-africana i busca fusionar diferents gèneres musicals. Ha actuat en 32 països i ha estat reconegut per la seva contribució a la música contemporània.


El Kyle Shepherd Trio presenta el seu nou àlbum "A Dance More Sweetly Played", que inclou deu composicions originals de Shepherd i versions de cançons populars com "Teardrop" de Massive Attack i "Don't Stop Believing" de Journey. El títol de l'àlbum és un homenatge a l'artista sud-africà William Kentridge, amb qui Shepherd ha col·laborat.


William Kentridge, nascut el 28 d'abril de 1955 a Johannesburg, és un artista plàstic sud-africà reconegut internacionalment.. La seva obra explora temes relacionats amb el colonialisme, l'apartheid i la història de Sud-àfrica, utilitzant tècniques innovadores com l'animació de dibuixos al carbó.

Kyle Shepherd - Piano

Shane Cooper - Contrabaix

Jonno Sweetman - Bateria


Liberation Movements, For Oumou Sangar (cantant maliàna), Neo Marabi




2.

Leo Genovese, Demian Cabaud, Marcos Cavaleiro - Estrellero 2023                                                                                                                                                                                                                                                       https://sunnysiderecords.bandcamp.com/album/estrellero




El disc "Estrellero" que signa el trio format pel pianista argentí Leo Genovese, el contrabaixista Demian Cabaud i el bateria Marcos Cavaleiro, és una clara manifestació de llibertat artística dins del món del jazz contemporani. El títol fa referència a un cavall indomable que, malgrat estar domat, manté la seva naturalesa salvatge i continua mirant cap a les estrelles, un símil perfecte per descriure la música del trio.

Després d'anys de col·laboració i d'una pausa a causa de la emergència sanitaria , els tres músics es reuneixen de nou per oferir un conjunt de composicions originals que exploren el dilema entre el respecte per les tradicions del jazz i la necessitat d'explorar noves vies creatives. Les peces de "Estrellero" reflecteixen aquesta tensió i mostren un so que s'allunya de les convencions sense perdre la seva essència.

Genovese, conegut pel seu estil poderós i orquestral al piano, destaca amb composicions que, com en "Arbol Negro", ofereixen espais amplis per a l'experimentació modal, evocant figures com McCoy Tyner. Per la seva banda, Cabaud contribueix amb peces més abstractes com "Qom", que obre el disc amb una energia frenètica, i "Un Rio", amb una atmosfera més contemplativa.

Tot i que cadascun dels músics aporta la seva veu única, el trio actua com una unitat compacta, amb solos puntuals però sempre en diàleg constant entre ells. El disc culmina amb "Dia De La Madre", una composició introspectiva de Cabaud que posa el punt final a aquesta obra plena de reflexió i llibertat, com un viatge sonor que busca, com l'estrella, una resposta entre la bogeria i la llibertat creativa.

"Estrellero" és una obra brillant i salvatge, un reflex perfecte de la força indomable d'aquests tres músics que continuen trencant límits en el panorama del jazz internacional.

Leo Genovese (piano), Demian Cabaud (bajo) Marcos Cavaleiro (batería)


Stone Believer, Always


3.

 Art Baden - How Much of it is Real (2024) 

https://rainydaysrecords.bandcamp.com/album/how-much-of-it-is-real






El saxofonista rus Art Baden debuta amb l'àlbum How Much Of It Is Real?, una obra captivadora que explora la naturalesa surrealista dels esdeveniments moderns i els canvis culturals contemporanis. Baden, format a institucions tan prestigioses com el Herbie Hancock Jazz Institute i el Berklee College of Music, s'ha envoltat de músics com Jay Anderson al contrabaix, Jeff “Tain” Watts a la bateria i el seu mentor Joe Locke al vibràfon i teclats, Baden presenta un conjunt de composicions originals que exploren els límits entre la realitat i la percepció artística.

El disc és una reflexió filosòfica que incita els oients a reconsiderar les seves percepcions del món i de la quotidianitat. Amb una estructura que evoca la narrativa d'una novel·la, Baden ofereix una sèrie de temes carregats de complexitat i profunditat musical, destacant peces com "4th Cycle", que reflecteix el seu creixement com a solista i compositor. La peça que dóna nom a l'àlbum, "How Much Of It Is Real?", aborda la qüestió central de l'obra, mentre que "Chaotic Neutral", inspirada en el joc de rol Dungeons & Dragons, serveix com a metàfora del comportament humà.

La col·laboració amb Locke és especialment significativa, ja que no només actua com a músic sinó que també contribueix amb la composició de "Silky", inspirada en la peça de Baden "Real People", simbolitzant la relació cíclica entre mestre i alumne. Aquest àlbum és més que un debut: és una declaració d'art i filosofia que consolida Baden com una figura prometedora en el panorama del jazz contemporani.

Art Baden (flûte, clarinette basse, saxophone ténor), Joe Locke (vibraphone), Jay Anderson (contrebasse), Jeff 'Tain' Watts (batterie)

4th Cycle


4.

Gregory Groover Jr. - Lovabye (2024) 


Gregory Groover Jr. (saxophone ténor), Joel Ross (vibraphone), Aaron Parks (piano), Vicente Archer (contrebasse), Marcus Gilmore (batterie)



Gregory Groover Jr. ens presenta aquest 2024 el seu disc "Lovabye", amb 11 composicions originals dedicades a la seva família i els seus amics . Enregistrat pel seu 30è aniversari, compta amb un sextet de músics de Nova York triats per Groover. Es tracta del seu segon disc com a lider, i es va gestar durant el confinament com una col·lecció de cançons d'amor. Walter Smith III va produir el projecte, animant Groover a tocar amb els seus ídols. L'àlbum explora el concepte de l'amor en diverses formes i incorpora influències del gospel, jazz i música pop. Es va gravar en un sol dia sense assajos previs, confiant en l'instint dels músics. Groover destaca la importància de la seva educació a Boston i l'església en la seva música, i reflexiona sobre com millorar l'escena jazzística de la ciutat.

Gregory Groover Jr. (tenor saxophone)

Joel Ross (vibes)

Matthew Stevens (guitar - 2,3,11)

Aaron Parks (piano)

Vicente Archer (bass)

Marcus Gilmore (drums)


Lovabye



dissabte, 22 de febrer del 2025

Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio (22-02-25)997: Matt Otto, Abe Rábade, Xose Miguélez, David Pastor, Michael Sarian, Miki Yamanaka, Alfredo Colón



The Landscape Listens és el nou àlbum que reuneix el saxofonista de Kansas City, Matt Otto, amb els músics gallecs Xose Miguélez (saxo) i Abe Rábade (piano). El projecte, editat per Tinny Moon Records, explora un diàleg musical on cada peça, com "Epílogo" —amb aires de composicions de Chick Corea com "La Fiesta"—, ofereix un espai per a la improvisació i la comunió sonora. Otto aporta el seu estil de jazz suau que ha marcat l'escena de Kansas City durant més de 16 anys, mentre que Miguélez i Rábade comparteixen amb ell l’afinitat pels sons associats a figures com Lee Konitz i Warne Marsh.

Alguns crìtics defineixen aquests tipus d’enregistraments com a “Jazz de cambra”. Si bé les etiquetes sempre son enganyoses, es pot dir que el concepte aniria en aquesta direcció, podrìem dir que per la instrumentació estem parlant de músiques íntimes, calmades , reflexives i , sobretot bellíssimes. I això és , com sempre, una opinió personal.

Matt Otto, tenor sax

Abe Rábade, piano

Xose Miguélez. tenor sax 


Shyest sea, Gumm


2.

David Pastor - TimeLapse 2024


https://dottimerecords.bandcamp.com/album/timelapse




TimeLapse és el nou àlbum de David Pastor, continuació de l’èxit del seu anterior treball Film Sessions, guardonat com a millor àlbum de jazz als Premis Carles Santos. Aquest projecte aposta per la fusió entre la música clàssica i el jazz, amb un enfocament innovador que condensa l'evolució musical en un format àgil i captivador. Liderat per Pastor a la trompeta, l'àlbum compta amb Francesc Capella al piano i Thomas Kent Warburton al contrabaix, a més de la participació destacada de solistes de la Royal Opera House de Covent Garden. La proposta busca apropar els clàssics universals al llenguatge jazzístic, amb arranjaments que prioritzen la improvisació, oferint una experiència única tant per a melòmans experimentats com per a nous públics.

The Swan from The Carnival of the Animals (Camille Saint-Saens)


3.

Michael Sarian • Live at Cliff Bell's 2024  

https://shiftingparadigmrecords.bandcamp.com/album/live-at-cliff-bells





El trompetista i compositor Michael Sarian, nascut al Canadà, criat a l'Argentina, i que actualment resideix a Nova York, presenta el seu nou àlbum en directe, Live at Cliff Bell's, enregistrat en el mític local de Detroit durant la seva gira per Canadà, el nord-est i el Midwest dels Estats Units. Acompanyat pel seu quartet, format per Santiago Leibson al piano, Marty Kenney al contrabaix i Nathan Ellman-Bell a la bateria, Sarian ofereix un repertori que inclou temes dels seus dos àlbums anteriors i noves composicions. Aquest directe és una demostració d'intensitat, interacció grupal i una profunda sensibilitat melòdica.


El disc s'obre amb "Primo", una peça en què el quartet es mou amb fluïdesa entre el swing i la improvisació. Amb "Aurora", una peça commovedora que reflexiona sobre dos tiroteigs massius, Sarian aconsegueix transmetre una profunda tristesa amb la seva trompeta i el suport penetrant del contrabaix de Kenney. El tribut a l’italià Enrico Rava amb "The Pilgrim" marca un moment dinàmic del disc, inspirat en la peça "Bella" de Rava.


L'àlbum també destaca per la seva connexió amb la cultura armenia, especialment amb l’adaptació de la balada del segle XVIII "Yi Ku Ghimetn Chim Kidi" de l’ashugh Sayat Nova, on Sarian i el seu grup exploren melodies antigues sobre una harmonia expandida. També inclou una nova composició, "Glass Mountains", dedicada al poble d’Artsakh, que tracta temes d'injustícia i desplaçament.


Un dels moments més destacats arriba amb "Portrait of Haile", un homenatge a l’emperador etíop Haile Selassie, qui va salvar músics armenis durant el genocidi. La peça utilitza una estructura angular i un pensament circular per reflectir el lideratge i la justícia en acció.


Finalment, l'àlbum es tanca amb "Living at the End of the World", una peça vibrant amb influències del blues i inspirada en la novel·la de Haruki Murakami, Hard-Boiled Wonderland and The End of the World. Aquest tema, igual que tot l’àlbum, mostra una urgència i una profunditat que situen Sarian com un dels talents emergents més interessants del panorama actual del jazz.


Michael Sarian - trumpet/flugelhorn

Santiago Leibson - piano

Marty Kenney - bass

Nathan Ellman-Bell - drums 


Primo


4.

Miki Yamanaka - Chance 2024  

 https://mikiyamanaka.bandcamp.com/album/chance


Miki Yamanaka - piano

Tyrone Allen - bass

Jimmy Macbride - drums 




La pianista japonesa Miki Yamanaka, establerta a Nova York des del 2012, s'ha consolidat com una de les personalitats destacades del jazz contemporani.

Amb una sòlida formació en piano i orgue, Yamanaka ha estat reconeguda per la seva habilitat tècnica i el seu estil expressiu. A més, la seva trajectòria inclou col·laboracions amb grans noms com Antonio Hart i la seva participació en destacats projectes com la Mingus Bigband.

El disc Chance presenta una combinació de composicions originals i arranjaments innovadors de clàssics del jazz, com “Body and Soul” i “Jitterbug Waltz”. Gràcies a la química del seu trio, Yamanaka aconsegueix donar una nova vida a aquestes peces, mantenint l’equilibri entre tradició i modernitat.

Jitteburg Waltz


5.

Alfredo Colón - Blood Burden 2024 

Alfredo Colón: alto saxophone; Lex Korton: piano; Steve Williams: double bass; Connor Parks: drums.


https://outofyourheadrecords.bandcamp.com/album/blood-burden





Amb el seu debut com a líder, Blood Burden (Out of Your Head, 2024), el saxofonista d'origen dominicà Alfredo Colón presenta una obra marcada per la cerca de la veu pròpial i per les seves arrels familiars. Lluny de caure en el parany de demostrar exclusivament la seva habilitat tècnica, Colón aprofita aquest àlbum per explorar les seves experiències familiars i culturals, oferint-nos un relat musical profundament emocional.

Els pares de Colón, immigrants de la República Dominicana, van inculcar-li una herència rica en fe i folklore. Aquesta influència es plasma en peces com "Santo", dedicada a la seva mare Gloria, on ressona el catolicisme i les pregàries protectores de la seva família. Aquesta peça, un blues melancòlic, transmet esperança malgrat el seu to introspectiu. Dues versions d'una cançó dedicada a Santa Llúcia, una figura que va perdre la vista i la vida per la seva devoció religiosa, reforcen aquest vincle amb la fe familiar.

D'altra banda, el pare de Colón, Hilario, és homenatjat a "Doomknocker", una peça que reflecteix el coratge d’aquest home en desafiar les normes de la masculinitat tradicional. Aquesta història s'entrellaça amb el mite de la ciguapa, una criatura mítica dominicana que sedueix els homes per portar-los a la seva perdició, una metàfora per als sacrificis personals i ètics que va fer el pare de Colón.

La càrrega emocional de l'àlbum es troba en el títol mateix, Blood Burden, que fa referència al sentiment de responsabilitat que senten molts fills d’immigrants: l'obligació d’aprofitar les oportunitats que els seus pares van sacrificar per aconseguir tirar endavant . Colón captura aquesta tensió entre honorar les seves arrels i triomfar en un món que sovint exigeix l'adaptació a una cultura pop homogeneïtzada. Musicalment, l'àlbum combina elements d'avantguarda amb influències més tradicionals, creant un so únic i coherent.

El quartet que acompanya Colón – Lex Korten al piano, Steve Williams al contrabaix i Connor Parks a la bateria – sintonitza perfectament amb la visió del saxofonista, fent que Blood Burden sigui tant un tractat sociològic com una expressió artística lliure i avantguardista. L'obra combina sofisticació harmònica amb llibertat rítmica, destacant per la seva capacitat d’emocionar i sorprendre.

Colón ja ha col·laborat amb grans noms com Henry Threadgill i William Parker, i amb aquest debut demostra que té una veu pròpia dins del jazz contemporani, plena de promeses per al futur. Blood Burden és una meditació musical sobre família, fe i folklore, una obra per aquells que busquen navegar en aigües poc convencionals.

VMCS , St. Lucy



dimarts, 18 de febrer del 2025

Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio 996 : Fergus McCreadie,Mulgrew Miller,Dave Bass,OVK 3,Julien Knowles

 


1.

Fergus McCreadie - Stream 2024

https://fergusmccreadie.bandcamp.com/album/stream






Fergus McCreadie, pianista i compositor escocès, presenta el seu nou àlbum Stream, que segueix l'èxit de Forest Floor (finalista del Mercury Prize i guanyador de l'Scottish Album of the Year el 2022) i Cairn (2021). En aquest disc, McCreadie torna a reunir el seu trio amb el contrabaixista David Bowden i el bateria Stephen Henderson per oferir una nova exploració musical, aquesta vegada centrada en el tema de l'aigua, tot mantenint la connexió amb el folklore escocès i el jazz contemporani.

Stream presenta una narrativa musical que va evolucionant des de l’obscuritat cap a la llum, una metàfora que es fa evident en la seqüència de les cançons i en el seu desenvolupament. McCreadie destaca que l'àlbum es construeix com un viatge, des de "cel núvol" fins a "cel assolellat", cosa que diferencia aquest disc dels anteriors, on la disposició de les peces era més aleatòria.

L'àlbum obre amb "Storm", una peça que comença amb una tensió creixent, seguida per l'extensa "The Crossing", on el trio crea un ambient de turbulència seguit de moments de calma. Les cançons flueixen en una combinació de jazz dinàmic i elements tradicionals escocesos, amb peces com "Snowcap" o "Sun Pillars", que mostren un equilibri entre l'optimisme i la introspecció.

La tècnica de McCreadie al piano és destacada, capaç de replicar sonoritats habituals en altres instruments folk com el violí o les flautes. Aquesta habilitat, juntament amb la solidesa del trio, que ha guanyat diversos premis i reconeixements, els permet fer una fusió de jazz i música tradicional escocesa d'una manera única.

Stream no només és un disc que explora la música del folk escocès i el jazz, sinó que també recrea el viatge físic i emocional de l'aigua, amb cançons que passen de la calma a la tempesta, i de la melodia suau a l'explosió d'energia. El tancament amb "Coastline" ofereix una melodia nostàlgica, com un horitzó al final del dia, tancant el cercle d'aquest viatge sonor.

Aquest àlbum reafirma la identitat musical del trio, que ja ha trobat el seu so distintiu, fusionant de manera innovadora el folklore escocès amb el jazz contemporani, i oferint una obra que segueix el camí de la seva anterior trajectòria, però que enriqueix amb noves exploracions i matisos.

Driftwood, Coastline



2.

Mulgrew Miller -  Solo in Barcelona (2023)

https://www.youtube.com/watch?v=W6Jr9L2Dcsg&list=OLAK5uy_nrrW9trIAHbTWsR5qLw1bGHfnqj_cyVMU





El llegendari pianista de jazz Mulgrew Miller ens presenta aquest àlbum en solitari Solo in Barcelona, publicat per Storyville Records. Aquest és enregistrament poc congut, fet el 2 de febrer de 2004 a Barcelona, fins i tot pels admiradors del pianista. A l'àlbum, Miller ofereix arranjaments únics de temes de Monk, Dizzy Gillespie, Cole Porter, Miles Davis i Duke Ellington, demostrant per què és considerat una llegenda. Tot i que es va enregistrar el 2004 no es va publicar fins el 2023.

Miller, que va morir el 2013 als 57 anys , és recordat pel seu talent, la seva veu original i la seva capacitat de transmetre emocions amb cada nota.

Mulgrew Miller (piano)

Woody'n You (Dizzy  Gillespie ) Milestones · (John Lewis)



3.


Dave Bass - No Boundaries – New York, 2019 







 




Ted Nash (fl,alto-fl,cl,b-cl,sop,as,ts) Dave Bass (p) Carlos Henriquez (b) Jerome Jennings (d)

El pianista Dave Bass, després de retirar-se de l'Oficina del Fiscal General de Califòrnia el 2015, ha tornat al seu primer amor: la música. Després d'una llarga pausa a causa d'una lesió al canell que el va allunyar dels escenaris durant tres dècades, Bass ha recuperat amb força la seva carrera musical. "No Boundaries" és el tercer disc de la seva reeixida tornada i el segon amb el segell Whaling City Sound.

El títol del disc ja ens avança la voluntat de Bass de desafiar límits estilístics. Obre i tanca l'àlbum amb composicions de dos dels pianistes més complexos de la música moderna, Lennie Tristano i Bud Powell, demostrant la seva connexió a través d'un enfocament lineal en les melodies. Peces com "Lennie's Pennies" i "Hallucinations" posen de manifest la tècnica impressionant de Bass, amb línies ràpides i intricades que s'entrellacen de manera vibrant amb el contrabaix de Carlos Henriquez i la bateria de Jerome Jennings.

El disc explora diversos estils, incloent el jazz llatí, amb temes com "Siboney" i "La Mulata Rumbera", on Bass s'acompanya de percussionistes cubans com Carlos Caro i Miguel Valdes. Aquestes peces mostren la seva capacitat de fusionar ritmes afro-cubans amb el seu piano, que tant pot ballar amb delicadesa com colpejar amb fúria flamenca.

A més de l'equilibri entre el jazz llatí i el bebop, "No Boundaries" inclou moments cinematogràfics amb temes com "Spy Movie End Credits", un duet entre Bass i el saxofonista Ted Nash. També destaca una versió espectacular de "If I Loved You", amb la increïble veu de Karrin Allyson, que demostra la versatilitat i maduresa de Bass com a arranjador.

Ted Nash, que col·labora com a multiinstrumentista i coproductor del disc, elogia l'enfocament personal i apassionat de Bass, reconeixent la seva capacitat per transmetre emocions amb cada composició.

Agenbite of Inwit



4.

OVK 3 • Meeting Point 2024 

https://modicamusic.bandcamp.com/album/meeting-point




El trio de jazz OVK Trio, format pel pianista cubà Manuel Valera, el contrabaixista Roberto Occhipinti i el bateria Mark Kelso, presenta el seu nou àlbum Meeting Point. Gravades en directe al RHC Studio de Toronto el 19 de maig de 2023, les nou peces que formen aquest treball mostren la química i la complicitat entre tres músics que ja han col·laborat en diversos projectes.

L'àlbum inclou set composicions originals de Valera, una d'Occhipinti i una versió del clàssic "Soul Eyes" de Mal Waldron. La gravació, a càrrec de Jeff Wolpert, captura l'essència del trio, amb un so net i autèntic.

Valera, nascut a l'Havana el 1980, ha estat fortament influenciat per mestres del piano com Bill Evans, Chick Corea i Keith Jarrett. Instal·lat a Nova York des del 2000, ha col·laborat amb grans noms del jazz com Dafnis Prieto, Arturo Sandoval i Paquito D'Rivera, consolidant-se com una figura destacada en l'escena jazzística internacional. Amb Meeting Point, el OVK Trio ofereix una experiència rica en emoció i virtuosisme, que captiva des del primer compàs.

Manuel Valera/Piano , Mark Kelso/Drums , Roberto Occhipinti/Double bass

Convergence, El Rey


5.


Julien Knowles -  As many, as one 2023

https://julienknowles.bandcamp.com/album/as-many-as-one


https://www.youtube.com/watch?v=N0HYNrbUBcg&list=OLAK5uy_lfO80XJCabzulNhNOdbv3esY8In5aWBas





Julian Knowles és un compositor i intèrpret australià que ha destacat en el camp de les noves tecnologies aplicades a la música i les arts sonores. Amb una trajectòria creativa que abasta composicions per a teatre, dansa, cinema, televisió i música electrònica, Knowles ha deixat una empremta significativa en la música contemporània i els nous mitjans des de mitjans dels anys 80.

Tot i treballar principalment com a solista, Knowles és també membre del col·lectiu experimental Social Interiors, actiu des dels anys 90, i ha col·laborat amb nombrosos artistes tant australians com internacionals. La seva obra ha rebut un ampli reconeixement crític, amb presentacions en esdeveniments i espais de renom com el San Francisco Museum of Modern Art, Experimental Intermedia a Nova York, el Festival Internacional de Performance de Seül, el Melbourne International Film Festival, el Sydney Opera House i l’International Computer Music Conference.

Amb una carrera dedicada a explorar els límits de la música electrònica i les arts sonores, Knowles s'ha consolidat com una figura clau en la creació artística vinculada a les tecnologies emergents.


"As Many, as One", el debut del trompetista Julien Knowles, és un àlbum que explora la dualitat entre la individualitat i la col·lectivitat, inspirat en conceptes del budisme zen. El títol de l'àlbum, que no apareix com a pista, reflecteix l'idea que un sol individu pot representar una realitat més gran, a més de reconèixer el paper crucial de les col·laboracions en el procés creatiu.

L'àlbum s'inspira en la noció zen que el cos i la ment són tant dos com un, un concepte que Knowles explora a través d'una música sofisticada i exploratòria. Graduat del programa Herbie Hancock Institute, Knowles mostra un so de trompeta flexible i càlid, que s'encén amb energia en línies ràpides i improvisacions captivadores. Tot i tenir un estil propi, la seva música recorda a grans com Dave Douglas i Ambrose Akinmusire.

Acompanyat per col·legues del Hancock Institute com Devin Daniels al saxo alt, Javier Santiago al piano, Dario Bizio al baix i Benjamin Ring a la bateria, Knowles crea un jazz cerebral però arrelat, amb influències del post-bop acústic dels anys 60 i 70, combinat amb un toc contemporani.

L'àlbum s'obre amb "Opening", una obertura amb cordes que li dona un aire cinematogràfic, amb la trompeta de Knowles brillant sobre els acords de violí i violoncel. Altres moments destacats són "Moon Theater", amb onades sonores suaus entre el piano i les cordes, i una interpretació romàntica de "End of the Night", de Louis Cole. "The Boot" introdueix un groove afro-llatí amb una línia de baix a l'estil de Charles Mingus, mentre que "Kintsugi" barreja el math rock de Chicago amb la melodia somiadora de Wayne Shorter.

Amb As Many, as One, Julien Knowles uneix totes les seves facetes musicals en una obra vibrant, demostrant el seu talent com a improvisador i compositor, en una perfecta fusió de tradició i modernitat.

Julien Knowles, trumpet

Devin Daniels, alto saxophone (all but 1, 6, & 9)

Javier Santiago, piano (all but 1 & 6)

Dario Bizio, bass (all but 6)

Benjamin Ring, drums (all but 1 & 6)

Ela Kodžas, violin (1, 5, & 9)

Michelle Sheehy, violin (1, 5, & 9)

Damon Zavala, viola (1, 5, & 9)

Niall Ferguson, cello (1, 5, & 9) 


Moon Theater



dissabte, 15 de febrer del 2025

Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio(14-02-25) 995 : Kevin Hays & Jordi Rossy,So Lieb Quartet,Luis Tovar .


1.

Kevin Hays & Jordi Rossy - The Wait 2025

https://clapyourhands.bandcamp.com/album/the-wait




"The Wait" és un disc fruit de la col·laboració entre el pianista nord-americà Kevin Hays i el multiinstrumentista Jordi Rossy, publicat el 10 de gener de 2025.


Aquest treball inclou onze temes que combinen composicions originals dels artistes amb versions de peces de reconeguts compositors com Thelonious Monk, Leonard Bernstein i Milton Nascimento.


La relació musical entre Hays i Rossy es remunta a 1991, quan van començar a col·laborar en diferents formacions. En aquest projecte, Rossy utilitza instruments com el vibràfon i la marimba, creant una interacció única amb el piano de Hays. L'àlbum es va gravar el juliol de 2024 a l'Orchesterhaus de Lucerna,per enregistrar The Wait, Kevin Hays i Jorge Rossy van aprofitar els instruments disponibles a l'Orchesterhaus de Lucerna, una sala coneguda per la seva acústica excepcional i pels instruments d'alta qualitat que posseeix. Això va contribuir a la sonoritat única de l'àlbum, especialment en les textures creades amb el piano, el vibràfon i la marimba.


El disc inclou moments destacats com la versió hipnòtica de “Misterioso” de Monk, la delicada reinterpretació de “Somewhere” de Bernstein i el caràcter introspectiu de “Awareness”. Amb un so que oscil·la entre el jazz de cambra i la improvisació oberta, Hays i Rossy exploren nous matisos en temes com “Moose Love” i “Row Row Row”, creant un diàleg sonor ple de subtileses. El disc es tanca amb “Song for Peace” i una versió de “Travessia” de Nascimento, reafirmant la connexió del duet amb la música brasilera.



El Bardo, Row Row Row



2.


So Lieb Quartet - Partial Lunar Eclipse 2024
 
https://open.spotify.com/album/1A5uKpvgFpf0b3NI40Jvci?si=FW7dw3USTWaqrCSbICUQzg


El So Lieb Quartet presenta Partial Lunar Eclipse. El grup, originari de Suïssa i format a la ciutat de Berna, està format per Sonja Ott (trompeta i bugle), Philipp Leibundgut (bateria), François Lana (piano) i Jules Martinet (contrabaix). A les seves composicions, el quartet tracta temes com el canvi climàtic i les tensions socials, amb peces com The Summer Is A Creep i Insulting Bumper Sticker. També inclou composicions com A Creek, inspirada en un rierol que es transforma en torrent durant les pluges, i Partial Lunar Eclipse, que combina harmonia i emotivitat.


Sonja Ott: trompeta, bugle i composició

Philipp Leibundgut: bateria i composició

François Lana: piano

Jules Martinet: contrabaix


Ajnos Verde, Infinite Stars, Partial Lunar Eclipse



3.

Luis Tovar - Back to my Roots 2024

https://luistovar.bandcamp.com/album/back-to-my-roots




El percussionista veneçolà Luis Tovar, que fa 18 anys que resideix a Calgary, Alberta a Canadà, presenta Back To My Roots, un àlbum que reinterpreta composicions tradicionals veneçolanes des d’una perspectiva contemporània, combinant ritmes afrovenezolans amb jazz, funk i influències llatinoamericanes. L’obra, publicada sota el segell Chronograph Records, suposa una reflexió sobre la seva trajectòria musical i un homenatge a les seves arrels culturals.

El repertori inclou adaptacions de cançons clàssiques del cançoner veneçolà, com “Dama antañona” de Francisco de Paula Aguirre, “Moliendo café” de José Manzo Perroni i Hugo Blanco, i “Acidito” d’Adelis Freitez, reinterpretades amb arranjaments moderns que respecten l’essència original però introdueixen elements de jazz i ritmes afrocaribenys. Destaquen també versions com “Anhelante” de José “Pollo” Sifontes, adaptada al francès amb la col·laboració de Tina Hartt, i composicions pròpies com “San Pedro de Guatire”, que evoca els sons de la seva localitat natal.

Gravat al National Music Centre de Calgary, l’àlbum compta amb la participació de músics com Chris Andrew (arranjaments), Stephen William (saxos i clarinet), i Daniel Nava (baix). L’ús del tambor de fulía i altres instruments tradicionals afegeix autenticitat i una connexió amb els ritmes




Stephen William - Saxophone, Clarinet

Jon Day - Piano

Daniel Nava - Bass

Luis Tovar - Drums, Percussion

Tina Hartt - Vocals

Emily Tovar - Vocals

Sofia Orea - Vocals


Anhelante, Sabana , Criollisima, Acidito


 


 


dimarts, 11 de febrer del 2025

Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio 994:Akua Dixon,Day Dream ,Olivier Hutman , Lamine Cissokho,Benjamin Ring,Vitor Pereira Quintet.

 








1.

Akua Dixon – Akua Dixon

– Brooklyn, NY, October 22, 2012

https://www.youtube.com/watch?v=OJ3m__q_jV0&list=OLAK5uy_nfKk73-5k1yFhVz70V9tPfhos3ni8SgtY






Akua Dixon és una figura del jazz que, tot i una llarga carrera plena de col·laboracions amb artistes llegendaris com Duke Ellington, Max Roach i Chucho Valdés, la seva carrera ha quedat lluny de la popularitat d’altres músics.. Amb un domini tècnic impressionant, Dixon ha forjat un estil únic que combina les arrels de la tradició clàssica occidental amb la seva herència afroamericana, creant un so profundament marcat pel blues.

El seu àlbum homònim és un testimoni vibrant de la seva trajectòria, no només com a solista excepcional, sinó també com a líder del seu grup ampliat, Quartette Indigo. Aquest treball destaca pel to expressiu del seu violoncel i per l'habilitat amb què Dixon aconsegueix una tècnica impecable, plena de delicades transicions harmòniques i una precisió contrapuntística sense ostentacions.

Un dels moments més brillants del disc és la seva interpretació de "Lush Life", que comença amb un to melancòlic però evoluciona cap a una peça vibrant i plena de swing. De manera similar, la seva versió de "Haitian Fight Song" de Charles Mingus es presenta amb una força contundent, plena de ritmes creuats i una melodia ferotge. L'àlbum també explora la influència llatina, amb temes com "A gozar con mi combo" i "Libertango", on Dixon mostra la seva versatilitat amb una execució ràpida i precisa, plena de dinàmica i intensitat.

Akua Dixon ha estat pionera entre els violoncel·listes en l'àmbit del jazz des del 1973, i ha estat la primera violoncelista a guanyar el prestigiós Downbeat Critics Poll, entre d’altres prestigiosos premis. Guardonada per la National Endowment for the Arts per la seva contribució a la composició i a la interpretació, Dixon és, sens dubte, una de les grans joies del jazz contemporani. Aquest àlbum és una clara mostra del seu immens talent i de la seva capacitat per continuar sorprenent i emocionant amb la seva música.



Cello – Akua Dixon

Viola – Ina Paris

Violin – Chala Yancy , Gwen Laster


Al disc també intervenen:

Violí : John Blake, Jr.* , Patrisa Tomassini, Regina Carter

Voice – Andromeda Turre

Bass – Kenny Davis

Drums – Orion Turre



Ponciana






2..

Day Dream - Duke & Strays Live 2024

https://philhaynesmusic.bandcamp.com/album/duke-strays-live







El trio Day Dream, compost pel pianista Steve Rudolph, el contrabaixista Drew Gress i el bateria Phil Haynes, presenta el seu àlbum Duke & Strays Live, enregistrat en directe a la Universitat de Bucknell. En aquest disc, el trio ofereix una reinterpretació personal de deu composicions de Duke Ellington i Billy Strayhorn. El repertori inclou clàssics com Take the A Train, Sophisticated Lady i Lush Life, que els músics aborden amb un enfocament fresc i innovador, combinant elements tradicionals amb tocs més avantguardistes.


L'àlbum destaca per la química entre els tres membres del grup, els quals, malgrat provenir de generacions i estils diferents, aconsegueixen establir un terreny comú en la seva interpretació d'aquests estàndards. A través d’aquesta col·laboració, el disc mostra una lectura profunda i reflexiva d’algunes de les obres més conegudes d'Ellington i Strayhorn.


El projecte té un significat especial per als músics, ja que tant Haynes com Rudolph han superat problemes de salut que han influït en la seva capacitat per tocar, fet que atorga un component personal i emotiu a l'enregistrament. A més, el nom del trio, Day Dream, fa referència a una composició de Billy Strayhorn dedicada a Duke Ellington, que reflecteix la connexió entre el grup i el llegat dels dos compositors.


El disc, marcat per la seva singularitat i les rares actuacions del trio, és una proposta que destaca per la seva capacitat de donar nova vida als clàssics del jazz, mantenint-ne l’essència però explorant-ne noves dimensions.


My Little Brown Book/ Take the “A” Train







3.

Olivier Hutman & Lamine Cissokho - Double Skyline 2023

https://open.spotify.com/album/23AdjF76qcD1Qpkfxys5iq?si=0ElUuJicQJ-U6E0m_AnT6w



Olivier Hutman - Piano Lamine Cissokho - Kora





"Double Skyline" és un àlbum que fusiona jazz i música africana, destacant la combinació única de piano i kora. Olivier Hutman i Lamine Cissokho creen un diàleg musical que travessa fronteres culturals, amb Hutman aportant la seva rica experiència en jazz i Cissokho infonent la seva herència musical mandinga. Les composicions reflecteixen una fusió d'estils, amb el piano i la kora intercanviant melodies i textures que transporten l'oient a un paisatge sonor on el jazz modern es troba amb les tradicions africanes.


Fassoulo, Contrevent





4.

Benjamin Ring - With Every Step 2024


https://freshsoundrecords1.bandcamp.com/album/with-every-step






Benjamin Ring és un bateria, percussionista i compositor de l'àrea de San Francisco que actualment viu a Los Angeles. Va començar la seva formació musical a l'edat de 8 anys i es va unir a l'Orquestra Simfònica Juvenil de San Francisco als 12. Va estudiar jazz des dels 11 anys i va obtenir un grau en Música a la Universitat del Sud de Califòrnia, així com un Màster a l'Institut Herbie Hancock de Jazz Performance. Ha actuat amb músics destacats com David Binney i Herbie Hancock, i ha tocat en llocs com el Jazz at Lincoln Center. El juliol de 2024, amb vint-i-sis anys, va publicar el seu àlbum de debut "With Every Step" amb el segell Fresh Sound New Talent. Ring combina la seva activitat com a intèrpret amb la composició, creant obres variades que inclouen jazz i música pop.

Aquest àlbum evoca històries, Persones i llocs estimats, amb calidesa i gratitud. Referències a grans figures de l’art (Lyle Mays, Chris Thile, Carole King) donen nova vida a músiques conegudes, deixant també l'empremta del propi Benjamin .

Personnel:

Benjamin Ring (drums, vibes on #She Will Come), Devin Daniels (alto & soprano sax), Jake Chapman (vibraphone), Javier Santiago (piano, synthesizer), Jermaine Paul (bass).

Recorded at UCLA Recording Studio, June 12th and 13th, 2023


For Lyle, You​’​ve Got a Friend






5.

Vitor Pereira Quintet - Jung (2022) https://vitorpereiramusic.bandcamp.com/album/jung





Vitor Pereira (guitarra eléctrica), Chris Williams (saxo alto), Alam Nathoo (saxo ténor), Mick Coady (contrabaix), Adam Teixeira (bateria)


Vitor Pereira, és un guitarrista i compositor nascut a Porto, Portugal, i que resideix a Londres. Va començar a tocar la guitarra als 15 anys, estudiant música clàssica i desenvolupant interès pel jazz. Després de participar en diversos seminaris de jazz a Europa amb músics reconeguts, es va traslladar a Londres el 2004 per estudiar interpretació de jazz a la Universitat de Middlesex. Des de llavors, Pereira ha estat actiu en les escenes de jazz del Regne Unit i Portugal, col·laborant amb diversos músics destacats. La seva carrera s'ha centrat principalment en la composició. Amb el Vitor Pereira Quintet ha publicat quatre àlbums d'estudi: "Doors" (2012), "New World" (2016), "Somewhere In The Middle" (2018) i "Jung" (2022). El 2022 també va llançar el primer EP del seu nou grup de jazz de cambra, Electric Chamber. Recentment, arran de la pandèmia, Pereira s'ha interessat per la música de cinema. Ha compost per a alguns curtmetratges independents i actualment estudia un postgrau en composició musical per a cinema i televisió a la Universitat de West London.

El quart àlbum del quintet de Victor Pereira, anomenat "Jung", és una obra que s'inspira en la psicologia de Carl Jung. El líder del grup, fascinat per les descripcions de Jung sobre l'inconscient, va decidir explorar aquesta temàtica en la seva música. Després d'un any de treball intens, es va enregistrar el disc enmig de la emergència sanitària de la Covid. Tot i que el coneixement de la obra de Jung no és necessari per gaudir de l'àlbum, és possible que l'experiència d'escolta sigui diferent per a aquells que estiguin familiaritzats amb la seva obra.



Synchronicity