1.
Very Early (Bill Evans)
Festival de Jazz de Ripoll, 13 d'agost de 2022 Concert amb Cristina Amils 4et Contrabaix: Héctor Tejedo Bateria: Pau Planas Piano: Èlia Lucas
Èlia Lucas (1996) és pianista i compositora. Amb l'expressió de la veu personal com a principi fonamental en la música, i amb unes arrels variades que inclouen el pop i el rock britànic, el soul i el funk, la bossanova i el jazz, Èlia Lucas s'obre camí en la jove escena musical de Barcelona.
Com a intèrpret, lidera el seu quartet Èlia Lucas 4et, amb el que presenta el seu primer treball de composicions originals titulat Introspecció (2021); també colidera el Cristina Amils 4et,; el grup Gardenias, que interpreta versions de boleros i música cubana; Funky Souls, que versiona èxits de sempre en clau de soul i funk; és teclista de Matilda, grup de pop de la cantant Arantxa Conde; forma part del Kike Pérez Quintet; i és la pianista de la Micaela Chalmeta Big Band, dirigida per David Pastor.
Entrevista a Élia Lucas
Èlia Lucas - Introspecció 2023
Èlia Lucas - piano i composicions. ; Edu Pons - saxo soprano i alto. ; Tomàs Pujol - contrabaix. ; Kike Pérez - bateria.
Gravat els dies 14, 15 i 16 de setembre a El Local Estudi.
Enregistrament i mescla: Marc Piña.
Màster: Marc Usano.
Intro, Bach Inspirations, Germana
2.
Javier López Jaso - Inmarcesible 2023
Javier López Jaso - acordió ; Marcelo Escrich - contrabaix ; Mikel Andueza - saxo ; Daniel Lizarraga a la bateria.
Novetat discogràfica d’Errabal Jazz.
L’ acordeonista Javier López Jaso ha buscat la col·laboració del contrabaixista Marcelo Escrich, amb qui ja ha enregistrat altres discos. Tots dos son musics veterans i el seu nom és garantia que la proposta no ens decebrà. I aixó és el que passa quan escoltem el disc, on trobem el complement ideal en el saxofonista Mikel Andueza i el bateria Daniel Lizarraga, tots dos també amb trajectóries artístiques contrastades. Al tema que dona títol al disc trobem la col·laboració del guitarrista Luis Giménez. I a un altre tema,“Axuri beltza”, Íñigo Aguerri ens ofereix el seu Irrintzi, que és un crit agut, estrident, llarg i d'un sol alè que s'usava al territori del Pais Basc entre pastors i gent del camp per donar-se senyals fent-lo ressonar a les faldes de les muntanyes. Actualment s'utilitza com a manifestació d'alegria i altres sentiments (dol, solidaritat, etc). Se sol sentir en festes, celebracions i com a acompanyament en algunes cançons. La persona que ho fa rep el nom d'irrintzilari, i a moltes festes es fan concursos d'irrintzis.
Un disc aquest ”Inmarcesible” on hi ha versions renovadores de cançons populars vasques i temes propis de l’acordeonista.
La tímbrica d’aquest formació és original, sensible i potent. El contrast del só de l’acordió amb el llenguatge del jazz contemporani pot semblar novedós per a alguns, però en realitat fa molts anys que hi ha tradició en aquest sentit, tant al Pais Basc com a , per exemple, a França. Una mostra més que el Jazz, que no és un estil musical, sino una manera d’entendre la interpretació musical, és , com deia Gabriel Celaya, com la poesia, un arma carregada de futur.
Inmarcesible, Axuri Beltza, El dia que me quieras.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada