Nat King Cole (1919-1965) va ser un famós cantant, pianista de jazz i actor nord-americà. La seva carrera va durar gairebé tres dècades i va gravar més de 100 cançons d'èxit. Va rebre nombrosos premis, com una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood, un Globus d'Or i diversos premis Grammy i d'honor. Va començar com a pianista de jazz amb The King Cole Trio, que va ser el grup més venut a Capitol Records. Després es va convertir en un cantant solista exitós. Tot i això, va enfrontar-se a una intensa discriminació racial. Nat King Cole va ser pare de la cantant Natalie Cole.
Nathaniel Adams Coles, conegut com Nat King Cole, va néixer a Montgomery, Alabama, el 17 de març de 1919. Va aprendre a tocar l'orgue i el piano des de ben petit. La seva família es va traslladar a Chicago, on va assistir a l'escola secundària Wendell Phillips i va participar en programes de música. Va influenciar-se per grans músics com Louis Armstrong i va començar a visitar clubs de música jazz.
Als 15 anys, Cole va abandonar l'escola per seguir una carrera musical. Amb el seu germà Eddie van formar un sextet i van gravar dos senzills el 1936. Van actuar en un revival del musical Shuffle Along i van fer una gira. Es va casar amb Nadine Robinson, membre del repartiment. A Los Angeles, va liderar una gran banda i tocar el piano en clubs. Va formar el King Cole Trio i van gravar "Sweet Lorraine" el 1940, el seu primer èxit.
El 1941, el King Cole Trio va gravar diverses cançons, incloent "That Ain't Right" i "All for You". Van aparèixer en concerts de Jazz at the Philharmonic. Nat King Cole va ser pianista i cantant de jazz. Va començar a gravar música pop i va aconseguir èxits com "The Christmas Song", "(Get Your Kicks on) Route 66", "Mona Lisa" i "Too Young". Va tenir un programa de ràdio i va utilitzar orquestres de corda en les seves interpretacions.
Durant la dècada de 1950, Nat King Cole va continuar gravant èxits com "Smile", "Pretend", "A Blossom Fell" i "If I May". Va ser un dels primers artistes afroamericans a tenir el seu propi programa de varietats a la NBC, el qual va durar fins al 1957. Malgrat aconseguir col·laboracions amb reconeguts compositors com Nelson Riddle i Ralph Carmichael, va tenir dificultats per mantenir-se rellevant en un mercat musical en canvi constant. Durant els anys 1960, va continuar gravant èxits com "Ramblin' Rose", "Dear Lonely Hearts" i "Those Lazy-Hazy-Crazy Days of Summer". Va participar en pel·lícules com Cat Ballou i va mantenir les seves arrels de jazz, tot i explorar altres gèneres. El seu èxit més tardaner va ser amb la cançó "Unforgettable", popularitzada per la seva filla Natalie. L'últim àlbum d'estudi de Cole, L-O-V-E, va assolir el número 4 a les llistes el 1965.
Va començar la seva carrera com a cantant i va ingressar a la maçoneria al mateix temps. Es va casar dues vegades, primer amb Nadine Robinson i després amb Maria Hawkins, i va tenir cinc fills.
Experiències amb racisme: Nat King Cole va viure diverses experiències de racisme al llarg de la seva vida. El 1948, després de comprar una casa a Los Angeles, va rebre amenaces i una creu encesa a la gespa per part del Ku Klux Klan, que era actiu a la zona en aquell moment. Tot i les pressions dels veïns, Cole va afirmar que ell tampoc volia persones indesitjables al barri. En un altre incident, durant una gira a Cuba el 1956, va ser rebutjat a un hotel per motius racials, però va actuar amb èxit al Tropicana Club cantant en castellà. També va patir un atac violent durant un concert a Birmingham, Alabama, per part de membres d'un grup racista, que intentaven segrestar-lo. Cole va continuar lluitant contra la segregació racial, tot i les crítiques rebudes de la premsa negra. Va participar en el moviment pels drets civils i va col·laborar amb la NAACP. Va actuar en esdeveniments polítics, incloent celebracions presidencials i convencions dels partits republicà i demòcrata, on va donar suport a John F. Kennedy. Cole va ser un defensor actiu de la igualtat racial fins a la seva mort el 1965.
Malaltia i mort: Nat King Cole va començar a tenir problemes de salut el 1964 i va ser diagnosticat amb càncer de pulmó en un estat avançat. Tot i això, va continuar treballant fins al desembre d'aquell any, quan va enregistrar les seves últimes cançons. Va rebre teràpia i va ser hospitalitzat diverses vegades, però la seva condició es va deteriorar. Cole va morir el 15 de febrer de 1965 als 45 anys. El seu funeral va ser un esdeveniment multitudinari, amb personalitats destacades del món de l'entreteniment present. Va ser enterrat al Forest Lawn Memorial Park a Glendale, Califòrnia.
L'últim àlbum de Cole, L-O-V-E, es va gravar a principis de desembre de 1964 —uns dies abans que ingressés a l'hospital per rebre tractament contra el càncer— i va ser publicat just abans de morir. Va assolir el número 4 de la llista Billboard Albums a la primavera de 1965.
Anthus - Acrobatic Heart - 2021
Anthus , veu ; Oriol Vallès, trompeta ; Max Villavecchia , piano ; Giuseppe Campisi, contrabaix ; Ramón Díaz, batería
Noudia
Presentació Anthus
Explica el cantant Anthus que la seva força prové d'un petit tocadiscos –una reliquia– que la seva àvia, a la seva Sicília natal, feia servir per posar-li cançons i entretenir-lo. Així, als vuit anys, va descobrir el cant, escoltant els crooners dels 50 i 60, els grans del jazz, com per exemple la veu de Frank Sinatra, Nat King Cole, entre d'altres.
Lluny de Sicìlia, a Dublin, va iniciar els seus estudis en el jazz, més concretament a la Guildhall School of Music and Drama on hi va obtenir la llicenciatura en Jazz Performance, destacant per la veu i el seu art compositiu.
Després d'uns anys a Irlanda i durant un viatge a Catalunya, descobreix l’ambient jazzístic del pais , la fusió de cultures amb les seves inquietuds i les seves tradicions.Anthus va pensar que finalment, havia trobat la ciutat que estava buscant , Barcelona.. Des d'aleshores ha estat col·laborant amb diferents músics de renom del panorama jazzístic català on ha estat cercant un estil propi, una nova terra des d'on compondre i expressar-se musicalment .
Al llarg de la seva carrera, Anthus ha publicat treballs com “Radici”, músiques de Sicília en clau de Jazz, “Profundament Jazz” un viatge pels clàssics del Jazz dels Estats Units on posa lletra a temes purament instrumentals de les icones del jazz com els de Chick Corea o Wayne Shorter. En aquest aspecte, escoltant aquestes versions, te’n adones de que aquest cantant té una técnica extraordinària i una valentía excepcional, per que s’atreveix a fer coses molts difícils, i el resultat és extraordinari.
El seu recorregut ha continuat amb el seu penúltim disc “Calidoscòpic” nomenat als Premis “Enderrock 2017” com a millor disc de l’any i Anthus com “millor artista revelació”.
Anthus ha actuat en els festivals importants i cicles del nostre país, com ara el Festival internacional de Jazz de Barcelona, de Girona, Terrassa, Lleida, Platja d’Aro, com també al Festival internacional de Jazz de Talavera, Granada, Roccella, Lecco o Catania entre d’altres.
Entrevista Anthus
Presentació del concert “Love!” . 14 de juliol a les 20.00 hores ala Plaça Masadas.Anthus a la veu i arranjaments, Irene Reig, al saxo i flauta, Néstor Giménez al piano, David Mengual al contrabaix i Andreu Moreno a la bateria.
Straighten up and fly right
Love!
Quizás, quizás, quizás
Dani Artetxe - Yo me muero como viví 2023
Dani Artetxe - Guitarra , arranjaments , veu ; Borja Echeverría - Piano i teclats ; Adrián Buenaga - Saxo tenor, alto i soprano ; Dani Olazarán - bateria i percussió ; Jon Carranza - baix elèctric i contrabaix ; Lorena Aisa - veu a “El Necio”.
“Yo me muero como viví ” neix del profund amor que el guitarrista Dani Artetxe sent per la música del gran músic cubà Silvio Rodriguez, i el seu desig d'aprofundir-hi, d'anar més enllà de la recreació de la seva música i afegir-hi la seva pròpia veu i especialment la de la seva extraordinària guitarra, en un projecte gestat amb molt d'afecte, a foc lent, després de diversos d'assaig i d'ajustament del repertori adequat.
Dani Artetxe ha reunit a alguns dels seus companys d'estudis del conservatori superior de Pamplona amb l'excepció de Jon Carranza (Baix), vell amic col·laborador procedent de l'Esmuc de Barcelona, i juntament amb ells registra aquesta estupenda sessió de 8 temes sota la direcció Julen Urzaiz a l'estudi “Sounds of Sirens” de Pamplona.
Entre les influències que cita Dani Artetxe per a la creació d'aquest disc hi ha artistes com ara Black Sabbath, King Gizzard i Lizard Wizard o Supertramp, influència reconeixible a les peces d’aquest disc. Un disc on resulta evident la cura i l’estimació per la musica de Silvio Rodriguez amb que s’han preparat aquest repertori .
Pequeña Serenata Diurna, Ojalá, Rabo de Nube.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada