Melissa Aldana - Filin, 2026
https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_lMpBUle9vmNh3keqsDHnCYymfcoC2_djc
Melissa Aldana va néixer a Santiago de Xile el 1988 i és una saxofonista tenor que, amb el temps, s’ha anat fent un lloc propi en l’escena internacional, combinant una formació sòlida amb una veu molt personal. Després d’instal·lar-se als Estats Units, va estudiar a Berklee i va guanyar el Thelonious Monk Competition el 2013, fet que li va obrir de manera definitiva les portes dels grans escenaris i dels segells de referència. Filin és el seu tercer àlbum per a Blue Note i neix de l’interès per la tradició cubana del filin.
La tradició cubana del filin és un moviment de cançó romàntica que neix a l’Havana a finals dels anys quaranta, com una manera nova d’escriure i cantar boleros i cançons influïda pel jazz dels Estats Units.Un repertori de cançons que ella descobreix a fons de la mà de Gonzalo Rubalcaba i amb el qual sent una connexió especial perquè hi troba l’emoció de les balades que estima, però amb l’afegit de la llengua i d’un imaginari llatinoamericà que li és molt proper. En entrevistes recents, Aldana explica que volia fer un disc de balades on el temps estigués més obert, deixant respirar les cançons i tocant des d’un lloc menys demostratiu i més centrat en el so i la presència en el moment.
El disc també incorpora la participació de Cécile McLorin Salvant en algunes pistes, afegint-hi una dimensió vocal que dialoga amb el tenor d’Aldana i reforça la connexió amb l’arrel cançonística del filin.
Quan he escoltat aquest disc per primera vegada, m'ha vingut a la memòria, inevitablement, el disc Nocturne , disc que signava Charlie Haden l'any 2001. Evidentment, son discos molt diferents, però diria que en l'imaginari de la saxofonista Aldana hi ha un lloc per aquell meravellos disc de l'irrepetible Haden. De fet a Nocturne hi ha una versió del tema No te empeñes más que també versiona Aldana amb la veu de McLoren Salvant. Tema que escoltem tot seguit.
Melissa Aldana: saxo tenor, Gonzalo Rubalcaba: piano, Peter Washington: contrabaix, Kush Abadey: bateria, Cécile McLorin Salvant: veu en temes seleccionats.
La Sentencia, Dime Si Eres Tú, No Te Empeñes Más, Imágenes, Las Rosas No Hablan, Little Church, Ocaso, No Pidas Imposibles.
Lloc i data de l’enregistrament: enregistrat als Estats Units, en una sessió amb tots els músics plegats a la mateixa sala, l’any 2024 (data exacta no especificada públicament), i publicat per Blue Note el 13 de febrer de 2026
Escoltem : La Sentencia, No te empeñes más (Amb Cécile McLorin Salvant),Díme si eres tú, Imágenes
Craig Taborn - Dream Archives, 2026
https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_n3KlcmCYQJvC-l3t6mvCXoWPDwgGu5DfY
Pianista i compositor nord-americà nascut a Minneapolis el 1970, Craig Taborn s’ha consolidat des dels anys noranta com una de les veus més personals de la escena de la improvisació, tant al capdavant dels seus propis projectes com al costat de figures com Tim Berne, Chris Potter o Roscoe Mitchell, i amb una trajectòria llarga al segell ECM, on ha enregistrat en formats de trio, quartet i en solitari.
Dream Archives arriba poc després que fos reconegut amb una beca MacArthur el 2025 i el presenta en un trio poc habitual amb violoncel i bateria. El disc es basa en quatre originals de Taborn i es completa amb dues peces que funcionen com a homenatge explícit a dos referents directes, "When Kabuya Dances" de Geri Allen i "Mumbo Jumbo" de Paul Motian.
Craig Taborn, piano, teclats, electrònica; Tomeka Reid, violoncel; Ches Smith, bateria, vibràfon, percussió, electrònica.
Coordinates for the Absent, Feeding Maps To The Fire, When Kabuya Dances, Mumbo Jumbo, Dream Archive, Enchant.
Enregistrat a New Haven, Connecticut, el 2024
Escoltem : When Kabuya Dances
Tommy Smith & Gwilym Simcock - Eternal Light, 2025
https://tommysmithsaxophonist.bandcamp.com/album/eternal-light-2
Nascut a Edimburg el 1967, Tommy Smith, saxofonista tenor, ha desenvolupat una trajectòria que va dels primers discos a Blue Note fins a la direcció de la Scottish National Jazz Orchestra i una discografia extensa marcada per la passió pel directe i per la composició pròpia.
Gwilym Simcock, nascut el 1981 a Bangor (Gal·les), és un pianista amb una formació sòlida tant en l’àmbit clàssic com en l’improvisació, conegut pels treballs amb Pat Metheny i per una producció pròpia on combina sofisticació harmònica i un fort sentit melòdic.
El duet es consolida després de coincidir en festivals britànics, treballant sobretot amb composicions pròpies per forjar una veu pròpia al marge dels estàndards.Eternal Light és un enregistrament en directe al Queen’s Hall d’Edimburg, un espai que forma part de la biografia artística de Smith des que hi va debutar d’adolescent i on ha compartit escenari amb algunes de les grans figures del jazz contemporani. El concert, ens mostra el duet interpretant un repertori que combina peces noves i composicions que Smith revisita des de la perspectiva actual del duo.
Músics: Tommy Smith, saxo tenor; Gwilym Simcock, piano.
Temes: Land Between The Rivers, Weathered, Eternal Light, Body or Soul, Harlequin, El Niño, Old Husbands’ Tale.
Lloc i data d’enregistrament: Queen’s Hall, Edimburg, Escòcia, 11 de setembre de 2025.
Escoltem: Body or Soul, Land Between The Rivers
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada