__________________________
Franck Tortiller & Misja Fitzgerald Michel - The Open Chords of David Crosby (2026)
És un disc que va sortir el 29 de maig del 2026, sota el segell MCO (MCO-Absilone amb distribució de Socadisc). Franck Tortiller al vibràfon, que porta tocant instruments d'aquesta marca Yamaha des de fa quaranta anys, i en Misja Fitzgerald Michel a la guitarra acústica, alternant entre guitarra de sis i dotze cordes.
Pel que fa als músics: en Tortiller (nascut el 1963 a la Borgonya) té una trajectòria sòlida amb dos perfils força diferents; d'una banda, és un percussionista de formació clàssica amb premis del Conservatori de París, i de l'altra, el 2005 el van nomenar director artístic de l'Orchestre National de Jazz (ONJ). Precisament, ja havia fet un disc de versions de Led Zeppelin amb l'ONJ, anomenat Close to Heaven (2005). En Misja Fitzgerald Michel (nascut el 1973 a Rotterdam) és un guitarista francès que va estudiar jazz amb François Jeanneau al CNSM de París, i després va anar a Nova York a la New School, on va tenir professors com Jim Hall, Billy Harper o Kenny Werner. També va passar per Banff (Canadà) amb Kenny Wheeler o Anthony Braxton. És professor als conservatoris de Paris-Saclay i de Cergy-Pontoise, i té una discografia com a líder o col·laborador que no ha tingut gaire repercussió mediàtica.
El disc és íntegrament instrumental. Del repertori, agafen sis cançons de David Crosby , hi afegeixen dues composicions pròpies, i tanquen el disc amb una versió de "Judy Blue Eyes", que no és de Crosby sinó de Stephen Stills (de l'època de Crosby, Stills & Nash).
Sonorament, no hi ha baix ni bateria: només vibràfon i guitarra acústica. Això fa que sigui un duo molt permeable, amb molt d'aire i silenci, i cada músic assumeix diferents papers a cada tema: de vegades el vibràfon marca l'harmonia i la guitarra fa melodia, d'altres és a l'inrevés. La producció tampoc no intenta amagar la naturalitat de l'enregistrament: els instruments sonen secs, sense gaires efectes.
Escoltem: Guinevere, Carry Me
https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_mGiI3J_unfz1RWkp4_lOT-jW7v0kHXA7g
___________________________
Gilad Atzmon – Organology – 2025
Organology és el debut d'un trio format per Gilad Atzmon (saxo alto), Ross Stanley (hammond organ) i Joel Barford (caixes), i tot que només hi ha un hammond i el saxo sovint fa de veu principal, el cor de l'àlbum és la melodia.
Ross Stanley és un dels músics de jazz més solicitat de Gran Bretanya.
Gilad Atzmon està considerat com un excelent saxofonista, fundador de l'Orient House Ensemble i conegut pel seu treball amb Ian Dury & The Blockheads, i és el darrer saxofonista que va enregistrar amb Pink Floyd.
Joel Barford, el membre més jove del trio, s'està fent un nom i està considerat per molts, pel que diuen les crìtiques, com part del futur del jazz británic.
Escoltem: Secret Love
___________________________
Mike Bruzzese - Another Space - 2026
Segon disc del guitarrista Mike Bruzzese, publicat el 6 de febrer del 2026, tal com consta als crèdits oficials. El treball és íntegrament instrumental excepte la cinquena pista, “Lush Life” (de Billy Strayhorn), on col·labora la vocalista Laura Anglade.
El quartet base està format per:
- Mike Bruzzese: guitarra
- Ben Solomon: saxo tenor
- Mike De Masi: contrabaix
- Adam Arruda: bateria
Escoltem: Hillcrest
https://mikebruzzese.bandcamp.com/album/another-space-2
___________________________
Stefano Bollani – Tutta Vita. Live – 2026
“Tutta Vita. Live” és un àlbum enregistrat en directe de Stefano Bollani amb la formació All Stars, editat per Ponderosa Music Records i publicat en CD l’11 de març de 2026 (sortida oficial el 20 de març de 2026). El concert es va enregistrar al Teatro Politeama Rossetti de Trieste el 17 de febrer de 2025 i representa el moment culminant del projecte cinematogràfic “Tutta vita” de la directora Valentina Cenni, presentat a la Festa del Cinema de Roma.
El disc neix d’una residència artística d’una setmana en una casa–estudi a Gorizia, on el grup es reuneix per explorar la improvisació jazzística com a acte de vida, espai de relació, d’escolta i de llibertat creativa. El film de Valentina Cenni observa amb discreció aquest procés col·lectiu. El disc no és una simple banda sonora del film, sinó que comença just on acaba el relat cinematogràfic, ampliant l’experiència cap a un nou capítol musical.
Stefano Bollani reuneix al voltant del seu piano una formació All Stars que combina figures històriques del jazz italià amb joves talents. La llista de músics que intervenen en el projecte és la següent:
Stefano Bollani, piano.
Enrico Rava, trompeta.
Paolo Fresu, trompeta.
Daniele Sepe, saxos i flautes.
Antonello Salis, acordió.
Ares Tavolazzi, contrabaix.
Roberto Gatto, bateria.
Matteo Mancuso, guitarra.
Christian Mascetta, guitarra.
Frida Bollani Magoni (Filla de Stefano Bollani), veu i piano.
Les notes insisteixen en el caràcter intergeneracional del grup: entre els 86 anys d’Enrico Rava i els 21 de Frida Bollani Magoni es crea un pont en què el jazz improvisat esdevé espai natural de trobada entre experiències i trajectòries vitals molt diferents.
Escoltem: Certi Angoli Segreti.
_____________
Work Money Death - A Portal To Here - 2026
Work Money Death és un projecte de l'anomenat spiritual jazz sorgit a Leeds (Anglaterra) al voltant del saxofonista Tony Burkill i del contrabaixista Neil Innes. El nom va aparèixer inicialment com a títol del disc de debut de Burkill el 2017, però posteriorment va acabar identificant també el grup estable que desenvolupa aquest repertori.
El nucli de la formació gira al voltant de:
Tony Burkill — saxo tenor, flauta i clarinet baix.
Neil Innes — contrabaix.
Sam Hobbs — bateria.
Diferents col·laboradors segons el projecte, entre ells George Cooper, Richard Ormrod, Matthew Bourne, Johnny Enright, Olivia Cuthill o Garth Wilkins.
La seva activitat està molt vinculada a ATA Records, segell i estudi analògic de Leeds des d'on s'han enregistrat els seus discos.
Musicalment treballen dins del corrent del spiritual jazz contemporani britànic, amb referències explícites a figures com Pharoah Sanders, Alice Coltrane, John Coltrane, Gato Barbieri i John Klemmer. Les fonts especialitzades remarquen l'ús de formes llargues, improvisació modal, enregistrament analògic i una aproximació col·lectiva molt centrada en el desenvolupament gradual dels temes.
Discografia principal:
Work Money Death (2017)
The Space In Which The Uncontrollable Unknown Resides, Can Be The Place From Which Creation Arises (2021)
Thought, Action, Reaction, Interaction (2022)
People of the Fast Flowing River (2024)
A Portal to Here (2026)
Dins l'escena britànica actual, se'ls pot situar més a prop del vessant espiritual i modal de Leeds que no pas del jazz-funk o del nu-jazz de club. La connexió amb músics de l'entorn d'ATA Records i grups com The Sorcerers és especialment important.
A Portal To Here és un àlbum de spiritual jazz del col·lectiu britànic Work Money Death, publicat el 2026 per ATA Records, que marca el seu primer enregistrament després de la mort del guitarrista Chris “Earl” Dawkins el 2025, i funciona com a homenatge i testimoni del seu llegat. Consta de quatre peces llargues enregistrades com un sol ritual d’escolta, amb durades que ronden entre dotze i catorze minuts, i es presenta com un conjunt molt cohesionat i pensat per escoltar-se com un tot.
Musicalment, el so del grup es basa en una secció rítmica sòlida amb baix i bateria, sobre la qual el piano i l’arpa teixeixen harmonies expansives i línies líriques, mentre els vents i metalls configuren seccions que recorden les formacions Sun Ra.
Músics: Tony Burkill (saxo tenor), Neil Innes (baix), Sam Hobbs (bateria), Johnny Richards (piano), Alice Roberts (arpa), Ben Powling (vents/vent metall), Richard Ormrod (vents/vent metall), Kev Holbrough (vents/vent metall), Steve Parry (vents/vent metall), Sam Bell (percussió)
Escoltem: Pain Becomes Prayer And The Prayer Becomes A Song
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada