Jazz Expresso és el programa de Jazz de Sants 3 ràdio. 55 minuts de música sense complicacions i sense contraindicacions els divendres a les 20.00 h i els diumenges a les 22.00 h al 103.2 de la FM a Sants i rodalies, o a tot el mon a http://www.sants3radio.cat
dimecres, 19 de març del 2025
Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio : 1003 The Heavy Hitters, Jakob Bro, Lee Konitz, Bill Frisell, Jason Moran, Thomas Morgan, Andrew Cyrille,Wajdi Riahi.
El sextet The Heavy Hitters, co-liderat per Eric Alexander al saxo tenor i Mike LeDonne al piano, presenta l'àlbum "That's What's Up". El grup inclou Vincent Herring al saxo alto, Jeremy Pelt a la trompeta, Alexander Claffy al baix i Kenny Washington a la bateria. L'àlbum inclou temes originals de LeDonne, com "That's What's Up", "Shadows", "Groundation", "Continuum", "Lord Walton", "JB" i "You'll Never Know What You Mean To Me". Les composicions originals i les improvisacions arrelades al blues enriqueixen el repertori del jazz modern.
"That's What's Up" va ser gravat en directe al club de jazz Frankies, al final d'una gira de dues setmanes, coincidint amb el 50è aniversari del co-productor Cory Weeds. Les gravacions en directe capturen emocions reals i profundes, oferint noves descobertes amb cada escolta.
Mike LeDonne (piano); Eric Alexander (saxo tenor); Jeremy Pelt (trompeta); Vincent Herring (saxo alto); Alexander Claffy (contrabaix); Kenny Washington (bateria)
That's What's Up!, Shadows , Groundation
2.
Jakob Bro, Lee Konitz, Bill Frisell, Jason Moran, Thomas Morgan, Andrew Cyrille: Taking Turns 2024
El segell ECM publicava al 2024 aquest disc, que havia estat enregistrat l’any 2014, deu anys abans, amb Lee Konitz al Saxo alt, saxo soprano -, Thomas Morgan, al Contrabaix -, Andrew Cyrille, a la Bateria - , Bill Frisell, Jakob Bro, tots dos, a la Guitarra -. i al Piano, Jason Moran.
Es tracta realment d’un disc de Jakob Bro, ell és qui va composar tota aquesta música, però és inevitable que el protagonisme estigui, com a mínim , repartit entre tots aquests extraordinaris músics. Per cert que el desembre de 2023 vaig recomanar un documental que justament recull testimonis d’aquests músics mentre feien aquest enregistrament. Et deixo l’enllaç del post on hi ha l’enllaç del trailer del documental. En aquell moment es podia veure gratuïtament al portal Caixaforum+, malauradament això ja no és possible. Tinc entès que es pot veure a la plataforma Filmin.
L'àlbum es caracteritza per la seva atmosfera espaiosa i l'enfocament col·lectiu, on cada músic contribueix a l'equilibri sonor general. Bro explora la llibertat interpretativa i la interacció entre els músics, continuant la línia iniciada en treballs anteriors amb Konitz. Aquesta aproximació ha influït en la manera com Bro concep la quantitat de material musical que aporta i la direcció que dona al grup per aconseguir un equilibri i flux naturals. La presència de Bill Frisell, amb qui Bro comparteix l'experiència d'haver treballat amb Paul Motian, afegeix una capa addicional de profunditat al so del grup. La seva connexió musical i personal es remunta a les nits en què Bro assistia als concerts de Frisell amb Motian i Joe Lovano al Village Vanguard.
Lee Konitz, llegendari saxofonista de 86 anys en el moment de l'enregistrament, i que va morir l’any 2020, té un paper destacat a aquest disc. La seva participació és especialment significativa, ja que representa per Jakob Bro la culminació d'una col·laboració que va començar el 2008 i que inclou una trilogia d'àlbums anteriors: "Balladeering", "Time" i "December Song". Al "Taking Turns", Konitz aporta la seva sensibilitat única i experiència. La presència de Konitz va ser transformadora per a Bro. El guitarrista danès explica que l'enfocament lliure i interpretatiu de Konitz sobre les seves composicions va ser una revelació, influint en la seva manera de concebre la música i la direcció que dona al grup. Aquesta col·laboració va canviar les prioritats musicals de Bro, portant-lo a explorar noves formes d'equilibri entre composició i improvisació.
"Taking Turns" no només mostra la maduresa compositiva de Bro, sinó també la sinergia entre músics de diferents generacions i estils, creant un treball que connecta el passat i el present del jazz.
El pianista Wajdi Riahi, nascut a Tunísia i establert a Brussel·les, és un dels nous noms destacats de l'escena jazzística belga. A part de la seva activitat com a músic de suport en uns quants projectes, com Stéphane Gallands' Rhythm Hunters, Aleph Quintet i Fabrice Allemand, Riahi està guanyant reconeixement amb el seu propi trio. Aquest àlbum es desenvolupa com una odissea artística, un viatge on les aspiracions del jove pianista Wajdi s'entrecreuen entre melodies clàssiques, els ritmes de la música àrab i africana, i elsmatisos de jazz que apareixerien més tard en el seu recorregut musical.
El primer tema de l'àlbum, "Opening", ens transporta pel camí diari que Riahi feia des dels sis anys per arribar al conservatori, situat al cor de la vella ciutat de Tunis: la Medina. El seu esperit estava ple d'ambicions i un amor inquebrantable per la música i el piano, sempre guiat per la presència benèvola de la seva mare, Essia.
Abans d'entrar a la Medina, es podia veure una captivadora estàtua del filòsof i sociòleg Ibn Khaldoun, que Wajdi admirava cada vegada que passava per allí. Una de les cites del filòsof: "Accepta, sigues hipòcrita o deixa el país", va inspirar el títol del segon tema de l'àlbum: "Agree, Hypocrite or Leave".
"En aquest àlbum, aspiro a oferir una experiència on les meves emocions es revelin a l'oient amb total senzillesa i càndidament, sense artifici ni complexitat, com un llenç dels meus sentiments més purs."
"Stambeli" serveix com l'escenari perfecte per aquesta recerca artística, un estil musical antic del nord d'Àfrica que es transforma en una font inesgotable d'inspiració per a Wajdi.
"M'agrada especialment retre homenatge, i en aquest àlbum, dues cançons estan dedicades a dues dones excepcionals, Nawres i Essia, la meva germana i la meva mare, dues dones remarcables de bellesa i lluitadores de la vida.
Wajdi Riahi (piano), Basile Rahola (contrabaix), Pierre Hurty (bateria)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada