dissabte, 8 de novembre del 2025

Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio (07-11-25) 1075 Frank Amsallem, Mike Casey, Tyreek McDole.




Fa tres setmanes, si no ho tinc mal comptat, et vaig presentar aquí , al Jazz Expresso el disc "The Summer Knows (Un été 42)" on aquest veterà pianista ens presentava versions de estandards  i de temes cinematogràfics francesos, en format de trio amb dos companys de l'escena de Nova York : David Wong (baix), i Kush Abadey (bateria). Et recomano que recuperis el Jazz Expresso nº 1062 o directament, escoltis el disc.
Ara s'acaba de publicar l'edició re-masteritzada del disc que et presento avui : "Out a Day " enregistrat el 1990 a Nova York amb un trio espectacular, a banda de Amsallem, amb Gary Peacock al contrabaix i Bill Stewart a la bateria, i es va publicar dos anys després , l'any 1992.
La crítica ha dit que l’estil musical de Franck Amsallem es caracteritza per la seva lírica, reflexió i passió, amb un interès genuí en el desenvolupament de la improvisació musical. Se’n destaca el seu toc cristal·lí, el domini harmònic i un romanticisme intens, així com la claredat en les línies melòdiques, qualitats que els especialistes han comparat amb pianistes com Keith Jarrett, Michel Petrucciani i Brad Mehldau. També sobresurt per la sensibilitat interpretativa i la intel·ligència compositiva, explorant noves combinacions rítmiques i creant un espai sonor airejat i profundament emocional. Això diu la crìtica. Com gairebé sempre, esmento la informació que em sembla que pot ajudar a complementar la presentació d'un disc, encara que et puc assegurar que si un disc es pressenta al Jazz Expresso no es per les crítiques, sinò per que l'escolto, considero que és bona música, que m'agrada, que és interessant . Res més.
Franck Amsallem (Oran, 1961) és pianista, compositor, cantant i arranjador francoamericà, format musicalment a la Côte d’Azur, París, Berklee College (Boston) i Nova York. Guardonat amb diversos premis de piano jazz i consolidat internacionalment, és reconegut tant com a trio-leader com a col·laborador de grans artistes del jazz com Gerry Mulligan, Charles Lloyd, Joshua Redman, Maria Schneider i Blood Sweat & Tears. Del 1992 al 2002 va residir als Estats Units, on va enregistrar bona part de la seva discografia i va forjar un estil personal influenciat pel post-bop i la música francesa contemporània.


La reedició 2025 d’Out a Day remasteritza el mític enregistrament del 1992 que va consolidar Amsallem com a figura de referència a NY. Amb composicions originals i estàndards desplegats amb sensibilitat i sofisticació, el treball explora emocions complexes des de l’interior del trio clàssic, amb una sonoritat transparent i refinada. El lideratge de Amsallem es fusiona amb el caràcter elegant de Gary Peacock i la precisió moderna de Bill Stewart.
Músics
Franck Amsallem (piano), Gary Peacock (contrabaix), Bill Stewart (bateria)
Temes
Out a Day, For The Record, How Deep Is The Ocean, And Keep This Place In Mind, Running After Eternity, Dee, On Your Own (free), Affreusement Votre, A Time For Love
Enregistrat a Nova York, juliol 1990; reedició i remasterització, París, gener 2025.


Escoltem : For The Record, A Time for Love, Affreusement vôtre

“Affreusement vôtre” és una composició original de Franck Amsallem. El tema es distingeix pel seu caràcter expressiu i melancòlic, amb una gran càrrega emotiva i un desenvolupament harmònic ric, símbol del lirisme del pianista.
“A Time for Love” és una balada composta per Johnny Mandel i Paul Francis Webster. És l’únic estàndard tradicional del disc, interpretat amb sensibilitat i delicadesa pel trio, aportant un moment d’intensa introspecció emocional a l’àlbum.
“For the Record” és també una composició original de Franck Amsallem. Destaca per la seva estructura innovadora, la claredat de les línies melòdiques i l’aposta per un diàleg molt equilibrat entre piano, contrabaix i bateria.

Mike Casey - The Complete Public Access: WPAA TV Session  2025



Parlem ara del saxofonista Mike Casey, que et vaig pressentar el passat mes de juliol. En aquell moment es publicava el disc Valencia, disc inspirat per la seva etapa a la ciutat del Túria, ja que hi va viure durant un any mentre cursava un master.
Ara ens pressenta aquest disc amb un títol una mica llarg : The Complete Public Access: WPAA TV Session.

Mike Casey (Hartford, Connecticut, 1993) és saxofonista, compositor i docent nord-americà, amb formació a l’Institut Jackie McLean de Jazz (University of Hartford). Guardonat amb premis com el Betty Carter Jazz Ahead, destaca per la seva versatilitat estilística i la recerca constant de noves sonoritats dins el jazz contemporani. Ha col·laborat amb músics de renom i té una trajectòria internacional consolidada.


The Complete Public Access: WPAA TV Session és el resultat de la primera gira post-pandèmia de Casey, enregistrat en directe per la televisió pública de Wallingford, CT. El disc reflecteix l’energia urgent i la complicitat del trio en un moment vital, marcat pel retorn després de la covid i el canvi personal de l’autor: poc després de l’enregistrament, Casey es traslladà a Los Angeles. 

Músics
Mike Casey (saxofon tenor), Matt Dwonszyk (contrabaix), Corey Garcia (bateria)

Temes
Space Chill, Dusty Wheel, Remote, Ahava, Faith, Iguana Crossing

Escoltem : Faith, Iguana Crossing, Remote

Per evitar confusions, cal destacar que els temes 5 i 6 són novetat del 2025, mentre que els altres quatre ja es van publicar l’any 2023 en format EP i van rebre una gran acollida. Un cop resolts definitivament els problemes de mescla d’àudio d’aquestes dues peces noves i convençut que aquesta retransmissió en directe és una de les millors actuacions del seu trio, Mike va decidir incorporar-les i publicar oficialment el concert com un àlbum complet dins la seva discografia, sota el títol “The Complete Public Access: WPAA TV Session”.

Enregistrat als estudis de WPAA TV, Wallingford, Connecticut, el 23 d’abril de 2022.

Pel que fa al tema Iguana Crossing, hi ha una pista al disc que no conté cap música, sino la veu de Moke Caasey explicant la història del tema . Diu Casey : 

Hola, soc Mike Casey, i aquesta és la història de “Iguana Crossing”. Normalment no faig això. A vegades m’agrada mantenir una mica de misteri al voltant de la meva música. Però aquesta història és massa bona per no compartir-la. Vaig decidir fer un viatge a Aruba per fugir del fred de la Costa Est. Caminava pel centre, i al Carib cal anar en compte amb on trepitges, perquè si no potser trepitges una iguana. Vaig veure una iguana, i tots dos intentàvem creuar el carrer. M’encanten les iguanes, sempre els faig fotos, les filmo. Aquesta iguana va córrer per creuar el carrer, va ser una situació molt justeta amb un camió que s’apropava, però d’alguna manera va aconseguir travessar a temps. Així que vaig seguir l’iguana creuant el carrer. Mentre m’anava acostant, els estava filmant tot el moment. Va sortir dels matolls, es va parar com si m’estigués esperant, i va mirar directament cap amunt, cap a un rètol. El rètol del bar que estava mirant deia “Iguana Cantina”. Vaig pensar que era tan salvatge i divertit. Va ser un moment perfecte, bell, i completament inesperat. Em va quedar gravat, i això és el que em va inspirar a escriure aquesta cançó. És un tribut, una dedicatòria, si voleu, a aquesta iguana valenta que em va alegrar el dia amb el seu sentit de l’humor i la seva valentia. Espero que gaudiu “Iguana Crossing” tant com jo vaig gaudir composant-la i vivint aquest moment especial amb l’iguana a Aruba.

Tyreek McDole –  Open Up Your Senses (2025)

https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_l_h7Yx965bh--RijclynwZn6D0_dox67I




A veure, he de ser sincer. No porto gaire cantants al Jazz Expresso. Molt execpcionalment et presento cantants, tant masculins com femenines. És una questió de concepte. I hauria de canviar molt el concepte per començar a portar cantants cada setmana. Però de tant en tant, sense saber gairebé perqué, sento una veu que em crida l'atenció . És el cas d'aquest disc de Tyreek McDole.

Serà per que el seu timbre de veu avellutat em recorda el del meu admirat i tristíssimament desaparegut en 2017 Kevin Mahogany? Dic que em recorda el timbre de veu , per que si parlem de tesitura , Mahogany era baríton i McDole és tenor, o això penso jo, tot i que el pressenten com a baríton . 

Tyreek McDole (Florida, 2000) és cantant i compositor haitianonord-americà establert a Nova York. Amb només 25 anys s’ha revelat com un dels cantants més destacats del jazz actual; el 2023 va guanyar el premi Sarah Vaughan International Jazz Vocal Competition, sent només el segon home que ho ha aconseguit en dotze anys. La crítica destaca la maduresa, el lirisme i la personalitat de la seva veu, que dialoga amb la tradició i l’avantguarda del jazz vocal.​


Open Up Your Senses és el seu primer disc, publicat per Artwork Records el juny de 2025. El treball combina espiritualitat, reflexió social i homenatge a les seves arrels haitianes, integrant clàssics del jazz, composicions pròpies i nous arranjaments. La crítica subratlla la capacitat de McDole per fusionar innovació i tradició, amb interpretacions que van de la balada romàntica als cants rituals i a l’exploració moderna, acompanyat d’una formació jove i estel·lar.

Músics
Tyreek McDole (veu), Dylan Band (saxo tenor i soprano), Caelan Cardello (piano, Rhodes, arranjaments), Rodney Whitaker (contrabaix), Justin Faulkner (bateria), amb convidats: Kenny Barron (piano), Sullivan Fortner (Hammond B3, Rhodes), Logan Butler (guitarra), Emmanuel Michael (guitarra), Michael Cruse (trompeta), Tomoki Sanders (saxo tenor, percussió), Jerome Gillespie II (bateria), Weedie Braimah (djembé)

Temes
The Backward Step, The Umbrella Man, The Creator Has A Master Plan (Intro), The Creator Has A Master Plan, Ugly Beauty, The Sun Song (Precious Energy), Somalia Rose, Wongolo Wale, Won't You Open Up Your Senses, Under A Blanket Of Blue, Love Is A Four-Letter Word, Everyday I Have The Blues, The Sun Song (Reprise)

Enregistrat a Nova York, del febrer a l’abril de 2025.

Escoltem : Under A Blanket Of Blue, Ugly Beauty, Somalia Rose


on
Labels: , ,
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)