1.
Abe Rábade - Botánica
2022
BOTÀNICA, el nou albúm d'Abe Rábade per a Karonte Records ens ofereix 14
composicions originals dedicades a la vegetació autòctona de Galícia i formen
un camp de visió obert al món que fusiona el rural amb l'urbà.
L'escriptura musical i el piano d'Abe Rábade es troben amb la veu i la
percussió tradicional galega d'un dels valors més prestigiosos de l'actualitat:
Davide Salvado.
Daniel Juárez al saxo tenor, Virxilio da Silva a la guitarra, Ton Risco al
vibràfon, Jimena Andión al violoncel, Pablo Martín Caminero al contrabaix i
Naíma Acuña a la bateria completen un col·lectiu artístic heterogeni, basat en
la integració de l'estètica musical i l'exploració lliure de prejudicis
Diuen que aquestes composicions tenen el seu orìgen en les passejades que
feia el músic gallec pels boscos dels voltants del seu domicili durant
l’emergència sanitària.
Al disc hi ha una clara declaració de principis, amb la mixtura de ritmes i
melodies tradicionals i fragments del hard bop més genuí.
L'àlbum és el número 15 en la discografia d'Abe Rábade.
Abe Rábade, piano y composición; Davide Salvado, voz y percusión ; Daniel
Juárez, saxo tenor ;
Virxilio da Silva, guitarra ; Ton Risco, vibráfono ; Jimena Andión, cello ;
Pablo Martín Caminero, contrabajo ;
Naíma Acuña, batería
Menciñeira Núa, Faia, Narciso
2.
Martí Serra & Sergi
Sirvent - Diürna 2015
Martí Serra, saxo tenor
& soprà ; Sergi Sirvent, piano
Enregistrat als estudis
Anacrusi (Jafre, Baix Empordà)per Miquel Roger el 25 d´agost de 2015.
Després d’anys treballant plegats en diversos projectes, el saxofonista
Martí Serra i el pianista Sergi Sirvent es van reunir per fer aquest
Diürna, un disc a duo que els presenta en un exercici carregat de llibertat
creativa. Amb un repertori format per composicions originals dels dos músics i
incursions en partitures de Shorter, Strayhorn i Evans, aquests dos músics
proposen un seguit de temes cuinats a partir d’una profunda comunicació que els
permet avançar per camins on la improvisació té un paper important. Un disc
singular que presenta un univers musical carregat de personalitat i identitat
pròpia.
Música intrínseca (Martí
Serra)
3.
Larry Willis - I Fall in
Love too easily 2019
– Englewood Cliffs, NJ,
September 5, 2019
Jeremy Pelt (tp-1) Joe
Ford (as-2) Larry Willis (p) Blake Meister (b) Victor Lewis (d)
El disc I Fall in Love Too Easily està subtitulat "The Final Session
at Rudy Van Gelder's", ja que no només és descriptivament sinó literalment
l'última sessió d'enregistrament del veterà pianista Larry Willis, que va morir
als setanta-sis anys el 29 setembre del 2019, només 24 dies després que
l'àlbum s’enregistrés. Aquest va ser el mateix estudi en que Willis va iniciar
la seva carrera , el 1965, enregistrant un àlbum per a Blue Note Records
sota el lideratge del saxofonista Jackie McLean.
Rudy Van Gelder va morir el 2016 als 91 anys, era el resident més famós
d'Englewood Cliffs, NJ, just a l'altre costat del riu Hudson des de l'extrem
superior de Manhattan.
Un dels centenars de músics que passaven regularment per l’estudi de Rudy
Van Gelder era el pianista Larry Willis –també tristament desaparegut el 2019.
Willis no és un nom molt conegut , ja que realment ha deixat la seva empremta
com a sideman amb personatges com Carla Bley, Jackie McLean, Stan Getz i Blood,
Sweat and Tears.
També, però, va gravar molts àlbums com a líder.Aquest àlbum de quintet es
presenta una mica enganyosament com "The Final Session at Rudy Van
Gelder's"com si fos la darrera sessió no només de Willis , sino la darrera
del propi estudis .De fet, l'estudi encara funciona sota la propietat de
Maureen Sickler, que va gravar i barrejar l'àlbum. I Fall in Love Too Easily és
un final adequat a la carrera d'un home que hagués merescut una millor
reputació, un reconeixement més ampli.
Today’s Nights , The
meaning of the Blues, I fall in love too easily
4.
Hampton Hawes - The Challenge 1968
Tot i que no ho diu enlloc en aquest LP (originalment gravat al Japó per
RCA), the challenge , és a dir, el "repte" va ser per Hampton Hawes
enregistrar per primera vegada un disc exclusivament en format de piano solo.
El repertori inclou estàndards, tres originals i la melodia pop del 1964
"Who Can I Turn To".
Escoltem per acomiadar el programa la versió que fa Hawes del clàssic
Summertime.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada