Robert Castelli + Boom!, Yosef-Gutman Levitt, Nucli Trio, Basilio Marti.
Resonant Alien-Live at The Black Cat, Belgium 2026
Robert Castelli és un músic nord-americà nascut a Ossining, a l’estat de Nova York. Va créixer en una família molt vinculada a la música: per part de pare hi havia bateries i per part de mare, cantants. Des dels vuit anys actua sobre els escenaris, i el seu primer professor de bateria va ser precisament el seu pare, que juntament amb un oncle formava part del sindicat de músics de Nova York.
Va estudiar teoria musical, composició, piano, guitarra, percussió orquestral i bateria en uns quants centres dels Estats Units. Al llarg de la seva carrera ha après de bateries molt reconeguts, tant de l’àmbit novaiorquès com internacional.
Abans de traslladar-se a Europa, la seva feina com a músic d’acompanyament va ser comentada en mitjans especialitzats dels Estats Units i d’altres països.
Des del 2003 actua regularment a Europa. És el líder del grup BOOM!, amb el qual ha actuat en festivals i clubs molt coneguts del Regne Unit, Àustria i Espanya, com Ronnie Scott’s a Londres, Porgy & Bess a Viena o el Jamboree de Barcelona. Els tres discos que ha publicat amb aquest projecte han rebut bones crítiques a nivell internacional.
A més de bateria, també toca la guitarra, instrument que va començar a aprendre de manera autodidacta als catorze anys. Després de viure uns anys a Àustria, actualment resideix a Barcelona, on continua desenvolupant la seva carrera musical i explorant nous projectes amb diferents formacions de BOOM!.
Com aquest Resonant Alien-Live at The Black Cat, Belgium.
"Una de las personas que gestionan el club (Jos Demol) lleva más de 20 años siguiendo mi trayectoria y reseñando mi música. Me invitaron a dar el concierto".
Música rítmica en un disc que captura aquesta energia crua del directe amb una secció rítmica precisa i punyent, i musics de primera fila liderats pel groove de Castelli, músics entre els quals trobem al meu admirat Dani Pérez a la guitarra.
Robert Castelli: batería, composición y arreglos; guitarra en la introducción y el cierre;
Dani Perez, guitarra ,
Gilles Estoppey, teclats
David Duffy baix elècric
Rick Jowitt teclats addicionals +producció
Fräulien Badass. percussió i guitarra addicional.
Perfect Traveller 2026
Aquest és el disc Perfect Traveler del baixista Yosef-Gutman Levitt, publicat el 31 de juliol de 2026 per Soul Song Records. En aquest disc, Levitt torna a trobar-se amb el pianista Yonathan Avishai, amb qui ja havia col·laborat anteriorment a Shir Yedidot. El resultat és una obra íntima i contemplativa, construïda a partir de la conversa musical entre el baix acústic de cinc cordes i el piano.
L’àlbum va néixer de dues jornades d’improvisació gravades a l’estudi de Levitt, a Jerusalem. A partir d’aquelles sessions, els dos músics van desenvolupar catorze peces basades en patrons, diàlegs i espais oberts per a la improvisació. Posteriorment, el músic i arranjador Gilad Ronen va afegir melodies i arranjaments per a instruments de vent fusta, que amplien la paleta sonora del projecte.
El repertori combina composicions pròpies de Levitt amb melodies tradicionals vinculades al llegat jueu iemenita i marroquí. A més, en quatre de les cançons, Levitt recita breus poemes propis, una novetat dins la seva discografia que reforça la dimensió personal i espiritual del disc.
El títol, Perfect Traveler, al·ludeix a una idea central de l’àlbum: qui busca, dubta o fins i tot pateix pot arribar a veure el món amb més profunditat que qui sembla avançar sense obstacles. Levitt explica que la música parteix d’aquesta recerca interior, d’una voluntat de trobar la pròpia veu i d’escoltar la que anomena la “veu de l’ànima”.
A més de Levitt al baix acústic i contrabaix, i d’Avishai al piano, hi participen Gilad Ronen als vents fusta i Daniel Dor a la bateria. La gravació es va fer a Jerusalem i la mescla als Artesuono Recording Studios d’Itàlia.
La trajectòria de Yosef-Gutman Levitt també explica bona part de l’esperit del disc. Nascut a Sud-àfrica, va estudiar al Berklee College of Music i va formar part de l’escena de jazz de Nova York. Més endavant, però, va deixar temporalment la música, es va instal·lar a Jerusalem el 2009 i va fundar una empresa tecnològica que seria adquirida per GoDaddy el 2014. Va ser el 2018 quan va tornar de manera plena al món musical, i Perfect Traveler recull aquesta experiència vital: una mirada madura, serena i profundament personal.
Una musica la d'aquest Perfect Traveller qu m'ha sorprés, que trobo molt original i que per mi reflecteix una voluntat de tranqulitat i de reflexió que en els temps que còrren no és poca cosa.
Ruralitats 2026
Ruralitats és el tercer treball de Nucli Trio —Guillem Plana (guitarra), Aleix Forts (contrabaix) i David Viñolas (bateria)—, un àlbum conceptual i llibre-disc que es publica el 13 de novembre de 2026 amb el segell Guilla Records.
El disc parteix del món rural com a retorn als orígens: la natura, els topònims, els ocells, els balls i els corriols inspiren una música original pensada per desconnectar del ritme tecnològic i ultraconnectat de la vida contemporània.
El trio vol convidar l’oient a aturar-se, observar i reconnectar amb paisatges i formes de vida que estan desapareixent ràpidament.
La proposta combina música i poesia: cada peça s’acompanya de textos d’autors contemporanis i clàssics, a més d’escrits inèdits creats específicament per al disc.
En l’edició física, els poemes estan ordenats perquè el lector pugui seguir el text corresponent mentre escolta cada tall. Entre els autors hi ha Víctor Català, Jacint Verdaguer, Josep Maria de Sagarra, Enric Casasses, Núria Codina, Miquel Costa i Llobera i altres.
Als concerts, el trio alterna les cançons amb les poesies, integrant la paraula en el discurs musical. L’objectiu és crear una immersió en un entorn rural proper però sovint oblidat.
Nucli Trio havia publicat anteriorment Nucli Trio (2021) i Interpreten la música laietana (2025), tots dos amb Errabal Jazz; Ruralitats suposa el seu tercer àlbum i un nou punt de maduresa artística.
Properes actuacions:
12 nov: Vic (Presentació i listening party a la Llibreria Foster & Wallace)
29 nov: Cardedeu (Tarambana)
3 des: Vic (La Jazz Cava)
11 des: Rubí (Cicle Jazz i Versos)
17 des: Igualada (Barri de Xauxa)
20 des: Balsareny (Llibreria La Tempesta)
5 febrer 2027: La Garriga (Llibreria Strogoff)
Febrer de 2027: (data a confirmar): Barcelona (Nou Espai Club del Disco)
Suite Para Un Perro Andaluz 2026
Basilio Martí és un pianista, compositor i productor nascut a Vigo el 1966. Format al Conservatori de Madrid i a la New York Jazz Academy, ha treballat com a director musical i arranjador d'Antonio Vega durant vint anys, i ha col·laborat amb artistes com Miguel Ríos, Alejandro Sanz, Plácido Domingo, Manolo García, Rozalén o Estopa. Paral·lelament ha publicat discos propis de jazz, funk i electrònica, i ha composat bandes sonores.
Suite para un perro andaluz és una banda sonora original composta per acompanyar en directe la projecció de la pel·lícula Un perro andaluz de Luis Buñuel. Segons les notes de premsa, la música incorpora ritmes i sonors contemporanis i combina estils com la clàssica i l'electrònica, amb la voluntat de rescatar i explorar amb una visió moderna la força de les imatges del film surrealista. El projecte s'ha presentat en el marc del 125è aniversari del naixement de Buñuel, amb actuacions a Calanda, Castelló, Figueres i diferents sales.
Segons explica el mateix músic en una entrevista, el seu objectiu és "donar una visió moderna del cinema clàssic, reivindicar-lo a través de la música que m'inspiren aquestes imatges". Martí explica que va crear la música "visionant centenars de vegades la pel·lícula i provant què era el millor per acompanyar aquestes escenes, sempre lliure d'atadures, com la mateixa cinta, sense cap obligació estètica". També destaca que la pel·lícula de Buñuel "continua despertant les consciències del públic" gairebé cent anys després de la seva estrena.
El disc presenta, en primer lloc, la Suite para un perro andaluz, i una altra composició titulada Poemario Luis Buñuel.
El "poemari" de Buñuel no és un llibre que es publiqués mai, sinó un projecte literari que va acabar transformant-se en la pel·lícula Un perro andaluz.
Sembla ser que l'any 1928 Buñuel tenia dos projectes al cap: escriure un poemari titulat El perro andaluz i rodar una pel·lícula basada en contes de Ramón Gómez de la Serna . Aquest poemari havia de ser la seva carta de presentació al surrealisme literari, després d'haver fet un acostament a l'ultraisme i el creacionisme .
Quan ell i Dalí es van posar a filmar, Buñuel va agafar el títol del seu poemari i el va convertir en Un perro andaluz, canviant l'article definit "El" per l'indefinit "Un" . El poemari en si mai es va publicar com a tal, però els textos que l'havien de conformar (poemes en vers i en prosa escrits entre 1927 i 1929) van acabar nodrint el guió de la pel·lícula, i algunes de les seves imatges ja eren presents en els poemes.
Al disc, l'actor Carlos Urrutia recita els poemes mentre sona la música composta per Basilio Martí.
L'editorial Prensas de la Universidad de Zaragoza va publicar el 2023 una edició que reconstrueix aquest poemari a partir dels textos conservats, acompanyada del guió primigeni de la pel·lícula, per tal de mostrar les relacions entre la literatura i el cinema de Buñuel .
L'obra es presentarà el dia 19 de novembre a la seu de la SGAE de Madrid.
Músics que intervenen: Basilio Martí (piano), Jorge Santana (bateria) i Javier Santana (contrabaix).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada