______________________________________
Esaie Cid Quartet - Balzaquiana - 2026
Balzaquiana és el cinquè àlbum d'Esaie Cid com a líder, publicat el 29 de maig de 2026 pel segell Fresh Sound Records. El projecte neix d'una fascinació per una peça concreta: Balzaquiana (Wilson Batista) , una marxa de carnaval brasilera (marchinha) enregistrada el 1949 que va ser un gran èxit al Carnaval de Rio de Janeiro el 1950. La lletra evoca la novel·la de Balzac La dona de trenta anys. Com explica el mateix Cid: "La melodia i el caràcter del tema em van captivar completament... com podria resistir el desig de fer-me'l meu, especialment si va ser concebut sota els auspicis del meu escriptor favorit?".
Un cop encesa l’espurna amb aquesta peça, Cid no va poder evitar “ampliar l’atmosfera de Balzac” amb la incorporació de dues composicions pròpies com “retrats” de personatges de Balzac:
La Torpille (Esther Gobseck), de Splendeurs et misères des courtisanes, per recrear l’encanteri que ella llança sobre qui s’hi acosta.
Bixiou, omnipresent en La Comédie humaine, com a personificació de la causticitat parisenca, tan divertida com cruel.
La resta de cançons son homenatges i aproximacions estilístiques
Flight of the Foo Birds (Neal Hefti):
Homenatge a Frank Wess, que va influir molt en Cid en saxo tenor i flauta; Cid volia transposar el seu fraseig al saxo alto.
My Favorite Things (Rodgers–Hammerstein):
Per desenvolupar els solos sobre les harmonies originals del tema, evitant les solucions modals habituals.
Full Moon & Empty Arms (Rakhmàninov/Kaye/Mossman):
Per la seva història sinfònica i popular (Sinatra).
Golden Earrings (Young–Evans):
Escollida per la seva melodia aèria, que s’adapta perfectament a un tempo molt ràpid (prestissimo) en comptes del tempo mitjà habitual.
I’ll Buy You a Star (Schwartz–Fields):
Inclosa perquè, després de sentir la versió de Kenny Burrell, Cid va decidir que volia incorporar-la al repertori.
Gloria (Don Byas):
Afegida perquè, al sentir la versió de Lew Tabackin, Cid se va afanyar a estudiar aquesta balada, reconeixent Byas com un altre mestre del tenor a qui li deu molt.
El so de l'àlbum es descriu com un jazz de cambra elegant, entre el swing, el cool jazz i el bebop. Cid ha volgut donar més llibertat als membres del quartet, mantenint l'escriptura al mínim.
Músics que intervenen: Esaie Cid (saxo alt), Clément Trimouille (guitarra), Kim Baiunco (contrabaix), Lucio Tomasi (bateria)
Escoltem: Balzaquiana, Bixiou
__________________________________
Eleonora Strino - Lumithia - 2026
Lumithia és el nou àlbum de la guitarrista i compositora napolitana Eleonora Strino (nascuda el 1989), publicat el 5 de juny de 2026 pel segell Cam Jazz. Es tracta d'un disc íntegrament en solitari, enregistrat i mesclat el desembre del 2025 a l'Artesuono Recording Studio de Cavalicco (Udine, Itàlia), amb l'enginyer Stefano Amerio.
El títol de l'àlbum fa referència al món imaginari de la novel·la Alchemised de SenLiYu, on Lumithia és una lluna sagrada per als alquimistes, portadora de ressonàncies i energia màgica. Però el significat més personal és que "Lumithia" és el títol de l'única novel·la de la mare de Strino, Maria Rosa Ferrara. L'àlbum està dedicat a l'univers femení i és descrit per la crítica com el disc "més difícil, important i emocionant" de la seva carrera.
El disc conté tretze pistes, la majoria composicions originals de Strino, amb només dues excepcions: la balada tradicional irlandesa Danny Boy i Alfonsina y el mar, que la guitarrista interpreta cantant. Cada peça està inspirada en una història diferent, la majoria extreta de lectures que han acompanyat Strino en la seva vida i art:
La campana di vetro – inspirada en la novel·la de Sylvia Plath
Jezabel – inspirada en el llibre d'Irène Némirovsky
Il risveglio di Chopin – inspirada en The Awakening de Kate Chopin
Aleksandra Kollontaj – dedicada a la revolucionària russa
Montenuovo – paisatge proper a Nàpols (caldera volcànica)
Lumithia – títol de la novel·la de la seva mare, Maria Rosa Ferrara
Virginia – dedicada a Virginia Woolf
Modesta – protagonista de L'arte della gioia de Goliarda Sapienza
Camille – dedicada a la seva amiga Camille i a Miriam Makeba
Ninna Nanni – dedicada al seu nebot Nanni
La vegetariana – inspirada en la novel·la de Han Kang
El fil conductor és una recerca sobre el món femení, travessada per figures reals i imaginàries: escriptores, personatges de novel·les, revolucionàries i afectes personals.
Strino va començar a tocar la guitarra d'adolescent, captivada per l'àlbum que van enregistrar el 1962 Jim Hall amb Bill Evans, Undercurrent. Va estudiar als conservatoris de Nàpols i Amsterdam. Ha publicat anteriorment els àlbums I Got Strings (2023) i Matilde (2025), i ha col·laborat amb músics com Greg Cohen, Joey Baron, Dado Moroni i Emanuele Cisi.
Músics que intervenen: Eleonora Strino (guitarra, veu a Alfonsina y el mar).
Escoltem: Modesta, Ninna Nanni
_________________________________________
Andy Emler - There is another way 2026
Andy Emler és un pianista, compositor i director d’orquestra francès nascut a París el 12 de març de 1958. Tot i que va començar amb una sòlida formació clàssica, ben aviat va sentir la fascinació per la improvisació. Als anys setanta va formar el grup de rock Abyose, i més tard va ingressar al Conservatoire de Paris per estudiar harmonia i contrapunt. La seva inquietud creativa el va portar a crear el seu primer quintet el 1984 i, posteriorment, el llegendari MegaOctet, un big band de geometria variable que barreja improvisadors del jazz, el rock i la música clàssica.
Al llarg de la seva trajectòria, ha col·laborat amb grans noms com Michel Portal, François Jeanneau i Trilok Gurtu, i també exerceix com a pedagog, formant professors de conservatori en l’art de la improvisació.
El 20 de març de 2026, Emler publica el seu nou treball, There Is Another Way, sota el segell La Buissonne. En aquesta ocasió, l’artista es presenta en un format de trio, acompanyat de Claude Tchamitchian al contrabaix i Eric Echampard a la bateria. Tots els temes són composicions pròpies d’Emler, que també s’encarrega del piano.
El títol de l’àlbum, que en català significa "hi ha un altre camí", ja anuncia l’esperit explorador i poc convencional de l’obra. Encara que les partitures porten la signatura d’Emler, el trio és qui realment les toca i les desplega.
Escoltem: There is another way, The hard way
—————————
Aaron Irwin Trio – Spark – 2026
Aaron Irwin és un saxofonista, clarinetista i compositor nascut a Illinois i establert a Brooklyn. Criat en una família de músics, va començar a tocar el saxo, la flauta i el clarinet a l'institut. Va estudiar a la De Paul University de Chicago i a la University of Miami. Un cop instal·lat a Nova York a principis dels anys 2000, va decidir apostar per la composició pròpia, allunyant-se del repertori d'estàndards. Ha publicat una desena d'àlbums com a líder.
El disc Spark, publicat el 6 de març de 2026 segell Adhyâropa Records, és el tercer àlbum del seu trio de llarga durada. La formació, que prescindeix del contrabaix, està integrada per Aaron Irwin (saxo, clarinet, clarinet baix), Mike Baggetta (guitarra) i Bill Campbell (bateria). Enregistrat el 18 d'agost de 2025 als estudis Pulp Arts de Gainesville (Florida), l'àlbum conté deu temes compostos íntegrament per Irwin.
El procés de creació de Spark va ser especialment acurat: Irwin va provar aquestes cançons en directe durant onze dies i va triar finalment les que més connectaven amb el públic. Aquesta experiència en viu es nota en la frescor i la immediatesa de les interpretacions.
Musicalment, Spark beu de les tradicions del blues, el folk i l'Americana, però sense encasellar-se en cap gènere concret.
Escoltem: Mississippi Hurt, Goodnight Laverne
_____________________________________
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada