Nascut a Barcelona el 22 de gener de 1973, el saxofonista i clarinetista Esaie Cid és un músic d'arrel profundament clàssica i jazzística. Va començar la seva carrera al Barcelona Jazz Orchestra, la big-band dirigida per Oriol Bordas, amb la qual va enregistrar i fer gires amb figures com Jesse Davis i Frank Wess.
L'any 2002 es va traslladar a França, on va fundar el grup Jazzpel, un quintet de jazz amb influències gospel que va publicar tres àlbums. Instal·lat a París des del 2005, s'ha consolidat com un dels músics més actius de l'escena jazzística francesa, multiplicant les seves col·laboracions com a sideman amb nombrosos artistes (Mourad Benhammou, Fabien Mary, Michel Pastre, François Laudet, Gilles Rea, Hugo Lippi, entre d'altres).
Com a líder, ha enregistrat diversos àlbums per al segell Fresh Sound Records. Ha dedicat una recerca exhaustiva a l'obra oblidada de la compositora Kay Swift, amb arxius a la Universitat de Yale, que van donar lloc als discs The Kay Swift Songbook Vol 1 & 2. El 2023 va publicar La Suite Audonienne, un homenatge a la ciutat de Saint Ouen.
La crítica el descriu com un artista d'una gran humilitat, d'una gran finesa, amb un swing molt natural i un fraseig que referencia Benny Carter i Charlie Parker. És descrit com "la poesia sobre el seu instrument, la recerca d'una bellesa delicada, un brodador de melodies, un desenvolupador d'atmosferes".
Esaie Cid Quartet - Balzaquiana - 2026
Balzaquiana és el cinquè àlbum d'Esaie Cid com a líder, publicat el 29 de maig de 2026 pel segell Fresh Sound Records. El projecte neix d'una fascinació per una peça concreta: Balzaquiana, una marxa de carnaval brasilera (marchinha) enregistrada el 1949 que va ser un gran èxit al Carnaval de Rio de Janeiro el 1950. La lletra evoca la novel·la de Balzac La dona de trenta anys. Com explica el mateix Cid: "La melodia i el caràcter del tema em van captivar completament... com podria resistir el desig de fer-me'l meu, especialment si va ser concebut sota els auspicis del meu escriptor favorit?".
A partir d'aquesta espurna, l'àlbum s'expandeix per l'univers d'Honoré de Balzac, un autor que Cid llegeix assíduament. El disc inclou dues composicions originals que són retrats de personatges balzaquians: La Torpille (Esther Gobseck, de Esplendors i misèries de les cortesanes) i Bixiou (el personatge omnipresent a La comèdia humana). La resta del repertori és una seleccióque inclou Flight of the Foo Birds de Neal Hefti (un tribut a Frank Wess), My Favorite Things de Richard Rodgers (amb una aproximació harmònica diferent) i Full Moon & Empty Arms.
El so de l'àlbum es descriu com un jazz de cambra elegant, entre el swing, el cool jazz i el bebop. Cid ha volgut donar més llibertat als membres del quartet, mantenint l'escriptura al mínim.
Músics que intervenen: Esaie Cid (saxo alt), Clément Trimouille (guitarra), Kim Baiunco (contrabaix), Lucio Tomasi (bateria)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada