Mary Halvorson – About Ghosts, 2024
https://maryhalvorson.bandcamp.com/album/about-ghosts
Mary Halvorson (Brookline, Massachusetts, 1980) és una guitarrista i compositora nord-americana considerada una de les figures més innovadores i personals del jazz contemporani. Llicenciada a la Wesleyan University, s'ha consolidat com una veu fonamental de l'escena creativa de Nova York, amb una trajectòria prolífica que abasta tant projectes propis com col·laboracions amb mestres de l'avantguarda i del jazz experimental internacional.
"About Ghosts" suposa una nova etapa dins la discografia de Halvorson, on amplia l'arsenal tímbric del seu sextet habitual incorporant dos saxofonistes i explora noves formes d'orquestració. El disc mostra la seva recerca formal i la voluntat de crear entorns col·lectius oberts, amb energia renovada i una forta personalitat sonora. Halvorson manté com a motivació central fugir de la repetició, buscant sempre noves alternatives en la manera d'organitzar la música i fomentar la creativitat dels músics del grup.
Músics: Mary Halvorson, guitarra, Pocket Piano; Adam O’Farrill, trompeta; Jacob Garchik, trombó; Patricia Brennan, vibràfon; Nick Dunston, contrabaix; Tomas Fujiwara, bateria; Immanuel Wilkins, saxo alt (en 5 temes); Brian Settles, saxo tenor (en 5 temes).
Títols dels temes: Full of Neon, Carved From, Eventidal, Absinthian, About Ghosts, Amaranthine, Polyhedral, Endmost.
Lloc i data d'enregistrament: Sear Sound, Nova York, 20 i 21 de juny de 2023.
Escoltem : About Ghosts, Amaranthine
Dave Douglas – Alloy, 2024
https://davedouglas.bandcamp.com/album/alloy
Dave Douglas (East Orange, Nova Jersey, 1963) és un trompetista, compositor i pedagog reconegut dins l'escena del jazz contemporani. Resident a Nova York, ha destacat per la seva gran producció discogràfica, la varietat de projectes innovadors i la capacitat de renovar sonoritats i formats dins el gènere, mantenint un compromís amb la creativitat col·lectiva i la formació de noves generacions.
"Alloy" és un disc que explora la fusió de personalitats sonores, buscant la cohesió entre trompetes i una secció rítmica diversa per reflectir la intensitat del diàleg grupal. Douglas vol celebrar l'energia de la col·laboració i la suma d'organismes musicals diferenciats, apostant per un so fresc i potent que uneix diverses perspectives.
El terme "Alloy" significa aliatge en anglès i, en metal·lúrgia, designa la fusió de diferents elements per crear una substància nova i més forta. Dave Douglas utilitza aquest concepte per reflectir la idea que combinar veus i personalitats diferents —en aquest cas, els tres trompetistes i la resta del grup— genera una expressió musical més rica i cohesionada que la suma de les parts per separat
Músics: Dave Douglas, trompeta; Alexandra Ridout, trompeta; Dave Adewumi, trompeta; Patricia Brennan, vibràfon; Kate Pass, contrabaix; Rudy Royston, bateria.
Títols dels temes: Announcement: Vigilance, Friendly Gargoyle, Alloy, Fields, The Antidote, The Illusion of Control, Future Community Furniture, Standing Watch.
Lloc i data de l'enregistrament: Samurai Hotel Recording Studio, Queens, Nova York, 19 de gener de 2024.
Escoltem : Alloy
John Taylor – Tramonto, 2025
https://music.youtube.com/watch?v=PZBW0T5UyPA&list=OLAK5uy_l1luzBgc_xwxtsKmHrXZdIyueWau8Tc6s
John Taylor (Manchester, 1942 – Anglaterra, 2015) va ser un pianista i compositor britànic fonamental de l'escena jazzística europea, conegut per la seva elegància, sofisticació harmònica i l'originalitat dels seus projectes tant com a líder com a col·laborador de figures com Kenny Wheeler, Norma Winstone o John Surman. Al llarg de la seva carrera, especialment a través del segell ECM, va destacar per l’equilibri subtil entre lirisme, risc i recerca tímbrica.
El disc "Tramonto", publicat el 2025 per ECM, recupera l'enregistrament d’un concert en directe fet el gener de 2002 a Birmingham. En aquest àlbum, Taylor dialoga amb el contrabaixista Marc Johnson i el bateria Joey Baron, configurant un trio reeixit, amb rics matisos, on la improvisació col·lectiva, la calidesa i la llibertat formal són constants. El repertori inclou composicions originals, una peça de Steve Swallow i la que dóna títol al disc, de Ralph Towner.
Músics: John Taylor, piano; Marc Johnson, contrabaix; Joey Baron, bateria.
Títols dels temes: Pure and Simple, Between Moons, Up Too Late, Tramonto, Ambleside.
Lloc i data de l’enregistrament: CBSO Centre, Birmingham, Anglaterra, 16 de gener de 2002.
Escoltem : Between Moons (Taylor) , Tramonto (Towner)
Alessio Cazzetta – Love, Death & The Eternal Blues, 2024
https://alessiocazzetta.bandcamp.com/album/love-death-the-eternal-blues
Alessio Cazzetta (Aadorf, 1988) és un guitarrista i compositor suís d’arrels italianes i sud-africanes, amb una trajectòria marcada per la recerca de transcendència i una profunda obertura estilística. Format al WIAM de Winterthur i a l'ESM de Lucerna, ha actuat en festivals internacionals – Montreux, Medellín, Cairo o Katmandú – i col·laborat amb noms com Franco Ambrosetti, Vijay Iyer, Ed Partyka i Yumi Ito. Considerat una de les veus més versàtils de la seva generació en l’escena europea, combina tradició i experimentació, amb influències de Coltrane, Hendrix i la música índia.
Love, Death & The Eternal Blues és el primer gran projecte personal de Cazzetta, i representa una immersió directa en el seu univers musical. Segons el propi autor, aquest disc busca “celebrar el moment preciós on el jazz reneix contínuament a l’escenari”.
Músics: Alessio Cazzetta, guitarra i composició; David Binney, saxòfon alt; Fernando Brox, flauta; Iannis Obiols, piano i teclats; Kuba Dworak, contrabaix; Iago Fernández, bateria.
Títols dels temes: Vast Expanse, Crystal Castles, Highway 58, Arrival, Elysian Fields, Dune, Sea Of Arches, Departure.
Enregistrat el juny de 2023 a Zürich, mesclat a Nova York per Chris Allen i masteritzat per Nate Wood.
Love, Death & The Eternal Blues d’Alessio Cazzetta té una relació directa amb el Jazzcampus de Basilea, ja que el disc va ser enregistrat allà mateix per Daniel Somaroo, fet que reforça la connexió amb la vital escena jazzística de Suïssa i el caràcter internacional del projecte. El Jazzcampus és reconegut per ser un dels centres europeus més rellevants en la formació, recerca i producció de jazz; d’aquesta manera, el disc s’inscriu en el context contemporani i innovador que l’entorn acadèmic promou.
Pel que fa als músics espanyols, al disc hi participen destacadament dos noms: Iannis Obiols, pianista català resident a Suïssa, i Iago Fernández, bateria gallec amb una àmplia trajectòria internacional. També cal assenyalar la presència del flautista Fernando Brox, andalús, que col·labora a un dels temes. Aquesta triple presència remarca la projecció europea i l’alt nivell dels músics espanyols dins la nova generació del jazz internacional, aportant varietat estilística, solidesa en el llenguatge i sensibilitat mediterrània al so global de l’àlbum.
Escoltem : Arrival, Elysian Fields
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada