Jazz Expresso és el programa de Jazz de Sants 3 ràdio. 55 minuts de música sense complicacions i sense contraindicacions els divendres a les 20.00 h i els diumenges a les 22.00 h al 103.2 de la FM a Sants i rodalies, o a tot el mon a http://www.sants3radio.cat
Aretha Tillotson, baixista canadenca, presenta el seu primer àlbum, "Introducing Aretha Tillotson", publicat per Bent River Records de la MacEwan University el passat octubre. L'àlbum inclou composicions originals de jazz contemporani d'Edmonton, amb una destacada presència de solos de baix. El disc compta amb la col·laboració de Brendan McGrath al piano, Jacob Do al saxo tenor, Joel Jeschke a la bateria i Audrey Ochoa al trombó, entre d'altres. Les melodies varien entre combinacions de tenor i guitarra, i l'alto saxo liderant alguns arranjaments. El piano i la guitarra acompanyen els saxos en temes com "Versus", on Allison Au aporta un solo. "Flare" i "Next Time" presenten diferents configuracions de la banda, amb "Next Time" sent l'única peça amb només quatre músics. Jacob Do explora territori de Joe Henderson en el seu solo de tenor, mentre que Joel Jeschke té el seu moment destacat a la bateria. L'àlbum conclou amb un duo de baix i trombó amb Audrey Ochoa com a convidada especial. Tillotson, que ha actuat en escenaris nacionals i internacionals amb artistes com Kris Davis i Ingrid Jensen, presenta un treball que reflecteix la seva personalitat i habilitat com a baixista i compositora.
Allison Au- alto sax Jacob Do- tenor sax Brett Hansen- guitar Brendan McGrath-piano Joel Jeschke- drums Aretha Tillotson-bass Audrey Ochoa-trombone
"Close to the Water" és el primer àlbum d'Adèle Viret Quartet, un projecte de jazz de cambra liderat per la violoncel·lista i compositora Adèle Viret. Amb només 25 anys, Viret ha creat un disc que fusiona melodies fermes amb una interpretació suau, inspirat en les seves experiències prop del mar en diversos llocs com Bretanya, Tunísia i la Mediterrània. El quartet està format per Adèle Viret al violoncel, Wajdi Riahi al piano, Pierre Hurty a la bateria i Oscar Viret (germà d'Adèle) a la trompeta. El compositor i acordeonista Vincent Peirani va actuar com a coach del grup durant la seva residència al centre Halle Rublot de Fontenay-sous-Bois, a França. Les composicions exploren diversos temes i tècniques: "Close to the Water" evoca la contemplació del mar, "Choral for the Sea" s'inspira en una melodia balcànica, "Novembre" crea una atmosfera boirosa, "Made In" juga amb contrastos, "Les Cloches" presenta un unisò veu-piano envolupant, "Les Courbes" imita el moviment de les ones, "Watchmaker" juga amb el concepte del temps, "Horizons" explora canvis subtils en un paisatge, i "Pour ceux qui sont loin" tanca l'àlbum amb un to gairebé cinematogràfic. Viret mostra una gran atenció a la forma en les seves composicions, però també deixa espai per a la improvisació. L'àlbum reflecteix una "french touch" subtil i personal, oferint una experiència auditiva rica en matisos i profunditat emocional.
Adèle Viret (violoncelle), Wajdi Riahi (piano), Oscar Viret (trompette), Pierre Hurty (batterie)
Laughing Bastards, Michel Mast (saxophone ténor), Jan-Sebastiaan Degeyter (guitare), Eline Duerinck (violoncelle), Cyrille Obermüller (contrabaix), Marcos Della Rocha (bateria) "Fetish", és el nou àlbum de Laughing Bastards. Aquest quintet combina la joventut de la nova escena de jazz i improvisació de la ciutat de Gant, a Bèlgica , amb l'experiència i la innovació. El grup, liderat per Michel Mast i Jan-Sebastiaan Degeyter, expressa el seu amor per la tradició del jazz, però amb un toc excèntric.
Laughing Bastards es presenta com un grup belga amb aspiracions internacionals, integrant sons i influències variades . La seva proposta combina jazz, música de cambra, pop i altres estils, mantenint l'interacció fresca i inspirada. El saxofonista Michel Mast, membre de Flat Earth Society i col·laborador de Wofo i X-Legged Sally, aporta lirisme a l'àlbum. El grup, inicialment un trio inspirat en Jimmy Giuffre, ha evolucionat amb l'addició de Eline Duerinck al violoncel i Marcos Della Rocha a la bateria, i actualment inclou el baixista Cyrille Obermüller. Jan-Sebastiaan Degeyter, guitarrista i dissenyador, ha compost més de la meitat de les peces de "Fetish", aportant una component visual i exòtica al so del grup.
Nils Kugelmann, baixista i compositor alemany, presenta el seu àlbum debut "Stormy Beauty" amb el pianista Luca Zambito i el bateria Sebastian Wolfgruber. Kugelmann, nascut el 1996 a Munic, ha guanyat diversos premis, incloent el European Burghausen Young Jazz Prize 2023 i el BMW Young Artist Jazz Award 2022. El seu treball abasta des de la música clàssica fins al pop i l'electrònica, i ha col·laborat amb figures com Benny Golson i Johannes Enders. "Stormy Beauty" inclou temes compostos per Kugelmann, com "About the Moment of Beginning", "Symphony for the Rain" i "Song for a Golden Blossom". L'àlbum també presenta peces com "Finding Your Place" i "Late Change", mostrant la versatilitat del trio. Kugelmann ha estudiat amb Henning Sieverts i ha participat en diversos projectes, incloent un duo amb Wolfgruber i el Lightville Duo amb Shuteen Erdenebaatar. L'àlbum, gravat per Manfred Mildenberger i mesclat per Florian Oestreicher, destaca per la interacció entre els músics i les composicions de Kugelmann. "Stormy Beauty" és un testimoni de la maduresa artística de Kugelmann i la seva capacitat per crear música que fusiona diferents influències.
"Songs of Silence" és el cinquè àlbum en solitari del guitarrista de jazz finlandès Teemu Viinikainen, publicat per Eclipse Music el 16 de desembre de 2022. En aquest treball, Viinikainen presenta arranjaments en solitari de composicions de Thelonious Monk i Charles Mingus. L'àlbum destaca per les interpretacions en directe, sense sobregravacions d'estudi, mostrant l'habilitat de Viinikainen com a instrumentista, intèrpret i virtuós. Els arranjaments es caracteritzen per la forta presència i aparent vulnerabilitat del guitarrista. Viinikainen, que va començar a tocar la guitarra als set anys i es va formar al Helsinki Pop & Jazz Conservatory i a la Sibelius Academy, ha col·laborat amb artistes destacats de l’escena finesa. Aquest projecte el situava com un dels guitarristes de jazz més reconeguts de Finlàndia. Teemu Viinikainen (guitarra)
Alexandre Fortuny és guitarrista, psicòleg i professor de música. Ha rebut la seva formació per part de mestres com Dani Pérez, Jordi Bonell, David Mengual, Albert Bover, Ramon Prats o Jaume Llombart, entre d'altres. És Llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona i Graduat Superior de Música pel Conservatori del Liceu en l'especialitat d'Interpretació en Jazz i Música Moderna. Fortuny ens presenta un disc que ell mateix defineix com a “íntim i casual”, forjat a partir de l’entesa dels membres de la formació. Un trio amb una tímbrica molt concreta, no hi ha baix i l’harmonia la posa la guitarra de Fortuny. L’acompanyen Pablo Martín al saxo tenor i Ancor Miranda a la bateria.
Strange Meeting , I Should Care
2. Franco D'Andrea Trio- Something Bluesy and More 2024 https://www.youtube.com/watch?v=YWk3aTFdYu8&list=OLAK5uy_lz0XapleuAzrixNgiRg7BRSKsXVh20IZU Franco D'Andrea presenta Something Bluesy and More, un àlbum en format trio amb el contrabaixista Gabriele Evangelista i el bateria Roberto Gatto, amb qui ja va col·laborar en Sketches of the 20th Century. Aquest treball explora el format de piano trio, que D'Andrea ha conreat al llarg de la seva carrera en diferents estils i èpoques. L'àlbum es caracteritza per la fluïdesa i l'harmonia entre els músics, amb un diàleg musical que s’endinsa tant en les arrels de la música afroamericana com en les propostes més contemporànies.
El repertori inclou temes de unes quantes dècades, mantenint una coherència que crea una experiència musical unificada. La gravació comença amb una nova versió de "Saint Louis Blues" de 1914, amb una estructura rítmica subtilment modificada. El disc continua amb peces com "Caravan" de Duke Ellington i "Soft Winds" de Benny Goodman, caracteritzades per riffs recognoscibles del pianista, així com amb interpretacions personals de "The Telecaster" i "Half The Fun" de Billy Strayhorn. A Love Supreme de John Coltrane aporta una dimensió especial al disc, amb una destacada interpretació d'Evangelista al contrabaix. A més, l'única composició original de D'Andrea, "Exploration", es mou en un espai abstracte i complex. El disc es tanca amb "Tenderly", on el trio ofereix una interpretació íntima i reflexiva. Amb aquest àlbum, D'Andrea fa una revisió personal del blues i del jazz primerenc, aportant la seva visió en cada tema.
Jon Gordon ens presenta el seu disc "7th Ave South". Amb la participació d'un sextet i un cor, el disc inclou deu composicions originals de Gordon, així com una versió del clàssic dels Beatles "Here, There, and Everywhere". Temes com "7th Ave South" capturen l'essència del Greenwich Village de Nova York, mentre que "Paradox", una peça de més de 10 minuts, es considera el nucli del treball. Gordon col·labora amb músics de la Universitat de Manitoba, on és professor, reflectint els llaços creats amb la comunitat musical canadenca. El disc compta amb una formació extensa que inclou músics reconeguts i estudiants de la Universitat de Manitoba, on Gordon dona classes . Els principals intèrprets són:
Jon Gordon (saxo alto i soprano) Walter Smith III (saxo tenor) John Ellis (clarinet baix) Alan Ferber (trombó) Jonathan Challoner (trompeta) Jocelyn Gould (guitarra) Will Bonness (piano) Julian Bradford (baix) Fabio Ragnelli (bateria) Joanna Majoko i Erin Propp (veus)
A més, hi participa un cor de 10 persones. El disc ofereix una varietat d'estils i arranjaments que van des de peces corals fins a improvisacions de jazz més tradicionals.
Jon Gordon (saxophone alto), Baptiste Herbin (saxophone alto), Géraldine Laurent (saxophone alto), Pierrick Pédron (saxophone alto), Fred Nardin (piano), Mathias Allamane (contrabaix), Francesco Ciniglio (bateria)
L'àlbum "ALTESQUES" neix d'una trobada inesperada entre Jon Gordon, Baptiste Herbin, Géraldine Laurent i Pierrick Pédron, que formen un quartet de saxos alts. La reunió, inicialment prevista com un duo, es converteix en un quartet després d'una conversa i dues trucades. Baptiste Herbin prepara alguns arranjaments i la prova de so del concert serveix de assaig. Medley Monk : 'Round Midnight / Ask Me Now , Sicily (Gordon)
"Close to the Water" és el primer àlbum d'Adèle Viret Quartet, un projecte de jazz de cambra liderat per la violoncel·lista i compositora Adèle Viret. Amb només 25 anys, Viret ha creat un disc que fusiona melodies fermes amb una interpretació suau, inspirat en les seves experiències prop del mar en diversos llocs com Bretanya, Tunísia i la Mediterrània. El quartet està format per Adèle Viret al violoncel, Wajdi Riahi al piano, Pierre Hurty a la bateria i Oscar Viret (germà d'Adèle) a la trompeta. El compositor i acordeonista Vincent Peirani va actuar com a coach del grup durant la seva residència al centre Halle Rublot de Fontenay-sous-Bois, a França. Les composicions exploren diversos temes i tècniques: "Close to the Water" evoca la contemplació del mar, "Choral for the Sea" s'inspira en una melodia balcànica, "Novembre" crea una atmosfera boirosa, "Made In" juga amb contrastos, "Les Cloches" presenta un unisò veu-piano envolupant, "Les Courbes" imita el moviment de les ones, "Watchmaker" juga amb el concepte del temps, "Horizons" explora canvis subtils en un paisatge, i "Pour ceux qui sont loin" tanca l'àlbum amb un to gairebé cinematogràfic. Viret mostra una gran atenció a la forma en les seves composicions, però també deixa espai per a la improvisació. L'àlbum reflecteix una "french touch" subtil i personal, oferint una experiència auditiva rica en matisos i profunditat emocional.
Laughing Bastards es presenta com un grup belga amb aspiracions internacionals, integrant sons i influències variades . La seva proposta combina jazz, música de cambra, pop i altres estils, mantenint l'interacció fresca i inspirada.
Nils Kugelmann, baixista i compositor alemany, presenta el seu àlbum debut "Stormy Beauty" amb el pianista Luca Zambito i el bateria Sebastian Wolfgruber. Kugelmann, nascut el 1996 a Munic, ha guanyat diversos premis, incloent el European Burghausen Young Jazz Prize 2023 i el BMW Young Artist Jazz Award 2022. El seu treball abasta des de la música clàssica fins al pop i l'electrònica, i ha col·laborat amb figures com Benny Golson i Johannes Enders.
"Songs of Silence" és el cinquè àlbum en solitari del guitarrista de jazz finlandès Teemu Viinikainen, publicat per Eclipse Music el 16 de desembre de 2022. En aquest treball, Viinikainen presenta arranjaments en solitari de composicions de Thelonious Monk i Charles Mingus. L'àlbum destaca per les interpretacions en directe, sense sobregravacions d'estudi, mostrant l'habilitat de Viinikainen com a instrumentista, intèrpret i virtuós. Els arranjaments es caracteritzen per la forta presència i aparent vulnerabilitat del guitarrista. Viinikainen, que va començar a tocar la guitarra als set anys i es va formar al Helsinki Pop & Jazz Conservatory i a la Sibelius Academy, ha col·laborat amb artistes destacats de l’escena finesa. Aquest projecte el situava com un dels guitarristes de jazz més reconeguts de Finlàndia.
