Jazz Expresso és el programa de Jazz de Sants 3 ràdio. 55 minuts de música sense complicacions i sense contraindicacions els divendres a les 20.00 h i els diumenges a les 22.00 h al 103.2 de la FM a Sants i rodalies, o a tot el mon a http://www.sants3radio.cat
Aretha Tillotson, baixista canadenca, presenta el seu primer àlbum, "Introducing Aretha Tillotson", publicat per Bent River Records de la MacEwan University el passat octubre. L'àlbum inclou composicions originals de jazz contemporani d'Edmonton, amb una destacada presència de solos de baix. El disc compta amb la col·laboració de Brendan McGrath al piano, Jacob Do al saxo tenor, Joel Jeschke a la bateria i Audrey Ochoa al trombó, entre d'altres. Les melodies varien entre combinacions de tenor i guitarra, i l'alto saxo liderant alguns arranjaments. El piano i la guitarra acompanyen els saxos en temes com "Versus", on Allison Au aporta un solo. "Flare" i "Next Time" presenten diferents configuracions de la banda, amb "Next Time" sent l'única peça amb només quatre músics. Jacob Do explora territori de Joe Henderson en el seu solo de tenor, mentre que Joel Jeschke té el seu moment destacat a la bateria. L'àlbum conclou amb un duo de baix i trombó amb Audrey Ochoa com a convidada especial. Tillotson, que ha actuat en escenaris nacionals i internacionals amb artistes com Kris Davis i Ingrid Jensen, presenta un treball que reflecteix la seva personalitat i habilitat com a baixista i compositora.
Allison Au- alto sax Jacob Do- tenor sax Brett Hansen- guitar Brendan McGrath-piano Joel Jeschke- drums Aretha Tillotson-bass Audrey Ochoa-trombone
"Close to the Water" és el primer àlbum d'Adèle Viret Quartet, un projecte de jazz de cambra liderat per la violoncel·lista i compositora Adèle Viret. Amb només 25 anys, Viret ha creat un disc que fusiona melodies fermes amb una interpretació suau, inspirat en les seves experiències prop del mar en diversos llocs com Bretanya, Tunísia i la Mediterrània. El quartet està format per Adèle Viret al violoncel, Wajdi Riahi al piano, Pierre Hurty a la bateria i Oscar Viret (germà d'Adèle) a la trompeta. El compositor i acordeonista Vincent Peirani va actuar com a coach del grup durant la seva residència al centre Halle Rublot de Fontenay-sous-Bois, a França. Les composicions exploren diversos temes i tècniques: "Close to the Water" evoca la contemplació del mar, "Choral for the Sea" s'inspira en una melodia balcànica, "Novembre" crea una atmosfera boirosa, "Made In" juga amb contrastos, "Les Cloches" presenta un unisò veu-piano envolupant, "Les Courbes" imita el moviment de les ones, "Watchmaker" juga amb el concepte del temps, "Horizons" explora canvis subtils en un paisatge, i "Pour ceux qui sont loin" tanca l'àlbum amb un to gairebé cinematogràfic. Viret mostra una gran atenció a la forma en les seves composicions, però també deixa espai per a la improvisació. L'àlbum reflecteix una "french touch" subtil i personal, oferint una experiència auditiva rica en matisos i profunditat emocional.
Adèle Viret (violoncelle), Wajdi Riahi (piano), Oscar Viret (trompette), Pierre Hurty (batterie)
Laughing Bastards, Michel Mast (saxophone ténor), Jan-Sebastiaan Degeyter (guitare), Eline Duerinck (violoncelle), Cyrille Obermüller (contrabaix), Marcos Della Rocha (bateria) "Fetish", és el nou àlbum de Laughing Bastards. Aquest quintet combina la joventut de la nova escena de jazz i improvisació de la ciutat de Gant, a Bèlgica , amb l'experiència i la innovació. El grup, liderat per Michel Mast i Jan-Sebastiaan Degeyter, expressa el seu amor per la tradició del jazz, però amb un toc excèntric.
Laughing Bastards es presenta com un grup belga amb aspiracions internacionals, integrant sons i influències variades . La seva proposta combina jazz, música de cambra, pop i altres estils, mantenint l'interacció fresca i inspirada. El saxofonista Michel Mast, membre de Flat Earth Society i col·laborador de Wofo i X-Legged Sally, aporta lirisme a l'àlbum. El grup, inicialment un trio inspirat en Jimmy Giuffre, ha evolucionat amb l'addició de Eline Duerinck al violoncel i Marcos Della Rocha a la bateria, i actualment inclou el baixista Cyrille Obermüller. Jan-Sebastiaan Degeyter, guitarrista i dissenyador, ha compost més de la meitat de les peces de "Fetish", aportant una component visual i exòtica al so del grup.
Nils Kugelmann, baixista i compositor alemany, presenta el seu àlbum debut "Stormy Beauty" amb el pianista Luca Zambito i el bateria Sebastian Wolfgruber. Kugelmann, nascut el 1996 a Munic, ha guanyat diversos premis, incloent el European Burghausen Young Jazz Prize 2023 i el BMW Young Artist Jazz Award 2022. El seu treball abasta des de la música clàssica fins al pop i l'electrònica, i ha col·laborat amb figures com Benny Golson i Johannes Enders. "Stormy Beauty" inclou temes compostos per Kugelmann, com "About the Moment of Beginning", "Symphony for the Rain" i "Song for a Golden Blossom". L'àlbum també presenta peces com "Finding Your Place" i "Late Change", mostrant la versatilitat del trio. Kugelmann ha estudiat amb Henning Sieverts i ha participat en diversos projectes, incloent un duo amb Wolfgruber i el Lightville Duo amb Shuteen Erdenebaatar. L'àlbum, gravat per Manfred Mildenberger i mesclat per Florian Oestreicher, destaca per la interacció entre els músics i les composicions de Kugelmann. "Stormy Beauty" és un testimoni de la maduresa artística de Kugelmann i la seva capacitat per crear música que fusiona diferents influències.
"Songs of Silence" és el cinquè àlbum en solitari del guitarrista de jazz finlandès Teemu Viinikainen, publicat per Eclipse Music el 16 de desembre de 2022. En aquest treball, Viinikainen presenta arranjaments en solitari de composicions de Thelonious Monk i Charles Mingus. L'àlbum destaca per les interpretacions en directe, sense sobregravacions d'estudi, mostrant l'habilitat de Viinikainen com a instrumentista, intèrpret i virtuós. Els arranjaments es caracteritzen per la forta presència i aparent vulnerabilitat del guitarrista. Viinikainen, que va començar a tocar la guitarra als set anys i es va formar al Helsinki Pop & Jazz Conservatory i a la Sibelius Academy, ha col·laborat amb artistes destacats de l’escena finesa. Aquest projecte el situava com un dels guitarristes de jazz més reconeguts de Finlàndia. Teemu Viinikainen (guitarra)
Alexandre Fortuny és guitarrista, psicòleg i professor de música. Ha rebut la seva formació per part de mestres com Dani Pérez, Jordi Bonell, David Mengual, Albert Bover, Ramon Prats o Jaume Llombart, entre d'altres. És Llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona i Graduat Superior de Música pel Conservatori del Liceu en l'especialitat d'Interpretació en Jazz i Música Moderna. Fortuny ens presenta un disc que ell mateix defineix com a “íntim i casual”, forjat a partir de l’entesa dels membres de la formació. Un trio amb una tímbrica molt concreta, no hi ha baix i l’harmonia la posa la guitarra de Fortuny. L’acompanyen Pablo Martín al saxo tenor i Ancor Miranda a la bateria.
Strange Meeting , I Should Care
2. Franco D'Andrea Trio- Something Bluesy and More 2024 https://www.youtube.com/watch?v=YWk3aTFdYu8&list=OLAK5uy_lz0XapleuAzrixNgiRg7BRSKsXVh20IZU Franco D'Andrea presenta Something Bluesy and More, un àlbum en format trio amb el contrabaixista Gabriele Evangelista i el bateria Roberto Gatto, amb qui ja va col·laborar en Sketches of the 20th Century. Aquest treball explora el format de piano trio, que D'Andrea ha conreat al llarg de la seva carrera en diferents estils i èpoques. L'àlbum es caracteritza per la fluïdesa i l'harmonia entre els músics, amb un diàleg musical que s’endinsa tant en les arrels de la música afroamericana com en les propostes més contemporànies.
El repertori inclou temes de unes quantes dècades, mantenint una coherència que crea una experiència musical unificada. La gravació comença amb una nova versió de "Saint Louis Blues" de 1914, amb una estructura rítmica subtilment modificada. El disc continua amb peces com "Caravan" de Duke Ellington i "Soft Winds" de Benny Goodman, caracteritzades per riffs recognoscibles del pianista, així com amb interpretacions personals de "The Telecaster" i "Half The Fun" de Billy Strayhorn. A Love Supreme de John Coltrane aporta una dimensió especial al disc, amb una destacada interpretació d'Evangelista al contrabaix. A més, l'única composició original de D'Andrea, "Exploration", es mou en un espai abstracte i complex. El disc es tanca amb "Tenderly", on el trio ofereix una interpretació íntima i reflexiva. Amb aquest àlbum, D'Andrea fa una revisió personal del blues i del jazz primerenc, aportant la seva visió en cada tema.
Jon Gordon ens presenta el seu disc "7th Ave South". Amb la participació d'un sextet i un cor, el disc inclou deu composicions originals de Gordon, així com una versió del clàssic dels Beatles "Here, There, and Everywhere". Temes com "7th Ave South" capturen l'essència del Greenwich Village de Nova York, mentre que "Paradox", una peça de més de 10 minuts, es considera el nucli del treball. Gordon col·labora amb músics de la Universitat de Manitoba, on és professor, reflectint els llaços creats amb la comunitat musical canadenca. El disc compta amb una formació extensa que inclou músics reconeguts i estudiants de la Universitat de Manitoba, on Gordon dona classes . Els principals intèrprets són:
Jon Gordon (saxo alto i soprano) Walter Smith III (saxo tenor) John Ellis (clarinet baix) Alan Ferber (trombó) Jonathan Challoner (trompeta) Jocelyn Gould (guitarra) Will Bonness (piano) Julian Bradford (baix) Fabio Ragnelli (bateria) Joanna Majoko i Erin Propp (veus)
A més, hi participa un cor de 10 persones. El disc ofereix una varietat d'estils i arranjaments que van des de peces corals fins a improvisacions de jazz més tradicionals.
Jon Gordon (saxophone alto), Baptiste Herbin (saxophone alto), Géraldine Laurent (saxophone alto), Pierrick Pédron (saxophone alto), Fred Nardin (piano), Mathias Allamane (contrabaix), Francesco Ciniglio (bateria)
L'àlbum "ALTESQUES" neix d'una trobada inesperada entre Jon Gordon, Baptiste Herbin, Géraldine Laurent i Pierrick Pédron, que formen un quartet de saxos alts. La reunió, inicialment prevista com un duo, es converteix en un quartet després d'una conversa i dues trucades. Baptiste Herbin prepara alguns arranjaments i la prova de so del concert serveix de assaig. Medley Monk : 'Round Midnight / Ask Me Now , Sicily (Gordon)
Ahir
divendres 28-03-25 arribava a la Plaça Reial cap a les vuit del
vespre. La cita era al Jamboree on Juan de Diego Gebralariak
presentaven el disc Azken Uda. En arribar , una cua espectacular em
va sorprendre. Falsa alarma . Era la cua de Tarantos. El flamenc té
molta més tirada que el jazz, pel que es veu. A la porta del
Jamboree, una parella esperava per entrar davant meu, Falsa alarma de
nou. S’havien equivocat, també anaven al Tarantos. Entrada
triomfal, com podeu veure. Per sort , l’ambient a la sala era molt
mes càlid i favorable a la bona música. Els afortunats que érem
allà vam poder gaudir del geni del trompetista amb Toni Saigi al
piano, Pere Loewe al contrabaix i Ramon Prats a la bateria. Ah ,
també amb la col·laboració de Gorka Benitez al Punching Ball. La
musica que De Diego ha compost per aquest disc avança sense presses
i amb pauses, amb referents que van des de Muhammad Ali i the Rumble
in the Jungle fins a amics de l’infantesa, i amb moments de gran
emoció, com a mínim per mi, amb el tema dedicat a la seva ama, la
seva mare o un fantastic «Bagoaz». Quatre músics genials que ens
van oferir el seu «Aterpe» durant una estona. Qué més podem
demanar?
Pablo Pérez Sanmamed contrabaixo /composición Benxamín Otero - oboe, corno inglés Iago Mouriño piano Bruno Couceiro batería
Aquest és "Zugunruhe, inquietuds migratòries", disc en què la sonoritat del trio inclou també l'oboè i el corn anglès, interpretat per Benxamín Otero. Zugunruhe, és una paraula d’origen alemany, que significa inquietud migratòria, en etologia. Es el comportament ansiós dels animals migratoris, especialment els ocells. Aquests animals mostren aquest comportament fins i tot quan estan tancats, si reben els estímuls ambientals corresponents a un dels períodes migratoris. "Zugunruhe, inquietud migratoria" és , de fet, un projecte artístic que combina música, disseny, fotografia i literatura. La part musical està composta pel contrabaixista Pablo Sanmamed i interpretada pel seu trio de jazz, amb el pianista Iago Mouriño i el bateria Bruno Couceiro, i amb la col·laboració de Benxamín Otero a l'oboè i el corno anglès. L'àlbum inclou vuit composicions pròpies i dues interpretacions: el tema tradicional asturià "Añada" i una cantiga del seu anterior àlbum. La música combina elements melancòlics i frenètics, amb un joc sonor que remet a una dualitat entre el bucòlic i el groove insistent. La bateria i el piano sostenen harmònicament els ostinatos i les línies melòdiques del contrabaix de Sanmamed. L'oboè accentua l'aspecte compositiu i reflexiu. L'àlbum està basat en poemes de Susana S. Arins i inclou un llibret fotogràfic d'Eutropio Rodríguez. Els temes de l'àlbum, com "Dezembro 99", "Alvejar", "Añada" i "Bem-Vinda á Adolescência", es presenten com una revisió vital sense ordre cronològic. "Inquietud migratoria" és un disc que combina música, imatge i literatura, oferint una nova perspectiva al jazz.
Sol Jang, pianista sud-coreana resident als Països Baixos, presenta el seu nou àlbum "19-29" amb el seu trio internacional. El disc reflecteix les experiències de Jang a Corea, Estats Units i Europa, combinant jazz contemporani amb elements sonors ambientals i paraules parlades en coreà. Les deu composicions originals de Jang exploren temes personals d'identitat i pertinença Acompanyada pel baixista holandès Jort Terwijn i el bateria alemany Max Hering, Jang mostra la seva habilitat per fusionar melodia i improvisació. Aquest treball, que arriba després de guanyar uns quants premis en el camp del jazz, estableix una base sòlida per al futur desenvolupament musical de Jang. Sol Jang (piano), Jort Terwijn (contrabaix), Max Hering (bateria)
Philadelphia, Subway in Seoul
3. Marta Duran - Shine 2024 Marta Duran, saxos tenor i alto , Èlia Lucas, piano, Tomàs Pujol, baix i sintetizador, Adrià Claramunt, bateria.
Shine és el disc i carta de presentació de Marta Duran, formada al Taller de músics i participant a diferents escenes, la saxofonista barcelonina debuta amb un disc de composicions pròpies i elaborats arranjaments.
Emeki és el primer àlbum del Rafa Aceves Trio, un treball que destaca per la seva espontaneïtat i elegància. Rafa Aceves, pianista de Bilbao, compta amb una llarga trajectòria professional iniciada el 1992. Autodidacta, es va llicenciar en interpretació de piano jazz a Musikene. A més de ser compositor i arranjador, ha treballat en bandes sonores, documentals i televisió, col·laborant amb artistes com Tsuma Murugarren, Petti, Doctor Deseo, Atom Rhumba, Mamba Beat i, més recentment, amb la cantant i compositora xilena Cristina Harea en el seu projecte Viento Sur.
El Rafa Aceves Trio està format per Aceves al piano, el contrabaixista argentí Marcelo Escrich i el bateria gallec Hilario Rodeiro. Escrich és un músic prolífic, actiu en nombrosos projectes i un dels contrabaixistes més sol·licitats de l'escena actual. Rodeiro, per la seva banda, és compositor, productor i bateria, havent participat en formacions com la Pamplona Jazz Orquesta, R.S. Faktor i CITriC, amb les quals ha guanyat uns quants premis.
Gravat i mesclat per Fredi Peláez als estudis Pottoko de Beasain, Emeki és un exercici de puresa i frescor, buscant una identitat pròpia a través de la improvisació. Inclou versions de clàssics del jazz com Whisper Not de Benny Golson, Blue in Green de Bill Evans i Miles Davis, i Over the Rainbow. A més, Aceves presenta Marian, una composició pròpia dedicada a la seva germana, que reflecteix la seva sensibilitat.
El trio transita per passatges dinàmics , com en In Love in Vain de Jerome Kern, i homenatja figures icòniques del jazz com Herbie Hancock amb Dolphin Dance. L'àlbum conclou amb una adaptació de la cançó popular La Tarara, recuperada per Federico García Lorca.
El grup Kaisa's Machine, liderat per la baixista i compositora finlandesa Kaisa Mäensivu, publica aquest 2025 el seu tercer àlbum Moving Parts amb el segell Greenleaf Music. Aquest treball explora el concepte de pertinença i llar, inspirat en les experiències de Mäensivu entre Hèlsinki i Nova York.
La formació actual inclou Mäensivu al baix, Eden Ladin al piano, Max Light a la guitarra, Sasha Berliner al vibràfon i Joe Peri a la bateria. L'àlbum compta amb col·laboracions de Melissa Aldana al saxo tenor i Maja Mannila a la veu.
Moving Parts combina elements del jazz nòrdic i novaiorquès, reflectint els contrastos entre les dues ciutats. Temes com Tykytys representen l'energia de Nova York, mentre que Midnight Sun evoca el fenomen finlandès del sol de mitjanit.
El single Origin Story destaca per la seva línia de baix dramàtica i la participació d'Aldana. Satama inclou lletres en finès interpretades per Mannila, explorant el concepte de llar.
La feina de Kaisa's Machine ha estat elogiada tant pel New York Times com per All About Jazz.
Kaisa Mäensivu Bass
Sasha Berliner Vibraphone
Max Light Guitar
Eden Ladin Piano
Joe Peri Drums
Midnight Sun, Origin Story (Ft. Melissa Aldana), Moon Waves
El seu estil es caracteritza per un so ple i un flux d'idees imaginatives. Prefereix tocar en format de trio, sense suport harmònic addicional, acompanyada pel baixista Tyrone Allen i el bateria Kayvon Gordon. El 2024 va publicar aquest àlbum, Plays amb el segell Savant, un treball que inclou la participació del vibrafonista Steve Nelson i una combinació de composicions originals i versions de temes clàssics, movent-se entre el swing i exploracions tonals més suaus.
A més de la seva trajectòria com a intèrpret, Glover és professora a la Manhattan School of Music i imparteix classes magistrals i lliçons privades a escala internacional.
Brad Turner torna al segell Cellar Live amb el nou àlbum "Magnificent", un homenatge al music Thad Jones que inclou nou composicions originals, entre les quals hi ha la peça homenatge a Thad Jones. L'àlbum es va gravar parcialment en directe i parcialment en estudi. Turner toca el piano i la trompeta, acompanyat per Peter Bernstein a la guitarra, Neil Swainson al baix, Cory Weeds al saxo tenor i Quincy Davis a la bateria. "Magnificent" presenta una barreja de tradició i innovació, amb Turner liderant el quintet en temes com "You're OK" i "Barney's Castle". La trompeta de Turner destaca en la majoria de les peces, mentre que el seu piano és present en composicions com "Virtue Signals". El baixista Neil Swainson també té un paper destacat en temes com "To Begin, Begin". L'àlbum inclou dues gravacions en directe des de Frankie's Jazz Club a Vancouver: la peça homenatge "The Magnificent" i el tema de tancament "Rosemary". En aquestes peces, la interacció entre els músics i les improvisacions són centrals. "Magnificent" és un àlbum que explora la curiositat, la virtuositat i la creativitat dels músics participants. Brad Turner - piano i trompeta Cory Weeds - saxo tenor Peter Bernstein - guitarra Neil Swainson - baix Quincy Davis - bateria
"A Sound Heart" és el segon àlbum d'estudi del trio de jazz pakistanès Jaubi, publicat el 6 de setembre de 2024. El disc combina jazz modal i espiritual amb música clàssica del sud d'Àsia, centrant-se en temes com l'amor, la redempció i el perdó. Està dividit en dues parts: "Desire", que és més dinàmica, i "Devotion", que és més suau. Inclou col·laboracions d'artistes de l'escena jazz de Londres, com Tenderlonious i Nick Walters, així com la participació del sarangista Zohaib Hassan Khan. Les composicions s'inspiren en l'Alcorà i busquen una improvisació col·lectiva, amb el guitarrista Ali Riaz Baqar sovint en un segon pla per deixar espai a altres músics. El tema principal, inspirat en Bill Evans, està dedicat al pianista i al pare del líder de la banda. L'àlbum ret homenatge a figures del jazz com Bill Evans i Wayne Shorter, reflectint l'evolució del so de Jaubi. Hamish Balfour - Piano (on Blues for Mingus) Ali Riaz Baqar - Guitar Ed ‘Tenderlonious’ Cawthorne - Flute, Saxophone, Synthesiser Tim Carnegie - Drums Kashif Ali Dhani - Tabla Henry ‘Horatio Luna’ Hicks - Bass Zohaib Hassan Khan - Sarangi Marek ‘Latarnik’ Pędziwiatr - Fender Rhodes Mark II, Grand Piano, Roland Juno 60 Nick Walters - Trumpet
Rolando Luna presenta "Live à l'Esprit du Piano", un àlbum enregistrat en directe a l'Òpera de Bordeus, que segueix el seu treball anterior "Rolando's Faces". El disc combina música clàssica, jazz, improvisació i ritmes caribenys, incloent composicions originals i versions de clàssics com "My One and Only Love". Destaca la peça "Balada con Anatoly", un homenatge al compositor rus Anatoly Lyadov. El concert va tenir lloc el 23 de novembre de 2021 a l'Auditori de l'Òpera Nacional de Bordeus, reflectint l'habilitat de Luna per fusionar diferents estils musicals. Rolando Luna Trio, Rolando Luna (piano), Gastón Joya (contrabaix), Rodney Barreto (bateria)
Charlie Ballantine és un guitarrista reconegut per All About Jazz Magazine com un dels 200 millors guitarristes vius. La seva música barreja jazz, rock i folk. Ha publicat uns quants àlbums amb composicions originals i versions de clàssics del jazz. Graduat a la Jacobs School of Music, va establir-se a Indianapolis on va guanyar reconeixement amb actuacions en clubs de jazz. El seu tercer àlbum, amb versions de Bob Dylan, va rebre elogis de la crítica. Ballantine actua principalment amb els seus propis projectes en festivals i sales dels EUA i Canadà, però també col·labora com a músic acompanyant amb altres artistes destacats. Charlie Ballantine: guitarra Jon Cowherd: piano Rudy Royston: bateria. Tony Scherr: contrabaix.
Bryn Roberts debuta com a líder de trio amb "Aloft", després d'una llarga carrera com a sideman i col·laborador. Acompanyat de Matt Penman (baix) i Quincy Davis (bateria), el disc presenta cinc originals i dues versions innovadores de standards.
Roberts, amb una extensa trajectòria en diversos formats, troba en aquest trio la maduresa i originalitat per contribuir al gènere. Penman aporta un so bell i una accompaniment àgil, mentre Davis ofereix un swing propulsiu i inspirador.
El trio, va enregistrar a Brooklyn la sessió amb només un assaig previ , destacant la química i interacció entre els músics. El disc inclou temes com "Let’s Agree (That You Agree With Me)" i "Steen’s Scene", així com versions de "My Ship" de Kurt Weill i "You Do Something To Me" de Cole Porter.
Un disc que es va enregistrar el 2022 i es va publicar al 2024.
Bryn Roberts: piano
Matt Penman: baix
Quincy Davis: bateria
Tota la música composta per Bryn Roberts (SOCAN), excepte "My Ship" (Kurt Weill & Ira Gershwin) i "You Do Something To Me" (Cole Porter)
Enregistrat a Big Orange Sheep (Brooklyn, NY) el 28 d'octubre de 2022
Benjamin Sanz, bateria i compositor francès , ha participat en nombrosos projectes influenciats per la música afroamericana, africana i europea contemporània. Ha col·laborat amb figures com David Murray, Archie Shepp i Oliver Lake, i ha codirigit la formació de jazz africà Benkadi amb Hervé Samb. Sanz ha actuat arreu del món i ha organitzat un laboratori musical a París. Actualment, forma part del col·lectiu MiRR, que explora la improvisació en diferents estètiques musicals.
Aaron Parks, pianista i compositor, presenta "Little Big III", el seu sisè àlbum com a líder i el segon per Blue Note. Després de debutar amb "Invisible Cinema" el 2008, Parks ha llançat uns quants treballs en solitari i en trio, així com dos àlbums amb el seu quartet Little Big. "Little Big III", ha estat coproduït per Parks i Don Was. L'àlbum inclou temes que s'apropen al rock i l'americana, com "Sports", "Delusions" i "Willamina". El quartet, format per Parks, el guitarrista Greg Tuohey, el baixista David Ginyard i el bateria Jongkuk Kim, ofereix una barreja de jazz, rock i electrònica, amb influències de Tangerine Dream, Kraftwerk i Weather Report entre d’altres.
"My Prophet" és un àlbum que explora la intersecció entre el jazz i la música tradicional oriental, amb un estil profundament introspectiu. Oded Tzur, conegut pel seu so líric i la seva capacitat per fer que el saxofon "parli", guia l'oient a través d'un viatge sonor que combina la improvisació jazzística amb motius melòdics inspirats en la música clàssica índia. Les composicions són meditatives, amb una gran atenció a l'espai i la dinàmica.
"Close to the Water" és el primer àlbum d'Adèle Viret Quartet, un projecte de jazz de cambra liderat per la violoncel·lista i compositora Adèle Viret. Amb només 25 anys, Viret ha creat un disc que fusiona melodies fermes amb una interpretació suau, inspirat en les seves experiències prop del mar en diversos llocs com Bretanya, Tunísia i la Mediterrània. El quartet està format per Adèle Viret al violoncel, Wajdi Riahi al piano, Pierre Hurty a la bateria i Oscar Viret (germà d'Adèle) a la trompeta. El compositor i acordeonista Vincent Peirani va actuar com a coach del grup durant la seva residència al centre Halle Rublot de Fontenay-sous-Bois, a França. Les composicions exploren diversos temes i tècniques: "Close to the Water" evoca la contemplació del mar, "Choral for the Sea" s'inspira en una melodia balcànica, "Novembre" crea una atmosfera boirosa, "Made In" juga amb contrastos, "Les Cloches" presenta un unisò veu-piano envolupant, "Les Courbes" imita el moviment de les ones, "Watchmaker" juga amb el concepte del temps, "Horizons" explora canvis subtils en un paisatge, i "Pour ceux qui sont loin" tanca l'àlbum amb un to gairebé cinematogràfic. Viret mostra una gran atenció a la forma en les seves composicions, però també deixa espai per a la improvisació. L'àlbum reflecteix una "french touch" subtil i personal, oferint una experiència auditiva rica en matisos i profunditat emocional.
Laughing Bastards es presenta com un grup belga amb aspiracions internacionals, integrant sons i influències variades . La seva proposta combina jazz, música de cambra, pop i altres estils, mantenint l'interacció fresca i inspirada.
Nils Kugelmann, baixista i compositor alemany, presenta el seu àlbum debut "Stormy Beauty" amb el pianista Luca Zambito i el bateria Sebastian Wolfgruber. Kugelmann, nascut el 1996 a Munic, ha guanyat diversos premis, incloent el European Burghausen Young Jazz Prize 2023 i el BMW Young Artist Jazz Award 2022. El seu treball abasta des de la música clàssica fins al pop i l'electrònica, i ha col·laborat amb figures com Benny Golson i Johannes Enders.
"Songs of Silence" és el cinquè àlbum en solitari del guitarrista de jazz finlandès Teemu Viinikainen, publicat per Eclipse Music el 16 de desembre de 2022. En aquest treball, Viinikainen presenta arranjaments en solitari de composicions de Thelonious Monk i Charles Mingus. L'àlbum destaca per les interpretacions en directe, sense sobregravacions d'estudi, mostrant l'habilitat de Viinikainen com a instrumentista, intèrpret i virtuós. Els arranjaments es caracteritzen per la forta presència i aparent vulnerabilitat del guitarrista. Viinikainen, que va començar a tocar la guitarra als set anys i es va formar al Helsinki Pop & Jazz Conservatory i a la Sibelius Academy, ha col·laborat amb artistes destacats de l’escena finesa. Aquest projecte el situava com un dels guitarristes de jazz més reconeguts de Finlàndia.
