Aquesta setmana al Jazz Expresso proposem una escolta centrada en tres enregistraments en directe o d’esperit live que reflecteixen diferents maneres d’entendre el jazz: des de la tradició elegant del club fins a la vitalitat dels grans escenaris dels anys 90.
Ben Webster — At the Renaissance (1960)
Jimmie Rowles — piano
Jim Hall — guitar
Red Mitchell — bass
Frank Butler — drums
The Very Tall Band — What’s Up? (1998)
Ray Brown — bass
Milt Jackson — vibes
Karriem Riggins — drums
Sonny Criss — Crisscraft (1975)
Ray Crawford — guitar
Larry Gales — bass
Jimmie Smith — drums
Dolo Coker — piano
Ben Webster — tenor saxophone
Enregistrat en directe al club Renaissance de Hollywood (14 d’octubre de 1960), aquest concert mostra Webster en un dels seus formats més refinats. El seu so ample i càlid troba un marc ideal en un quintet de gran sensibilitat camerística, amb especial complicitat entre la guitarra de Jim Hall i el piano de Jimmy Rowles. El resultat és una sessió d’equilibri subtil entre lirisme i espai, molt fidel a l’estètica de club de l’època.
Oscar Peterson — piano
Enregistrat en directe al Blue Note de Nova York (24–26 de novembre de 1998), aquest projecte reuneix figures de primer nivell en una formació poc habitual. La trobada entre Peterson, Brown i Jackson —amb la incorporació de Karriem Riggins a la bateria— ofereix un jazz de gran solidesa rítmica i claredat formal, amb espais per al diàleg i la improvisació sense perdre el pols del swing.
Sonny Criss — alto saxophone
Produït per Bob Porter, aquest disc recull una de les etapes més consistents de Sonny Criss dins del jazz hard bop dels anys setanta. L’alto saxophonist desplega un discurs directe, intens i molt articulat, recolzat per un grup sòlid que manté un equilibri constant entre energia i control. El resultat és un enregistrament sense excessos, però d’una gran eficàcia expressiva.
Espero que us agradi la selecció d’aquesta setmana!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada