Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio 1070 Jack DeJohnette

Gràcies per visitar Jazz Expresso. Si t’agraden els programes, recomana’ls! Si no ho fas tu, ningú ho farà.

Jack DeJohnette (Chicago, EE. UU., 9 d’agost de 1942 – 26 d’octubre de 2025) va ser un dels bateristes, pianistes i compositors més influents i innovadors del jazz contemporani. Inicialment format en piano, va destacar per la seva gran versatilitat i una carrera marcada per la integració de swing, polirítmia, textures modernes i experimentació constant.

Es va fer conegut internacionalment als anys 60 com a bateria del quartet de Charles Lloyd, on també figurava el pianista Keith Jarrett. Durant aquesta etapa ja va enregistrar amb grans noms com Jackie McLean, Herbie Hancock, Joe Henderson i Bill Evans. Entre 1969 i 1972, DeJohnette es converteix en una figura clau de la banda de Miles Davis, participant a àlbums fonamentals per la història del jazz elèctric com Bitches Brew, Live-Evil i Jack Johnson, i col·laborant així mateix amb Wayne Shorter, Chick Corea, Lee Konitz, Miroslav Vitous i Freddie Hubbard.

Després de deixar el grup de Davis, consolida la seva trajectòria com a líder i referent impulsa projectes propis com Special Edition i Gateway Trio, tot dialogant amb figures com Sonny Rollins, Stanley Turrentine, Cannonball Adderley i McCoy Tyner. Una de les fites de la seva carrera és el llarg període al Keith Jarrett Standards Trio, al costat de Jarrett i Gary Peacock: més de tres dècades reinventant el jazz de trio amb sensibilitat, diàleg i innovació.

Guardonat amb premis com els Grammy, DeJohnette es reconeix mundialment per la seva capacitat de creació, per la contribució en l’obertura de nous llenguatges entre el jazz acústic i el jazz elèctric, i per la seva presència carismàtica a centenars d’enregistraments clau del segle XX i XXI, tant com a líder com a sideman, marcant una empremta inesborrable en la història de la música improvisada.

Avui he volgut fer una petita selecció de quatre moments discogràfics de la carrera de Jack DeJohnette, a tall de record de la seva música.

Games · Dave Holland Trio - Triplicate 1998 (Record data)

ECM

Released on: 1988-09-05

Dave Holland (contrabaix), Steve Coleman (saxo alto), Jack DeJohnette (bateria)

Producer: Lee Townsend

Recording Engineer, Studio Personnel: James Farber

________________________________________________________________________________________

In Your Own Sweet Way · Keith Jarrett - At The Blue Note 1994 (Record data)

ECM

Released on: 1995-10-01

Keith Jarrett (piano), Gary Peacock (contrabaix), Jack DeJohnette (bateria)

Producer: Manfred Eicher

Recording Engineer: Jan Erik Kongshaug

Composer Lyricist: Dave Brubeck

_________________________________________________________________________________________

If · Trio Beyond - Saudades 2004 (Record data)

ECM

Released on: 2006-06-02

Jack DeJohnette (bateria), John Scofield (guitarra), Larry Goldings (orgue Hammond, teclats)

Studio Personnel, Engineer: Patrick Murray

Mastering Engineer, Studio Personnel: Jan Erik Kongshaug

Executive Producer, Mix Engineer, Studio Personnel, Producer: Manfred Eicher

Composer: Joe Henderson

________________________________________________________________________________________

Somewhere / Everywhere (Live) · Keith Jarrett · Gary Peacock · Jack DeJohnette - Somewhere 2009 (Record data)

ECM

Released on: 2013-05-24

Keith Jarrett (piano), Gary Peacock (contrabaix), Jack DeJohnette (bateria)

Producer: Manfred Eicher

Recording Engineer: Martin Pearson

Composer: Leonard Bernstein

Lyricist: Stephen Sondheim

Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio (25-10-25) 1069 Ricardo Pinheiro, Jaume Llombart, Toni Sánchez Group

 

Gràcies per visitar Jazz Expresso. Si t’agraden els programes, recomana’ls! Si no ho fas tu, ningú ho farà.

 

1. 

Ricardo Pinheiro - Tone Stories 2024

https://freshsoundrecords1.bandcamp.com/album/tone-stories

 

Ricardo Pinheiro, guitarra, Chris Cheek, saxofon soprano i tenor, Michael Formanek, contrabaix, Jorge Rossy, bateria 

Quan vaig escoltar la versió que fa el guitarrista portuguès Ricardo Pinheiro del tema  "The Peacocks" de Jimmy Rowles, vaig decidir que havia de sonar al Jazz Expresso . 

Explica Pinheiro a les notes del disc que la música és l’art de comunicar idees i compartir visions estètiques i emocionals sobre el món i allò intangible.

Per a ell, treballar amb Chris, Jorge i Michael és molt especial, no només perquè va créixer escoltant la seva música, sinó per la facilitat i sensibilitat que tenen per posar el col·lectiu per davant de les individualitats, treballant sempre per al grup.

Tot i que sovint compon música original, sempre torna als estàndards per inspirar-se, perquè aquestes melodies i armonies sempre sonen fresques i estimulen noves idees d’improvisació. El repertori i l’esperit narratiu d’aquests músics van crear l’entorn perfecte per desenvolupar els paisatges musicals i les històries que presenta el disc.

The Peacocks, Weaver of Dreams

____________________________________________________________________________ 

2.

El disc Fluttering Wings (2024)  de Jaume Llombart és un treball del seu sextet que destaca per la presència de dues guitarres, una característica poc habitual en el jazz. Llombart, guitarrista i compositor, lidera aquest projecte on també hi participen Pau Domènech (clarinet baix), Miguel "Pintxo" Villar (saxo tenor), Alfred Artigas (guitarra), Marc Cuevas (contrabaix) i Joe Smith (bateria).

El disc conté composicions originals de Llombart i d'altres membres del grup, així com versions, i té un estil eclèctic que barreja influències de jazz clàssic, avantguarda i tocs poètics, per exemple , el tema que dona titol al disc és una composició de Joe Smith , el bateria del grup, que , a peticio de Llombart va escriure un text per les notes del disc.

El sextet, malgrat la dificultat per coincidir en persona per la ubicació i agendes dels músics, s’hi entén molt bé sobre l’escenari, i Llombart destaca el treball col·laboratiu i la influència de diferents estils musicals que travessen la seva música.

Minor Pennies, You Know I Care, Fluttering Wings, Sombre and Thoughtful

________________________________________________________

3.

El disc "Projecte Delta" (2025) és el primer treball discogràfic del Toni Sánchez Group, liderat pel baixista i professor Toni Sánchez. El títol fa referència al llarg recorregut musical i vital de l'autor, simbolitzant un viatge creatiu i personal. Aquest projecte representa una fita important en la seva trajectòria, mostrant la seva experiència en diversos estils musicals i la seva capacitat de lideratge dins del grup.

 

Toni Sánchez: baix, Àlex Albalá: teclats , Josep Ayguadé: guitarra, Osman Konuray: bateria

 

Black, El Vals de la Fí del Món, Interludio, La Luz, Pentaepílogo

https://m.soundcloud.com/tonisanchezgroup/sets/projecte-delta

_________________________________________________________________

 

 

 

Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio 1068 Gorka Benitez , Rodney Jordan, Joshua Redman, Rez Abbasi.

1.

Gorka Benitez - Palo Seco 2025

https://freshsoundrecords1.bandcamp.com/album/palo-seco

Gorka Benítez (Bilbao, 1966) és un saxofonista i flautista basc afincat a Barcelona, considerat una de les veus més personals del jazz espanyol contemporani. La seva trajectòria comença amb la música folklòrica basca i la formació clàssica al Conservatori de Bilbao, seguida de tres anys d'estudi a Nova York on perfecciona el seu estil i funda els seus primers trios. Tornat a Barcelona el 1995, guanya nombrosos premis i es converteix en referent de l'escena jazzística catalana, col·laborant amb figures internacionals com Omara Portuondo, Martirio, Steve Cardenas, Guillermo Klein, i molts altres. Ha liderat grups com el Gorka Benítez Trio, Quartet i projectes singulars, a més d'actuar en destacats festivals europeus i japonesos. La seva capacitat narrativa s'expressa a través d'una discografia amb més de vuitanta enregistraments, una desena com a líder i composicions per cinema, sent reconegut per la seva recerca constant d'una veu pròpia i original dins el jazz. 

El disc "Palo Seco" (Fresh Sound Records, 2025) és el desè àlbum de Gorka Benítez per aquest segell i marca una nova etapa pel músic, amb una formació inèdita i col·laboracions de primer nivell: Moisés Sánchez (piano), Michael Formanek (contrabaix) i Jeff Ballard (bateria). El disc es va enregistrar en una sola sessió al Sol de Sants Studios (Barcelona, març de 2024), amb composicions originals de Benítez que exploren la immediatesa, i l'autenticitat del moment . El repertori inclou tretze temes amb influències del jazz contemporani i arrels autobiogràfiques.

Tiestos, Palo Seco, Extraño lugar   

 _____________________________________________________

2. 

Rodney Jordan - Memphis Blue 2025

https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_mHz99FfoFPtZawi1-vIEjPLZuRl0DEziM 

 

Rodney Jordan és un baixista i compositor nascut a Memphis, Tennessee, que ret homenatge a la seva ciutat natal amb el seu segon àlbum com a líder, Memphis Blue, publicat el 14 de març de 2025 per Baxter Music Enterprises. Jordan és professor de Jazz a la Florida State University, i membre del trio de Marcus Roberts.

Memphis Blue és un projecte quintet que combina originals de Jordan i Melvin Jones i està impregnat de l’esperit del blues de Memphis, però amb una visió fresca i optimista del gènere. El disc incorpora tant composicions pròpies com estàndards de jazz, com “Minority” de Gigi Gryce 

Melvin Jones (trompeta), Mark Sterbank (saxo), Louis Heriveaux (piano) i Quentin E. Baxter (bateria), a més del propi Rodney Jordan al contrabaix.

Minority, Escapatoria

____________________________________________________

3..

Joshua Redman - Words Fall Short 2025

https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_mvVzhaSxBZRBkw4uvyrYdCt4mMleCxAMs

"Words Fall Short" és el títol del disc de Joshua Redman publicat el juny de 2025, acompanyat d’un nou quartet format per Paul Cornish (piano), Philip Norris (contrabaix) i Nazir Ebo (bateria). El disc destaca la presència puntual de convidats com Melissa Aldana (saxo tenor), Gabrielle Cavassa (veu a "Era’s End") i Skylar Tang (trompeta a "Icarus").

El títol prové d’una reflexió sobre la capacitat (i la limitació) del llenguatge per expressar allò que sentim; es basa en una cita de la novel·la "Where Reasons End" de Yiyun Li: “Les paraules cauen curtes, però a vegades les seves ombres poden arribar a l’inefable”. Redman explora la traducció de sentiments profunds des del seu saxo i de la complicitat entre músics joves, donant prioritat a la humanitat i la imperfecció com a essència de la música.

A Message to Unsend, So It Goes

________________________________________________

4.

Rez Abbasi Acoustic Quintet - Sound Remains 2025

Amb Sound Remains, Rez Abbasi confirma la seva singularitat dins el jazz contemporani a partir d’una guitarra acústica plena de colors, lírica i amb profunditat. En aquest tercer àlbum amb el seu Acoustic Quintet, el guitarrista de Karachi establert a Nova York amplia la formació amb el percussionista Hasan Bakr, que s’incorpora als habituals Bill Ware (vibràfon), Stephan Crump (contrabaix) i Eric McPherson (bateria). 

És un projecte forjat després de la pèrdua de la seva mare, dedicat a la memòria i a la fragilitat de la vida. 

Hi brilla especialment “Presence”, amb la seva pulsació captivadora i lligam fluid entre guitarra i contrabaix; “You Are”, en un 3/4 seductor; o “Folk Song”, peça íntima i emotiva dedicada a la seva mare. El quintet també s’atreveix a reinterpretar “Questar” de Keith Jarrett i “Lonnie’s Lament” de John Coltrane: versions plenes de respecte, personalitat i una indiscutible atmosfera poètica.

Presence, You Are, Folk Song

Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio (18-10-25) 1067 John Zorn,Brian Marsella, Jorge Roeder,Ches Smith,Dominik Raab,Micah Miller

 

 1.

John Zorn - Ou Phrontis 2024

https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_mYfZEV3owBZCfMCj_kXTXfHYwcr-i-z8M 

Ou Phrontis és el quart disc del trio format per Brian Marsella (piano), Jorge Roeder (contrabaix) i Ches Smith (bateria), una de les formacions més dinàmiques derivades de l’univers creatiu de John Zorn. El disc va sortir publicat pel prestigiós segell Tzadik a finals del primer semestre de 2024.

El títol del disc, Ou Phrontis, significa literalment “A qui li importa” en grec antic. Aquesta expressió estava inscrita al marc de la porta del refugi de T.E. Lawrence (Lawrence d’Aràbia) a Clouds Hill: simbolitzava, per a ell, un espai on sentir-se lliure i a casa seva, alliberat de les preocupacions del món. Aquest esperit d’alliberament interior i de recer vital és també el fil conductor del disc, que pren com a punt de partida influències de la filosofia estoica i algunes idees provinents del món de la ciència.

Zorn signa vuit peces originals, especialment exigents i subtils en què experimenta amb formes, colors harmònics i dinàmiques impredictibles. Les composicions estan pensades per provocar tant la reflexió com l’emoció; no només estan destinades a sorprendre l’oient pel seu enginy estructural, sinó també per la seva forta càrrega expressiva.

El trio Marsella/Roeder/Smith porta a terme una interpretació aparentment telepàtica i molt fresca de la música de Zorn. La complicitat entre tots tres és absoluta.

A Faithful Longing ,Paralipomena ,The Arrow of Time 

_______________________________________________ 

2.

Dominik Raab - Mocambo Affair 2025

https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_k6syLDi1ErkgSZv-FNUzkh6Faoj6_FxJs

 

Mocambo Affair (2025) és el segon àlbum del bateria i compositor alemany Dominik Raab, una figura reconeguda de l’escena jazzística europea, establert a Colònia. Raab, format a les universitats de Würzburg i Nürnberg, ha col·laborat tant amb grans noms internacionals com Jim McNeely, James Morrison, Eric Alexander o Bob Mintzer, com també amb big bands de prestigi (WDR, SWR, HR, Glenn Miller Orchestra, Jazzkombinat Hamburg…). Les seves gires l’han dut arreu d’Europa i internacionalment .

A Mocambo Affair, Raab lidera de nou el seu quartet—amb Tony Lakatos al saxo tenor, Billy Test al piano i Doug Weiss al contrabaix—els mateixos músics de l’aclamat “Choose Loose” (2022). Totes les composicions són originals, i en conjunt, el disc desprèn una cohesió excepcional, interpretada per una formació on la complicitat i el diàleg són constants i naturals.

Gravat al Salon de Jazz Studio de Colònia, el so nítid i proper reflecteix la calidesa, la riquesa de matisos i la varietat rítmica de les nou peces que integren el disc.

Alfred Jodokus Kwak, Narc And Bark In The Park, Quick Sipsc.

____________________________________________________ 

El Salon de Jazz Studio és un espai musical situat al districte de Südstadt, a Colònia (Köln), Alemanya. Fundat l’any 2008, el local va néixer amb l’objectiu de crear un ambient íntim i còmode on fer música sense interrupcions i amb plena llibertat. El seu esperit s’allunya de la formalitat dels grans auditoris, apropant-se més a l’experiència d’un club de jazz clàssic, però amb una acurada atenció a l’acústica, el caliu i la proximitat entre músics i públic.

• Espai de gravació i concerts: El Salon de Jazz Studio no només acull enregistraments d’àlbums i sessions privades, sinó també actuacions en viu, habitualment per a un públic limitat per tal de mantenir l’atmosfera íntima.

• Acústica i equipament: L’espai està dissenyat especialment per afavorir la qualitat acústica dels instruments de jazz i facilitar la interacció natural entre els músics. Això permet que les gravacions captin tota la calidesa i matís de les interpretacions.

• Punt de trobada per músics locals i internacionals: El lloc s’ha consolidat com a escenari preferit entre la comunitat jazzística de Colònia i també per músics visitants de renom que busquen una experiència immersiva i relaxada.

• Enregistrament de discos destacats: Àlbums com Mocambo Affair de Dominik Raab Quartet aprofiten l’ambient i el so únic del Salon de Jazz Studio per oferir una experiència auditiva càlida i rica en detalls.

_______________________________________________________________

Dominik Raab es va inspirar directament en la sèrie d’animació "Alfred J. Kwak" per composar el tema "Alfred Jodokus Kwak" que forma part del disc Mocambo Affair. La relació és explícita: el títol del tema reprèn el nom complet del personatge principal de la sèrie, i la música en reflecteix tant l’univers lúdic com la profunditat emocional del relat animat.

Raab explica que la peça vol capturar l’esperit juganer, les melodies memorables i la barreja d’innocència i sofisticació que defineixen la sèrie creada per Herman van Veen. Aquesta connexió s’expressa tant en el to narratiu de la composició —una melodia amb un cert aire de conte, plena de petites ironies i contrastos— com en els recursos estilístics: cites musicals que evoquen dibuixos animats, passatges que recorden l’humor i la lleugeresa de la televisió infantil, però també moments de melancolia i profunditat, reflectint la dualitat amb què la sèrie tractava temes seriosos a través de metàfores animals.

 

_________________________________________________

3.

Micah Miller - Why Not Here? 2023

https://micahmiller3.bandcamp.com/album/why-not-here 

 

Micah Miller és una veu emergent del jazz nord-americà que comença a fer-se un lloc dins l’escena contemporània gràcies al seu primer àlbum, Why Not Here?, publicat el setembre de 2023. Nascut i format a l’oest dels Estats Units, Miller va créixer a l’estat de Wyoming, on de ben petit ja s’iniciava al piano, trompeta i veu, desenvolupant així una base musical sòlida i versàtil.

El seu recorregut acadèmic el porta a la University of Northern Colorado, on aprofundeix en trompeta de jazz i veu, i més endavant a la University of Wyoming, on completa un màster en interpretació. 

Why Not Here? representa la carta de presentació de Miller com a compositor i líder. El disc està format per peces originals i una versió de  "My only and one love", peces pensades per a quintet, que mostren el gust per l’harmonia moderna i la melodia clara, tot mantenint el vincle amb la tradició jazzística. L’àlbum va ser enregistrat a Denver, ciutat on Micah Miller resideix actualment i des d’on es projecta com a intèrpret i docent actiu de l’àrea de Colorado i Wyoming.

Micah Miller (trompeta), Nathan Radich (saxòfon), Jack Dunlevie (piano), Michael Rinko (contrabaix), Gabriel Mangione (bateria) 

No Body to Batter, If You Are Not Too Long,  My Only and One Love

_____________________________________________________