Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio 842:Eddie Mejia ,René Bottlang&Ralf Altrieth,Maria Schneider,Emiliano G Toro&Thomas Enhco.

 

1.

Maria Schneider Orchestra – Data Lords 2020

Maria Schneider, una compositora i directora d'orquestra de Big Band , va guanyar un Grammy el 2015 per l'àlbum "The Thompson Fields". Després de la mort de David Bowie el 2016, Schneider va recordar un consell que li havia donat el músic i el va aplicar a la creació del seu últim àlbum, "Data Lords". Aquest àlbum és una obra atrevida i amb un alt nivell de mestria musical que es divideix en dues parts temàtiques: "El Món Digital" i "El Món Natural". Schneider critica l'impacte dels gegants tecnològics com Google i Spotify en la societat actual i la seva recopilació massiva de dades sobre les persones. L'àlbum presenta una combinació de composicions detallades i improvisacions, amb la participació d'un conjunt de músics que tenen una gran complicitat amb Schneider.

 

Premi Grammy al millor àlbum de Big Band de 2021.

 

Greg Gisbert – trumpet, flugelhorn

Tony Kadleck – trumpet, flügelhorn

Nadje Noordhuis – trumpet, flügelhorn

Mike Rodriguez – trumpet, flügelhorn

Marshall Gilkes – trombone

Ryan Keberle – trombone

Keith O'Quinn – trombone

George Flynn – bass trombone

Dave Pietro – alto saxophone, clarinet, piccolo, flute

Steve Wilson – alto saxophone, soprano saxophone, clarinet, flute

Donny McCaslin – tenor saxophone, flute

Rich Perry – tenor saxophone

Scott Robinson – baritone, Bb, bass & contrabass clarinets, muson

Gary Versace – accordion

Frank Kimbrough – piano

Ben Monder – guitar

Jay Anderson – bass

Johnathan Blake – drums, percussion

 

 

The Digital World: A World Lost, The Natural World : Sanzenin

---

2.

Eddie Mejia - A Moment in Translation 2023

 

Eddie Mejía (guitar), Milena Casado (flugelhorn), Edu Cabello (alto sax), Bill McHenry (tenor sax), Masa Kamaguchi (bass), Ramón Prats (drums), Magda Garre (vocals on #8).

Recorded at Sol de Sants Studios, August 5, 2021

Eddie Mejia és un guitarrista mexicà nascut el 1997, que actualment viu a Barcelona, Catalunya. Va començar el seu camí musical a Mèxic prenent classes i tocant amb Samuel Martínez Herrera. Després es va traslladar i va estudiar al conservatori del Liceu a Barcelona el 2019. Aquí ha pres classes amb mestres com Bill McHenry, Jaume Llombart i Jordi Bonell. Ha rebut classes magistrals on ha tingut l'oportunitat de tocar per a Peter Bernstein, Aaron Parks, Dave Liebman, per mencionar-ne alguns. Aquest és el seu primer àlbum com a líder i totes les cançons estan escrites per ell. Els seus referents musicals per a aquest treball han estat, a més dels músics que hi toquen, mestres com Keith Jarret Quartet, Pat Metheny, Ornette Coleman i Coltrane. 

 

Horses, Pastanagues

---

3.

 

René Bottlang & Ralf Altrieth - Numbers  2022

René Bottlang (piano), Ralf Altrieth (saxo)

René Bottlang i Ralf Altrieth són un duet musical que  ja havien llançat un àlbum titulat "Biografies" el 2021, i aquest  "Numbers" el 2022 . 

 

René Bottlang (nascut l'1 de maig de 1953 a St. Gallen ) és un pianista i compositor de jazz suís .

Ralf Altrieth,  nascut el 1966 a Heilbronn, Alemanya, es un pintor i músic ​i cofundador en 1999 de meta records germany.

La complicitat artística entre René Bottlang i Ralf Altrieth fa una exploració musical amb una felicitat i una generositat rares avui en dia,  en aquest treball, "Numbers.

Les boniques melodies que interpreten junts, composades pel pianista, una riquesa d'una simplicitat enganyosa. Una música que atrapa per la seva  varietat  harmònica.

16,18

---

4.

Emiliano Gonzalez Toro & Thomas Enhco - Violeta Meets Jazz 2022

 

Emiliano Gonzalez Toro (voix, arrangements), Thomas Enhco (piano, arrangements), Paloma Pradal (voix), Mathilde Etienne (voix), Pancho Gonzalez (voix), Irene Toro (voix), Leo Rondon (cuatro), Jérémy Bruyère (Contrabaix), Edwin Sanz (percussions)

                                                                                                                                                        

Emiliano González Toro ,es un cantant clàssic i un dels tenors més sol·licitats de la seva generació, especialment en el repertori barroc. Thomas Enhco és un compositor, pianista virtuós i a vegades violinista, còmode tant en el repertori clàssic com en el jazz i la improvisació, un prodigi de la infància amb una obra impressionant per la seva riquesa i extensió. El 2017, durant la preparació d'un concert a Ginebra (ciutat on Violeta Parra va viure i compartir la seva vida amb Gilbert Favre) per commemorar el centenari del naixement de Violeta i els 50 anys de la seva desaparició, Emiliano Gonzalez-Toro i Thomas Enhco es van conèixer al voltant d'una de les cançons més commovedores de Violeta: Run Run se fue pa'l Norte. Una emoció intensa i un moment únic van donar lloc a un nou repertori i a un nou projecte. "Violeta meets jazz, escriu Emiliano Gonzalez Toro, és la trobada entre un geni musical, pur com un diamant brut, i un univers de sensibilitat, de fantasia i d'imaginació harmònica". Dos mons, dos continents, dues èpoques, però sobretot una sèrie de cançons d'una bellesa absoluta: Volver a los 17, La Jardinera, Según el Favor del Viento i, sens dubte, Gracias a la Vida. La generació d'avui troba tanta felicitat com la generació anterior en submergir-se en aquesta música poderosa, tot aportant la frescor d'una mirada nova. I en aquest projecte, les melodies i els textos d'una gran profunditat són servits per arranjaments, reharmonitzacions i orquestacions que barregen el jazz i les arrels llatinoamericanes. Violeta Parra, emblemàtica cantant, compositora, poeta i pintora xilena, actualitza la música folklòrica i popular del seu país.

Gracias a la vida, Volver a los 17

 

 

Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio(12-05-23)841:Miles Davis,Jorge Rossy,Claire Devlin,Mark Turner.

 

1.
Comencem el Jazz Expresso amb una sessió del 24 de desembre de 1954, al Van Gelder Studio,  amb els Miles Davis All Stars, és a dir , Miles Davis, trumpet; Milt Jackson, vibes; Thelonious Monk, piano; Percy Heath, bass i  Kenny Clarke, drums.

Bemsha Swing

2.
Jorge Rossy Vibes Quintet - Beyond Sunday 2018

Mark Turner, tenor saxophone ; Jaume Llombart, guitar ; Jorge Rossy, vibes ; Doug Weiss, double bass ; Al Foster, drums

Jorge Rossy és conegut mundialment com el bateria amb qui Brad Mehldau va redefinir l'art del trio, però va començar com a trompetista i també va tocar el piano. Ara presenta un nou àlbum com a vibrafonista, que segons ell combina la naturalesa percussiva de la bateria amb la polifonia del teclat i una veritable dimensió melòdica. El seu Vibes Quintet està format per músics de renom com Mark Turner al saxo, Jaume Llombart a la guitarra, Doug Weiss al contrabaix i Al Foster a la bateria.

Beyond Sunday, Kierra

https://jazzandpeople.bandcamp.com/album/jorge-rossy-vibes-quintet-beyond-sunday

3.
Claire Devlin Quartet -  Anyone
released July 3, 2020

Claire Devlin - tenor sax & compositions ; Roman Munoz - guitar ; Mathieu McConnell-Enright - bass [1-4] ; Summer Kodama - bass [5-8] ; John Buck - bateria ; Sarah Rossy - voice [5]
Claire Devlin és una saxofonista i compositora establerta a Mont-real, al Canadà. des del 2016 Claire dirigeix el seu propi grup, el Claire Devlin Quartet, i el 2020 va publicar el seu àlbum de debut, "Anyone". Claire és membre de diversos conjunts, inclosa la Canadian National Jazz Orchestra.
Claire va créixer a Ottawa, Ontario, i va començar a tocar el saxo als 12 anys.El 2020, Claire va rebre un màster en interpretació i composició de jazz a la Universitat McGill. En els deu anys transcorreguts des que es va traslladar a Mont-real, Claire ha treballat amb molts dels músics més importants de l’escena de la ciutat.

Luna, Dial Up

https://clairedevlin.bandcamp.com/album/anyone

4.
Mark Turner - Return from the stars 2022

Mark Turner (saxo tenor); Jason Palmer (trompeta); Joe Martin (contrabaix); Jonathan Pinson (bateria)
Amb Return From the Stars ,el  saxofonista Mark Turner torna al seu propi quartet, vuit anys després de Lathe of Heaven (ECM, 2014). Hi dos canvis  en la formació, amb el jove trompetista Jason Palmer substituint Avishai Cohen i el bateria Jonathan Pinson agafant la cadira que pertanyia a Marcus Gilmore. Completa el grup el baixista Joe Martin, que es manté com un dels pilars de la secció rítmica.
El tìtol de l'àlbum, i la pista inicial, vé de la novel·la de ciència-ficció homònima de Stanislav Lem, que tracta temes com ara l’'alienació social i la distopia.
Alguns temes del disc mostren cert descontentament amb l'estat actual del món. Un exemple és    " It's Not Alright With Me ",o un altre, ja  clarament des de´l títol,  " Inacceptable”. .
Nigeria II,  Lincoln Heights


 

Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio(05-05-23)840:Ahmad Jamal,Marco Martínez, Vermut Jazz.

 1.
Ahmad Jamal: Blue Moon (2012)
Ahmad Jamal: piano;      Reginald Veal: double bass;      Herlin Riley: drums;              Manolo Badrena: percussion.

Recorded in New York, USA, October 2011

El pianista Ahmad Jamal (12 d’abril 1930- 16 d’abril de 2023), va morir el passat 16 d’abril als 92 anys després d'una lluita contra el càncer de pròstata. Jamal va ser un pioner del jazz amb un so retingut i refinat, que no va sucumbir a la temptació del bebop. Va influenciar a músics com ara Miles Davis o Keith Jarrett. La seva influència va continuar amb pianistes contemporanis com Brad Mehldau, Jacky Terrasson, Jason Moran i altres. Va néixer a Pittsburgh i va ser criat en un ambient musical i va deixar dit que els seus orígens van determinar  tota la seva inspiració.

Per la seva banda, el pianistes que el van influenciar a ell van ser  Art Tatum, Errol Garner i Nat King Cole. Va començar a tocar en grups als anys 40 i va canviar el seu nom Frederick Russell Jones, pel de Ahmad Jamal després de convertir-se a l'Islam. El seu primer disc va ser amb The Three Strings el 1951. Va formar un trio amb Israel Crosby i Vernel Fournier que va gravar diversos discos fins que la mort de Crosby va tallar la seva trajectòria. El seu estil de tocar el trio és sovint comparat amb el d'una orquestra,per la seva riquesa harmònica i estructural,  i ha tingut un gran reconeixement, es pot dir que ja fa molts anys que té un lloc destacat a la història del jazz. Jamal també va experimentar amb teclats elèctrics i des del 1983 ha comptat amb James Cammack com a baixista principal.

Laura


VERMUT JAZZ

Vermut Jazz és un cicle amb formacions musicals diverses (trios, quartets, quintets) i amb primeres figures del jazz a Catalunya, junt amb grups novells. Són formacions que ofereixen un jazz molt assequible per a un públic molt heterogeni, en un format diferent del context habitual dels
Horari: A partir de maig, els diumenges a les 12.30 h al pati del Centre Cívic Casinet d’Hostafrancs

Swing Engine - On The Sunny Side of the street (21-05)
Joan Torrentó Vilarnau - Violí;  Pablo López - Guitarra ;  Johannes North - Contrabaix ;  Pablo Ruiz - Bateria

Swing Engine Street Sextet  és un jove grup de jazz que s’inspira en les bandes de carrer de la Nova Orleans de principis del segle passat i interpreta temes clàssics del jazz tradicional amb energia i alegria.

Vindran aquests músics :
Cesc Badia Rotllan – Trompeta
Gerard Serrano Simon – Trombó
Joan Mas Sarró – Clarinet
Joan Torrentó Vilarnau – Banjo

Johannes North – Sousàfon (El sousàfon és un tipus de tuba semblant a l'helicó utilitzat normalment en les bandes populars, de marxes i militars. Rep el seu nom del famós compositor nord-americà de marxes i director de bandes John Philip Sousa)

Pablo Ruiz Serra – Washboard

Cuarteto errante - Medley (04-06)
Edu Miralles - Clarinet ; Jairo Ortega - Piano; Brady Lynch - Contrabaix ; Jordi Herreros - Batería
Aquest grup barceloní ens proposa una visió diferent d’algunes obres de la música clàssica. Dos catalans, un canari i un californià, uneixen forces per mostrar-nos un extracte del Barroc, el Classicisme i el Romanticisme. Interpreten composicions dels seus principals representants maquillades amb ritmes contemporanis com el Jazz, el Latin, la Bossa-nova o el Reggae. El grup desgrana la història de la música des de Bach fins als temps actuals, des de Vivaldi, Mozart, Chopin, Beethoven, Brahms fins a Tchaikovsky, alhora que interpreta alguna composició pròpia.
El resultat és una exquisida mescla d’estils que sintetitza passat i present, nodrit de l’elegància de conegudes melodies clàssiques i una sonoritat actual.

Angue & Her Hot Jazz Trio - Lulu’s Back In Town (11-06)
A cada espectacle recreen l’època daurada del jazz a través de vells estàndards i cançons de principis de S.XX interpretades amb l’emotivitat pròpia de les grans dives del jazz, a la recerca de la calidesa dels sons més primitius.
Interpretacions evocant Billie Holiday, Dinah Washington o Fats Waller que no us deixaran indiferents.
 
Angue – Veu
Michele Faber – Piano
Pep Rius – Contrabaix

HELENA CAMPS - Detour ahead (18-06)
L’Helena Camps, estudiant de Jazz i Música Moderna des dels 6 anys, després d’actuar en alguns dels escenaris i festivals més prestigiosos, com La Pedrera, al 48è Festival Internacional de Jazz, el Jazztast o el Jazz a la Boca, debuta en solitari amb Viu (Segell Microscopi, 2023), el seu primer àlbum, que inclou tant composicions pròpies com versions.
El seu estil predominant és el jazz, tot i que es deixa tenyir pel folklore iberoamericà, la cançó d’autor i músiques llatines com la bossa nova i els boleros. Viu és un tribut a la naturalesa i a la vida, on l’autora reivindica la urgència d’una societat més respectuosa amb el planeta. S’ofereixen diferents formats segons les característiques de cada espai.
Paral·lelament, ofereix un tribut a la cantant Anita O’Day, mítica cantant de jazz que va estar a l’alçada d’Ella Fitzgerald i Billie Holiday, on ofereix una selecció de les seves millors cançons acompanyada d’uns músics de luxe.
 
Helena Camps – Veu
Miquel de Riba – Guitarra
Pol Omedes – Trompeta

Marco Martínez - NOI 2023
Marco Martínez guitarra, voz y samples  Horacio García contrabajo  Pier Bruera batería
Eladio Díaz saxofón en 6 y 7  Cesar Latorre piano en 3 y 9  Fernando Arias percusión en 8

Grabación Fernando Arias Producción Marco Martínez y Sergio Gayol Sello: Errabal Jazz
Con la colaboración de Teatro del Cuervo

El guitarrista Marco Martínez publica el seu segon disc "NOI". Martínez és músic resident a Astúries, on també treballa com a professor i participa en actuacions de jazz. Durant la seva carrera, ha experimentat amb diferents gèneres musicals com el jazz barrejat amb folk, funk i hip hop.Totes les cançons són composicions originals de Martínez.

NOI, un disc compost per Marco Martínez i gravat el gener de 2021 al Meidinerz Jazz Club de Gijón. El disc deriva de les emocions provocades per una obra anomenada "Todo está allí", una versió lliure de les Tres Germanes de Txékhov escrita per Victoria A. Mussett.dirigida per Sergio Gayol i representada al Teatro del Cuervo de Gijón.. Els personatges de l'obra, Irene, Andrés i Olga, viatgen per una Argentina que els és familiar i alhora aliena.. Destacable també el disseny gràfic del disc, a càrrec de l'artista francobelga Marie Lavis. El títol del disc, "NOI" prové de les inicials de les "Tres germanes", (Natàlia, Olga i Irina)protagonistas de l'obra de Txékhov que va inspirar l'obra de teatre.

Este tema lo escribí para Irene, Cizalla


I ens acomiadem com hem començat el programa, amb un record pel pianista Ahmad Jamal.

Ahmad Jamal - Ahmad Jamal Plays 1955
Ahmad Jamal – piano ; Ray Crawford – guitar ; Israel Crosby – bass

Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio 839:Antoine Berjeaut ,Shack-man,Marcus Roberts.

 

1.

Antoine Berjeaut - Chromestesia 2022

 

Antoine Berjeaut (trompette, bugle), Csaba Palotaï (Guitarra), Enzo Carniel (Fender, piano), Gauthier Toux (Prophet), Arnaud Dolmen (Bateria)

 

Antoine Berjeaut és un Compositor, trompetista que  navega entre el jazz, les músiques del món i els nous territoris sonors electrònics, desenvolupant la seva versatilitat musical.

El 2022 publica el projecte Chromesthesia sobre Menace Records amb Enzo Carniel, Gauthier Toux, Csaba Palotai i Arnaud Dolmen en connexió amb la pintora Lory Louves que il·lustra el disc

Recorded in Studio Meudon, 2020 by Julien Bassères .

 

PPDQ , Mind’s eyes

---

2.

 

Shack-man és un àlbum del trio experimental de jazz fusió Medeski Martin & Wood, publicat el 1996.

Va arribar al número 7 de la llista Billboard Contemporary Jazz Albums.

L'àlbum va ser gravat en una barraca aïllada a Hawaii, amb electricitat subministrada per energia solar i generadors.

Medeski Martin & Wood (o MMW) és una banda nordamericana de jazz fusió formada el 1991, formada per John Medeski als teclats, Billy Martin a la bateria i Chris Wood al baix. La banda està influenciada per tradicions musicals com el funk i el hip hop i és coneguda per un estil poc convencional de vegades descrit com a "avant-groove".

MMW ha trobat un èxit mainstream moderat, sovint treballant amb el guitarrista John Scofield

 

John Medeski – Hammond B3 orgue, clavinet, piano elèctric Wurlitzer, Pianet T, piano de joguina, Yamaha CSO1 II

Billy Martin – bateria, percussió

Chris Wood – baix acústic, baixos elèctrics, guitarra

 

Is There Anybody Here That Love My Jesus (traditional, arr. by MMW), Think, Dracula

---

3.

 

Marcus Roberts – The Truth Is Spoken Here 1988

– New York, July 26 & 27, 1988

 

Wynton Marsalis (tp) Charlie Rouse (ts-1) Todd Williams (ts-2) Marcus Roberts (p) Reginald Veal (b) Elvin Jones (d)

Marcus Roberts (7 d'agost de 1963, Jacksonville, Florida) és un pianista nord americà , que ha assolit renom com un dels recuperats de la tradició del jazz. Roberts interpreta amb freqüència Thelonious Monk, aportant cridaneres dissonàncies a les seves composicions.

Cec des de la seva joventut, va estudiar a la "Florida School for the deaf and the Blind", a St. Augustine, Florida, on també havia estudiat Ray Charles.

Aquest disc, The Truth Is Spoken Here ,era el debut de Marcus Roberts com a líder . El pianista tenia 24 anys, i comptava  amb un grup estrella format pel trompetista Wynton Marsalis, el baixista Reginald Veal, el bateria Elvin Jones i Charlie Rouse (en la seva última sessió d'estudi) o Todd Williams al tenor.

 

Blue Monk (mr p-solo), The arrival (No toca Rouse ni Todd Williams però sí Marsalis), In a Mellow tone (Aquí si podem escoltar a Rouse).Nothing but the Blues (També amb Charlie Rouse)

 

 

Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio(28-04-23)838:Dusko Goykovich,Monica Matabuena,Iosu Izaguirre,Trezz,Oriol Vallès.

 

1.

Dusko Goykovich - Soul Connection 1993

Bass – Eddie Gomez ; Drums – Mickey Roker ; Piano – Tommy Flanagan ; Tenor Saxophone – Jimmy Heath ; Trumpet, Flugelhorn – Dusko Goykovich

 

Duško Gojković (Jajce, Reino de Yugoslavia, 14 de octubre de 1931-Múnich, 5 de abril de 2023)

 

Duško Gojković va ser un trompetista, compositor i arranjador de jazz serbi. Va néixer a Jajce, ex Iugoslàvia, i va estudiar a l'Acadèmia de Música de Belgrad. Va tocar amb la Big Band de Radio Belgrad i va passar cinc anys allà abans de continuar la seva carrera a Alemanya Occidental. Va ser primer trompeta a l'orquestra de Kurt Edelhagen i va tocar amb Chet Baker, Stan Getz i Oscar Pettiford, entre altres músics. Va ser convidat per Maynard Ferguson per unir-se a la seva banda com a segona trompeta i, després de la ruptura de la banda en 1964, va tornar a Europa per formar el seu sextet i gravar el seu primer àlbum, Swinging Macedonia, amb música inspirada en la música dels Balcans. En els anys següents, va tocar amb músics com Miles Davis, Dizzy Gillespie i Sonny Rollins. Va formar la seva pròpia big band a Munic i va gravar nombrosos àlbums aclamats per la crítica, incloent Soul Connection i Balkan Connection.

 

---

2.

Monica Matabuena - Matabuenapura 2023

 

Monica Matabuena veu, composició; Marco Martínez, guitarra ; Ander García contrabaix; Miguel Benito bateria; Jorge Castañeda Fender Rhodes ; Chris Kase fliscorn (5)

 

Mónica Matabuena és una música de Getxo que ha estudiat música a Madrid. Després d'una dècada de formació en diversos projectes i com a professora certificada, ha publicat el seu primer disc, "Matabuenapura". La seva veu pròpia navega entre composicions originals i versions úniques de standards amb elegància, respectant les arrels del jazz i sorprenent amb la seva capacitat de reinvenció. El disc ha estat gravat i produït per músics de prestigi a Madrid i Buenos Aires. Acompanyada per un elenc de músics excepcionals, Mónica Matabuena presenta un disc que és una fusió de diferents estils i influències.

 

Ojos verdes

---

3.

Iosu Izaguirre Sextet - Mingus Moods 2023

Rubén Salvador trompeta ; Pablo Ramos Saxo alto ; Asier iturbe trombó ; Koldo Uriarte piano ; Aitor Bravo bateria ; Iosu Izaguirre contrabaix.

 

Mingus Moods és un disc que homenatja Charles Mingus, un dels grans músics de jazz del segle XX. Mingus va lluitar contra el racisme inherent a la societat occidental i va ser un músic excepcional que va tocar amb amor i odi, agressivitat i delicadesa. El disc, creat pel contrabaixista losu Izaguirre, està format per 8 temes originals que reflecteixen les influències de gòspel, blues, música africana, de Nova Orleans, de Mèxic, de Colòmbia, swing, be bop, Duke Ellington, Debussy, Stravinsky i free jazz en la música de Mingus. Els músics que acompanyen a Izaguirre en aquest disc són destacats membres de la escena jazzística i les composicions estan enregistrades a la sala Araba de la Fundació Vital a Gasteiz. Aquest disc és una generosa invitació a submergir-se en la vida i obra de Charles Mingus.

 

Noraren Dantza, Piscola

 

---

4.

Trezz - Venga que sí 2023

Luismi Segurado - Piano ; Dario Guibert - Contrabaix ; Mikel Urretagoiena - Bateria

 

Trezz és el nom del trio format per Luismi Segurado al piano, Dario Guibert al contrabaix i Mikel Urretagoiena a la bateria. El nom és una paraula sense significat concret, però que evoca el jazz que els uneix i que no renuncia a altres estils com el hip-hop, el rock o el tango. Els tres músics es van conèixer al Conservatori Superior de Musikene i han desenvolupat carreres en paral·lel fins que finalment van coincidir en aquest disc. Destaca la seva sincronia i amistat, que es transmet en cada detall. Luismi Segurado és un pianista amb discos publicats i ha compartit escenari amb músics de renom. Dario Guibert té una àmplia experiència amb músics internacionals i Mikel Urretagoiena és un bateria amb 8 anys d'experiència docent. El trio destil·la amor i respecte pel jazz i la seva música esdevé una delícia que no es pot resistir. El disc, esperat durant anys, ha valgut la pena.

 

Ballad for me, Luz (Intro),  Luz.

 

---

5.

Oriol Vallès - Cap Clar 2023

 

Oriol Vallès, trompeta ; Xavi Torres, orgue Rhodes ; Giuseppe Campisi, baix ; Andreu Pitarch, bateria

Cap Clar és l'últim treball discogràfic d'Oriol Vallès. Segons el mateix músic, està concebut i enregistrat en dues parts diferents: la suite central és encara un eco del confinament degut a la pandèmia. Alguns mesos després es van enregistrar les tres peces restants: A-symptotos, heh i Cap Clar, que aporten un contrapunt més brillant al conjunt.

El trompetista compta a "Cap Clar" amb el seu quartet habitual, i descriu el disc com el seu treball més personal fins ara. Tots els temes estan escrits per ell, i inclou fragments introspectius i altres més lluminosos. Vallès ha liderat diversos projectes i ha enregistrat discos d'autoria compartida, però aquest és el primer en què ha escrit totes les cançons. El terrassenc té un so vigorós i intens, ha actuat a molts escenaris d'Europa i els Estats Units, i ha tocat amb diversos músics de renom. Juntament amb Héctor Floría, Vallès va fundar The Changes, una discogràfica i plataforma de difusió que dona suport als joves talents emergents i gestiona el cicle de Jazz Deskomunal de Barcelona.

 

heh, Cap clar

https://thechangesmusic.bandcamp.com/album/cap-clar