1.
Aretha Tillotson • Introducing Aretha Tillotson 2023
https://arethatillotson.bandcamp.com/album/introducing-aretha-tillotson
Aretha Tillotson, baixista canadenca, presenta el seu primer àlbum, "Introducing Aretha Tillotson", publicat per Bent River Records de la MacEwan University el passat octubre. L'àlbum inclou composicions originals de jazz contemporani d'Edmonton, amb una destacada presència de solos de baix.
El disc compta amb la col·laboració de Brendan McGrath al piano, Jacob Do al saxo tenor, Joel Jeschke a la bateria i Audrey Ochoa al trombó, entre d'altres. Les melodies varien entre combinacions de tenor i guitarra, i l'alto saxo liderant alguns arranjaments. El piano i la guitarra acompanyen els saxos en temes com "Versus", on Allison Au aporta un solo.
"Flare" i "Next Time" presenten diferents configuracions de la banda, amb "Next Time" sent l'única peça amb només quatre músics. Jacob Do explora territori de Joe Henderson en el seu solo de tenor, mentre que Joel Jeschke té el seu moment destacat a la bateria.
L'àlbum conclou amb un duo de baix i trombó amb Audrey Ochoa com a convidada especial. Tillotson, que ha actuat en escenaris nacionals i internacionals amb artistes com Kris Davis i Ingrid Jensen, presenta un treball que reflecteix la seva personalitat i habilitat com a baixista i compositora.
Allison Au- alto sax
Jacob Do- tenor sax
Brett Hansen- guitar
Brendan McGrath-piano
Joel Jeschke- drums
Aretha Tillotson-bass
Audrey Ochoa-trombone
Push Start, Next Time
2.
Adèle Viret - Close to the water (2024)
https://adeleviret.bandcamp.com/album/close-to-the-water
"Close to the Water" és el primer àlbum d'Adèle Viret Quartet, un projecte de jazz de cambra liderat per la violoncel·lista i compositora Adèle Viret. Amb només 25 anys, Viret ha creat un disc que fusiona melodies fermes amb una interpretació suau, inspirat en les seves experiències prop del mar en diversos llocs com Bretanya, Tunísia i la Mediterrània. El quartet està format per Adèle Viret al violoncel, Wajdi Riahi al piano, Pierre Hurty a la bateria i Oscar Viret (germà d'Adèle) a la trompeta. El compositor i acordeonista Vincent Peirani va actuar com a coach del grup durant la seva residència al centre Halle Rublot de Fontenay-sous-Bois, a França. Les composicions exploren diversos temes i tècniques: "Close to the Water" evoca la contemplació del mar, "Choral for the Sea" s'inspira en una melodia balcànica, "Novembre" crea una atmosfera boirosa, "Made In" juga amb contrastos, "Les Cloches" presenta un unisò veu-piano envolupant, "Les Courbes" imita el moviment de les ones, "Watchmaker" juga amb el concepte del temps, "Horizons" explora canvis subtils en un paisatge, i "Pour ceux qui sont loin" tanca l'àlbum amb un to gairebé cinematogràfic. Viret mostra una gran atenció a la forma en les seves composicions, però també deixa espai per a la improvisació. L'àlbum reflecteix una "french touch" subtil i personal, oferint una experiència auditiva rica en matisos i profunditat emocional.
Adèle Viret (violoncelle), Wajdi Riahi (piano), Oscar Viret (trompette), Pierre Hurty (batterie)
Choral for the Sea, Watchmaker
3.
Laughing Bastards - Fetish (2024)
https://werfrecords.bandcamp.com/album/fetish
Laughing Bastards, Michel Mast (saxophone ténor), Jan-Sebastiaan Degeyter (guitare), Eline Duerinck (violoncelle), Cyrille Obermüller (contrabaix), Marcos Della Rocha (bateria)
"Fetish", és el nou àlbum de Laughing Bastards. Aquest quintet combina la joventut de la nova escena de jazz i improvisació de la ciutat de Gant, a Bèlgica , amb l'experiència i la innovació. El grup, liderat per Michel Mast i Jan-Sebastiaan Degeyter, expressa el seu amor per la tradició del jazz, però amb un toc excèntric.
Laughing Bastards es presenta com un grup belga amb aspiracions internacionals, integrant sons i influències variades . La seva proposta combina jazz, música de cambra, pop i altres estils, mantenint l'interacció fresca i inspirada.
El saxofonista Michel Mast, membre de Flat Earth Society i col·laborador de Wofo i X-Legged Sally, aporta lirisme a l'àlbum. El grup, inicialment un trio inspirat en Jimmy Giuffre, ha evolucionat amb l'addició de Eline Duerinck al violoncel i Marcos Della Rocha a la bateria, i actualment inclou el baixista Cyrille Obermüller. Jan-Sebastiaan Degeyter, guitarrista i dissenyador, ha compost més de la meitat de les peces de "Fetish", aportant una component visual i exòtica al so del grup.
Vashkar
4.
Nils Kugelmann - Stormy Beauty 2023
https://nilskugelmann.bandcamp.com/album/stormy-beauty
https://www.youtube.com/watch?v=OfdPLZYUh84
Nils Kugelmann, baixista i compositor alemany, presenta el seu àlbum debut "Stormy Beauty" amb el pianista Luca Zambito i el bateria Sebastian Wolfgruber. Kugelmann, nascut el 1996 a Munic, ha guanyat diversos premis, incloent el European Burghausen Young Jazz Prize 2023 i el BMW Young Artist Jazz Award 2022. El seu treball abasta des de la música clàssica fins al pop i l'electrònica, i ha col·laborat amb figures com Benny Golson i Johannes Enders.
"Stormy Beauty" inclou temes compostos per Kugelmann, com "About the Moment of Beginning", "Symphony for the Rain" i "Song for a Golden Blossom". L'àlbum també presenta peces com "Finding Your Place" i "Late Change", mostrant la versatilitat del trio. Kugelmann ha estudiat amb Henning Sieverts i ha participat en diversos projectes, incloent un duo amb Wolfgruber i el Lightville Duo amb Shuteen Erdenebaatar.
L'àlbum, gravat per Manfred Mildenberger i mesclat per Florian Oestreicher, destaca per la interacció entre els músics i les composicions de Kugelmann. "Stormy Beauty" és un testimoni de la maduresa artística de Kugelmann i la seva capacitat per crear música que fusiona diferents influències.
Symphony for the Rain, Wild Leaves Falling
5.
Teemu Viinikainen - Songs of Silence 2022
https://teemuviinikainen.bandcamp.com/album/songs-of-silence
"Songs of Silence" és el cinquè àlbum en solitari del guitarrista de jazz finlandès Teemu Viinikainen, publicat per Eclipse Music el 16 de desembre de 2022. En aquest treball, Viinikainen presenta arranjaments en solitari de composicions de Thelonious Monk i Charles Mingus. L'àlbum destaca per les interpretacions en directe, sense sobregravacions d'estudi, mostrant l'habilitat de Viinikainen com a instrumentista, intèrpret i virtuós. Els arranjaments es caracteritzen per la forta presència i aparent vulnerabilitat del guitarrista. Viinikainen, que va començar a tocar la guitarra als set anys i es va formar al Helsinki Pop & Jazz Conservatory i a la Sibelius Academy, ha col·laborat amb artistes destacats de l’escena finesa. Aquest projecte el situava com un dels guitarristes de jazz més reconeguts de Finlàndia.
Teemu Viinikainen (guitarra)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada