dissabte, 12 de novembre del 2022
Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio(11-11-22)801:Kontxi Lorente,Carlos Llidó,Beagle,Gonzalo del Val,Juan Ull,Manolo Valls
1.
Kontxi Lorente Trío - Selected Songs 2019
La pianista i compositora Kontxi Lorente presentava el 2019 el seu tercer disc com a líder, “Selected Songs”. El seu primer disc al seu nom va ser “Mediterranean Sea”. Després de l’éxit del segon, “About me” , arribava aquest disc amb peces conegudes, exercint la pianista, en aquest cas de excel·lent arranjista, aconseguint l’objectiu de tot artista que aborda la reinterpretació de standards o de peces clàssiques : fer-los sonar com si fossin propis.
Kontxi Lorente lidera un trio format per ella mateixa, al piano, Alessandro Cesarini al contrabaix i Borja Barrueta a la bateria. Al disc també hi ha la col·laboració del percusionista Carlos Llidó a les congues.
Beautifull love, Danny Boy
2.
Carlos Llidó Septet - Camino Sanjuan 2011
Carlos Llidó – Conga & Percusión ; Albert Palau - Piano ; Alessandro Cesarini – Contrabajo ; Miquel Asensio "el Roget" – Batería ; Toni Belenguer – Trombón ; Paul Evans - Trompeta ; Iván Albuixech – Saxo Alto.
Al disc “Selected Songs” que acabem de presentar, he dit que hi havia la col·laboració del percusionista Carlos Llido. Doncs tot seguit passem al disc Camino Sanjuan que signava , en format de septet, l’any 2011.
Aquest és un projecte que va començar a elaborar-se des de l'experiència dels últims anys en les diferents formacions en les quals el percussionista Carlos Llidó ha participat, concloent en aquesta formació amb tres metalls i un quartet en la base rítmica. El repertori el formen temes originals escrits pels propis músics del septet.
Carmen (Toni Belenguer)
3.
Beagle - Speak Now 2015
L’any 2015 es va publicar el disc Speak Now. El signava la formació Beagle, amb alguns membres del grup amb arrels santsenques. David Txes - guitarra ; Sebastián Funkseca - teclats ; José Perciba - baix eléctric ; Lluís Vallès - saxo ; Danko Compta - bateria.
Slaughter on 10th Avenue
https://www.youtube.com/watch?v=GNaOIspRLhg
4.
Gonzalo del Val electric quartet - The Music of Steve Shallow 2013
Gonzalo del Val – Batería , percussió ; Víctor de Diego – Saxos Tenor y Soprano, Flauta ; Jaume Llombart – Guitarra eléctrica ; Vic Moliner – Baix eléctric .
L’any 2013 el gran bateria Gonzalo del Val signava, en format de quartet el disc “The Music of Steve Shallow “ dedicat a la figura i la música del gran baixista i compositor nordamericà Steve Shallow, que , a l’hora d’enregistrar aquest programa te 82 anys.
Wrong Together (S.Shallow)
5.
Juan Ull Quartet - Ciudade 2015
Juan Ull , Saxo ; Marc Ayza, bateria ; Roger Mas , Piano ; Tom Warburton , Contrabaix
Juan Ull és un saxofonista procedent del Conservatori de València que s'ha format als Estats Units passant per la Intercultural Saxophone Ensemble Of Philadelphia, la Universitat d'Indiana i la de Nova York, on es va graduar en Interpretació i Composició de Jazz.
El propi músic descriu així aquest álbum : "Ciudade es gente a mi alrededor, es uno mismo entre la gente, el ruido de los pensamientos, la música de la calle que suena a melancolía y esperanza, que contiene luces y sombras, el dorado de mediodía y el azul de la noche. Ciudade es lo que queda del día, es dónde vivo y dónde quiero ser".
Colours Of My Journey, Madagascar
6.
Manolo Valls Quintet - El Ball de les Muses 2020
Premi millor disc de jazz 2020 en els Premis Carles Santos de la Música- Institut Valencià de Cultura.
Trompeta: Pepe Zaragoza. ; Piano: Amadeo Moscardó. ; Contrabaix: Oscar Cuchillo. ; Bateria: Rubén Díaz. ; Saxo: Manolo Valls.
Tres anys després de la gravació de "República Cromàtica" –el seu primer disc com a líder i compositor– el saxofonista de jazz valencià Manolo Valls tornava amb aquest disc amb una nova formació, un nou projecte i un nou disc.
Va de blues, Kalakati
dimarts, 8 de novembre del 2022
Bill Frisell : Harmony
Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio(04-11-22)800: Charles Lloyd,Chip Wickham,Vijay Iyer,Ran Blake
1.
CHARLES LLOYD TRIOS “CHAPEL” 2018
Charles Lloyd (ts,fl) Bill Frisell (g) Thomas Morgan (b)
Charles Lloyd ha estat sempre un músic lliure. Amb una carrera que abarca més de sis dècades, el llegendari saxofonista als seus 84 anys es manté en forma i tan prolífic com sempre.
La creativitat de Lloyd arriba a la seva última obra mestra, un projecte expansiu que engloba tres àlbums individuals connectats per un tema general presentant cadascun en un escenari de trio diferent: un trio de trios. El primer, Trios: Chapel, compta amb Lloyd amb el guitarrista Bill Frisell i el baixista Thomas Morgan. El segon, Trios: Ocean, amb el guitarrista Anthony Wilson i el pianista Gerald Clayton. El tercer, Trios: Sacred Thread, amb el guitarrista Julian Lage i el percussionista Zakir Hussain.
Aquest que presentem avui és el primer àlbum d’aquest projecte. Com deia fa un moment, Trios: Chapel compta amb el guitarrista Bill Frisell i el baixista Thomas Morgan. El grup va actuar per primera vegada el desembre de 2018 a la capella Coates de Sant Antoni, i és per això que es va adoptar el nom Trios Chapel.
Frisell ja havia havia col·laborat amb Lloyd com a membre fundador de The Marvels quan va ser convidat per Lloyd a unir-se a ell en un concert especial a Coates Chapel al campus de la Southwest School of Arts de San Antonio. Lloyd ja coneixia les propietats acústiques de la capella i sabia que no seria adequada per la bateria ni instruments de percussió.
Frisell havia gravat en format de duo amb Morgan, amb qui havia desenvolupat una estreta relació musical, i va suggerir que tots podrien reunir-se com a trio. El concert de Coates va deixar una molt bona impressió a Charles Lloyd. I així va néixer el projecte.
Gravat en directe a Elizabeth Huth Coates Chapel, Southwest School of Art, San Antonio, Texas, el 4 de desembre de 2018.
Blood Count (Written-By – Billy Strayhorn) , Ay Amor (Written-By – Villa Fernandez Ignacio Jacinto)
2.
Chip Wickham - La Sombra 2017
Double Bass – David Salvador ; Drums, Vibraphone – Antonio Pax ; Piano – Gabriel Casanova ; Tenor Saxophone, Flute, Alto Flute – Chip Wickham
Chip Wickham, és un músic britànic de jazz & funk fusió criat a Brighton però que ha viscut a Madrid durant deu anys.
Chip Wickham ha passat més de vint anys posant el seu saxo en desenes de projectes musicals de diferents gèneres i gravats a diferents països. Un llarg viatge fins a arribar a La Sombra, el primer llarg en solitari editat pel segell Lovemonk i gravat a Madrid, on l'anglès , com deia abans, ha residit i treballat durant anys.
La Sombra
3.
Vijay Iyer: Uneasy 2021
Vijay Iyer (piano); Linda May Han Oh (contrabaix); Tyshawn Sorey (batería)
Vijay Iyer [ˌvɪdʒeɪ ˈaɪjər][1] (Nascut el 26 d'octubre de 1971) és un compositor, pianista, director de banda, productor i escriptor estatunidenc establert a la ciutat de Nova York.
Descrit per The New York Times com una "consciència social, col·laborador multimèdia, constructor de sistemes, rapsodista, històric pensador i porta d'entrada multicultural", el compositor-pianista VIJAY IYER ha rebut una beca MacArthur ( una beca d'artistes dels Estats Units) i una nominació als Grammy..
Uneasy, amb Tyshawn Sorey i Linda May Han Oh, és el segon àlbum a trio de Vijay Iyer a ECM i la seva setena aparició com a líder del segell.
Children of Flint, Touba
4.
Ran Blake - Chabrol noir 2015
Ran Blake - piano ; Ricky Ford - tenor saxophone ;
Dominique Eade - vocals (#15) {pre-recorded in 2010}
El pianista nord-americà Ran Blake ens ofereix, amb "Chabrol Noir", un testimoni de la seva passió pel cinema negre.
Amb aquest disc, el pianista retia homenatge a un dels representants més famosos de la Nouvelle vague, el desaparegut director de cinema francès Claude Chabrol.
L'interès de Ran Blake pel cinema negre es remunta a la seva infància, quan va veure al cinema, quan només tenia dotze anys, "L'escala de cargol", la pel·lícula de Robert Siodmak estrenada el 1946. Aquest xoc inicial el va portar a descobrir altres directors llegendaris com Alfred Hitchcock, Otto Preminger, Fritz Lang, Elia Kazan i, per descomptat, Claude Chabrol. En els seus àlbums, Ran Blake sempre ha buscat conciliar el seu amor pel cinema negre amb la seva passió pel gospel, el soul, el bebop, el blues i la música clàssica.
Ran Blake, va néixer el 1935 , per tant té en el moment d’enregistrar aquest programa 87 anys i més de quaranta discos enregistrats a les seves espatlles.
Love Lament
Recorded at ICP Recording Studios, Belgium on July 13-15, 2012.
dimecres, 2 de novembre del 2022
Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio.Bola Extra.799.5 : Perico Sambeat,Émile Parisien,Rava & Hersch,Fergus Mccreadie
Perico Sambeat – Atlantis 2022
Perico Sambeat (saxo y flauta) Fabián Almazán (piano), Pablo Menares (contrabajo) Rodrigo Recabarren (batería)
Perico Sambeat és un dels millor músics internacionals que ha donat el nostre pais. Amb quaranta anys de carrera i amb 60 anys acabats de fer (el juliol passat) presenta el disc Atlantis amb el seu quartet.
El disc es va enregistrar als estudis Milenia el novembre de l'any 2019. Sis composicions de Sambeat al costat d’una recreació de Maurice Ravel (Leviathan) i un tema del contrabaixista Pablo Menares (Lem).
Lem, Forlane
2.
Émile Parisien -Louise 2022
Émile Parisien / saxo soprano ; Theo Croker / trompeta ; Roberto Negro / piano ; Manu Codjia / guitarra ; Joe Martin / baix ; Nasheet Waits / bateria.
Émile Parisien ens presenta un sextet franco-americà de primer nivell per a aquest àlbum. "Louise", el nou disc d'Émile Parisien és una mena d’autoretrat musical d’aquest saxofonista soprano. Ell mateix ho explica així "En aquest disc miro enrere els escenaris que van marcar la meva vida i els llocs on em va portar la música", "Toco una mica menys que en els meus discos anteriors però controlo els debats, trobo els colors, explico la història..."
Louise, la peça que dóna títol a l'àlbum i que acabem d’escoltar, fa referència a les escultures "aranya" de Louise Bourgeois, que se exposen en llocs públics com ara l’exterior del museu Guggenheim de Bilbao.
Louise, Madagascar
3.
Enrico Rava & Fred Hersch – The Song is You 2022
Fred Hersh (piano) Enrico Rava (trompeta)
El trompetista Enrico Rava i el pianista Fred Hersch s'al·lien a aquest “The song is you” per fer una repassada a The American Songbook. Estem parlant de Standards, i la associació tímbrica i temàtica ens porta records d’altres duets amb els mateixos instruments i amb objectius similars.
Però tots els temes que trobarem a aquest disc estan amarats de la personalitat musical dels dos protagonistes. Tant a les versions com , no podria ser d’una altra manera, als dos temes originals que podem trobar al disc, un de Rava i un altre de Hersch.
Retrato em Blanco e Preto, The Song is you, Round Midnight
4.
Fergus Mccreadie - Forest floor (2022)
Interprètes Fergus Mac Creadie., Fergus Mccreadie (piano), David Bowden (Contrabaix), Stephen Henderson (Bateria)
Aquest és el pianista escocès Fergus McCreadie, del que ja vam escoltar una mostra de la seva música aquí al Jazz Expresso fa uns mesos, tant del seu disc Turas del 2018 com del disc Cairn, del 2021. Aquest any 2022 ha publicat el disc "Forest Floor". Com ve sent habitual en aquest pianista, aquest és un àlbum que barreja el jazz contemporani amb la música tradicional escocesa, tot plegat buscant la inspiració en els paisatges dels High lands.
Fergus McCreadie representa una música, un jazz que vol reivindicar la seva pròpia veu, la seva pròpia identitat buscant les seves arrels. Sobre tot tenint en compte que una de les essències del jazz és la recerca de la veu pròpia, el defugir la uniformització, és per això que hem de desconfiar de tot el que ens soni a mainstream, aquest concepte és contrari a la pròpia essència del jazz . I aquí tenim a Fergus McCreadie, que ho porta a la pràctica amb la seva música i amb el seu trio. I a més ho fa amb sensibilitat, bellesa , ritme i riques textures musicals. Què més volem?
The unfurrowed Field , Forest Floor, Morning Moon, Landslide
dissabte, 29 d’octubre del 2022
Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio(28-10-22)799:Álvaro Torres,Alessandro Lanzoni,Kjetil Mulelid,Shuffle Demons
1.
Alvaro Torres - Heart is the Most Important Ingredient (2022)
Alvaro Torres (piano), Joel Illerhag (Contrabaix), Kresten Osgood (bateria)
Label Sunnyside (SSC1651)
El compositor i pianista Álvaro Torres mostra interès pels diàlegs i les possibilitats entre el jazz i la improvisació lliure.
Nascut a Madrid l'any 1993, es va graduar al Conservatori del Liceu l'any 2016. Des d'aleshores s'ha centrat en interpretar i compondre els seus propis projectes i també com a sideman, fent més de 150 concerts durant els últims dos anys. Les col·laboracions amb diferents grups l'han portat a Espanya, França, Regne Unit,Suïssa, Àustria, Dinamarca, Nepal, Colòmbia i Estats Units.
Declara que Ornette Coleman, Johannes Brahms i Paul Bley són algunes de les seves influències, però sempre buscant una veu pròpia.
Álvaro ha participat en l'enregistrament de 5 discos. El seu primer treball com a líder "Specious Present" va ser publicat el 2019 pel segell discogràfic Fresh Sound New Talent. També ha col·laborat amb una extensa llista de músics com ara Massa Kamaguchi, Antonio Arnedo, Cesar Joaniquet, Bill Mchenry, Ivo Sans, Oriol Roca,i Félix Rossy, entre molts d’altres.
Tot i que Torres va descobrir la improvisació lliure a Barcelona, va ser a Copenhaguen on va conèixer el bateria Kresten Osgood. El sempre ocupat Osgood va introduir Torres en una escena d'improvisació increïblement activa i creativa i va obrir els ulls del pianista a diverses filosofies i pràctiques musicals diferents.
Ara resideix a Nova York.
The good Life , Most
2.
Alessandro Lanzoni - Unplanned Ways 2019
Alessandro Lanzoni - piano , Thomas Morgan - double bass , Eric Mcpherson - drums
Recorded in Astoria, NY in March 2018
Aquest és el pianista italià Alessandro Lanzoni, concretament nascut a Florència. Ha estat durant molt de temps un dels joves pianistes de referència a Itàlia. Ha col·laborat amb músics com ara Roberto Gatto i Aldo Romano. L’acompanyven en aqyuesta aventura americana dos grans noms del jazz internacional: Thomas Morgan, un contrabaixista molt sol·licitat que enregistra pel segell ECM i conegut per la seva col·laboració amb Bill Frisell i el bateria Eric Mcpherson, actiu en el trío de Fred Hersch i en infinitat d'altres formacions importants.
The Peacocks (Rowles), Upper Manhattan Medical Group (Strayhorn).
2022-2023/Lanzoni
3.
Kjetil Mulelid Trio - Who Do You Love The Most?
(Rune Grammofon 2022)
Kjetil A Mulelid - piano ; Andreas Winther - drums ; Bjørn Marius Hegge - double bass
Kjetil Andre Mulelid va créixer al petit poble Hurdal, Akershus a Noruega, i va començar a tocar el piano clàssic des de molt petit. El 2010 es va graduar a l'escola secundària de Jessheim. Després va fer estudiar un any a Oslo abans d'anar a fer una llicenciatura en interpretació de jazz a la Universitat Noruega. Aquí va aprendre amb grans mestres i posteriorment també es va graduar al programa de màster al al conservatori de Copenhaguen (DK) on va ser guiat per grans músics com Kresten Osgood, del que hem parlat abans i Kasper Tranberg.
"Who Do You Love The Most?" és el tercer àlbum del jove trio en poc més de quatre anys.
Gospel, Endless, Paul, The Road
4.
Shuffle Demons - All In 2021
Richard Underhill - alto and baritone saxophones
Kelly Jefferson - tenor saxophone
Matt Lagan - tenor saxophone
Mike Downes - acoustic bass
Stich Wynston - drums
"All In" és aquest àlbum instrumental dels Shuffle Demons, famosos a Canadà que celebraven amb aquest disc 37 anys en música amb el seu 10è CD Amb composicions de quatre dels cinc membres de la banda, la música es mou des del jazz contemporani fins al jazz- funk .
One step ahead
dissabte, 22 d’octubre del 2022
Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio(21-10-22)798: Petr Cancura,Rachel Eckroth,Freddie Hubbard,Le Dancing Pepa Swing Band i més
1.
Petr Cancura - Don't Let It Stop! 2020
El saxofonista i compositor Petr Cancura aquest disc en directe, un conjunt de nou temes interpretades per un notable trio amb Charlie Hunter al Big6 (guitarra) i Geoff Clapp a la bateria. Aquest àlbum es va gravar a On the One Music, un espai dedicat a la musica en directe, a la part antiga de Greensboro, Carolina del Nord.
Nascut a la República Txeca en una família de músics, Cancura es va graduar al programa bachelor of Music de la Universitat de Carleton, Ottawa, Canadà. Després d'obtenir un màster en música al Conservatori de Nova Anglaterra de Boston, va viure a Brooklyn, Nova York durant 10 anys, cultivant moltes relacions professionals i establint-se com a líder en el camp de la música creativa.
Ara amb seu a Ottawa, Cancura és l'actual director de programació del Festival de Jazz d'Ottawa , i artista resident de la Universitat de Carleton.
Souldity, Don’t let it stop!
2.
Rachel Eckroth -The Garden 2021
Rachel Eckroth - Piano, Voice, teclats
Tim Lefebvre - Upright Bass, Electric Bass, Guitar,
Christian Euman - Drums
Donny McCaslin - Tenor Saxophone, Flute, Alto flute
Andrew Krasilnikov - Soprano Saxophone
Nir Felder - Electric Guitar
Austin White - Modular Synth
Rachel Eckroth és una cantautora i teclista nordamericana de Phoenix nominada als Grammy. Ha estat teclista del grup St. Vincent i del cantautor Rufus Wainwright, també del trompetista Chris Botti, i del cantautor KT Tunstall .
The Garden, Low Hanging fruit, Black eyed Susan
3.
Freddie Hubbard (trumpet) Cannonball Adderley (alto sax) Wynton Kelly (piano) Paul Chambers
(bass) Jimmy Cobb (drums)
Universal Recording, Chicago, IL, February 2, 1959
I Got Rhythm
4.
Le Dancing Pepa Swing Band - Hat N Dance 2018
Paco Soler Trombón
Joan Saldaña Saxo Alto, soprano y voz
Fede Crespo Trompeta
Eduard Marquina Piano y voz
Javi Perez Contrabajo
Jose Reillo Batería
Així es presenten ells mateixos : Agrupació d'origen valencià, que està formada per una selecció d'All Stars de la nova generació de Jazzmen del territori nacional. El seu Swing trasllada els oients als millors clubs dels anys 30, creant un ambient únic en els seus concerts.
Love you madly ; Magnòlia ; Solitude
5.
Errol Garner - Campus Concert 1966
Erroll Garner (piano); Eddie Calhoun (bass); Kelly Martin (drums).
Gravat a 1964 a la Purdue University.
In the Still of the Night
dissabte, 15 d’octubre del 2022
Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio(14-10-22)797: Jorge Pardo, Joe Lovano, Jesse Ryan,Dani Pèrez
Joe Lovano Nonet - On This Day At The Vanguard 2002
On This Day At The Vanguard és un àlbum gravat en directe el setembre
de 2002 al famós Village Vanguard de Joe Lovano amb el seu premiat
nonet. Va ser llançat el 8 de juliol de 2003 a través del segell Blue
Note.
Larry Farrell – trombó
Steve Slagle – saxo alto
Scott Robinson – saxo baríton
George Garzone – saxo tenor
Ralph Lalama – saxo tenor
Barry Ries – trompeta
John Hicks – piano
Dennis Irwin – contrabaix
Lewis Nash – bateria
Joe Lovano – saxo tenor
My Little Brown Book (Billy Strayhorn)
2.
Jorge Pardo - Trance Sketches 2022
Músics: Jorge Pardo (saxo tenor, flauta); Gil Goldstein (teclats); Matt
Garrison (baix); Mark Guilliana (bateria); Edmar Castañeda (arpa);
Juanito Pascual (guitarra); Rycardo Moreno (guitarra); Melón Jiménez
(guitarra); Guillermo Barrón (calaix); Bego Salazar (veu); Genavya Iyer
Doraiswamy (veu)
Un disc , una declaració de principis del flautista maddrileny Jorge
Pardo on s’envolta de uns músics per recórrer els camins més diversos
emparentats amb el jazz , amb el flamenc i com sempre amb el talent
inconmensurable d’aquest artista.
La música d’aquest disc té el seu origen al Documental “Trance” , que
s'endinsa en la vida i obra de Jorge Pardo. Acompanyem al músic, que va
ser el flautista i saxofonista del mític sextet de Paco de Lucía en els
seus viatges al voltant del món durant dos anys. En aquests viatges,
Jorge Pardo tindrà trobades i converses amb figures de la música com ara
Chick Corea, Niño Josele, Duquende, Mark Guiliana, Niño Josele,
Bandolero, Farruquito, Antonio Serrano o Ana Morales, amb l'objectiu
d'organitzar un esdeveniment molt especial: un concert anomenat TRANCE.
En el camí, el músic, que creu en la vida com a art i en l'art com a
vida, es trobarà amb multitud de dificultats en aquesta road movie sobre
el flamenc i el jazz, on comptarem amb grans moments musicals.
3.
Jesse Ryan - Bridges 2019
Jesse Ryan - Saxophones, Composer, Percussion (track 2) ; Joanna Majoko - Voice (tracks 3, 6)
Guitar : Lucian Gray - (tracks 6,7) ; Sean Clarey (tracks 2, 3) Andrew Marzotto (tracks 1, 9) ;
Ewen Farncombe - Piano, Fender Rhodes
Marc Rogers - Bass (all tracks} ; David Richards - Drums (all tracks)
Nicolas Frangini-Salvo - Congas (track 7) ; Mt. Cullane Tambrin Band (tracks 1, 5, 9, 10)
L'enregistrament de debut del saxofonista i compositor Jesse Ryan
titulat Bridges, és una proposta eclèctica que beu tant del jazz com de
les tradicions afrocaribenyes: una veritable celebració de les
connexions culturals, rítmiques i expressives entre Amèrica del Nord i
les illes del Carib.
Aquest projecte, Bridges va començar a prendre forma el 2016, amb la
voluntat del músic per compondre, interpretar i gravar música que
significa la connexió de la herència dels seus orígens a Trinitat i
Tobago i l'amor per la tradició jazzística. L'àlbum presenta nou temes
tres dels quals compten amb els tambors Tambrin,instruments tradicionals
de percussió de la pàtria de Jesse l'illa de Tobago i que s'ha
mantingut en gran mesura inalterada des que va començar a l'època
colonial. Una banda tambrin normalment inclou cinc músics que toquen
tres tambors (tres tambors de pell de cabra, un triangle i un violí o
harmònica. Un d’aquest temes és el tema inicial de l'àlbum, Big Ole
Shoes, que acabem d’escoltar.
Big Ole' Shoes (Featuring Mt. Cullane Tambrin Band) , Bridges, Zambian Offertory (Featuring Joanna Majoko)
4.
Dani Pérez trio - Resumen 2016
Dani Pérez – Guitar ; David Mengual – Bass ; David Xirgu – Drums
El guitarrista Dani Pérez va publicar “Resumen” l’any 2016 . Era el seu
tercer disc com a líder, acompanyat pel seu trio habitual, format per
David Mengual i David Xirgu.
“Resumen” va ser gravat en viu en Robadors23 per Jordi Matas, el quart
element d’aquest projecte, com reconeix el mateix Dani Pérez.
Blues tres, Nunca solo
dissabte, 8 d’octubre del 2022
Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio(07-10-22)796:Chuck & Gap Mangione, Arturo O'Farrill,Omri Mor
1.
Hey Baby! - Chuck & Gap Mangione - The Jazz Brothers 1961
Chuck Mangione - Trumpet ; Sal Nistico - Tenor Saxophone ; Gap Mangione - Piano ; Steve Davis - Bass ; Roy McCurdy - Drums
El jazz de l'època més clàssica estava esquitxat de formacions de germans que es dedicaven a aquest tipus de música . Entre les moltes famílies amb germans de jazz excepcionals a la dècada de 1950 hi havia els Montgomerys, els Garners, els Turrentines, els Heaths, els Adderleys, els Jones (Hank, Thad i Elvin) i els Candolis, tot i que no està demostrat que el jazz es transmeti mitjançant els gens . En la dècada posterior al final de la Segona Guerra Mundial, la música va ser una de les poques maneres d'aixecar i sortir de les llars massificades i de la pobresa. Més tard, per descomptat, vindrien els Marsalis els Breckers, els Cohens, i d'altres germans ilustres del jazz.
A finals de la dècada de 1950, un altre conjunt de germans del jazz que van sorgir van ser Gap i Chuck Mangione. Van créixer a Rochester, N.Y., una pròspera comunitat de jazz llavors i ara. Gap i Chuck van començar a tocar junts professionalment el 1958. Tot i que els pares dels Mangiones no tocaven instruments musicals, al seu pare li encantava el jazz i els portava regularment al Ridgecrest, un club de jazz local. Chuck va quedar captivat per la trompeta després de veure la pel·lícula de 1950 Young Man With a Horn, i Gap va començar a l'acordió.
Fa seixanta un anys, els Mangiones van gravar Hey Baby! per a Riverside com The Jazz Brothers. Va ser el seu segon dels tres àlbums per al segell. El seu primer, gravat el 1960, va ser produït per Cannonball Adderley. La banda de Hey Baby! va comptar amb Chuck Mangione (tp), Sal Nistico (ts), Gap Mangione (p), Steve Davis (b) i Roy McCurdy (d).
L'última cançó del disc , va rebre el nom de Bob Bassett, un DJ de ràdio de Rochester amb qui la banda s'havia fet amiga quan començava els Jazz Brothers.
Old Folks ; The Bassett Sound *
Recorded at Plaza Sound Studios, New York, March 8, 1961
Riverside OJCCD-668-2 (RLP-9371)
* Written by Chuck Mangione
2.
Arturo O'Farrill, The Afro Latin Jazz Ensemble - Dreaming in Lyons 2021
El compositor, líder de banda i pianista Arturo O'Farrill ha complert el que ell anomena "un somni de tota la vida" amb el seu fitxatge per part de Blue Note Records i el llançament del seu debut Dreaming on Lyons L'àlbum ens presenta la formació de 10 músics , The Afro-Latin Jazz Ensemble, una edició reduïda de la seva reconeguda Afro-Latin Jazz Orchestra.
Arturo diu del seu pare, el gran músic Chico O’Farrill "Estic molt agraït al meu pare i tots els meus mentors, que em proposar el repte ser d’estar sempre obert a tota mena d´influències musicals ",.Els mateixos valors que vol transmetre per cert, als seus propis fills, el trompetista Adam O'Farrill i el bateria Zack O'Farrill, tots dos membres de la formació The Afro-Latin Jazz Ensemble . S'hi uneixen els multipercussionistes Vince Cherico, Carlos "Carly" Maldonado i Victor Pablo Garcia Gaetan, el baixista José "Bam Bam" Rodríguez Platiau, el trombonista i eufonista Rafi Malkiel, el flautista/saxofonista Alejandro Aviles i el guitarrista Travis Reuter.
Despedida : La llorona, Dreaming in Lyons
3.
Omri Mor – It's about time 2018
Omri Mor és pianista, compositor i arranjador israelià.
Nascut a Israel el 1983, Omri va ser un músic precoç, va començar a tocar el piano als 7 anys.
La seva destresa musical va des de la clàssica i el jazz fins a la música árab-andalusa. Fa gires freqüents amb el trio del baixista Avishai Cohen, i l’any 2018 va publicar el seu àlbum debut, "It's About Time!"
“Ramel Maya” , amb Avishai Cohen al contrabaix i Karim Ziad a la bateria.
“You and the night and the Music” piano solo.
“Marrakech” amb Karim Ziad a la bateria , Michel Alibo al baix eléctric , Mehdi Askeur a les palmes i la veu i Maâlem Abdelkebir Merchanei Oulad Sidi H’mou Band a les palmes, veu i Karkabes.
dimecres, 5 d’octubre del 2022
Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio Bola Extra:Peter Erskine,Robinson Khoury,Adam O’Farrill,Joel Frahm,Tigran Hamasyan
1.
Peter Erskine – Live in Italy 2022
Data de publicació: 18 de maig de 2022
Enregistrament en directe del concert que significava la culminació de la gira italiana que va fer el trio de Peter Erskine el 2021. Peter Erskine a la bateria, Alan Pasqua al piano i Darek Oles al contrabaix.
L'àlbum es va gravar en un concert a Camogli, Itàlia, el 19 de novembre de 2021
A les notes que acompanyen el disc, el baixista John Patitucci escriu : "No hauria de sorprendre que Peter Erskine, Alan Pasqua i Darek Oles, que han tocat junts durant molts anys, són de fet, una il·lustració perfecta de per què tocar en un trio de jazz és tan important, tant maco, d’una manera vulnerable i, en última instància, commovedor i poderós".
New Hope (Alan Pasqua) , Nuages (D. Reindhardt), Old School Blues (Alan Pasqua)
2.
Tigran Hamasyan - StandArt 2022
Tigran Hamasyan (piano), Matt Brewer (Contrabaix), Justin Brown (Bateria) més col·laboracions de Mark Turner (saxo), Joshua Redman (saxo) , Ambrose Akinmusire (Trompeta)
Tigran Hamasyan (nascut el 17 de juliol de 1987) es un pianista armeni . Les seves composicions tenen força influència de la tradició de la música popular armenia. De vegades fa servir, fins i tot , les escales d’afinació tradicionals.
Nonesuch Records publica StandArt del pianista i compositor Tigran Hamasyan, el seu primer àlbum d'estàndards nord-americans, el 29 d'abril de 2022. StandArt inclou cançons de Richard Rodgers, Charlie Parker, Jerome Kern, David Raksin i altres; també inclou una peça que Hamasyan improvisa amb els seus companys de banda -el baixista Matt Brewer i el bateria Justin Brown- i el trompetista Ambrose Akinmusire, que apareix en dos dels temes de l'àlbum. Altres convidats especials inclouen el saxofonista i company de segell Joshua Redman a "Big Foot" de Charlie Parker, així com el saxofonista Mark Turner a Jerome Kern i "All the Things You Are" d'Oscar Hammerstein. Produït per Hamasyan i gravat la primavera passada a Los Angeles, StandArt és el primer llançament de música nord-americana de Hamasyan, havent publicat anteriorment només composicions originals i música tradicional armènia.
All The Things you are Jerome Kern/Oscar Hammerstein , De-Dah (Elmo Hope), Softly, As In A Morning Sunrise Oscar Hammerstein II, Sigmund Romberg
3.
Robinson Khoury - Broken Lines (2022)
Robinson Khoury (trombone), Pierre Tereygeol (guitare), Mark Priore (piano), Etienne Renard (Contrabaix), Elie Martin-Charrière (Bateria)
Album Label Gaya (GAYA56)
El trombonista Robinson Khoury publica el disc Broken Lines Dos anys i mig després del seu primer àlbum "Frame of Mind", Sobta la maduresa d’aquest músic, que tot just te 27 anys.
El músic s’inspira en grans obres de la pintura per les composicions incloses a a quest “Broken Lines” . S’ha de reconèixer que el concepte de l'àlbum és ambiciós. Robinson Khoury és un apassionat de l'art pictòric de principis del segle XX. Un moment en què la pintura abandona la representació figurativa de la realitat per entrar de ple en l'abstracció, a través de l'arquitectura i la geometria. La obra on van entrar en acció pioners com ara Picasso, Braque, Léger, Klee, Miró i Kandinsky.
Aquest és el concepte de la música que escoltem en aquest Broken Lines, arribar a evocar aquest esperit trencador de estructures formals, també, amb la música, amb el jazz. .
Kubism, Distancing from reality, Casaya
4.
Adam O’Farrill - Visions Of Your Other 2021
https://adamofarrill.bandcamp.com/
"Visions Of Your Other" és el tercer àlbum d'Adam O'Farrill's Stranger Days, a Adam i als seus companys de banda, Walter Stinson al baix i Zack O'Farrill a la bateria, s’els afegeix l'arribada de Xavier Del Castillo al saxo tenor.
L'àlbum pren el títol d'una escena del retrat psicològic posterior a la Segona Guerra Mundial de Paul Thomas Anderson, "The Master", en què el personatge principal, un veterà que pateix Transtorn d’Estress Post Traumàtic, és interrogat sobre les suposades visions que tenia de la seva mare.
Adam O'Farrill: Trumpet
Xavier Del Castillo: Tenor Sax
Walter Stinson- bass
Zack O'Farrill- drums
Starka,Inner war
5.
Joel Frahm The Bright Side - 2021
Joel Frahm (st) Daniel Loomis (b) Ernesto Cervini (dr).
Joel Frahm (Nascut el 1970) saxofonista de jazz nordamericà, signa aquest disc com a líder. Un disc que significa el debut del Joel Frahm Trío..
Durant més de 30 anys, Joel Frahm va viure a la ciutat de Nova York, treballant en clubs de jazz, col·laborant amb altres músics i perfeccionant el seu ofici. Actualment viu a Nashville, on continua tont la música que li agrada.. Ha aparegut al costat d'artistes de jazz com Brad Mehldau, Bill Charlap, Betty Carter, Kenny Barron, Freddy Cole,o Kurt Elling, entre molts d’altres. Entre les seves nombroses col·laboracions internacionals com a docent també hi ha una a casa nostra, amb jove orquestra de jazz de Sant Andreu de Barcelona.
Un trio amb una compenetració increíble i un so potent i personal. Amb deu composicions pròpies del trio, set de Frahm, dues de Loomis i una de Cervini.
Blow Poppa Joe, Thinking of Benny , Boo Dip Dip
dissabte, 1 d’octubre del 2022
Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio(30-09-22)794:Els millors discos de l'any segons la revista Enderrock
Els millors discos de jazz del 2021 segons la crítica segons la revista Enderrock
Millor disc de l’any 2022 : JORDI ROSSY, JEFF BALLARD I ROBERT LANDFERMANN
Puerta (ECM)
Maybe Tuesday
El disc Puerta le va editar la companyia ECM al novembre de 2021. I el títol és , com a mínim , ambigu. Puerta, és a dir, porta, pot voler dir moltes coses. Les portes es poden obrir o tancar , i pots ser a dins o a fora, indistintament. Aquí , el percussionista i bateria Jordi Rossy es lliura exclusivament a l’art de la marimba i el vibràfon. No sabem si per entrar o per sortir per aquesta porta, l’acompanyen el bateria Jeff Ballard i el contrabaixista Robert Landfermann. Tots els temes els ha escrit Jordi Rossy , excepte el titulat “Cargols” que és del saxofonista Chris Cheek. Hem escoltat, des d’aquest Puerta de Jordi Rossy,. Jeff Ballard i Robert Landfermann , el tema Maybe Tuesday.
I si aquest era el nº 1, passem al nº 2.Irene Reig. Mira.
2.
IRENE REIG Mira (The Changes)
Borinquen
Irene Reig - Alto Sax & Compositions - bandleader , Pau Sala - Double Bass , Joan Casares - Drums , Joan Monné - Piano (als tres temes finals) .
A la pàgina de Bandcamp d’aquest disc, es pot llegir : En aquests temps sense precedent, aquest disc és el més a prop que us trobareu a anar a un concert. Planejada inicialment per ser gravada en directe, la sessió va tenir lloc el passat novembre al Milano Jazz Club de Barcelona. Finalment es va donar sense públic, a part d'en Kato, el nostre fidel tècnic de so. Tot i això, la banda estava en plena forma i preparada per gravar.
La Irene Reig és una saxofonista que va començar la seva carrera a la Sant Andreu Jazz Band, després va estudiar a la ESMUC amb professors com ara Eladio Reinón, Gorka Benitez o Xavi Figuerola ; posteriorment va residir a Amsterdam i a Filadelfia per continuar la seva formació musical. Actualment lidera tres formacions: Irene Reig Trio, Irene Reig Quintet i l’octet The Bop Collective.
3.
JOAN MAR SAUQUÉ Gone With The Wind (The Changes)
Gone with the wind
Joan Mar Sauqué Trumpet ; Josep Traver Guitar ; Giuseppe Campisi Bass
Joan Mar Sauqué (Garrigoles, 1996), trompetista i compositor, va iniciar-se amb la música als set anys, amb un trombó que hi havia a casa dels avis. Aviat es va passar a la trompeta, estudiant a l’escola de música municipal de Torroella de Montgrí. El 2011 va començar a estudiar amb David Pastor, qui poc després el va introduir a la Sant Andreu Jazz Band de Joan Chamorro. Amb aquesta formació ha tocat amb músics com ara Scott Robinson, Dick Oatts, Jon-Erik Kellso i Scott Hamilton. El 2012 es va establir a Barcelona, on va cursar dos anys de trompeta clàssica i va estudiar trompeta jazz a l’ESMUC.
4.
GIULIA VALLE Carlos Cano en clave de jazz (Satélite K)
María la Portuguesa
Alto Saxophone, Clarinet, Flute – Edu Pons Cello – Sandrine Robilliard
Contrabass, Bass, Arranged By, Directed By – Giulia Valle
Drums – Dani Domínguez* Piano, Keyboards – Mark Aanderud Voice, Guitar – Rusó Sala
Giulia Valle (Sanremo, 1972) és una intèrpret de contrabaix i compositora de música jazz catalana[1] amb gran projecció internacional.[
Des de l'any 2003] Giulia Valle també es dedica a la docència, a l'Escola Superior de Música de Catalunya i a l'Escola de Música Moderna de Badalona.
La Giulia Valle va enregistrar el disc Carlos Cano en clave de jazz en directe ,durant un concert del festival Barnasants just abans del confinament. l’artista va dir que Havia estat un miracle tot: que la truquessin per fer això, poder entrar en l'univers d'aquest enorme i atemporal artista que va ser Carlos Cano i gravar-ho en directe just a temps.
La compositora, ha adaptat de forma novedosa alguns dels millors temes de l'artista granadí Carlos Cano.
5.
IGNASI TERRAZA Intimate Conversations (Swit Records)
An Emotional Dance (Amb Antonio Serrano)
Ignasi Terraza (Barcelona, 14 de juliol de 1962) és un pianista de jazz català.[1]
Terraza, cec des dels nou anys, va estudiar piano clàssic al Conservatori de Barcelona, al mateix temps que s'iniciava en el jazz de forma autodidàctica. Va estudiar enginyeria Informàtica a la Universitat Politècnica de Catalunya, i va ser la primera persona cega de l'Estat espanyol a obtenir aquesta titulació. Amb divuit anys va començar a actuar als clubs de Barcelona, en solitari o juntament amb altres músics. Terraza va passar, així, diversos anys dividint el seu temps entre la seva professió d'enginyer i la música, fins que el 1991 va decidir dedicar-se íntegrament al jazz. Des del 2003 és professor de jazz a l'Escola Superior de Música de Catalunya. Els premis guanyats al llarg de la seva carrera musical l'avalen com un dels artistes de jazz espanyols amb més projecció internacional.
El pianista Ignasi Terraza va presentar a principis d'octubre de 2021 el seu treball Intimate Conversations (Swit Records, 2021), amb això Terraza celebrava el seu "àlbum de plata", ja que es tracta del seu vint-i-cinquè disc com a líder.
Al disc hi ha col·laboracions amb la cantant Andrea Motis, el saxofonista Scott Hamiltoni l’harmonicista Antonio Serrano.
6.
LLUC CASARES SEPTET Septet (The Changes)
I’ll let you know
Pol Omedes: Trumpet ; Irene Reig: Alto Sax ; Alba Pujals, Rita Payés: Trombone ; Xavi Torres: Piano, Rhodes, Hammond Organ ; Pau Sala: Bass ; Joan Casares: Drums ; Lluc Casares: Tenor Sax and Clarinet.
Justament presentàvem aquest disc al Jazz Expresso el passat mes de gener. A més, al mes de maig el saxofonista Lluc Casares va actuar al Vermut Jazz al Casinet d’Hostafrancs amb la formació Smack Dab, i llavors vam tenir l'oportunitat de parlar amb ell.
Aquest “Septet” és el 3r disc com a líder de Lluc Casares, Septet narra la tornada d'en Lluc a la seva ciutat natal després de 2 anys vivint a Nova York i representa la il·lusió i la joia de tornar a tocar amb els seus amics de tota la vida que alhora son dels millors músics de l’escena Barcelonina. Ecos de tant Duke Ellington, Herbie Hancock o Wynton Marsalis ressonen en aquest treball on la gran majoria de peces són composicions originals a part d'un parell d'arranjaments propis de temes d'en Cedar Walton i en Frank Strozier..
7.
SEDAJAZZ BIG BAND & VALMUZ Sinergia (Sedajazz)
Electrocardiograma
Aquest és el disc on trobem la adaptació la música de Valmuz per ser interpretada per la Sedajazz Big Band.
Valmuz és un grup musical amb moltes i diverses influències (jazz, heavy metal, rock, pop, fusion),guanyadors de premis internacionals i molt ben valorat per la crítica especialitzada. Valmuz està format per: Peter Connolly (Irlanda, guitarrista/vocalista), Chris Attwell (Baixista, Regne Unit), Víctor Jiménez (España, saxo alt), Joshua Wheatley (Regne Unit , bateria).
Han col·laborat músics de gran prestigi com ara Perico Sambeat, Polo Orti, Sergio Martínez...etc
Aquest projecte, que ens ofereix el repertori de Valmuz amb els arranjaments per Big Band de Victor Jimenez, suposa l’estrena d’aquest músic com a director i arranjador en aquest format.
8.
JUAN DE DIEGO Grebalariak (Errabal Jazz)
Balada para Sarah Sandra
Grebalariak (els vaguistes) remet al 100è aniversari de la vaga general de La Canadenca el 1919 Gràcies a ella es va instaurar, entre altres coses, la jornada laboral de 8 hores, i la cançó Greba està dedicada a aquelles persones que van lluitar i van donar la seva vida per aquesta causa.
L'inquiet i prolífic trompetista bilbaí Juan de Diego presenta aquest projecte : Grebalariak (els vaguistes), que s’estrena amb aquest disc al format de quartet acústic (piano, contrabaix, bateria i trompeta).
Grebalariak (els vaguistes) està basat en 10 composicions inèdites del mateix Juan i compta amb l'aportació de tres músics: el pianista mallorquí Toni Vaquer, el contrabaixista Pere Loewe i el baterista Ramon Prats.
Com ens té acostumats, un gran disc amb grans músics.
Un tema dedicat a , com diu el propi Juan “una noia molt maca que anava a molts dels nostres concerts. Va morir, i li vaig dedicar aquesta balada”.
9.
EL PRICTO & DISCORDIAN COMMUNITY ENSEMBLE Three Poems By Aleister Crowley/Tzim-Tzum (Discordian Records)
The Battle of the Ants
Three Poems By Aleister Crowley/Tzim-Tzum, released February 23, 2021
Personnel:
Ilona Schneider: soprano
Agustí Martínez: alto saxophone
Naná Rovira: bass clarinet (R)
Eduard Altaba: double bass (R)
Diego Caicedo: electric guitar
Vasco Trilla: drums
Cárlos Ródenas: double bass (L)
Luiz Rocha: bass clarinet (L)
Xesc Llompart: violin
Pope: trumpet
Composed and conducted by El Pricto.
The lyric is a poem extracted from "The Book Of Lies" by Aleister Crowley.
Recorded live at Barcelona Improfest
Edward Alexander Crowley (/TGM Rtt/, Royal Leamington Spa, Warwickshire, 12 d'octubre de 1875 – Hastings, East Sussex, 1 de desembre de 1947), més conegut com a Aleister Crowley, l'apoderament del qual era Frater Perdurabo i The Great Beast 666 (La Gran Bèstia), va ser un influent ocultista, místic, alquimista , escriptor, poeta, pintor, alpinista i mag cerimonial anglès, que va fundar la filosofia religiosa de Thelema. Va ser membre de l'organització esotèrica Ordre Hermètica de l'Aurora Daurada (de la qual va ser expulsat), a més de cofundador de l'A.A i, finalment, líder de l'Ordo Templi Orientis (O.T.O.). Avui dia és conegut pels seus escrits sobre màgia, especialment per El llibre de la llei (també conegut com "el llibre de Thelema"), tot i que també va escriure profusament sobre altres temes i gèneres, com ficció i poesia.
10.
LIBÉRICA Arrels (Segell Microscopi)
El cant dels ocells
Aquest és el disc de debut de Libérica, un projecte liderat pel contrabaixista Manel Fortià, que després d'haver viscut un temps a Nova York ha decidit tornar a casa i endinsar-se en el repertori tradicional català, després d’haver tocat amb músics com ara Dave Liebman, Eliot Zigmund, Ari Hoenig, Chris Cheek, entre d'altres.
Lluny de la cosmopolita Nova York, però amb la mateixa idea de fusionar estils i sons per construir alguna cosa nova, Libérica busca punts de contacte entre la cançó tradicional catalana i el flamenc, utilitzant la música més lliure com a vehicle conductor.
Encarnen aquesta fusió les veus de Pere Martínez i de Antonio Lizana, que representen aquests dos mons coexistents dins la Península que es troben a Libérica.
Libérica és una coproducció de Manel Fortià, La Marfà Centre de Creació i l'Auditori de Girona.
Gravat a El Local Estudi de Vilablareix (Girona)
dissabte, 24 de setembre del 2022
Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio(23-09-22)793 .Felipe Riveros, Sylvie Courvoisier,Henri Texier,Andrés Belmonte
1.
Felipe Riveros (Live At The Thelonious) Santiago, Chile, October 31, 2007
Felipe Riveros (p) Pablo Menares (b) Felix Lecaros (d)
Felipe Riveros neix a Lima (Perú) el 1971, i va tornar a Xile, terra natal dels seus pares, als deu anys on inicia estudis de piano clàssic, per a més tard interessar-se pel jazz.
Fa més de 12 anys que viu a la ciutat de New York. El pianista i compositor xilè Felipe Riveros té més de 20 anys d'experiència en la música professional. Amb set discos editats, ha tocat amb l'Orquestra Simfònica De Xile, ha recorregut el seu país amb el seu propi quintet i trio . Està considerat per la crítica especialitzada com un dels millors exponents del jazz de Xile , és professor de la Universitat de Las Américas i Director Artístic del prestigiós club de Jazz a "Le Fournil Jazz club". Ha enregistrat i actuat amb músics com ara Jimmy Cobb, Kenny Garrett, Nat Adderly, Claudia Acuña i Joshua Redman, entre d'altres.
Nostalgia del barrio, León el superhéroe
2.
Sylvie Courvoiser trio - Double Windsor (2014)
Bass – Drew Gress ; Drums – Kenny Wollesen ; Piano, Composed By, Producer – Sylvie Courvoisier
Sylvie Courvoisier (Lausana, Suïssa, 30 de novembre de 1968) és compositora i pianista. Ha col·laborat amb artistes de l'escena jazzística neoyorquina com John Zorn, Mark Feldman, Erik Friedlander o Susie Ibarra, entre d'altres.
"A causa de la interacció estretament interrelacionada constitutiva d'un trio de piano, la música està impulsada per una densitat rítmica sorprenentment forta, sense caure en múltiples rutines o clixés." - Hennign Bolte, All About Jazz sobre Double Windsor
Double Windsor , La Cigale
3.
Carla Bley - Big Band Theory 1993
Carla Bley (Oakland, Califòrnia, 11 de maig de 1938) és una compositora, cantant, saxofonista, teclista i arranjadora nordamericana.
Carla Bley - piano ; Alex Balanescu - violin ; Steve Swallow - bass guitar ; Dennis Mackrel - drums
Orquestra :Lew Soloff, Guy Barker, Claude Deppa, Steve Waterman - trumpet
Gary Valente, Richard Edwards, Annie Whitehead - trombone
Ashley Slater - bass trombone
Roger Janotta - flute, soprano saxophone
Wolfgang Puschnig - alto saxophone, flute
Andy Sheppard - tenor saxophone, soprano saxophone
Pete Hurt tenor saxophone
Julian Argüelles - baritone saxophone
Karen Mantler - organ
18 músics comptant la líder.
Big Band Theory és un àlbum de la compositora, líder d'orquestra i teclista nord-americana Carla Bley gravat i llançat al segell Watt/ECM el 1993.
On the stage in cages
—--------
4.
Andres Belmonte - Tariq 2019
Andrés Belmonte_Ney, flute, alto flute & bass flute ; Efrén López_Ud ; Ales Cesarini_Double Bass ; David Gadea_Percussion
Hobbi (Mohammed Abdel Wahab)
Aquesta obra representa les meves experiències més autèntiques. En ella reuneixo una varietat d'idees basades en les meves impressions quan viatjo per la costa mediterrània. El meu compromís amb aquest treball va més enllà de les expectatives, ja que dec al públic tota la meva vitalitat a l'escenari, no importa si toquem per a tres persones o un auditori ple.
Vaig començar a estudiar música clàssica i moderna tant al Conservatori Superior de Música de València com al CODARTS de Rotterdam. Un cop graduat, em vaig especialitzar en flauta turca "Ney" i música otomana amb Ömer Erdoğdular, així com flauta àrab "Ney" al Conservatori de Música del Caire amb Mahmoud Kamal i Mohamed Fouda. El 2007 vaig publicar el meu primer disc liderant JAZZ-7, una banda de jazz contemporània. També vaig col·laborar amb diverses bandes d'estil, des del Jazz fins al Hip-hop, el brasiler,clàssic, mediterrani o música medieval.
Recorded at "Pannonica Vintage Studio", Valencia (Spain). June 18th 2018
dissabte, 17 de setembre del 2022
Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio(16-09-22)792:Renee Rosnes,Andrew Cyrille,James Gilmore,Herbie Hancock
1.
Renee Rosnes - Kinds of Love 2021
Renee Rosnes (p) Chris Potter (st) Christian McBride (b) Carl Allen (dr) Rogério Boccato (perc)
Renee Rosnes és una de les pianistes i compositores de jazz més importants de la seva generació. Molt jove, va va mudar-se a Nova York desde el seu Vancouver natal,.
A més d'una impressionant discografia com a líder, la seva carrera inclou importants col·laboracions amb Joe Henderson, Wayne Shorter, Bobby Hutcherson, J.J. Johnson, James Moody i Ron Carter.
Durant els seus 30 anys de carrera, a més de compositora i intèrpret ha exercit de periodista musical com a presentadora durant dos anys d’una sèrie d'entrevistes al programa de la CBS The Jazz Profiles.
Segons la pròpìa Rosnes,, Kinds of Love és una celebració i meditació sobre la infinitat de formes que l'amor ha pres en la seva pròpia vida.. L'espectacular quintet all-star que Rosnes va reunir per a l'ocasió –el saxofonista Chris Potter, el baixista Christian McBride, el bateria Carl Allen i el percussionista Rogério Boccato– representen una profunda xarxa d'amistats i col·laboracions que es remunten a dècades enrere en alguns casos.
Evermore, Blessings in a year of exile
2.
Andrew Cyrille The News – New Jersey, August 2019 (2538)
Andrew Cyrille (dr) Bill Frisell (g) David Virelles (p/syn) Ben Street (b)
Andrew Charles Cyrille (Nascut el 10 de novembre de 1939) és un bateria de jazz d'avantguarda nordamericà. Al llarg de la seva carrera, ha actuat tant com a líder com a acompanyant en les bandes de Walt Dickerson o Cecil Taylor, entre d'altres. El biògraf Chris Kelsey va escriure: "Pocs bateries de free-jazz toquen amb una desena part de la gràcia i l'autoritat de Cyrille. La seva energia és incansable, el seu poder absolut, temperat només per una cerca constant de la veu pròpia.”.
The News és un àlbum del bateria Andrew Cyrille. Va ser gravat a l'agost de 2019 a Sound on Sound Studios a Nova Jersey, i va ser llançat per ECM Records el 2021. [1] A l'àlbum, Cyrille s'uneix al guitarrista Bill Frisell, David Virelles al sintetitzador i piano, i Ben Street al baix. Els músics de l'àlbum són idèntics als de l'àlbum de Cyrille de 2016 The Declaration of Musical Independence amb l'excepció de Virelles, un substitut d'última hora de Richard Teitelbaum, que patia problemes de salut en el moment de la sessió d'enregistrament,[2] i que malauradament va morir el 2020.
Incienso, Go Happy lucky
3.
James Gilmore Decorating Time – 2021
James Gilmore (g) Butler Knowles (b) Kassem Williams (dr)
A la seva pàgina web , el guitarrista James Gilmore no es complica gaire la vida per presentar-se. Diu : “Sóc guitarrista i compositor de Greensboro, NC. Sóc membre del segell i col·lectiu Out and Gone Music”.
Ding Dong , Mammal Female Mother Laws
4..
Herbie Hancock - Gershwin's World 1998
Herbert "Herbie" Jeffrey Hancock, nascut el 12 d'abril de 1940, és un pianista de jazz, compositor i actor, originari de Chicago, als Estats Units. És considerat com un dels pianistes i compositors de jazz més importants i influents
Gershwin's World és un àlbum d'estudi del pianista de jazz nord-americà Herbie Hancock. Entre els convidats destacats hi ha Joni Mitchell, Kathleen Battle, Stevie Wonder, Wayne Shorter o Chick Corea.
Al disc, Hancock versiona temes de George i Ira Gershwin, als qui ret homenatge.. Compta amb la col·laboració de músics de primer nivell com ara, James Carter, Cyro Baptista, Kenny Garrett, Stanley Clarke o l'Orquestra de Cambra Orpheus.
The Man I Love (amb Joni Mitchell) , St. Louis Blues (amb Steve Wonder)
dimecres, 14 de setembre del 2022
Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio Bola Extra : 791 Joey DeFrancesco
Joey DeFrancesco
(10 d'abril de 1971 - 25 d'agost de 2022) va ser un organista de jazz
nordamericà, també, trompetista, saxofonista i cantant ocasional. Va
publicar més de 30 àlbums amb el seu propi nom i va gravar extensament
com a sideman amb intèrprets de jazz tan destacats com el trompetista
Miles Davis, el saxofonista Houston Person i el guitarrista John
McLaughlin.
DeFrancesco va signar el seu primer contracte discogràfic a l'edat de
16 anys i al llarg dels anys va gravar i fer gires internacionals amb
David Sanborn, Arturo Sandoval, Larry Coryell, Frank Wess, Benny Golson,
James Moody, Steve Gadd, Danny Gatton, Elvin Jones, Jimmy Cobb, George
Benson, Pat Martino, Tony Monaco, John Scofield, Lee Ritenour, Joe
Lovano, i va tenir un treball de sessió destacat amb diversos músics,
inclosos Ray Charles, Bette Midler, Janis Siegel, Diana Krall, Jimmy
Smith i Van Morrison.
Va néixer a Springfield, Pennsilvània el 10 d'abril de 1971. Va néixer
en una família musical que incloïa tres generacions de músics de jazz.
Va rebre el nom del seu avi, Joseph DeFrancesco, un músic de jazz que
tocava el saxòfon i el clarinet. El seu pare, "Papa" John DeFrancesco,
era un organista que tocava a nivell nacional i va rebre el premi Living
Legend Award del Saló de la Fama d'Oklahoma Jazz el 2013. DeFrancesco
va començar a tocar l'orgue als 4 anys i als 5 ja tocava temes de Jimmy
Smith El seu pare John va començar a portar-lo a concerts a partir dels 5
anys. Als 10 anys, DeFrancesco es va unir a una banda a Filadèlfia que
incloïa els músics de jazz Hank Mobley i Philly Joe Jones. Va fer de
teloner de músics com ara Wynton Marsalis i B.B. King. Després,
DeFrancesco va assistir a la Philadelphia High School for the Creative
and Performing Arts. Allà va estudiar música especialitzant-se en piano i
orgue.] Durant els seus anys de secundària, va guanyar nombrosos
premis, inclosa la beca McCoy Tyner de la Philadelphia Jazz Society i va
ser finalista en el primer Thelonious Monk International Jazz Piano
Competition.
Tenia 16 anys quan va signar un contracte de gravació exclusiu amb Columbia Records.
El 1980 es va unir a Miles Davis i la seva banda en una gira de
concerts de cinc setmanes per Europa. Va començar a fer gires amb el seu
propi quartet als 18 anys
A principis de la dècada de 1990, va començar a col·laborar amb John
McLaughlin, antic guitarrista de Miles Davis i líder de l'Orquestra
Mahavishnu. Als 22 anys, es va convertir en membre fundador del grup The
Free Spirits, juntament amb McLaughlin i el bateria Dennis Chambers. Va
fer una gira amb el grup durant 4 anys i va formar part de diversos
enregistraments, inclosos els àlbums Tokyo Live i After the Rain.
DeFrancesco va ser nominat a un premi Grammy el 2004 pel seu disc
Falling in Love Again. El 2009 va interpretar el paper de "Frank D" a la
pel·lícula Moonlight Serenade, protagonitzada per Amy Adams i Alec
Newman i també se li va acreditar com a compositor i productor de la
pel·lícula. DeFrancesco va ser nominat a un altre premi Grammy el 2011
al millor àlbum de jazz contemporani per Never Can Say Goodbye: The
Music of Michael Jackson. L'enregistrament es va publicar el 2010.
Alguns altres àlbums tribut a DeFrancesco inclouen un homenatge a Frank
Sinatra titulat "Joey DeFrancesco interpreta Sinatra a la seva manera" i
un homenatge a Jimmy Smith. DeFrancesco va complir 40 anys el 2011,
celebrant el llançament de 40, el seu 29è enregistrament, que va tenir
èxit tant a les llistes de jazz als Estats Units com a Europa.
Joey DeFrancesco - Organic Vibes 2006
My Foolish Heart; .
Joey DeFrancesco: Jimmy Smith's 1959 Hammond B-3 organ;
Bobby Hutcherson: vibes;
Ron Blake: tenor sax, soprano sax, flute;
George Coleman: tenor sax;
Jake Langley: guitar;
Byron Landham: drums.
Joey DeFrancesco + The People – Project Freedom 2017
Stand Up
Drums – Jason Brown ;
Guitar – Dan Wilson ;
Organ, Keyboards, Trumpet, Producer – Joey DeFrancesco
Tenor Saxophone, Soprano Saxophone – Troy Roberts
Joey DeFrancesco - More Music 2021
Just Beyond the Horizon (DeFrancesco)
And If You Please (Romano)
Joey DeFrancesco - organ, trumpet, tenor saxophone, keyboards, piano, vocals
Michael Ode - drums
Lucas Brown - guitar, organ, keyboards
Recorded at Tempest Recording, Tompe, AZ on January 16-18, 2021.
Tots els temes del disc son originals de DeFrancesco